miniatura|Michel Serres el desembre de 2005 va ser un filòsof i historiador de les ciències, membre de l'Acadèmia Europea de les Ciències i les Arts.

Trajectòria D'origen agenés, Serres va cursar la carrera naval. Va servir a la Marina entre 1956 i 1958 (de resultes de la qual cosa va participar, per exemple, en la reobertura del canal de Suez). Va obtenir una agregació en filosofia el 1955, va estudiar a l'Escola Normal Superior i més tard es va doctorar en Lletres (1968).

Va fer amistat amb Michel Foucault quan tots dos ensenyaven a la Universitat de Clarmont d'Alvèrnia (al mateix temps que ho feia Jules Vuillemin). Van parlar sovint sobre les ciències humanes i formals amb les seves estructures temporals, la qual cosa va repercutir en part a Les paraules i les coses de Michel Foucault, i en alguns dels temes que es reflecteixen als seus llibres, com en la seva tesi Le système de Leibniz et ses modèles mathématiques, publicada el 1968, així com en els dos primers volums de la sèrie Hermès.

Des de 1969, va ser professor d'Història de les Ciències en la Université Paris 1 Panthéon-Sorbonne, i des de 1984 ho fou a la Universitat Stanford. La seva anada als Estats Units va ser comptar amb el suport de René Girard.

L'obra de Serres es diversifica en estudis molt dispars, uns tractant d'història de la ciència, lliurement però amb agudesa, i altres són assaigs d'interpretació, de valors diversos, basats en una mena de comunicació universal entre disciplines.

Va dirigir el «Corpus d'obres de filosofia en llengua francesa», publicat per l'editorial parisenca Fayard. Va ser elegit a l'Acadèmia Francesa el 29 de març de 1990, i se li atorgà la butaca 18, abans ocupada per Edgar Faure.

A Atlas (1994), Serres dibuixa la conquesta del món virtual de la comunicació com a part d'un «nou atles». Per a ell, les xarxes del vincle social i del suport mutu haurien de substituir les fronteres i els obastacles naturals o històrics i fomentar la intel·ligència col·lectiva, i propiciar noves comunitats que se centressin tant en el que produïssin com en la manera de fer-ho, és a dir, que apliquessin una horitzontalitat i una solidaritat impròpies de la cadena de producció capitalista. Serres entén que els subjectes són una font d'intercanvi permanent d'informació i comunicació en un sistema de relacions complexes, i que els mitjans tècnics serveixen com a vies de propagació entre allò que és local i allò que és global.

Com a oriünd d'Occitània, Serres parlava amb accent francità i, encara que el 1985 declarà que no volia morir sense escriure una novel·la en occità, en una entrevista de 2013 menystenia la normalització de l'occità en tots els àmbits:

No obstant això, en la seua darrera entrevista, emesa per Arte un mes abans de morir, Serres anuncià la traducció imminent del llibre Morales espiègles a l'occità.

Obres 1968: Le système de Leibniz et ses modèles mathématiques, París, Presses universitaires de France; reed. 1982. 1969: Hermès I, la communication, París, Minuit; reed. 1984 1972: Hermès II, l'interference, París, Minuit 1974: Hermès III, la traduction, París, Minuit 1974: Jouvence. Sud Jules Verne, París, Minuit 1975: Auguste Comte. Leçons de philosophie positive, tome I, París, Hermann, en col·laboració 1975: Esthétiques sud Carpaccio, París, Hermann 1975: Feux et signaux de boira. Zola, París, Grasset 1977: Hermès IV, La distribució, París, Minuit, reed. 1981 1977: La naissance de la physique dans le texte de Lucrèce, París, Minuit 1980: Hermès V, Le passage du Nord-ouest, París de Minuit 1980: Le parasite, París, Grasset 1982: Genèse, París, Grasset 1983: Détachement, Flammarion 1983: Rome. Le livre des Fondations, París, Grasset 1985: Les cinq sens, París, Grasset. Premi Médicis d'Assaig de l'any 1985. 1987: L'hermaphrodite, París, Flammarion 1987: Statues, París, François Bourin, 1989: Éléments d'histoire des sciences, París, Bordas, en col·laboració 1990: Le contrat naturel, París, François Bourin 1991: Le tiers-instruit, París, François Bourin 1991: Discours de réception de Michel Serres à l'Académie française et réponse de Bertrand Poirot-Delpech, París, François Bourin 1992: Éclaircissements, París François, Bourin; entrevistes amb Bruno Latour) 1993: La légende des Anges, París, Flammarion 1993: Les origines de la géométrie, París, Flammarion 1994: Atlas, París, Julliard 1995: Éloge de la philosophie en langue française, París, Fayard 1997: Nouvelles du monde, París, Flammarion 1997: Le trésor. Dictionnaire des sciences, París, Flammarion, en col·laboració 1997: À visage différent, París, Hermann, en col·laboració 1999: Paysages des sciences, París Le Pommier, en col·laboració 2002: Variations sur le corps, París, Le Pommier 2000:Hergé, mon ami, Moulinsart 2001: Hominescence, París, Le Pommier 2003: L'incandescent, París, Le Pommier 2003: Jules Verne, la science et l'homme contemporain, París, Le Pommier 2004: Rameaux, París, Le Pommier 2006: Récits d'humanisme, París, Le Pommier 2006: L'art des ponts, París, Le Pommier 2006: Petites chroniques du dimanche soir, París, Le Pommier 2007: Le tragique et la Pitié. Discours de réception de René Girard à l'Académie française et réponse de Michel Serres, París, Le Pommier 2007: Petites chroniques du dimanche soir 2, París, Le Pommier 2007: Carpaccio, els esclaus alliberats, París, Le Pommier 2008: Le malament propre: polluer pour s'approprier?, París, Le Pommier 2008: La guerre mondiale, París, Le Pommier 2009: Écrivains, savants et philosophes font le tour du monde, París, Le Pommier

Traduccions al català Ditona. ISBN 978-84-9784-799-5.

Bibliografia Niran Abbas (dir.),Mapping Michel Serres, University of Michigan Press, Ann Arbor, 2005, 259 ((ISBN | 0472030590)) Michael Shortland, "Michel Serres, passe-partout»,British Journal for the History of Science, vol. 31, pt. 3:110, setembre 1998, p. 335–353 Sydney Levy (dir.), «An ecology of knowledge: Michel Serres»,Sub-Stance, University of Wisconsin Press, Madison, 1997, n ° especial 83, vol. 26, n ° 2 Wassim Ladki,L'espace du discours littéraire dans les essais philosophiques de l'écrivain Michel Serres, Université de Nancy 2, 1997, TD Jean-Marie Auzias,Michel Serres philosophe occitan, Mussidan, Fédérap, 1992, ((ISBN | 2857920679)) Maurici Xaló, «Michel Serres i el diàleg entre les ciències»,Llull, 27, 1991, p. 507–529. Anne Crahay,Michel Serres: la mutation du cogito; genèse du transcendantal objectif, París-Brussel, Éditions universitaires - De Boeck Université, 1988 ((ISBN | 2804111466))

Enllaços externs

Blog de Michel Serres

Referències

Categoria:Filòsofs francesos Categoria:Historiadors francesos Categoria:Membres de l'Acadèmia Francesa Categoria:Alumnes de l'École Normale Supérieure Categoria:Filòsofs de la ciència Categoria:Persones d'Agen Categoria:Alumnes del Liceu Louis-le-Grand Categoria:Alumnes de l'École Navale Categoria:Grans oficials de la Legió d'Honor Categoria:Morts a París Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat de Ginebra Categoria:Doctors honoris causa per la Université Catholique de Louvain (UCL) Categoria:Doctors honoris causa per la HEC Paris Categoria:Filòsofs nascuts al segle XX Categoria:Filòsofs morts al segle XXI