miniatura|Antiga facultat d'història i geografia de la Universitat de Barcelona. El brutalisme és un estil arquitectònic típic de les dècades del 50 al 70 del . Es caracteritza per la construcció de grans edificis com universitats, hospitals i administracions públiques, però també d'habitatges familiars. Els materials que hi predominen són el ciment i el formigó.
Origen El terme "brutalista" va ser utilitzat per primera vegada per Hans Asplund en una carta a Eric de Maré i que aquest va publicar a la revista anglesa The Architectural Review. Aquest terme ràpidament va ser introduït a Anglaterra com a vocabulari habitual en grups com l'Architectural Association o l'Architect's Departament del London Country Council.
Característiques El brutalisme és una nova arquitectura sorgida després de la Segona Guerra Mundial i que no es basa en estils arquitectònics anteriors sinó que sorgeix com a resultat directe d'un sentiment de vida, que els habitants de la casa la tornessin a sentir seva.
Els primers indicis d'aquesta arquitectura foren inspirats pels treballs de l'arquitecte suís Le Corbusier, el seu treball de la Unité d'Habitation és considerat el primer edifici brutalista. A Londres els exponents d'aquest moviment van ser els germans Alison i Peter Smithson amb la construcció de la Miesian School a Hunstanton.
Els edificis de Le Corbusier es caracteritzen per l'espai continu, la utilització del color blanc i els tons terrosos i la mobilitat de les parets segons la voluntat del propietari. Junt amb Le Corbusier el treball de Ludwig Mies van der Rohe també és fonament del brutalisme amb les estructures i superfícies absolutes.
Els edificis estan compostos de grans estructures en forma de bloc, elements geomètrics i simètrics, formes repetitives, i ciment amb falta total d'ornaments. A més, els elements estructurals de l'edificació mai no s'amaguen, fins i tot s'exageren i es ressalten. També destaca la grandària dels edificis respecte als construïts anteriorment.
Exemples L'edifici per excel·lència del brutalisme és la Unité d'Habitation de Le Corbusier, realitzat el 1952 a Marsella. Es poden trobar exemples d'aquest estil per tot Europa i els Estats Units d'Amèrica.
alt=Walden 7|miniatura|Walden 7 +Arquitectura brutalista a Espanya:NOMANYARQUITECTELLOCTorres Blancas1964-68Francisco Javier Sáenz de OizaMadridTorre de València1973Javier Carvajal FerrerMadridSeu del Col·legi de Metges1974Rafael de la HozSevillaWalden 71975Ricard BofillBarcelonaLa Fàbrica1975Ricard BofillBarcelona
A la ciutat de Barcelona n'hi ha més exemples, entre els més significatius: l'antiga facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona; l'Hospital de Bellvitge; o La Campana, l'edifici de la prefectura Provincial de Trànsit; la nova seu de la Filmoteca de Catalunya.
miniatura|El «Penyal dels simis» (Affenfelsen) al carrer Gründgensstraße del barri de Steilshoop (Hamburg-Alemanya) +Arquitectura brutalista fora d'EspanyaNOMANY ARQUITECTELLOCLa Tourette1956-60Le CorbusierEveux (França)Parlament Nacional de Bangladesh1961-80Lous KahnBangladeshHabitat 671967Moshe SafdieCanadàTrellick Tower 1972Ernö GoldfingerLondresEdifici J. Edgar Hoover1975Charles F. Murphy i associatsWashington D.C.Museu d'Art Modern de Rio de Janeiro1953Affonso Eduardo ReidyRio de Janeiro
Neobrutalisme El brutalisme inicialment es coneix com a nou brutalisme. Cal no confondre'ls amb el neobrutalisme, una tendència emergent en el disseny digital que s'inspira en el moviment brutalista de les dècades de 1950 i 1960. El neobrutalisme es caracteritza per l'ús de formes geomètriques asimètriques, tipografia moderna i colors vibrants d'alt contrast. A diferència del brutalisme original, el neobrutalisme incorpora elements subtils de suavitat, color i textura, creant una estètica contemporània més refinada. Aquest enfocament busca destacar en el paisatge digital actual, oferint una alternativa a les estètiques altament polides i sovint uniformes que dominen el disseny web contemporani
Referències
Bibliografia
Categoria:Estils arquitectònics