Limburg és una província de Bèlgica que forma part de la regió de Flandes. Una reorganització administrativa voluntària va reduir el nombre de municipis de 42 a 38 el 1r de gener de 2025.
Història El 1795 els ocupants francesos van introduir els departaments per a trencar amb els territoris feudals de l'antic règim. Així van crear el departament del Mosa Inferior que cobreix més o menys els territoris de les actuals províncies del Limburg belga i del Limburg neerlandès amb Maastricht com a capital. Després del Congrés de Viena (1815), el sobirà del Regne Unit dels Països Baixos, Guillem I, va mantenir les subdivisions administratives franceses, però va preferir donar-los-hi noms històrics. Tot i que gairebé gens del territori formava part de l'antic ducat de Limburg, va anomenar la província Limburg, entre altres per a poder atorgar-se el títol de duc de Limburg.
El 1830 tota la província va esdevenir belga, tret de Maastricht. Després del Tractat de Londres (1839) la província va escindir-se. Hasselt va esdevenir la capital de la part belga. El 1963, després de la fixació de la frontera lingüística belga, els sis nuclis del municipi de Bitsingen van passar a la província de Lieja i els sis nuclis de Voeren van esdevenir limburguesos. De la província actual, només els nuclis de Teuven i Remersdaal del municipi de Voeren formaven part de l'antic ducat del mateix nom. La resta de la província prové del principat de Lieja (Sint-Truiden, Tongeren i el comtat de Loon), d'enclavaments del ducat de Brabant (Lommel, Halen) i de terres de la Generalitat (Hoepertingen, Veulen, Rutten, Nerem i Mopertingen).
Municipis de Limburg 300px|miniatura|Municipis de Limburg|center Adaptat a les fusions del 1r de gener de 2025.
Referències