és un cantant, músic, compositor i productor musical anglès. És conegut per ser líder de la banda britànica Blur, símbol del britpop, i també de la banda virtual Gorillaz. També ha col·laborat en altres projectes musical i bandes sonores. L'any 2020 va obtenir la nacionalitat islandesa.
Junt a Graham Coxon va fundar la banda britànica Blur l'any 1988 i després de publicar diversos àlbums va rivalitzar amb Oasis per esdevenir la banda principal del brit-pop. Deu anys després va fundar la banda virtual Gorillaz junt a l'artista de còmics i il·lustrador Jamie Hewlett per desenvolupar les seves influències electròniques i de hip-hop. Aquesta banda també va reeixir mundialment. Paral·lelament va crear altres projectes musicals com The Good, the Bad & the Queen o Rocket Juice & the Moon, ha publicat diversos àlbums en solitari i ha compos diverses banda sonores de cinema.
Biografia Fill de Keith i Hazel Albarn, empresari i dissenyadora de decorat teatral respectivament, va viure la seva infantesa amb la seva família a Leytonstone, a l'est de Londres. Té una germana petita anomenada Jessica que també va esdevenir artista. Posteriorment es van traslladar a Aldham, als afores de Colchester. L'educació que va rebre fou liberal i força bohèmia, amb constants referències a la mescla ètnica cultural. Ben aviat es va començar a interessar per la música i va començar a tocar la guitarra, el piano i el violí, i paral·lelament també es va interessar per la composició musical.
Va estudiar a Stanway Comprehensive School, on va començar a fer teatre i va participar en diverses representacions escolars. Als 13 anys, allà va coincidir amb Graham Coxon, futur guitarrista de la banda Blur, i van esdevenir molt bons amics compartint la seva passió per la música. Va estudiar interpretació dramàtica a Debden però només un any perquè ho va deixar per començar a treballar a l'estudi de gravació Beat Factory com a noi dels encàrrecs.
Durant la dècada dels 90 va mantenir una llarga relació amorosa amb Justine Frischmann, cantant de la banda britànica Elastica. Aquesta relació tingué força influència en les seves composicions, especialment en les cançons «Beetlebum», «Tender» i «No Distance Left to Run». La relació es va acabar l'any 1998 i a data del 2016 van perdre contacte. Poc després va iniciar una relació amb l'artista Suzi Winstanley, i el 1999, va néixer la seva primera filla que va rebre el nom de Missy en honor de l'artista Missy Elliott. A data del 2016 vivia al barri de Bayswater de Londres amb la seva família. Es rumoreja que la parella es va separar l'any 2023 malgrat que mai han confirmat aquest fet. També té una casa al barri residencial Grafarvogur de Reykjavík (Islàndia) i l'any 2020 va adquirir la nacionalitat d'aquest país. És vegetarià i seguidor de l'equip anglès de futbol Chelsea FC.
L'any 2006 fou guardonat com a Mestre de les Arts honorífic de la University of East London. L'any 2016 va ser condecorat com a Oficial de l'Orde de l'Imperi Britànic (OBE) pels seu serveis en la música.
Al llarg de la seva vida a participat en nombroses activitats filantròpiques i també ha col·laborat en diversos àlbums i senzills solidaris. Per exemple va formar el col·lectiu DRC Music per publicar l'àlbum Kinshasa One Two per destinar els diners a l'organització Oxfam, o també ha donat suport a l'organització benèfica Teenage Cancer Trust.
Carrera musical Blur
En el 1988, mentre anava a un curs al Goldsmiths College de Londres, coneix a Alex James, el que és baixista en Blur. Albarn havia format una banda amb Grahan Coxon anomenada "The Circus", que després va canviar al nom "Seymour", en referència a la novel·la Seymour: An Introduction de J.D. Salinger, quan van arribar James i Dave Rowntree com a baixista i bateria respectivament. El grup va atraure l'interès del segell Food Records però els desagradava el nom i els va donar una llista de noms alternatius. Finalment van escollir el nom de Blur i van signar el primer contracte el març de 1990.
L'octubre de 1990 van llançar el primer senzill titulat «She's So High», que va arribar al lloc 48 de la llista britànica de senzills. Tingueren més problemes per llançar el segon senzill però amb la col·laboració de Stephen Street en la producció van llançar «There's No Other Way» esdevenint un hit, ja que va arribar al número 8. A conseqüència de l'èxit dels primers senzills, Blur va esdevenir una de les estrelles del pop britànic. Seguidament van completar el seu primer àlbum titulat Leisure, que va sortir al mercat el 1991 amb crítiques força negatives malgrat l'èxit dels primers senzills. Mentre estaven de gira van començar a compondre pel nou àlbum però en un so lleugerament diferent. Van escollir a Andy Partridge del grup XTC per la producció del nou treball, però després de diverses sessions poc satisfactòries, van tornar a comptar amb Street a la producció. Modern Life Is Rubbish va ser publicat al maig de 1993 amb bons resultats al Regne Unit però va fracassar als Estats Units. Malgrat el poc recorregut que va tenir el nou àlbum, Albarn afirmar que estava molt content amb el resultat i la nova direcció que havia escollit la banda. El 1994 van publicar Parklife i van aconseguir a l'èxit comercial. L'àlbum va entrar a la llista britànica directament al número 1, especialment gràcies al primer senzill, «Girls & Boys». Aquest treball els va permetre guanyar quatre premis Brit Awards destacant els del millor banda i millor àlbum, i és recordat com un dels millors àlbums de Britpop. Amb la publicació del nou treball, The Great Escape (1995), van arribar al punt màxim de rivalitat amb l'altre grup anglès que brillava dins el moviment britpop, Oasis, liderat pels germans Noel i Liam Gallagher. L'antagonisme es va incrementar esdevenint un fenomen mediàtic anomenat The Battle of Britpop, i ambdós grups van llançar el primer senzills dels respectius àlbums el mateix dia. «Country House» va superar «Roll With It» d'Oasis en la primera setmana i Blur va aconseguir el seu primer número 1 en la llista britànica de senzills. L'àlbum també va arribar al número 1 en la primera setmana de la publicació i les crítiques inicials foren molt positives, però l'alegria inicial es va convertir en decepció amb els pas de les setmanes, ja que l'opinió de la crítica va anar canviant i les vendes de (What's the Story) Morning Glory? d'Oasis van superar comercialment les de The Great Escape a nivell mundial.
A partir d'aquest moment es van fer evidents les desavinences entre els membres de Blur, especialment amb Coxon, que començava a rebutjar l'estètica Britpop i s'interessava per un so semblant al rock alternatiu dels Estats Units com la banda Pavement. Albarn valorava molt positivament el gust de Coxon per la música underground i va decidir donar-li més llibertat creativa pel nou àlbum. Albarn va aprofitar per viatjar a Islàndia i desconnectar durant uns dies de l'escena Britpop. El cinquè àlbum d'estudi de Blur, amb títol homònim, fou publicat al febrer de 1997. Malgrat que la premsa va predir que el nou so més experimental s'allunyava massa dels seus orígens i que, per tant, no tindria tant de ressò comercial, si que va aplaudir el seu esforç majoritàriament. El primer senzill, «Beetlebum», va debutar al número 1 de la llista britànica però l'àlbum no va igualar les vendes dels treballs previs al Regne Unit. Tanmateix, la seva evolució cap a un so més americà va tenir el seu reconeixement als Estats Units i a la resta del món, especialment amb el segon senzill, «Song 2».
Per potenciar un nou so van comptar amb William Orbit per la producció del nou treball que van publicar el març de 1999 amb el títol de 13. Les lletres d'Albarn foren més personals i reflexives de les que havia fet fins al moment, especialment a causa d'haver-se acabat la relació amb Justine Frischmann, cantant dels Elastica, amb qui portava vuit anys de relació sentimental. Les crítiques foren favorables en general, i l'àlbum va debutar al capdamunt de la llista britànica. A final de 2000 van llançar un disc compilatori titulat Blur: The Best of. A final de 2001 van començar les sessions d'enregistrament del següent àlbum però poc després, Coxon va abandonar la banda perquè ja no s'hi sentia a gust. Els altres tres membres van decidir continuar amb el projecte i van publicar un nou àlbum titulat Think Tank (2003). L'absència de Coxon va significar que tota la composició i direcció creativa va anar a càrrec d'Albarn. El resultat fou molt positiu amb un nou número u al Regne Unit i també va significar el seu millor resultat als Estats Units. El disc fou nominat al millor àlbum als Brit Awards de 2004. A partir d'aquí van decidir donar un descans a la banda i portar endavant nous projectes personals amb la intenció de tornar-se a reunir més endavant. Albarn va començar diversos projectes alternatius com iniciar la seva carrera en solitari o la creació del grup virtual Gorillaz.
La reunió de tots els quatre membres de Blur es va produir a final de 2008 amb la intenció de realitzar diversos concerts a l'estiu de 2009 a Anglaterra. La tornada es va produir el 28 de juny de 2009 al Festival de Glastonbury amb una actuació entusiasta i positiva molt ben rebuda per part de l'audiència i la crítica. Això fou l'excusa per llançar el segon àlbum recopilati de grans èxits titulat Midlife: A Beginner's Guide to Blur (2009). Tanmateix, també van declarar que no tenien intenció de realitzar cap gira i que el motiu de la trobada només va ser refer la seva relació. El gener de 2010 van llançar un documental sobre la banda No Distance Left to Run, que fou nominat al millor vídeo musical de llarg format en els premis Grammy, la primera nominació d'aquests premis que rebia el grup. Malgrat haver declarat que no tenien intenció de compondre material nou junts, poc després va aparèixer la primera nova cançó des de 2003, «Fool's Day», amb només 1000 unitats dins el Record Store Day de 2010. Posteriorment estigué disponible de forma digital a través del seu lloc web.
A principi de 2012, Blur fou guardonat honoríficament per la seva contribució a la música en els Brit Awards. Poc després van estrenar una nova cançó en directe i van publicar un box-set titulat Blur 21 que contenia els set àlbums d'estudi de la banda, quatre més de rareses i tres DVDs. A principi d'any van entrar a l'estudi per començar a enregistrar material nou, però a mitjan procés, Albarn va aturar les sessions sense més explicacions, i van anunciar que la banda només llançaria dos senzills a l'estiu. Van trencar un silenci de dotze anys amb la publicació del seu vuitè àlbum d'estudi, The Magic Whip, al 27 d'abril de 2015.
Gorillaz
Jamie Hewlett i Albarn es van conèixer l'any 1990 quan Coxon, seguidor dels treballs de Hewlett, li va proposar de fer una entrevista a Blur. Aquesta es va publicar a la revista Deadline, on Hewlett publicava la seva tira còmica Tank Girl. Posteriorment, cap al 1997, van decidir compartir pis a Londres aprofitant que ambdós acabaven de tallar les respectives relacions sentimentals amb Jane Olliver (Hewlett) i Justine Frischmann (Albarn).
La idea de crear Gorillaz va aparèixer durant aquesta època, i van decidir crear una banda virtual de dibuixos animats amb Albarn com a únic músic i compositor permanent, i mantenint la col·laboració de diversos músics. El seu estil base era el rock alternatiu però amb varietat d'influències que incloïen britpop, dub, hip-hop i pop. L'àlbum de debut va aparèixer l'any 2001 amb títol epònim. Gràcies als primers senzills «19-2000» i «Clint Eastwood» van superar els set milions de còpies venudes internacionalment i els va permetre entrar al llibre Guinness World Records per ser la banda virtual amb més èxit.