La Maison Marie Henry és l'hostal que tenia Marie Henry a Le Pouldu (Bretanya) famós perquè s'hi van allotjar els pintors Paul Gauguin i Meyer de Haan (1889 i 1890), entre d'altres, i el van decorar amb les seves obres. Anomenat originalment Buvette de la Plage, va ser reconstruït el 1989 adoptant la denominació tradicional («Casa Marie Henry»). L'any 2010 es va reorientar com a casa-museu amb el nom Maison-Musée du Pouldu.
Context L'agost del 1889, Paul Gauguin, Meyer de Haan i Paul Sérusier van deixar Pont-Aven durant un mes per establir-se al poble veí de Le Pouldu. Segons deia Gauguin, Pont-Aven s'havia omplert massa de pintors, i preferia un lloc més tranquil., Bogomila, «Paul Gauguin's Third Visit to Brittany: June 1889-November 1890», dins Zafran, 2001, pàg. 19 Le Pouldu es troba a una quarantena de quilòmetres al sud de Pont-Aven, en una badia oberta amb espadats i platges. Era aleshores un poble petit d'un centenar d'habitants dedicats al pasturatge i la pesca.
A l'octubre, Gauguin i de Haan, que pagava les despeses, s'hi van instal·lar definitivament en un hostal aïllat situat prop de la platja de Les Grands Sables («grans arenals») i envoltat de camps. S'anomenava Buvette de la Plage («cantina de la platja»), propietat de Marie Henry. Gauguin s'hi va inscriure el 2 d'octubre de 1889, fins al 7 de novembre de 1890, i de Haan el va acompanyar pràcticament tot el temps.Chassé, 1921, pàg. 25 Sérusier hi va estar fins a mitjan octubre i va tornar-hi l'estiu del 1890 quan s'hi va afegir també Charles Filiger. Altres artistes feien visites ocasionals des de Pont-Aven, o curtes estades, notablement Charles Laval, Henry Moret i Maxime Maufra.Chassé, 1921, pàg. 48
Van completar la seva instal·lació llogant un taller a poca distància. Durant un any, els pintors liderats per Gauguin van conviure entre la pensió de Marie Henry, el taller i l'estudi de temes a l'aire lliure.
Marie-Jeanne Henry (Moëlan-sur-Mer, 1859 - Pierrefeu-du-Var, 1945) era natural del poble veí. Després de fer uns diners a París, va fer construir la casa de Le Pouldu on es va instal·lar el 1888 i on va donar llum a la seva filla Marie-Léa, anomenada Mimi, el febrer de 1889. Tant Gauguin com de Haan van retratar Mimi en algun quadre i en dibuixos. Marie Henry era coneguda amb el sobrenom de Marie Poupée (Maria la Nina) per la seva aparença de porcellana. Era mare soltera i va ser galantejada per Gauguin i de Haan. Ella mateixa descriu a Gauguin com imponent, alt, fort, d'ulls verds i apassionat, però egoista i pobre de sentiments.Chassé, 1921, pàg. 28-30 En canvi a de Haan el descriu com raquític, geperut i gairebé malalt, però es va decantar per ell.Chassé, 1921, pàg. 33 Gauguin, per la seva banda, va acabar fraternitzant amb la criada.
Projecte de decoració No es coneix que hi hagués cap pla preestablert, ni quina va ser la seqüència del projecte. Per les cartes es dedueix que s'hauria dut a terme entre novembre i desembre del 1889. Després, l'estiu del 1890, Sérusier i Filiger ho van completar afegint alguna obra i Maufra hi va penjar alguns quadres a l'entrada, fora del menjador.
De Haan va fer un retrat de Marie Henry alletant la seva filla Mimi. Gauguin s'hi va mostrar interessat i un cop acabat ell mateix el va emmarcar i el va penjar en el menjador, en el lloc d'honor a la paret del fons, acompanyat a cada costat per dos paisatges seus. Però en les seves cartes posen èmfasi en els frescs de la paret de l'entrada. Fos com fos, van anar omplint totes les parets, el sostre, les portes i la finestra. Hi van penjar quadres, gravats, làmines, escultures en prestatgeries, pintures sobre fusta, sobre els vidres i frescs sobre l'envà. Els temes incloïen retrats dels residents a la casa, imatges de la vida quotidiana a Le Pouldu i imatges teològiques o místiques.
Va ser un projecte purament artístic, fet per gaudir-lo els mateixos artistes i no pel públic o el mercat, cosa que va quedar reflectida en una de les frases inscrites que venia a dir que «tot art fet per diners no té valor».Chassé, 1921, pàg. 48-50
Gauguin ho explicava així en una carta a Vincent van Gogh: De Haan i jo hem emprés un gran treball en comú: una decoració de l'hostal on mengem. Es comença per un mur després s'acaben fent els quatre, fins i tot la vidriera. És una cosa que ensenya molt, per tant útil.
Per la seva banda, de Haan escriu a Theo van Gogh: Aquesta petita sala es veu veritablement acollidora ja que hem decorat totes les parets amb ornaments de caràcter i estil.
Després, Sérusier escriu a Maurice Denis: “Visc amb Gauguin i de Haan en una fonda amb un menjador decorat i guarnit per nosaltres., Robert, «Gauguin and the Inn of Marie Henry at Le Pouldu», dins Zafran, 2001, pàg. 62, citant carta de Sérusier a Maurice Denis, estiu 1890.
Descripció La distribució i la identificació de les obres es coneix per la descripció que va fer Marie Henry trenta anys després,Testimoni de Marie Henry fet a través del seu marit, Henri Mothéré, i recollit per Charles Chassé, 1921, pàg. 25-52 per la procedència de les obres que van quedar en el seu poder, i per dues fotografies del 1924 de les obres que van quedar en la casa.
La sala del menjador tenia una forma quadrada. En la paret de l'oest hi havia la porta d'entrada des d'un passadís que portava a la porta del carrer, la cuina i al pis de dalt de tres habitacions. La paret nord, entrant a l'esquerra, tenia una finestra que donava al carrer, avui Rue des Grands Sables. La paret est, entrant al fons, no tenia cap porta ni finestra. En la paret sud, entrant a la dreta, hi havia una xemeneia al mig i una porta a cada costat que donaven a un armari de paret i possiblement a un pati interior.
Paret oest del menjador 126x268px|alt=Jove bretona amb filosa, fresc de Gauguin center|410x268px|alt=Bregadores de lli, fresc de Meyer de Haan 144px|L'oca, tempera sobre guix de Gauguin 110px|Bonjour Monsieur Gauguins, oli sobre llenç encolat sobre plafó de Gauguin 60px|esquerra|alt=Natura morta, gerra i cebes, oli sobre llenç encolat en fusta de Meyer de Haan 110px|alt=Caribenya, oli sobre fusta de Gauguin
Obres: Esquerra, a dalt: Jove bretona amb filosa, o Joana d'Arc (W329Les referències de catàlegs raonats de l'obra de Gauguin són: W: obra pictòrica segons Wildenstein-Cogniat, 1964 K: obra gravada segons Kornfeld, 1988 G: escultura segons Gray, 1963), P. Gauguin, fresc, 1889, Museu Van Gogh Esquerra, a baix: Natura morta, gerra i cebes, M. de Haan, oli sobre llenç encolat en fusta, 1889-1890, Museu de Belles Arts de Quimper Centre: Bregadores de lli (Labor), M. de Haan, fresc, 1889, col·lecció privada Dreta, a dalt: L'oca (Maison Marie Henry) (W383), P. Gauguin, tempera sobre guix, 1889, Museu de Belles Arts de Quimper Plafó superior de la porta: Bonjour Monsieur Gauguins (sic) (W321), P. Gauguin, oli sobre llenç encolat en fusta, 1889, Hammer Museum, Los Angeles Plafó inferior de la porta: Caribenya (W330), P. Gauguin, oli sobre fusta, 1889, col·lecció privada
La paret oest, on hi ha la porta d'entrada, és un envà on va aprofitar el guix per pintar-hi frescs. L'obra dominant, per la seva envergadura de dos metres, és de Meyer de Haan amb la inscripció en llatí Labor. La labor sembla el tema conductor d'aquesta paret completada amb altres obres de Gauguin. L'obra representa dues bretones bregant el lli. A sota, entre uns dibuixos decoratius, hi ha la inscripció en llatí Ludus pro Vita. És una al·lusió al fresc Ludus pro Patria de Puvis de Chavannes (1882), però canviant el sentit de «jocs per la pàtria» a «jocs per viure». La locució llatina s'utilitzava a París amb el sentit de «treballar per la pàtria» en al·lusió a les dissidències internes entre polítics. Acabaria sent adoptada per Pierre de Coubertin pels Jocs Olímpics de l'era moderna que van començar el 1896, amb el sentit lúdic i de competició entre estats.
A l'esquerra hi ha una figura bretona estilitzada amb una filosa que resulta ambigua. La presència d'un àngel podria indicar tant una representació de Joana d'Arc com l'Eva expulsada del paradís.Welsh, op. cit., pàg. 65.
Sobre de la porta hi ha un altre fresc amb una oca i amb la inscripció «Maison Henry», resultant un emblema de la casa. En la simbologia de Gauguin, l'oca representa la vida rústica i també la Bretanya rústica. En l'heràldica bretona s'utilitzava el lleó com a figura i l'ermini com a folre, a vegades alternat amb la flor de lis reial. La inclusió en el quadre d'unes fulles decoratives reforça la idea heràldica. Per altra banda, podria ser també una al·lusió a les dones de la casa, ja que l'expressió francesa («oca blanca») s'utilitza per a una noia càndida.
En el plafó superior de la porta d'entrada hi ha la tela Bonjour Monsieur Gauguins (sic) encolada sobre la fusta. És una referència directa al quadre Bonjour Monsieur Courbet (1854, Gustave Courbet, Museu Fabre de Montpeller) on uns camperols reben al pintor a qui esperen per fer unes obres d'encàrrec. En aquest cas és la labor de l'artista, però resulta irònic en posar la rebuda en la mateixa porta d'entrada i pel fet que Gauguin estava vivint en aquest hostal a càrrec de De Haan i no pels seus propis guanys d'artista. El plural Gauguins, inscrit en el mateix quadre, sembla una pronúncia relaxada del nom d'un artista poc conegut, una nota més d'ironia. De fet, quan de Haan va arribar a París l'any anterior procedent d'Amsterdam ho escrivia «Coquin» (literalment, «murri», i antigament «mendicant»).Welsh-Ocharov, op. cit., pàg. 157 nota 48.
En el plafó de baix, pintat sobre la fusta, hi ha una dona nua i gira-sols. Se l'ha anomenat Caribenya però segurament representa una javanesa, cultura que havia atret l'atenció de Gauguin en l'Exposició Universal de París del mateix any. Els enormes gira-sols poden ser una al·lusió a van Gogh i el seu projecte fracassat de crear un estudi d'artistes a Arle.
En el basament hi ha una frase, pintada en verd maragda, basada en el credo de Richard Wagner (Ein Ende in Paris, 1841): «Crec en un judici final on seran condemnats a penes terribles aquells que, en aquest món, hagin gosat traficar amb l'art sublim i pur, l'hagin embrutat o degradat per la baixesa dels seus sentiments.»Welsh, op. cit., pàg. 163 nota 17, citant a Tual en un article de 1925 Aquesta citació ja havia estat utilitzada per Gauguin i Sérusier, i era al llibre de visites de l'hostal Gloanec de Pont-Aven.
A l'esquerra, sota de la bretona amb filosa, hi ha una natura morta amb cebes feta per de Haan. Al seu costat, la inscripció «m'agrada la ceba fregida amb oli» (). És una tela encolada sobre la fusta d'una petita finestra passaplats.
Paret sud del menjador 130px|alt=Geni amb garlanda, guaix sobre guix de Filiger center|105px|alt=Retrat de Meyer de Haan, oli sobre fusta de Gauguin 20px|alt=Silueta d'una escultura sense imatge center|80px|alt=Silueta d'un bust sense imatge 20px|alt=Silueta d'una escultura sense imatge center|105px|alt=Autoretrat caricatura, oli sobre fusta de Gauguin 170px|Dansa bretona, oli sobre fusta de Sérusier
Obres: Porta esquerra: Meyer de Haan (W317), P. Gauguin, oli sobre fusta, 1889, Museu d'Art Modern de Nova York Porta dreta: Autoretrat caricatura (amb nimbe) (W323), P. Gauguin, oli sobre fusta, 1889, Galeria Nacional d'Art de Washington Dalt de la porta dreta: Geni amb garlanda, Ch. Filiger, guaix sobre guix, 1890, Museu de Belles Arts de Quimper Imposta de la xemeneia: Dansa bretona, P. Sérusier, oli sobre fusta, 1890, col·lecció privada Sobre la xemeneia: Bust de Meyer de Haan (G86), P. Gauguin, roure policromat, circa 1889, National Gallery of Canada Prestatgeria esquerra: Negra (dona de Martinica) (G61), P. Gauguin, terracota pintada, circa 1889, col·lecció privada Prestatgeria dreta: Luxúria (javanesa), P. Gauguin, roure i pi policromat, 1890, Willumsens Museum, Dinamarca.
Marie Henry descriu aquesta paret de la següent forma: