El 5è Exèrcit Bandera Roja era un Exèrcit de camp de l'Exèrcit Roig soviètic durant la Segona Guerra Mundial, i actualment és una formació de les Forces terrestres russes al Districte militar de l'Extrem Orient. Va ser format el 1939, i serví durant la invasió soviètica de Polònia d'aquell any; i va ser desplegat al sector sud de les defenses soviètiques quan els alemanys iniciaren l'Operació Barbarroja al juny de 1941. Durant els desastrosos primers mesos de Barbarroja, el V Exèrcit va ser encerclat i destruït als voltants de Kíev.

Reformat sota Leliuxenko i Govarov, participà en la defensa de Moscou i, posteriorment, en les campanyes ofensives que alliberaren el territori soviètic i penetraren a Polònia i Alemanya. El V Exèrcit arribà fins a Prússia Oriental quan va ser destinat a l'Extrem Orient per participar en l'atac soviètic sobre el Japó. Des de 1945, primer sota la Unió Soviètica i en l'actualitat sota Rússia, el V Exèrcit ha format part del Districte militar de l'Extrem Orient, vigilant la frontera amb la República Popular de la Xina

Història Creació i organització El V Exèrcit va ser creat l'agost de 1939 al districte militar especial de Kíev, a partir del Grup d'Exèrcit Nord (originalment Xepetovskaia).KOVO ("Red Banner Kiev", with FROM, 119; "War and policy. 1939-1941", ß.76, 77; " East Front " óÙ».24, ß.24.), Lenski, 2001 Al setembre, prengué part en la invasió soviètica de Polònia, justificada pel Pacte Molotov-Ribbentrop. L'exèrcit va ser situat a les ordres del general Ivan Sovetnikov.

El 22 de juny de 1941, el V Exèrcit consistia en el 15è Cos de Fusellers (sota el coronel I.I. Fediuninski,Erickson, Road to Stalingrad, 2003 edition, p.94 i incorporà la 45a i la 62a divisions de fusellers; a més del 27è Cos de Fusellers (divisions de fusellers 87a, 125a i 135a) i el 22è Cos Mecanitzat (19a i 41a divisions de tancs i 215a Divisió Mecanitzada, la 2a Regió Fortificada, 7 regiments d'artilleria, un regiment d'enginyers i 2 regiments fronterers de l'NKVD.Orbat.com/Niehorster, 5th Army Order of Battle, 22 June 1941

Batalla de les fronteres Les divisions de fusellers van ser destinades a cobrir les aproximacions de Lutsk-Rovno, i encarregades de cobrir els districtes fortificats de Kòvel, Strumilov i Vladimir-Volinsk.John Erickson (historian), Road to Stalingrad, 2003 edition, p.86 L'Exèrcit va ser aquarterat a uns 50 km de la frontera, i necessitaria entre 3 i 4 dies per ocupar les seves posicions. No obstant això, el 22 de juny el 15è Cos de Fusellers aconseguí ocupar el seu lloc a la línia, situat al sector de Vlodava a Vladimir-Volinsk; tot i que el mateix dia, la punta sud començà a caure.

La principal amenaça alemanya al sector estava en el punt d'unió entre el V Exèrcit i el seu veí meridional, el 6è Exèrcit, i ambdós exèrcits dirigiren ràpidament les seves unitats mecanitzades per intentar tapar l'escletxa, però sense èxit. El comandant del Front Sud-oest, Mikhail Kirponos, decidí tallar-ho mitjançant un atac al flanc del Primer Grup Panzer, emprant-hi totes les forces mòbils disponibles (5 cossos mecanitzats). No va tenir èxit davant de l'avanç alemany, per la manca de coordinació entre les diverses formacions soviètiques, la mancança d'equipament, recanvis, especialment d'equips de ràdio.Prewar plans had assigned the civilian telephone network the major communication role. Erickson, 2003, p.143 Mentrestant, el Major General de Blindats Mikhaïl Potapov, llavors comandant del V Exèrcit, ordenà un nou atac sobre el flanc del Primer Grup Panzer des dels boscos de Klevany el 29 de juny. Tot i aquests esforços, Kirponos ordenà la retirada del seu front a una línia gairebé situada en l'antiga frontera soviètico-polonesa, intentant que els alemanys no superessin aquesta nova línia defensiva.Erickson, 2003, p.167-8

L'11a Divisió Panzer conquerí Berdítxiv el 7 de juliol, trencant la juntura entre el V i el VI Exèrcits. La STAVKA ordenà a Kirponos que retirés al V Exèrcit al districte fortificat de Korosten, al nord-oest de Kíev. L'escletxa entre ambdós exèrcits ràpidament va ampliar-se fins a 50 km. Per solucionar la situació s'ordenà un nou contraatac, i Potapov, ara comandant els cossos de fusellers 15è i 31è i els 9è Cos Mecanitzat, 19è Cos Mecanitzat i 22è Mecanitzats, va dirigir-se a colpejar cap al nord des de Berdítxiv i Liubar. Però les seves forces estaven molt malmeses: al 9è Cos Mecanitzat només li quedaven 64 tancs, al 22è encara menys de la meitat, i els regiments de fusellers del 31è Cos no tenien més de 300 homes.Erickson, 2003, p.169 No obstant això, les tropes de Potapov van tallar els turons de Jitomir i van mantenir la pressió durant una setmana; després continuaren atacant el flanc nord del 6è Exèrcit alemany.

El 7 de setembre, el 5è Exèrcit es trobava amenaçat de ser partit en dos pel 2n Exèrcit alemany, que venia des de l'est, i pel 6è Exèrcit que venia des de Kíev. La Stavka no els concedí inicialment permís per retirar-se, i encara esperaven els resultats d'un contraatac del Front de Briansk. El 9 de setembre, Stalin finalment autoritzà la retirada del V Exèrcit, però llavors ja es trobava atrapat; i el 20 de setembre, Potapov i el seu grup de comandament van ser fets presoners.Erickson, 2003, p.206-210 En la desastrosa batalla, les tropes alemanyes havien encerclat les tropes dels exèrcits 5è, 21è, 26è i 37è, havien capturat Kíev i afirmaven haver fet 665.000 presoners (les fonts soviètiques indiquen que les forces totals del Front Sud-oest eren de 677.000 homes, dels quals 150.000 van escapar).

Moscou El 5è Exèrcit tornà a formar-se per segona vegada l'octubre de 1941, sota el comandament del Major General Dmitri Leliuxenko, com a part del Front Occidental Soviètic.Crofoot translating of Perechen, via http://rkkaww2.armchairgeneral.com/formations.htm Estava format per dues divisions de fusellers i 3 brigades de tancs.Keith E. Bonn (ed.), Slaughterhouse: The Handbook of the Eastern Front, Aberjona Press, Bedford, PA, 2005, p.310 A la batalla de Borodino, on també tingué lloc una batalla napoleònica, les primeres seccions del nou exèrcit que arribaren al front (dos regiments de la 32a divisió de fusellers i les brigades de tancs 18a i 19a) van provar d'aturar l'avanç de la 10a Divisió Panzer i de la 2a Divisió SS Das Reich, que es dirigien cap Mojaisk. Leliuxenko va ser ferit i el comandament de l'exèrcit passà al tinent general d'artilleria Leonid Góvorov.Erickson, 2003, p.219-220 Amb unes reserves escasses, Mojaisk va caure el 18 d'octubre. Aquell mateix any, més tard, el V Exèrcit participà en l'operació ofensiva Klin-Solnechogorsk .

El 15 de novembre s'inicià un nou atac alemany contra Moscou, però hi hagué durs combats als flancs, on, fins al 28 de novembre, el 5è Exèrcit, juntament amb els altres dos exèrcits que formaven el centre del Front Occidental (el 33è i el 43è) es mantenien ferms, malgrat alguns atacs al sector més oriental de la seva línia.Erickson, 2003, p.257-9 L'1 de desembre, el XX Cos alemany llançà un darrer esforç per arribar a Moscou, dirigint un furiós atac ver la junció del 5è i el 33è Exèrcit, dirigit a l'autopista Moscou-Minsk, la ruta més directa cap a la capital soviètica.Erickson, 2003, p.266 Tot i superar les defenses del 33è Exèrcit a Naro-Fominsk, el Mariscal Júkov llançà totes les reserves disponibles per tapar l'escletxa, i el 4 de desembre la situació s'havia restaurat i el comandament soviètic podia tornar a planejar la contraofensiva.

Com a part de la contraofensiva d'hivern des de Moscou, el V Exèrcit començà les seves accions ofensives l'11 de desembre, dirigint-se a Ruza-Kolyubakovo, mentre que les unitats del flanc dret s'unien al 16è Exèrcit a Istra. El V Exèrcit derrotà els alemanys prop de Zvenigorod, i el 2n Cos de Cavalleria de la Guàrdia atacà la rereguarda alemanya, fent possibles majors avanços.Erickson, 2003, p.274, and T.N. Dupuy & Paul Martell, Great Battles on the Eastern Front, Bobbs-Merrill Company, Indianapolis/New York, 1982, p.48 A les directives del Front Occidental del 6 i del 8 de gener de 1942, el V Exèrcit rebé ordres per flanquejar, i després de reconquerir Mojaisk el 16 de gener. El V Exèrcit, llavors format per 7 divisions de fusellers, la 82a Divisió Motoritzada de Fusellers,La 82a DMF esdevingué la 90a Divisió Blindada de la Guàrdia després del final de la guerra 3 brigades independents de fusellers i la 20 Brigada de Tancs, que es posà en moviment a mitjans de gener, i pel 20 va conquerir la ciutat. No obstant això, les seves divisions de fusellers tenien menys de 2.500 homes cadascuna, i l'Exèrcit començà a perdre forces.Erickson, 2003, p.312

El 20 de març, una directiva de la STAVKA donà noves instruccions als Fronts Occidental i de Kalinin i, entre aquests, el V Exèrcit va rebre l'ordre, quan l'ofensiva va començar, que conquerís Gzhatsk l'1 d'abril, i després que capturés Vyazma en conjunció als exèrcits 43è, 49è i 50è. L'abril del 1942, Góvorov va ser destinat al Front de Leningrad,Erickson, 2003, p.326, 339 sent substituït eventualment pel tinent general Ivan Ivanovitx Fediuninski (abril - octubre de 1942), al qual seguí el Coronel General Jacob Timofeevitx Txerevitxenko.

Passa a l'ofensiva Com a part del Front Occidental, el V Exèrcit participà en l'Operació de Rjev-Viazma, incloent-hi la Segona Ofensiva Rjev-Sichiovka, al novembre i desembre de 1942. Després, conjuntament amb el 10è Exèrcit de la Guàrdia i el 33è Exèrcit lluità a l'Segona Batalla de Smolensk, sent comandat pel tinent general Vitali Sergeevitx Polenov, tot i que durant un breu període va ser comandat pel tinent general Peter Xafranov. Durant l'Operació Bagration el 1944, forma part del 3r Front de Belarús. Ara, a les ordres del Coronel general Nikolai Ivànovitx Krílov, va ser situat al Grup Septentrional del front, al costat del 39è Exèrcit i d'un Grup mecanitzat de cavalleria, format pels cossos mecanitzats 3r i 3r de la Guàrdia.John Erickson, Road to Berlin, 1982, p.213 L'exèrcit avançà per Vílnius, que va ser netejat el 13 de juliol amb l'ajut dels grups clandestins polonesos i després d'una cruenta batalla al centre de la ciutat. Les darreres accions a Europa van ser l'Ofensiva de Prússia Oriental el 1945. Unitats de la 184a Divisió de Fusellers, llavors assignada al V Exèrcit, van ser les primeres a arribar a la frontera de preguerra el 17 d'agost de 1944.Erickson, Road to Berlin, 1982, p.307-8 Amb els altres exèrcits del 3r Front Belarús, el V Exèrcit participà en la fallida Operació Gumbinnen del mes d'octubre, en què les tropes soviètiques no van poder trencar les defenses de la Prússia oriental. En el transcurs de la segona ofensiva de Prússia oriental, juntament amb altres exèrcits del front, el V Exèrcit destruí els grups enemics de Tilsit-Insterburg i Khalchberg, i el 23 de gener ocuparen Insterburg. En el darrer escenari del seu servei a Europa participà en la destrucció del XXVIII Corps alemany, que havia quedat atrapat a la península de Samland.

El 20 d'abril de 1945, el V Exèrcit va ser traspassat per la STAVKA de la reserva VGK al Grup de Forces Marítim, una de les formacions que seria enviada a l'Extrem Orient per reforçar les tropes soviètiques en preparació a l'inici de les hostilitats contra el Japó. El GFM va passar a anomenar-se 1r Front de l'Extrem Orient el 5 d'agost de 1945. Durant l'operació Harbin-Girin, les tropes del V Exèrcit realitzaren l'atac principal, avançant per la zona de Volinski, superant la resistència de les tropes japoneses, avançant cap al pas de Taypinliy.Krilov N.I., Alekseyev N.I., Dragan I.G., Towards victory: Combat road of the 5th Army, Moscow, 1970, p.117-145

Postguerra