miniatura|Andrew Lloyd Webber (2007) KG és un compositor i empresari anglès de teatre musical. Diversos dels seus musicals han funcionant durant més d'una dècada tant al West End com a Broadway. Ha compost 21 musicals, un cicle de cançons, un conjunt de variacions, dues músiques per a cinema i una missa de rèquiem en llatí.
Diverses de les seves cançons han estat àmpliament enregistrades i han tingut èxit fora del context pel que es van crear, com ara "The Music of the Night" (La música de la nit) i "All I Ask of You" (Tot el que et demano) de The Phantom of the Opera, " I Don't Know How to Love Him" (No sé com estimar) "de Jesucrist Superstar ,"Don't Cry for Me Argentina" (No ploris per mi Argentina) dEvita ,"Any Dream Will Do" (Qualsevol somni ho farà) de Joseph and the Amazing Technicolor Dreamcoat (Joseph i l'increïble abric en technicolor) i "Memory" (Memòria) de Cats. El 2001, el New York Times es referia a ell com "el compositor amb més èxit comercial de la història".The Daily Telegraph el va classificar com la "cinquena persona més poderosa de la cultura britànica" el 2008, amb el lletrista Don Black va escriure que "Andrew va reinventar el musical de forma més o menys individual".
Ha rebut diversos premis, inclòs un cavaller el 1992, el suport de la noblesa i la reina Isabel II pel servei a les arts, sis Tonys, tres Grammy (a més del Grammy Legend Award), un Oscar, catorze Ivor Novello Premis, set premis Olivier, un Globus d'Or, un Brit Award, el Kennedy Center Honours 2006, el Classic Brit Award 2008 per una contribució destacada a la música i un premi Emmy."Classic BRITs - Outstanding Contributions & Lifetime Achievement Awards" . Classic FM. Retrieved 5 August 2015 És una de les setze persones que ha guanyat un Oscar, un Emmy, un Grammy i un Tony. Té una estrella al Passeig de la Fama de Hollywood, va ser incorporat al Songwriter's Hall of Fame i és membre de l'Acadèmia Britànica de Compositors, Autors i Autors.
La seva companyia, Really Useful Group, és un dels operadors teatrals més grans de Londres. Productors de diverses parts del Regne Unit han realitzat produccions, incloses gires nacionals, dels musicals de Lloyd Webber amb llicència del Really Useful Group. Lloyd Webber és també el president de les Arts Educational Schools de Londres, una escola d'arts escèniques situada a Chiswick, a l'oest de Londres. Participa en diverses activitats benèfiques, incloses la Fundació Elton John AIDS, Nordoff Robbins, Prostate Cancer UK i War Child. El 1992 va fundar la Andrew Lloyd Webber Foundation, que dona suport a les arts, la cultura i el patrimoni al Regne Unit."What we do" . Andrew Lloyd Webber Foundation. Retrieved 16 August 2015
Primera vida miniatura|Lloyd Webber va estudiar al Royal College of Music de Londres. El 2014 va ser distingit per la seva "contribució a la vida musical" amb un doctorat honoris causa per la universitat. Andrew Lloyd Webber va néixer a Kensington, Londres, fill gran de William Lloyd Webber (1914-1982), compositor i organista, i de Jean Hermione Johnstone (1921-1993), violinista i pianista. El seu germà petit, Julian Lloyd Webber, és un violoncel·lista solista de fama mundial.
Lloyd Webber va començar a escriure la seva pròpia música des de jove: una suite de sis peces als nou anys.Otis L. Guernsey, Jeffrey Sweet (1995). The Best Plays of 1994-1995. p. 109. Limelight Editions També va muntar "produccions" amb Julian i la seva tia Viola al seu teatre de joguines (que va construir a proposta de Viola). La seva tia Viola, actriu, el va portar a veure molts dels seus espectacles i per la porta de l'escenari al món del teatre. El seu pare el va inscriure com a estudiant a temps parcial a l'Escola de Música Eric Gilder a la primavera de 1963.Lloyd Webber, Andrew (2018). Unmasked: A Memoir. p. 41-2. London: Harper Collins. En aquest moment treballava en un musical sobre Genguis Kan anomenat Westonia!, i també havia musicat Old Possum's Book of Practical Cats.
El 1965, Lloyd Webber era becari de la reina a la Westminster School i va estudiar història durant un període al Magdalen College, Oxford, tot i que va abandonar el curs a l'hivern de 1965 per estudiar al Royal College of Music i perseguir el seu interès pel teatre musical.Katie Marsico (2010). How to Analyze the Works of Andrew Lloyd Webber pp.13-14. ABDO, 2010The Illustrated London News, Volume 277. p.46. The Illustrated London News & Sketch Ltd., 1989
Carrera professional Primers anys El 1965, quan Lloyd Webber era un compositor de teatre musical de 17 anys, va conèixer l'aspirant a escriptor de cançons pop Tim Rice, de 20 anys. La seva primera col·laboració va ser The Likes of Us, un musical basat en la història real de Thomas John Barnardo. Van produir una cinta de demostració d'aquest treball el 1966, però el projecte no va aconseguir un suport.Ellis, Samantha. "Joseph, London, February 1973". The Guardian. 24 September 2003.
Tot i que va ser compost el 1965, The Likes of Us no es va representar públicament fins al 2005, quan es va representar una producció al Sydmonton Festival de Lloyd Webber. El 2008, la National Operatic and Dramatic Association (NODA) va alliberar els drets dels aficionats en associació amb la Really Useful Group. La primera actuació aficionada va ser a càrrec d'un grup de teatre infantil a Cornualla anomenat "Kidz R Us". Estilísticament, The Likes of Us es configura segons el musical de Broadway dels anys quaranta i cinquanta; s'obre amb una obertura tradicional que inclou una combinació de melodies de l'espectacle, i la partitura reflecteix algunes de les primeres influències de Lloyd Webber, en particular Richard Rodgers, Frederick Loewe i Lionel Bart. En aquest sentit, és notablement diferent de l'obra posterior del compositor, que tendeix a ser predominant o totalment integrada, i més pròxima en la seva forma a l'òpera que al musical de Broadway.
L'estiu de 1967, Alan Doggett, un amic de la família Lloyd Webbers que havia ajudat a The Likes of Us i que era el professor de música de la Colet Court school de Londres, va encarregar a Lloyd Webber i Rice que escrivissin una peça per al cor de l'escola. Doggett va sol·licitar una "cantata pop" seguint la idea de Herbert Chappell a The Daniel Jazz (1963) o Jonah-Man Jazz de Michael Hurd (1966), totes dues havien estat publicades per Novello i es basaven en narracions de l'Antic Testament. La sol·licitud de la nova peça va arribar amb 100 guineers com a avançament per part de Novello. Això va donar lloc a Joseph and the Amazing Technicolor Dreamcoat, un relat de la història bíblica de Josep, a on Lloyd Webber i Rice feien un pastix amb humor diversos estils de música pop com el rock'n'roll a l'estil d'Elvis, el calypso i la música country. Joseph va començar la seva vida com una cantata curta que va obtenir cert reconeixement en la seva segona posada en escena amb una crítica favorable a The Times. Per a les seves actuacions posteriors, Rice i Lloyd Webber van revisar l'espectacle i van afegir noves cançons per ampliar-lo a una durada més substancial. L'expansió continuada va acabar culminant amb un musical escènic del 1972 i després una producció de dues hores de durada que es va representar al West End el 1973 després de l'èxit de Jesus Christ Superstar.
El 1969, Rice i Lloyd Webber van escriure una cançó per al Festival d'Eurovisió anomenada "Try It and See", que no va ser seleccionada. Amb lletres reescrites es va convertir en la "King Herod's Song" en el seu tercer musical, Jesus Christ Superstar (1970). El seguiment previst a Jesus Christ Superstar va ser una comèdia musical basada en les novel·les de Jeeves and Wooster de P. G. Wodehouse. Tim Rice no estava segur sobre aquesta aventura, en part per la seva preocupació perquè no pogués fer justícia a les novel·les que tant admiraven ell i Lloyd Webber.(Rice, 1999) Rice es va retirar del projecte i Lloyd Webber va escriure posteriorment el musical Jeeves amb Alan Ayckbourn, que va proporcionar el llibret i les lletres.Andrew Lloyd Webber: His Life and Works – Walsh, Michael (1989, revised and expanded, 1997). p. 82, Abrams: New York Jeeves no va tenir cap impacte a les taquilles i va tancar després de només 38 actuacions al West End el 1975. Molts anys després, Lloyd Webber i Ayckbourn van tornar a revisar aquest projecte, produint un treball completament reelaborat i més versió reeixida titulada By Jeeves (1996).
A mitjans dels anys setanta miniatura|Evita al teatre Adelphi del West End. Lloyd Webber va comprar el teatre el 1993. El vídeo del 1998 de Cats es va rodar allà Lloyd Webber va col·laborar de nou amb Rice per escriure Evita (1978 a Londres / 1979 als Estats Units), un musical basat en la vida d'Eva Perón. Igual que amb Jesus Christ Superstar, Evita es va llançar primer com a àlbum conceptual (1976) i va comptar amb Julie Covington cantant la part d'Eva Perón. La cançó "Don't Cry for Me Argentina" es va convertir en un single d'èxit i el musical es va representar al Prince Edward Theatre del West End en una producció dirigida per Harold Prince i protagonitzada per Elaine Paige en el paper principal.Qiao, Michelle. Elaine Paige sings to Shanghai. China Daily, 12 December 2006. Retrieved on 29 June 2019.Lloyd Webber to revive Evita show. BBC News, 31 January 2006. Retrieved on 29 June 2019.
Patti LuPone va crear el paper d'Eva a Broadway pel qual va guanyar un Tony. Evita va ser un espectacle d'èxit que va durar deu anys al West End. Es va traslladar a Broadway el 1979. Rice i Lloyd Webber es van separar poc després dEvita, tot i que han treballat junts esporàdicament els anys següents.
El 1978, Lloyd Webber es va embarcar en un projecte en solitari, Variations, amb el seu germà violoncel·lista Julian basat en el 24è Caprici de Paganini, que va arribar al número dos de la llista d'àlbums pop al Regne Unit. El tema principal es va utilitzar com a sintonia del llançament de South Bank Show d'ITV durant 32 anys. El mateix any, Lloyd Webber també va compondre una nova sintonia temàtica per a la llarga sèrie documental Whicker's World, que es va utilitzar del 1978 al 1980.
Anys vuitanta Lloyd Webber va ser el tema de This Is Your Life novembre de 1980, quan va ser sorprès per Eamonn Andrews al vestíbul dels estudis Euston Road de la Thames Television a Londres.Michael Coveney (1999). Cats on a Chandelier: The Andrew Lloyd Webber Story. p. 89. Hutchinson El programa de televisió el guardonaria una segona vegada el novembre de 1994 quan Michael Aspel el va sorprendre al teatre Adelphi del West End.
miniatura|esquerra|Cats al London Palladium Lloyd Webber es va embarcar en el seu proper projecte sense lletrista, recorrent a la poesia de T. S. Eliot. Cats (1981) (1981) s'havia de convertir en el musical més longeu de Londres, on va funcionar durant 21 anys abans de tancar. A Broadway, Cats va funcionar durant 18 anys, un rècord que finalment es trencaria amb un altre musical de Lloyd Webber, The Phantom of the Opera. Elaine Paige va col·laborar de nou amb Lloyd Webber, originant el paper de Grizabella, i va tenir un èxit del Top 10 del Regne Unit amb "Memory".Starlight Express (1984) va ser un èxit comercial, però va rebre crítiques negatives per part de la crítica. Va tenir 7.409 representacions a Londres, cosa que el converteix en el novè espectacle del West End més longeu. Va funcionar durant menys de dos anys a Broadway. L'espectacle també ha vist dues gires pels Estats Units, així com una producció australiana / japonesa, una producció de tres anys de gira pel Regne Unit, que es va transferir a Nova Zelanda més endavant el 2009. L'espectacle també funciona a temps complet en un teatre fet a mida. a Bochum, Alemanya, on funciona des del 1988.