LImperi Part o Imperi Arsàcida fou una gran potència política i cultural irànica que existí entre el 247 aC i el 224 a la regió centrada en l'antic Iran. Era l'etern enemic oriental de Roma. El seu rei s'anomenava «rei de reis» i per això el nom d'imperi que sovint se li dona es pot considerar encertat. Els parts eren un poble que va fundar al un imperi en el territori del que avui en dia és l'Iran. La regió de Pàrtia quedava al nord-est de l'Iran, conegut sobretot per haver estat la base política i cultural de la Dinastia Arsàcida. El nom llatí Parthia deriva de l'antic persa Parthava o Partawa, que era la designació que es donaven a si mateixos els parts en idioma part, que significava «dels parts».
Orígens Els parnis o aparnis eren una tribu nòmada de l'Àsia central, d'origen escita. Cap a la meitat del van entrar a la Selèucia del Tigris i s'hi van establir creant la regió de la Pàrtia, un petit regne governat per Arsaces I a partir de 249 aC, quan va deposar el sàtrapa Andràgores. A Arsaces el va succeir poc després el seu germà Tiridates que es convertiria en Arsaces II, i per aquest motiu la dinastia s'anomena arsàcida. Cap a l'any 237 aC es van apoderar de la Hircània afavorint la independència del poble dels amardis, nòmades dedicats al bandidatge.
Arsaces II va morir el 214 aC i el va succeir el seu fill Artàban I, que regnaria amb el nom d'Arsaces III. L'any 209 aC el selèucida Antíoc el Gran va fer una brillant campanya militar a Pàrtia, va ocupar la capital Hecatòmpilos, i va obligar Artaban a respectar la seva autoritat. Artaban va morir cap al 196 aC i el va succeir el seu fill Friapaci. Però el domini de l'Imperi Selèucida no va durar, i l'any 189 aC els selèucides van patir una derrota decisiva a la batalla de Magnèsia i el 188 aC es va signar el Tractat d'Apamea. Això va suposar de fet el restabliment de la independència del regne de Pàrtia.
Posteriorment els intents del rei selèucida per dominar-los no van reeixir. El rei Friapaci va morir cap a l'any 181 aC i el va succeir el seu germà Fraates I. El 178 aC els amardis van quedar subjectes als parts i al mateix temps es van expandir cap al regne oriental de Bactriana. Fraates I va morir cap al 173 aC i el va succeir el seu germà Mitridates I el Gran.
Expansió miniatura|esquerra|Moneda d'Andràgores, l'últim sàtrapa selèucida de Pàrtia, que va proclamar la seva independència al voltant de l'any 250 aC A la mort del rei Fraates I el 173 aC el seu germà Mitridates I el va succeir. Entre el 163 aC i el 155 aC va envair els dominis d'Eucràtides I de Bactriana, molt debilitat com a resultat de les seves guerres contra els veïns de Sogdiana, Drangiana i el Regne Indogrec, i es va apoderar de la part occidental de Bactriana, amb Alexandria d'Aria. Mitridates va envair Mèdia menys la conca de l'Indus i el Kabulistan i va ocupar Ecbàtana el 148 aC o el 147 aC quan la regió es va tornar inestable després que Demetri I Soter reprimís la rebel·lió de Timarc el 160 aC, i Mitridates va nomenar el seu germà Bagasis com a governador. Aquesta victòria va ser seguida per la conquesta d'Atropatene. L'any 141 aC la frontera ja era al Tigris i a l'Eufrates i Mitridates va capturar Babilònia, va fer encunyar monedes a Selèucia del Tigris i va celebrar una cerimònia oficial d'investidura. Va introduir una desfilada del festival d'Any Nou a Babel, i va dur en processó una estàtua de l'antic déu mesopotàmic Marduk des d'Esagila, agafant les mans de la deessa Ishtar. Amb Mesopotàmia en mans dels Parts s'hi va traslladar el centre administratiu de l'imperi en comptes de l'est de l'Iran. Mitridates es va retirar a Hircània, mentre les seves forces van sotmetre Elimaida i Caracene i ocupaven Susiana. En aquest moment, l'autoritat part s'estenia a l'est fins a l'Indus.
Mitridates I va establir residències reials a Selèucia del Tigris, Ecbàtana, Ctesifont i Mithradatkert, on es van construir les tombes dels reis arsàcides. Ecbàtana, que havia servit com a capital dels medes i com a capital d'estiu de l'Imperi Aquemènida es va convertir en la principal residència estival de la reialesa arsàcida. Els selèucides no van poder contraatacar immediatament ja que Diòdot Trifó es va revoltar a Antioquia l'any 142 aC. Cap al 140 aC Mitridates es va veure obligat a marxar cap a l'est per contenir una invasió dels saces i Demetri II Nicàtor va recuperar Babel i mantenir el territori de la Caracene, però l'any següent els parts van recuperar Babel i van arribar a Dura Europos. Demetri II va ser fet presoner en les lluites i el van tractar amb gran correcció. Es va casar amb la princesa Rodoguna de Pàrtia. Potser aquest any van fundar Ctesifont. En aquest moment, el 139 aC aproximadament, Judea el territori dels jueus i Osroene es van independitzar dels selèucides. Al voltant del mateix període, Mitridates I va conquerir la regió del sud-oest iranià de Pèrsis i va instal·lar Wadfradad II com a frataraka, a qui va concedir més autonomia, molt probablement en un esforç per mantenir relacions saludables amb Persis, ja que l'Imperi Part estava en conflicte constant amb els saces, selèucides i els messenis de Caracene.
Cap a l'any 136 aC va morir el rei Mitridates i el va succeir el seu fill Fraates II. El 130 aC Antíoc VII Sidetes va organitzar una expedició contra els parts als que va derrotar al riu Licos (el Zab). Armènia, Mèdia Atropatene i Persis es van revoltar. El rei part va alliberar llavors a Demetri II amb la idea que en reclamar el tron causaria disturbis a l'Imperi Selèucida.
El 129 aC els parts van iniciar una ofensiva a Mesopotàmia i Antíoc VII va ser derrotat en la batalla d'Ecbàtana, en la que va morir i el seu fill Seleuc va ser fet presoner. L'hegemonia de Pàrtia sobre Mesopotàmia era ja indiscutible i Osroene es va independitzar. Va ocupar Babel cap a l'any 126 aC al sàtrapa de Caracene que s'havia fet independent, junt amb tot el nord d'aquest regne, mentre un sàtrapa part es va establir a Mesene, cosa que va donar origen a dos regnes feudataris de l'imperi que subsistiran molts anys.
El 127 aC Fraates II va morir en la lluita contra la devastadora invasió dels saces i el va succeir el seu oncle Artàban II germà de Mitridates I. El 124 aC el nou rei va organitzar una expedició contra els tocaris i va morir en els combats. El va succeir el seu fill Mitridates II que va haver de fer front als atacs dels Saces des Bactriana. Mitridates va organitzar les seves forces i va derrotar els saces i va obligar el seu rei (anomenat pels parts Sahanu Sahi, és a dir «rei de reis») a fer-se vassall dels parts. El 123 aC el sàtrapa part de Mesene, Hímer, es va revoltar i es va voler independitzar, i el sàtrapes selèucides d'Adiabene i Corduena va fer el mateix el 122 aC. Mitridates va sotmetre a Hímer i al rei de Caracene Hispaosines. El 119 aC Mitridates havia netejat de saces el país i els havia reduït a la regió del Sakastan (Sistan) com a teòrics vassalls, tot i que el rei Azes I es va alliberar d'aquesta tutela uns anys després.
Cap a l'any 90 aC Gotarces I un membre de la família arsàcida es va revoltar i es va proclamar rei i va dominar una part de l'Imperi. La guerra civil va durar uns cinc anys. Tigranes II d'Armènia va aprofitar aquest fet, va sotmetre els reis de Corduena, Adiabene, Atropatene i va adquirir algun territoris abans perduts. L'any 87 aC va morir Mitridates II en un combat contra els armenis a la riba de l'Araxes, i no va deixar fills. Maukisres o Muaskires, oncle de Mitridates de 90 anys (germà de Mitridates I i d'Artaban II), es va proclamar rei, però contra ell es va alçar Sanatroces, germà de Fraates II.
Gotarces I de Pàrtia va morir el 80 aC però el seu fill Orodes I va continuar la lluita. Sanatroces, ja d'edat avançada, va derrotar l'encara més vell Maukisres i va prendre el poder a la part de l'imperi que dominava associant de seguida al seu fill Fraates III. Sanatroces va restablir el poder del rei part, va imposar-se a Orodes i va sotmetre a vassallatge al rei saca Azes II (que uns mesos abans havia succeït al seu pare Maues). Sanatroces va morir el 69 aC i el seu fill i col·laborador Fraates III va quedar com únic rei. La seva aliança amb Tigranes II d'Armènia contra Roma va arribar tard i el rei d'Armènia va ser derrotat. Però aquesta derrota va servir perquè el rei d'Adiabene hagués de reconèixer la sobirania del rei part (65 aC). Però no Corduena que es va mantenir subjecta a Armènia tot i les reclamacions dels parts. Atropatene estava lligada també a Armènia per vincles de parentesc però des de llavors la influència principal fou la de l'imperi Part.
Rivalitat amb l'Imperi Romà Fraates III va ser assassinat pel seu fill Mitridates III que es va proclamar rei. El nou rei es va imposar a l'Atropatene i va obligar el rei de Corduena a pagar tribut. Osroene també va haver de reconèixer la sobirania del rei part. Mitridates es va mostrar cruel amb els notables del regne i aquestos van decidir eliminar-lo, aixecant bandera pel seu germà Orodes II. Mitridates va quedar relegat a la zona de Babilònia i Selèucia. L'any 52 aC Orodes II va entrar a Babilònia i va capturar Mitridates III, que va morir executat. El 40 aC els parts van fer una expedició a territori romà i van guanyar combats a Apamea i Antioquia. Els governs locals de Síria i Fenícia (menys Tir) es van sotmetre al rei part, que va arribar fins a Cilícia. A Judea el candidat part, Antígon, va obtenir el tron enderrocant Hircà II. El general rebel romà Quint Labié, aliat dels parts, va ser derrotat i mort (39 aC) als passos del Amanos a Cilícia pel general Publi Ventidi Bas, i els parts van haver d'evacuar els territoris ocupats l'any anterior. El 38 aC el candidat romà al regne de Judea, Herodes el Gran, es va imposar a Antígon amb l'ajut de les tropes romanes sota comandament de Sul·la. A Síria els parts van patir una derrota decisiva a la batalla de la fortalesa de Guindaros (9 de juny de l'any 38 aC) en la que a més va morir l'hereu part Pacoros que havia estat associat al poder pel seu pare. Després d'aquestes derrotes Orodes va abdicar el 37 aC en favor del seu fill Fraates IV.
L'any 35 aC el regne d'Armènia, un noble part rebel de nom Monoses i els romans van atacar als parts per la banda de l'Atropatene. Opi Estacià va assetjar la capital, Fraaspa. El rei d'Atropatene, Artavasdes, amb ajut dels parts va poder rebutjar l'atac. Tot seguit els parts van entrar a Armènia i van col·locar al tron a un príncep de la nissaga arsàcida, Àrsaces I, fill de Fraates IV, que aviat ma morir assassinat i Artavasdes III va recuperar el poder però va haver de reconèixer la sobirania del rei part. Això va provocar la reacció romana el 34 aC quant Marc Antoni va deposar Artavasdes III d'Armènia i va proclamar rei al seu fill Artaxes II fins que al cap d'uns mesos Marc Antoni cedí al tron al seu propi fill infant Alexandre Heli (Helios) i Artaxes II va fugir a Pàrtia. En canvi Artavasdes d'Atropatene, davant l'amenaça romana, es va aliar a Roma i va permetre l'entrada al país de soldats romans que una vegada dins el van deposar i van donar el regne també a Alexandre Heli nominalment sota control dels generals lleials a Marc Antoni. Els parts van recuperar Atropatene l'any 33 aC i van entrar a Armènia on van massacrar la guarnició romana però es van retirar.
El 32 aC Roma va donar suport a les reclamacions del tron part fetes per Tiridates II. Va entrar al país i va ser reconegut en alguns territoris. El 30 aC Artaxes II d'Armènia va recuperar el tron ajudat per un exèrcit part. L'any següent Fraates IV va fer fugir Tiridates, però va tornar amb ajut romà el 28 aC. El 20 aC els romans van imposar el seu candidat Tigranes III a Armènia, expulsant a son germà Artaxes II.
L'any 2 aC Fraates va morir assassinat pel seu fill Fraataces i la mare d'aquest, Musa. (una italiana no romana). Fraataces es va proclamar rei amb el nom de Fraates V.