miniatura|Donació del regne d'Aragó atorgat per Peronella, «aragonensis regina et barchinonensis comitissa» (reina d'Aragó i comtessa de Barcelona), dona al seu fill Alfons «regi aragonensi et comiti barchinonensi» (el regne d'Aragó i el comtat de Barcelona). Barcelona, a 18 de juliol de 1164.

Labdicació de Peronella d'Aragó és la renúncia als seus drets al Regne d'Aragó que la reina Peronella feu el 18 de juny del 1164 en favor del seu fill l'infant Alfons (futur rei Alfons II d'Aragó el Cast), a instàncies del Consell de la Procuradoria.Ubieto Arteta, Creación y desarrollo de la Corona de Aragón, pàg. 197; La adveración de la última voluntad del conde Ramón Berneguer IV

Context

El testament s'emmarca en la problemàtica sorgida arran del testament d'Alfons I d'Aragó (1131) per la seva successió.

Antecedents Capítols matrimonials de Barbastre

La noblesa aragonesa rebutjà el casament de Peronella amb el fill d'Alfons VII de Lleó, temorosos de caure sota el domini de Castella. Des del 24 d'agost del 1136, fins a l'11 d'agost del 1137 es va forjar un pacte entre Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ramir II d'Aragó per tal de casar el jove comte de Barcelona amb la filla del rei, Peronella d'Aragó, que tenia un any d'edat.

El rei donà al comte la seva filla per muller amb el seu regne tal com s'estenia i havia posseït el seu pare i rei Sanç Ramires, rei d'Aragó i Pamplona, i pels seus germans els reis Pere I d'Aragó i Alfons I d'Aragó, quedant en llei i força els seus furs, costums i usatges que en temps dels seus predecessors havien tingut els aragonesos i eren vigents al regne. Quedava el comte com a rei en cas que la seva muller Peronella morís sense fills. També li encomanava les terres i súbdits en homenatge i jurament que li guardarien fidelment la vida i el cos del comte sense cap engany, i que l'obeirien lleialment, guardant la fidelitat que li devien a la seva filla, que era la seva senyora natural, amb la condició que si ella moria quedaria el regne subjecte al comte sense cap contradicció, i que el tindria i posseiria després de la mort del rei.

Per la seva part, el rei Ramir II seria rei mentre visqués, i seria senyor i pare en el Regne d'Aragó i en els comtats del comte de Barcelona mentre li plagués.

Testament de 1152

Estant de part, la reina ordenà el seu testament el 4 d'abril del 1152; en el testament, deixava al fill que nasqués hereu del Regne d'Aragó amb els límits que havia tingut amb el rei Alfons I d'Aragó, ordenant que mai fes per cap ciutat ni vila que heretés o guanyés als musulmans, cap mena de reconeixement als castellans. Així mateix, ordenà que durant la vida del pare, el comte de Barcelona i príncep d'Aragó, fos governat per ell, i que després el succeís el seu futur fill. En cas que no visqués cap fill, que tot quedés en mans del seu marit, el comte de Barcelona. Així mateix, ordenava que si en lloc d'un mascle tenia una filla, aquesta quedaria exclosa de la successió, declarant que aquesta fos casada conforme al seu rang i que el regne quedés per al seu marit, el comte de Barcelona.

Casament de Ramon Bereguer IV amb Peronella I d'Aragó

El casament de Ramon Berenguer IV i Peronella Ramires se celebrà l'agost del 1150 a Lleida.Ubieto Arteta, Creación y desarrollo de la Corona de Aragón, pàg. 170; Los documentos que datan la boda de doña Petronila Donat que Peronella va néixer el 29 de juny de 1136,Gran Enciclopedia Aragonesa: Petronila I de Aragón i que els capítols matrimonials de Barbastre (1137) s'havien signat l'11 d'agost del 1137, tot plegat indicaria que l'agost del 1150 la reina Peronella havia complert ja els 14 anys, la majoria d'edat establerta pel dret canònic per poder contraure matrimoni.

Testament sacramental de Ramon Berenguer IV

El 4 d'agost del 1162 manifestà les seves darreres voluntats en presència del gran senescal de Barcelona Guillem Ramon I de Montcada, d'Albert de Castellvell, i del mestre Guillem, el seu capellà. Dos dies després, el 6 d'agost del 1162, morí el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona. La lectura pública del testament es va fer en l'assemblea general d'Osca l'11 d'octubre del 1162.

El comte deixava al seu fill primogènit anomenat Ramon (futur rei Alfons II d'Aragó el Cast), tot l'honor (propietat) que tenia a Aragó i Barcelona i en tots els seus dominis, excepció feta dels següents: L'honor (propietat) del comtat de Cerdanya tal com l'havia tingut Bernat Guillem (darrer comte de Cerdanya), la senyoria de Carcassona amb tota la seva terra i el feu que Ramon Trencavell I tenia per ell, i els drets que tenia a Narbona i el feu que la vescomtessa Ermengarda de Narbona tenia per ell. Tot això ho deixava al seu segon fill Pere (futur Ramon Berenguer IV de Provença), que tindria aquestes en feu del seu germà primogènit Ramon, a qui havia de retre homenatge per aquestes. L'honor (propietat) del comtat de Besalú seria per a la seva muller, Peronella I d'Aragó

Si el primogènit Ramon moria sense fills legítims, el seu segon fill Pere rebria l'herència del primogènit, i la d'aquest passaria al tercer fill anomenat Sanç (futur Sanç de Barcelona i d'Aragó). I si Pere moria sense fills legítims, tot passaria al tercer fill Sanç. Així mateix, deixava com a tutor i protector dels seus el rei Enric II d'Anglaterra, amic seu i casat amb Elionor d'Aquitània, cosina de la reina Peronella.

Abdicació de Peronella, reina d'Aragó L'abdicació de drets, o donació del Regne d'Aragó de la reina Peronella es produí el 1164, dos anys després de la mort del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV. Tal com consta en el document, aquesta abdicació es produí per recomanació del Consell de Regència (1162-1174); l'ànim de l'abdicació podria ser el d'evitar qualsevulla reclamació per part de tercers, ja fos des de Castella o des de Navarra, sobre dels drets al Regne d'Aragó, assenyalant a l'inici del document que «és decret de legal autoritat que la cosa donada, si ha estat lliurada, de cap manera pugui ser demanada pel donador», i remarcant que lloa i ratifica el testament sacramental de Ramon Berenguer IV (1162). L'historiador Antonio Ubieto interpreta el text com una renúncia dels drets de Peronella al Regne d'Aragó en favor del seu fill, el rei Alfons II d'Aragó.Bofarull, Próspero: Colección de documentos inéditos de la Corona de Aragón. Vol IV: CLXVI. Donación del reino de Aragón otorgada por la reina viuda doña Petronila a favor de su hijo AlfonsoArxiu Jaume I: Peronella, reina d'Aragó, dona al seu fill Alfons tot el regne d'Aragó, a conseqüència de la mort del seu marit el comte Ramon Berenguer IVUbieto Arteta, Creación y desarrollo de la Corona de Aragón, pàg. 197; La adveración de la última voluntad del conde Ramón Berneguer IV

Referències

Bibliografia

Lib. II, cap. XXIII .

Categoria:Peronella d'Aragó