Bonnie Parker (1 d'octubre del 1910 - 23 de maig del 1934) i Clyde Barrow (24 de març del 1909 - 23 de maig del 1934) van ser una famosa parella de gàngsters originària de Texas que actuaren als Estats Units durant la Gran depressió.3cat24, L'FBI publica documents inèdits de Bonnie & Clyde 75 anys després de la seva mort Són internacionalment coneguts per la pel·lícula Bonnie i Clyde, de 1967, protagonitzada per Warren Beatty i Faye Dunaway.
Bonnie i Clyde captaren l'atenció de la premsa nord-americana entre els anys 1931 i 1934. Clyde fou conegut per una dotzena d'atracaments de banc, però habitualment preferia robar petites botigues o gasolineres rurals. Es creu que la seva banda va matar almenys nou oficials de policia i diversos civils. Bonnie i Clyde van ser morts per sis policies en una emboscada a Louisiana l'any 1934, en què l'automòbil Ford en què fugien va rebre 167 projectils de bala.
Fins i tot durant la seva vida, la representació de la parella a la premsa diferia considerablement amb la realitat de la seva miserable vida a la carretera, particularment en el cas de Parker. Tot i que ella va estar físicament present en un centenar o més de delictes greus durant els seus dos anys com a companya de Barrow,Phillips, John Neal (2002). Running with Bonnie & Clyde: The Ten Fast Years of Ralph Fults. Norman, OK: University of Oklahoma Press. ella no era probablement l'assassina empunya metralladores que retrataven als diaris, telenotícies, i, en particular, revistes de detectius barates d'aleshores.
El membre de la colla W. D. Jones no estava segur si l'havia vist mai disparar a oficials de policia.Jones deposition, 18 de novembre de 1933. FBI file 26-4114, Section Sub A, p. 59–62. FBI Records and Information Jones, W.D. "Riding with Bonnie and Clyde." Playboy. Novembre de 1968. Reimprès a Cinetropic.com. La reputació de Parker com a companya de criminal fumadora va sorgir d'una fotografia lúdica que la policia trobà abandonada en un amagatall, més tard lliurada a la premsa per acabar publicant-se per tot el país; on se la veu fumant en cadena cigarrets Camel, malgrat que no era fumadora.Parker, Emma Krause, Nell Barrow Cowan and Jan I. Fortune (1968). The True Story of Bonnie and Clyde. New York: New American Library. . Originalment publicat al setembre del 1934 com Fugitives (Fugitius). Parker era la mare de Bonnie, Cowan era la germana de Clyde i Fortune era una escriptora i periodista de Dallas whose work this book really is. Parker i Cowan repudiaren el llibre immediatament després de la seva publicació, però més per motius personals/familiars que per inexactituds fàctiques; també, Blanche Barrow segueix enfrontant accions legals derivades de l'incident Joplin, so her ditzy, non-moll non-participation there was emphasized. Els números de pàgina en les notes es refereixen a l'edició de butxaca de 1968.
L'escriptor Jeff Guinn, en el seu llibre del 2009 Go Down Together: The True, Untold Story of Bonnie and Clyde, explica que eixes fotos posaren als delinqüents en el mapa mediàtic i llançaren la seva llegenda:
Inicis Bonnie Parker
Bonnie Elizabeth Parker va nàixer a Rowena, Texas, essent la segona de tres fills. Son pare, Charles Parker, un paleta, va morir quan Bonnie tenia quatre anys.Phillips, p xxxv; Guinn, p 45 La seva mare, Emma, es traslladà amb els nens a la casa dels seus pares a Cement City, un suburbi industrial de Dallas, on ella va trobar treball cosint roba.Guinn, p 46 Parker era una de les millors estudiants al seu institut, guanyant fins i tot premis d'ortografia, redacció i oratòria.Parker, Cowan and Fortune, p 33, 47; Guinn, p 48 Com adulta, la seva afició per l'escriptura va trobar la seva expressió en poemes com "The Story of Suicide Sal"The Story of Suicide Sal. Cinetropic i "The Trail's End" (conegut des de llavors com "The Story of Bonnie and Clyde").The Story of Bonnie and Clyde. Cinetropic
Parker no va festejar amb xics fins que va estar a segon d'institut,Parker, Cowan and Fortune, p 49 però eixe any es va enamorar d'un company de classe, Roy Thornton, les bones pintes i l'elegant roba van cridar l'atenció de la col·legiala."Bonnie & Roy." Bonnie and Clyde's Texas Hideout. Retrieved May 24, 2008. Els dos van deixar l'escola i es casaren el 25 de setembre del 1926, sis dies abans de complir els setze anys ella.Phillips, p xxxvi; Guinn, p 76 El seu matrimoni, marcat per les absències freqüents d'ell i els seus problemes amb la llei, va ser de curta durada, i després del gener de 1929 els seus camins mai es van creuar de nou. Però mai es divorciaren, i Parker portava encara l'anell de noces de Thornton quan va morir.Uns pocs mesos després del seu trencament, Roy va anar a la presó per robatori, i Bonnie li digué a la seva mare: "Bé, no ho he aconseguit [el divorci] abans que manaren a Roy [a la presó], i sembla una mica brut expedientar un ara." Parker, Cowan and Fortune, p. 56 Thornton era la presó el 1934 quan s'assabentà de l'emboscada que havia patit la seva dona; la seva reacció va ser, "M'alegre s'hagen anat com ho van fer. És molt millor que haver estat agafada."
El 1929, entre la dissolució del seu matrimoni i la seva primera trobada amb Clyde Barrow, al gener del 1930, Parker visqué amb sa mare i va treballar com a cambrera a Dallas; un dels seus clients habituals en la cafeteria era el treballador de correus Ted Hinton, que passaria a formar part del Departament del Sheriff de Dallas el 1932, i com a tifeta participaria en l'emboscada a Bonnie i Clyde el 1934.Guinn, p 79 Al diari que va mantenir breument durant el 1929, va escriure sobre la seva desesperada solitud, la seva impaciència amb la vida a la Dallas provincial, i el seu amor per una tecnologia ultramoderna — el cinema sonor.Parker, Cowan and Fortune, p. 55-57
Clyde Barrow
Clyde Chestnut Barrow"Certificat de Mort de Clyde Barrow Death." Bonnie and Clyde's Texas Hideout. Accés el 21 de juliol de 2008. va nàixer en el Comtat Ellis de Texas, al costat de Telico, un poble situat al sud de Dallas.Barrow and Phillips, p xxxv Va ser el cinquè de set fills, d'una família camperola molt pobre que va emigrar, gradualment, a Dallas en la dècada de 1920 com a part d'una onada de re-assentament de les granges properes a l'empobrida barriada urbana coneguda com a Dallas Oest.
Era un lloc de barraques febles, ciutat de carpes i tendes, piles d'escombraries i estava plena de clavegueres obertes, d'eixams d'insectes i d'epidèmies avançant en esbart. Els Barrow no tenien ni barraca ni tenda: van passar els primers mesos vivint sota el seu carro. Quan el pare Henry ja havia guanyat prou diners per comprar una tenda de campanya, va ser un pas important per a la família.Guinn proporciona una descripció completa del Dallas Oest, p 20
Clyde va ser arrestat per primera vegada a finals del 1926, després de posar-se a fugir a peu en el moment que uns policies s'havien aturat davant del seu cotxe de lloguer que no havia pogut tornar a temps. El seu segon arrest, amb el seu germà Marvin "Buck" Barrow, arribà poc després, aquesta vegada per la possessió de béns robats (indiots). Tot i tenir llocs de treball legítims i honests durant el període 1927-1929, també esquerdà caixes fortes, va robar en botigues i furtà cotxes. Després de detencions seqüencials en 1928 i 1929, la seva sort es va acabar i va ser enviat a la Granja Penal d'Eastham a l'abril del 1930. Estant en presó, va ser agredit sexualment en repetides ocasions durant més d'un any per un reclús dominant, el crani del qual va ser finalment fracturat amb un tros de canonada.Guinn, p 76 Va ser el primer assassinat de Clyde Barrow.
Barrow va eixir d'Eastham el febrer del 1932, en llibertat condicional, com un criminal insensible i ressentit. La seva germana Nell recordava una conversa amb la seva germana Marie sobre la nova llibertat condicional de Clyde: "Hi ha un nou aire al seu voltant, una mena de cosa sobre la qual no puc posar un dit a sobre.... temo que no va a reformar-se."Parker, Cowan and Fortune, p 78 Marie parlava amb franquesa: "Alguna cosa terrible ha d'haver-li passat a la presó, perquè ell ja no era la mateixa persona quan va eixir."Phillips, Running, p 324n9 L'associat Ralph Fults hi era allí, dins "les muralles" amb Barrow, i digué que el va veure "canviar d'un col·legial a una serp de cascavell."Phillips, Running, p 53
En la seva carrera criminal post-Eastham, es va centrar en treballs petits, robant en ultramarins i gasolineres, a un ritme molt superior que els mers deu o quinze assalts a bancs que se li atribueixen a la Banda de Barrow. L'arma predilecta de Barrow era el Rifle Automàtic M1918 Browning (anomenat BAR). D'acord amb John Neal Phillips, l'objectiu de Barrow en la vida no era guanyar fama o fortuna robant bancs, sinó buscar venjança en contra del sistema de presons de Texas pels abusos que patí mentre complia condemna.Phillips, John Neal. "Bonnie & Clyde's Revenge on Eastham." Historynet Originalment publicat en American History, octubre de 2000.
Primer encontre Hi ha un bon grapat de versions descrivint el primer encontre entre Bonnie i Clyde, però la versió més creïble indica que Bonnie Parker conegué a Clyde Barrow el gener del 1930 a la casa d'una amiga. Parker estava sense feina i s'allotjava al Dallas Oest per assistir a una amiga amb un braç trencat. Barrow es va passar per casa de l'amiga mentre Parker era suposadament per la cuina fent xocolata calenta.
Va ser un enamorament sobtat dels dos, tan ràpid com es van veure. La majoria d'historiadors creuen que Parker s'uní a Barrow perquè estava enamorada. Es va quedar com una companya lleial mentre ell cometia els seus crims; ella tolerava totes les morts violentes que cometia la banda de Barrow i les veia com inevitables.
La gresca 1932: Primers treballs, primeres morts miniatura|Fotografia de llegenda: Bonnie apunta de broma a Clyde amb una arma, escenificant situacions passades.