La contractació del sector públic a l'estat espanyol fa referència a l'activitat desenvolupada per parts dels ens, els organismes o les entitats que, de conformitat amb la Llei 30/2007, de 30 d'octubre, de contractes del sector públic, en formen part i subscriuen contractes onerosos, qualsevol que sigui la seva naturalesa, amb terceres persones, per a la consecució de determinades finalitats d'interès general, dins de l'àmbit territorial català.

Marc Jurídic Normativa Europea i Internacional Per la influència que tenen els contractes públics en la construcció del mercat interior, les legislacions dels estats membres de la Unió Europea s'han d'adaptar a la legislació comunitària. En primer lloc, al dret originari o tractats constitutius, ja que els tractats contenen diversos principis d'aplicació directa a la contractació: la llibertat de circulació de mercaderies la llibertat d'establiment la lliure prestació de serveis i els principis generals que es concreten, en matèria de contractació, en els principis d'igualtat, no-discriminació, publicitat, reconeixement mutu, proporcionalitat, objectivitat i transparència.

En segon terme, al dret derivat (Reglaments comunitaris, directives), que ha esdevingut complet i s'ha instrumentat a través de diverses normes que regulen els procediments d'adjudicació dels contractes públics. Les més rellevants són les següents:

Directiva 2004/18/CE, de 31 de març, que regula la coordinació dels procediments d'adjudicació dels contractes públics d'obres, de subministraments i de serveis, i que ha refós i unificat les directives anteriors (la Directiva 92/50/CEE, sobre contractes de serveis; la Directiva 93/37/CEE, sobre contractes de subministrament, i la Directiva 93/36/CEE, sobre contractes d'obres). Directiva 89/665/CEE i Directiva 92/13/CEE, relatives a garanties dels contractistes i règim de recursos en l'adjudicació de contractes públics de subministraments i d'obres. Directiva 2004/17/CE, de 31 de març, que regula la coordinació dels procediments d'adjudicació de contractes en els sectors de l'aigua, l'energia, els transports i els serveis postals

Cal remarcar que la normativa de contractació comunitària s'estableix des de la perspectiva de les fases de preparació del contracte i, sobretot, de l'adjudicació, i això sempre a partir d'un llindar econòmic determinat, normalment de quantia elevada. No s'hi contenen disposicions relatives al règim jurídic substantiu (drets i obligacions) dels contractes, que es recullen a la normativa de cada estat membre. També hi són aplicables diverses normes de dret internacional, com ara l'Acord sobre l'espai econòmic europeu, l'Acord sobre compres del sector públic (GATT), l'Acord sobre contractació pública de l'Organització Mundial del Comerç, i els altres acords o tractats internacionals subscrits per Espanya i que es troben en vigor.

Normativa Espanyola La Constitució espanyolaLa Constitución Española de 1978 atribueix a l'Estat en funció de l'article 148.1.18 la competència exclusiva per establir la legislació bàsica sobre contractes i concessions administratives. Fruit d'aquesta atribució competencial, l'any 2007 s'aprova la Llei 30/2007, de 30 d'octubre, de contractes del sector públic, la majoria dels preceptes de la qual tenien caràcter bàsic i eren, per tant, d'aplicació general a totes les administracions públiques espanyoles i als ens i organismes que s'hi relacionen. La LCSP es troba derogada pel Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic. Sobre aquestes bases, les comunitats autònomes poden dictar la legislació de desenvolupament.

El concepte legal dels contractes del sector públic Definim contracte com l'acord de voluntats entre dues persones o més que produeix drets i deures jurídics (obligacions). L'obligació és definida com la relació jurídica en virtut de la qual una persona (deutor) té el deure jurídic de realitzar una prestació a favor d'una altra persona (creditor), la qual té el poder o dret d'exigir-la-hi.

La contractació del sector públic fa referència a l'activitat desenvolupada per parts de l'administració pública que subscriuen contractes onerosos, qualsevol que sigui la seva naturalesa, amb terceres persones per a la consecució de determinades finalitats d'interès general. De la mateixa manera la llei 30/2007 també regula les subvencions públiques i els contractes d'obres públiques.

L'article 1 de la llei 30/2007 explica els següents principis rectors de la contractació pública, que admeten excepcions: Llibertat d'accés a les licitacions. Publicitat dels procediments. Transparència dels procediments, però també confidencialitat de les informacions subministrades pels empresaris. No-discriminació i igualtat de tracte entre els candidats. Llibertat de pactes. Formalitat. Execució dels contractes administratius a risc i ventura del contractista..

El sector Públic La Llei 30/2007, regula també quins organismes es considera que formen part del sector públic espanyol. Concretament en l'article 3.1 especifica que formen part d'aquest sector:

L'Administració general de l'Estat, les administracions de les comunitats autònomes i les entitats que integren l'Administració local. Les entitats gestores i els serveis comuns de la Seguretat Social. Els organismes autònoms, les entitats públiques empresarials, les universitats públiques, les agències estatals i qualsevol entitat de dret públic amb personalitat jurídica pròpia que es vinculen a un subjecte que pertany al sector públic. Les societats mercantils en el capital social de les quals la participació pública, directa o indirecta, no és superior al 50% Els consorcis dotats de personalitat jurídica segons diu la llei 30/1992 Les fundacions que es constitueixen amb una aportació majoritària, directa o indirecta, d'una o diverses entitats integrades en el sector públic, o el patrimoni fundacional de les quals, amb un caràcter de permanència, està format en més d'un 50% per béns o drets públics. Les mútues d'accidents de treball i malalties professionals de la Seguretat Social. Qualssevol ens, organismes o entitats amb personalitat jurídica pròpia, que han estat creats específicament per a la satisfacció de necessitats d'interès general que no tenen caràcter industrial o mercantil, sempre que el sector públic en financin majoritàriament l'activitat, en controli la gestió o en nomeni més de la meitat dels membres de l'òrgan d'administració, direcció o vigilància. Les associacions constituïdes pels ens, els organismes i les entitats esmentades anteriorment.

Administracions Públiques La llei 30/2007 atorga la consideració d'administracions públiques a:

L'Administració general de l'Estat, les administracions de les comunitats autònomes i les entitats que integren l'Administració local. Les entitats gestores i els serveis comuns de la Seguretat Social Els organismes autònoms. Les universitats públiques. Les entitats de dret públic que, amb independència funcional o amb una especial autonomia reconeguda per la llei, tenen atribuïdes funcions de regulació o control de caràcter extern sobre un determinant sector o activitat. Les entitats de dret públic vinculades a una o més d'una administració pública o que en depenen, sempre que acompleixin alguna de les característiques següents: Que l'activitat principal no consisteixi en la producció en règim de mercat de béns i serveis destinats al consum individual o col·lectiu, o que efectuïn operacions de redistribució de la renda i de la riquesa nacional, en tot cas sense afany de lucre. Que no es financin majoritàriament amb ingressos, qualssevol que sigui la seva naturalesa, obtinguts com a contrapartida al lliurament de béns o a la prestació de serveis.

Poders adjudicadors La llei 30/2007 també regula aquells organismes que es poden considerar poders adjudicadors:

Les administracions públiques. Tots els altres ens, els organismes o les entitats amb personalitat jurídica pròpia diferents de les administracions públiques, que han estat creats específicament per a la satisfacció de necessitats d'interès general que no tenen caràcter industrial o mercantil, sempre que un o més d'un dels subjectes que es consideren poder adjudicador d'acord amb els criteris de la llei 30/2007. Les associacions constituïdes pels ens, els organismes i les entitats esmentades anteriorment.

Tipus de contracte del sector públic Contracte d'obres miniatura|Exemple de contracte d'obres a Castellar del VallèsTé per objecte la realització d'una obra segons indica la llei 30/2007 com per exemple els moviments de terres, o la realització per qualsevol mitjà d'una obra que respongui a les necessitats especificades per l'entitat del sector públic contractant. A més d'aquestes prestacions, el contracte pot comprendre, si escau, la redacció del projecte corresponent. Per obra s'entén el resultat d'un conjunt de treballs de construcció o d'enginyeria civil, destinat a complir per si mateix una funció econòmica o tècnica, que tingui per objecte un bé immoble.Exemple:EDICTE de l'Ajuntament de Pontons, sobre licitació d'un contracte d'obra. (Pàg. 18823)

Cal mencionar que la llei 30/2007 assegura que per aquesta via es contractaran totes les execucions de treball previstes en l'annex 1 de la llei.

Contracte de concessió d'obres públiques miniatura|El Túnel del Cadí és un exemple de Concessió d'obra públicaTenen per objecte la realització per part del concessionari d'una de les prestacions que integren l'objecte del contracte d'obres, incloses la reparació i manteniment dels immobles o instal·lacions, a canvi d'una contraprestació que consisteix, per força, en el dret a explotar econòmicament l'obra i, opcionalment, en la percepció d'un preu que s'afegeix al dret d'explotació. D'alguna manera l'administració manté una relació contractual, ja que abona l'obra amb un preu més dret d'explotació que com a màxim és de 40 anys.

Contracte de gestió de serveis públics o concert És el contracte en virtut del qual una administració pública encomana a una persona, natural o jurídica, la gestió d'un servei la prestació del qual ha estat assumida com a pròpia de la seva competència. No constitueixen contractes de gestió de serveis els supòsits en els quals la gestió del servei públic s'efectua mitjançant la creació d'entitats de dret públic destinades a aquesta finalitat, ni els supòsits en els quals la gestió s'atribueix a una societat de dret privat el capital social de la qual és, en la seva totalitat, de titularitat pública. També es coneix com a concert. Són clars exemples l'explotació d'alguns serveis funeraris o de l'educació concertada. miniatura|Alguns tanatoris funcionen com a gestió de serveis públics

En aquest cas la llei 30/2007 estableix una durada màxima per aquest tipus de contractes:

60 anys: En el cas d'execució d'obres i explotació duna llotja. 50 anys: En el cas d'execució d'obra i execució del servei. 25 anys: En el cas d'explotació de serveis no sanitaris. 10 anys: En el cas d'explotació de serveis sanitaris, sempre que no suposin l'execució de l'obra.

Concessió

Es concedeix a una empresa privada a propi risc i ventura l'explotació del servei.

Contracte de subministraments Tenen per objecte l'adquisició, l'arrendament financer o l'arrendament, amb opció de compra o sense, de productes o béns mobles. Sense perjudici de les disposicions sobre programes d'ordinador, no tenen la consideració de contracte de subministraments els contractes relatius a propietats incorporals (patents, marques i valors negociables), a excepció dels programes d'ordinador fets mida per a l'administració que suposen un contracte de serveis. Concretament, es consideren contractes de subministraments aquells que:

L'empresari s'obliga a lliurar béns successius a un preu unitari, sense determinar la quantía total, ja que els lliuraments depenen de les necessitats.