Esdeveniments Països Catalans 16 d'abril, Barcelona: S'estrena Cançó d'amor i de guerra, sarsuela de Rafael Martínez i Valls, al Teatre Nou. 17 de maig, Manresa: Es publica el darrer número del setmanari esportiu bagenc A ple aire. 13 de setembre, Maresmeː Comencen les obres del tramvia Mataró-Argentona, de 5,8 km i un ample de via d’1 metre, que es completaran al maig de 1928. 29 de setembre, Barcelona: Fundació del Col·legi Montserrat, per les Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret. 2 d'octubre, Barcelonaː S'estrena pòstumament al Teatre Novetats l'obra de Guimerà, acabada per Lluís Via, Per dret diví. 25 d'octubre, Barcelona: s'hi inauguren els Magatzems Jorba, al portal de l'Àngel. 29 d'octubre, Barcelonaː estrena de Marçal Prior, de Josep M. de Sagarra al Teatre Novetats. Francesc Macià, des de l'exili, organitza el complot de Prats de Molló per envair Catalunya. Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll publiquen en fascicles el Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: Inauguració del Ferrocarril Metropolità Transversal de Barcelona, construït per Ferrocarrils de la Mancomunitat de Catalunya, sota la direcció d'Esteban Terradas i Illa. Lleida: surt la revista literària i cultural Vida Lleidatana. Barcelona: es publica Espigues en flor, el segon llibre de poemes de Maria Antònia Salvà.
Resta del món Espanya: S'emeten per primera vegada per ràdio diaris parlats, anomenats La palabra. Bèlgica: Bèlgica deixa la Unió Monetària Llatina i introdueix una nova moneda, el belga. 8 de gener: Abd-al-Aziz ibn Saüd és proclamat rei del regne independent de Hijaz, origen de l'Aràbia Saudita. 26 de gener - Londres: l'Esbajocaves John Logie Baird efectua la primera demostració pública de televisió en una botiga de Londres utilitzant un captador per disc de Nipkov. La definició és de 30 línies i la imatge mesura 3,8 sobre 5 centímetres 31 de gener: En Alemanya conclou l'ocupació de Colònia, amb la sortida de tropes aliades el dia anterior. 3 de febrer Espanya: Ascendeix a general de brigada el coronel d'infanteria Francisco Franco, sent el general més jove de l'exèrcit espanyol. 6 de febrer: Se signa el Reial decret que institueix la Festa Nacional del Llibre a Espanya. Mussolini acusa a Alemanya d'una campanya contra Itàlia, la qual cosa provoca una crisi entre ambdós països. Espanya i França planegen les accions militars conjuntes al Marroc. 1 de març: S'estableix una línia aèria regular per a transport de passatgers entre Buenos Aires i Montevideo. 5 d'abril, Madrid: L'Esquadrilla Elcano surt en direcció a Manila. 7 d'abril, Itàlia: Violet Gibson fereix lleugerament a Benito Mussolini d'un tret en el nas. 24 d'abril, Berlín, República de Weimar: se signa el Tractat de Berlín entre Alemanya i la Unió Soviètica. 17 de maig: El socialdemòcrata Wilhelm Marx és triat canceller del reich alemany. 23 de maig: La primera constitució del Líban és adoptada. 27 de maig: una acció conjunta dels exèrcits colonials, francès i espanyol, acaba amb la República del Rif. 1 de juliol: El Guomindang comença una campanya d'unificació de territoris al nord de la Xina. 6 d'agost: Gertrude Ederle, nedadora estatunidenca, esdevé la primera dona en creuar nedant el Canal de la Mànega, batent el rècord masculí existent fins aquell moment. 8 de setembre: La República de Weimar ingressa en la Lliga de les Nacions. 11 de setembre, Roma, Itàlia: L'anarquista Gino Lucetti fa un atemptat contra Mussolini en què resulten ferits vuit vianants. 7 d'octubre, Espanya: primera celebració del Dia del Llibre, que amb el temps passaria al dia 23 d'abril. 26 de novembre, Uruguai: se celebren eleccions, és elegit Juan Campisteguy Oxcoby. 17 de novembre: Cop d'estat de 1926 a Lituània, el president Kazys Grinius és deposat i lloc baix arrest domiciliari. Antanas Smetona assumeix el poder 2 dies després. 25 de desembre: Després de la mort de l'emperador japonès Yoshihito el príncep regent Hirohito es converteix en el nou emperador. Es publica la primera edició del recull de relats Dos arquivos do trasno de Rafael Dieste Gonçalves Masrroc, Driss Chraïbi, escriptor.
Premis Nobel +CampGuardonatsFísica Jean Baptiste PerrinQuímica Theodor SvedbergMedicina o Fisiologia Johannes Andreas Grib FibigerLiteratura Grazia DeleddaPau Aristide Briand Gustav Stresemann
Naixements Països Catalans 16 de gener - Barcelona: Arnau Puig i Grau, artista, crític d'art i filòsof català (m. 2020). 9 de febrer - Barcelona: Manuel Cabero, director coral català (m. 2022). 11 de febrer - Barcelona: Griselda Pascual i Xufré, científica catalana vinculada a la investigació matemàtica i a la docència (m.2001). 23 de febrer - València, Horta de València: Fernando Vizcaíno Casas, advocat, escriptor i periodista valencià. 4 de març - Palamós: Dolors Condom i Gratacòs, catedràtica i llatinista catalana (m. 2016). 24 de març - Felanitx: Guillem Timoner Obrador, ciclista de pista mallorquí (m. 2023).
3 d'abril - Sitges, Garraf: Lolita Mirabent i Muntané, bibliotecària que visqué i exercí com a tal a Sitges (m. 2014). 5 d'abril - Calonge, Empordà: Lluís Vilar i Subirana, historiador i activista cultural català. 8 d'abril - Barcelonaː Jordi Vila-Abadal i Vilaplana, psiquiatre, escriptor, monjo i activista social català (m. 2026). 13 d'abril - Barcelonaː Aurèlia Muñoz Ventura, artista catalana, vinculada a la recerca i a l'art tèxtil (m. 2011). 17 d'abril - Barcelona: Montserrat Torrent i Serra, organista catalana. 7 de maig - Sabadell, Vallès Occidental: Miquel Civil i Desveus, assiriòleg català (m. 2019). 22 de maig - València: Concha Alós, escriptora valenciana en llengua castellana (m. 2011). 18 de juny - Terrassaː Dolors Duocastella, la Suri, dinamitzadora cultural i artista catalana. 22 de juny - Barcelona: Marta Mata, pedagoga i diputada socialista al Parlament, les Corts Espanyoles i el Senat. 8 de juliol - Zúric: Elisabeth Kübler-Ross, psicòloga suïssa-americana, escriptora, pionera en l'estudi d'experiències properes a la mort. 11 de juliol: València: Carloandrés López del ReyCarloandrés López del Rey, pintor. Barcelona: Antònia Vilàs i Ferràndiz, poetessa, rapsoda, cantant, lletrista, compositora de cançons i havaneres (m. 2013). 29 de juliol - Ciutadella de Menorca: Antoni Moll Camps, escriptor i traductor, considerat el «Patriarca de les lletres menorquines» (m. 2023). 2 d'agost - Barcelona: Maria Teresa Llorens i Crusat, mestra i compositora catalana (m. 2009). 4 d'agost - Barcelonaː Pepita Llunell Sanahuja, compositora, cantant i actriu catalana. 13 d'agost - Barcelona: Josep Sazatornil, conegut com a Saza, actor de teatre i cinema català resident a Madrid. 21 de setembre - Les Borges Blanques: Joan Botam i Casals, sacerdot i caputxí, pare de l'ecumenisme a Catalunya (m. 2023). 20 d'octubre - Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental: Josep Dalmau i Olivé, sacerdot, escriptor, teòleg i activista català (m. 2018). 21 d'octubre - Barcelonaː Sara Masó i Maristany, periodista i escriptora catalana (m. 2018). 4 de desembre - Tàrregaː Pilarín Minguell Pont, locutora a Ràdio Tàrrega i actriu. 10 de desembre - Santanyí, Mallorca: Blai Bonet, poeta i escriptor mallorquí. 15 de desembre - Barcelona: Josep Maria Castellet, escriptor, crític literari i editor català. 16 de desembre - So N'Armadans, Palma: Caty Juan de Corral, escriptora, pintora, articulista i gastrònoma (m. 2014). 20 de desembre - Barcelona: Maria Víctor Gil, atleta catalana, campiona de la Cursa Jean Bouin cinc anys seguits, del 1947 al 1951 (m. 2016). 31 de desembre - Barcelona: Elena Blume i Carreras, gimnasta barcelonina, primera campiona de Catalunya de la història.
Resta del món 12 de gener, Nova York (EUA): Morton Feldman, compositor estatunidenc (m. 1987). 13 de gener, Kansas City, Missouri: Melba Liston, trombonista, arranjadora i compositora de jazz estatunidenca (m. 1999). 15 de gener, Viena: Maria Schell, actriu austro-suïssa (m. 2005). 17 de gener, Dunfermline: Moira Shearer, famosa ballarina i actriu escocesa (m. 2006). 20 de gener, Packard, Kentucky: Patricia Neal, actriu estatunidenca de teatre i cinema, guanyadora d'un Oscar (m. 2010). 29 de gener, Santokdas, Pakistan: Abdus Salam, físic pakistanès, guardonat amb el Premi Nobel de Física el 1979, Premi Internacional Catalunya del 1990. 2 de febrer, Coblença, Alemanya: Valéry Giscard d'Estaing, president de la República Francesa. 16 de febrer, La Plataː Delia Giovanola, membre fundadora d'Àvies de la Plaza de Mayo (m. 2022). 17 de febrer, Viena (Àustria): Friedrich Cerha, compositor, violinista i director d'orquestra austríac. 18 de febrer, Budapest: Susanna Egri, ballarina italiana i hongaresa, coreògrafa i professora de dansa. 20 de febrer, Bromley: Gillian Lynne, ballarina, coreògrafa, actriu i directora de teatre, teatre musical i televisió anglesa (m. 2018). Allendale (Nova Jersey): Richard Matheson, escriptor i guionista nord-americà 27 de febrer, Windsor, Ontario, Canadà: David Hunter Hubel, neurobiòleg nord-americà d'origen canadenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1981 (m. 2013) 3 de març, Rupperswil, Suïssa: Lys Assia, cantant suïssa, guanyadora del primer Festival de la Cançó d'Eurovisió (m. 2018). 6 de març, Suwałki, (Polònia): Andrzej Wajda, director de cinema de polonès (m. 2016) Cesena, Emília-Romanya: Marietta Alboni, contralt italiana (m. 1894). 8 de març: La Robla, Castella i Lleó: Josefina Aldecoa, escriptora espanyola. Sant Joan Lohitzune: Jeanette Campbell, nedadora argentina (m. 20023). 16 de març, Newark, Nova Jersey, EUA: Jerry Lewis, actor i director de cinema estatunidenc (2017) 18 de març, Ançã, Beira: Augusto Abelaira, novel·lista i periodista portuguès. 24 de març, Leggiuno-Sangiano, Itàlia: Dario Fo, dramaturg italià, Premi Nobel de Literatura de l'any 1997. 26 de març, Pehuajó, Buenos Airesː Magdalena Mouján, escriptora de ciència-ficció i matemàtica argentina, d'ascendència basca. 28 de març, Madrid: Cayetana Fitz-James Stuart, aristòcrata espanyola, cap de la Casa d'Alba (m. 2014). 7 d'abril, Ciutat de Mèxic: Julio Scherer García, periodista i escriptor mexicà, director del periòdic Excélsior (1968 -76) i fundador del setmanari Proceso. 15 d'abril, Harlem, Nova York: Norma Merrick Sklarek, arquitecta afroamericana (m. 2012). 21 d'abril, Londres, Anglaterra: Elisabet II del Regne Unit, aristòcrata anglesa, reina de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord. 23 d'abril, Brooklyn, Nova York, Estats Units: James Patrick Donleavy, escriptor estatunidenc nacionalitzat irlandès (m. 2017) 26 d'abril - Boulogne-Billancourtː Claudine Meunier, cantant francesa. 28 d'abril, Monroeville (Alabama): Harper Lee, escriptora nord-americana. 16 de maig, Kalisz, Polònia: Alina Szapocznikow, escultora polonesa, supervivent de l'Holocaust (m. 1973). 26 de maig, Alton, Illinois (EUA: Miles Davis, trompetista, i compositor de jazz, un dels músics més influents del (m. 1991). 1 de juny, Los Angeles, Califòrnia, EUA: Marilyn Monroe, actriu estatunidenca esdevinguda mite de l'erotisme i icona de l'art pop (m. 1962). 5 de juny, Ninotsminda: Gurguèn Dalibaltaian, militar armeni.Dedicated Serviceman: Gurgen Dalibaltayan dead, aged 89 (en anglès) 8 de juny, Iași: Anatol Vieru, compositor, teòric i educador romanès (m. 1998). 15 de juny, Juan Griego, Illa Margarita: Modesta Bor, compositora veneçolana de gran rellevància, pianista i directora coral (m. 1998). 19 de juny, Nova Jersey: Erna Schneider Hoover, matemàtica nord-americana, inventora d'un automatisme de commutació telèfònica. 25 de juny, Klagenfurt, Caríntia: Ingeborg Bachmann, escriptora austríaca (m. 1973). 30 de juny, Nova York: Paul Berg, bioquímic nord-americà, Premi Nobel de Química de l'any 1980. 1 de juliol: Nova York: Robert Fogel, economista, Premi Nobel d'Economia de 1993 Gütersloh, Westfàlia, Alemanya: Hans Werner Henze, compositor alemany (m. 2012).