, tercer marquès de Castel Rodrigo, duc de Nochera, va ser un polític portuguès que va servir com a virrei de Sardenya i de Catalunya i governador dels Països Baixos espanyols entre 1664 i 1668.
Biografia Era fill del noble portuguès Manuel de Moura y Corte-Real (1590-1651), segon marquès de Castel Rodrigo i de Leonor de Melo. Va casar a Roma amb Ana María de Moncada de Aragón i de la Cerda (1616- ), amb la qual va tenir dues filles: Leonor i Juana. Noble gentilhome al servei de Felip IV, membre del Consell d'Estat i el seu ambaixador a Viena des de 1648 a 1656.
Fou virrei de Sardenya, de 1657 a 1661. Després, de 1664 a 1665, va passar a ocupar el càrrec de virrei de Catalunya i de 1664 a 1668, va ser el governador espanyol de Flandes. Durant el seu govern, els Països Baixos espanyols van ser envaïts pels francesos dins del context de la guerra de Devolució, en una campanya que va ser gairebé un passeig militar. De 1669 a 1675 va exercir el càrrec palatino de Cavallerís major del Rei.
En 1649, Francisco de Moura va demanar una compensació a la cort espanyola de 150 000 ducats per a cobrir les pèrdues que li va ocasionar la regirada de Flandes. Va obtenir el feu italià de Nochera (Nocera de Pagani), valorat en 223 000 ducats. A canvi, la Real Hisenda va exigir al marquès la devolució dels 73 000 ducats de diferència. Va haver-hi un estira-i-arronsa que es va estendre més enllà de la pesta de 1656, que va afectar seriosament la ciutat de Nocera, el valor de la qual es va depreciar considerablement. Una nova estimació va fixar el seu valor en 163 000 ducats. Compensada la diferència, el 10 d'agost de 1656 va ser nomenat duc de Nocera i la casa de Castel-Rodrigo va obtenir la ciutat de Nocera, que va governar fins a 1707. Francisco es va convertir en el VII duc de Nocera sense trepitjar la ciutat, que va ser administrada per mitjà d'un governador.
A Flandes va partir amb ordres de reforçar l'exèrcit, molt minvat després de la pau dels Pirineus, però gairebé sense mitjans per a aconseguir-ho, per la falta d'ajuda econòmica i de soldades des de la península ibèrica. Mancat de socors des d'Espanya, Castel-Rodrigo va reforçar el seu exèrcit amb tropes imperials llicenciades després de la pau de l'emperador amb els turcs, encara que no prou per a protegir les províncies de la temuda invasió francesa. Malgrat les seves repetides peticions a la cort, aquesta, embardissada a la contesa per a recobrar Portugal, no li va enviar cap soldada entre 1663 i 1665. Privat de soldats espanyols i italians, el marquès va haver de recórrer a les tropes alemanyes i valones i en 1666 va contractar unitats del veí Bisbat de Münster, enemic de França. Malgrat els seus desvetllaments per millorar la defensa del territori, la invasió de 1667-1668 va resultar gairebé un passeig militar per a l'exèrcit francès.
Per no haver deixat hereu home, a la seva mort, esdevinguda a Madrid el 26 de novembre de 1675, el ducat de Nochera va ser heretat per la seva filla Leonor de Moura (c. 1650-1706), esposa del virrei de Sicília, Anielo de Guzmán (1641-1677). A pesar que mai li havien vist, la població de Nocera va tributar un solemne funeral en la catedral de San Prisco. A més, les esglésies de la ciutat van celebrar misses cantades i les campanes van tocar a difunts durant tres dies.
Referències
Bibliografia
Categoria:Governadors dels Països Baixos Categoria:Virreis de Catalunya Categoria:Virreis de Sardenya Categoria:Nobles madrilenys Categoria:Morts a Madrid