La Regió de Brussel·les-Capital (francès: Région de Bruxelles-Capitale, neerlandès: Brussels Hoofdstedelijk Gewest) és una regió de Bèlgica, amb estatut de comunitat bilingüe (francès : 90% / neerlandès : 10%). És l'aglomeració urbana més gran de Bèlgica, la capital de la regió és la ciutat de Brussel·les, que ho és també del país, de Flandes i, de facto, de la Unió Europea. Brussel·les ha passat de ser una petita ciutat-fortalesa del , fundada per un descendent de Carlemany, a una metròpoli de més d'un milió d'habitants, l'àrea metropolitana té una població de més d'1,8 milions de persones.
Des del final de la Segona Guerra Mundial, Brussel·les ha estat un centre de primer ordre de la política internacional. El fet de ser la seu de les principals institucions de la Unió Europea així com la seu de l'OTAN ha convertit la ciutat en un centre poliglota amb nombroses organitzacions internacionals, polítics, diplomàtics i funcionaris.
Tot i que Brussel·les fou històricament de parla neerlandesa entre els segles i s'ha produït un afrancesament progressiu i avui dia la majoria dels habitants són de parla francesa, malgrat que els dos idiomes són oficials. Les tensions lingüístiques es mantenen vives, i les lleis sobre la llengua dels municipis que envolten Brussel·les són un tema que genera molta controvèrsia a Bèlgica.
Història La teoria més estesa sobre el topònim de Brussel·les és que es deriva de l'antic neerlandès Broeksel o altres variants ortogràfiques, que significa pantà (Broek) i llar (sel), és a dir "casa al pantà".Geert van Istendael Arm Brussel, uitgeverij Atlas, L'origen de l'assentament que esdevindria Brussel·les es troba en la construcció d'una capella a una illa del riu Zenne per Sant Gaugeric al voltant de l'any 580. El bisbe de Cambrai Vindicià d'Arras va fer la primera referència al lloc anomenat com a "Brosella" el 695Nouvelles archives historiques, philosophiques et littéraires, Volume 1, Universitat de Gant, 1837 quan encara era tan sols un llogaret.
La fundació oficial de Brussel·les s'acostuma a situar al voltant de l'any 979, quan el duc Carles de Baixa Lotaríngia va traslladar les relíquies de Santa Gúdula des de Moorsel a la capella de Sant Gaugeric. Aquest duc també construiria la primera fortificació permanent a la vila, que encara era reclosa dins l'illa de Sant Gaugeric del riu Zenne.
El comte de Lovaina Lambert I va obtenir el Brussel·les al voltant de l'any 1000 en casar-se amb la filla del duc Carles fixant la seva residència a la ciutat. Gràcies a la seva ubicació a la vora del Zenne a una ruta comercial important que unia Bruges, Gant i Colònia, Brussel·les va créixer molt ràpidament i es va convertir en un centre comercial i la ciutat es van estendre ràpidament cap a la part més alta de l'illa (zones de la catedral, Coudenberg i Zavel), on hi havia un menor risc d'inundacions.
Quan la ciutat va assolir una població d'uns 30.000 habitants es va procedir a drenar els pantans dels voltants per permetre de continuar la seva expansió. Per aquella època (1183-1184) els comtes de Lovaina es van convertir en Ducs de Brabant. Enric I (1165 – 1235) va ser el primer duc de Brabant i durant el seu mandat la ciutat va aixecar la seva primera muralla.Zo ontstond Brussel Vlaamse Gemeenschapscommissie – (Comissió de la comunitat flamenca de Brussel·les) Després de la construcció de la primera muralla del , la ciutat va créixer significativament. Per tal de permetre la continuïtat de l'expansió es va construir una segona muralla entre el 1356 i el 1383. Avui dia encara es poden veure restes, sobretot perquè el (Kleine Ring o "petit anell", una espècie de primer cinturó de ronda segueix el curs original d'aquesta muralla.
Al , per mitjà del casament de la comtessa de Lovaina Margarida III amb el duc de Borgonya Felip II, amb aquesta unió el nou duc de Brabant, el fill Antoni de Brabant, va ser el primer de la casa Valois. Maria de Borgonya (1457 - 1482) es va casar amb l'emperador Maximilià I el que posà fi a la independència de Brabant, però Brussel va florir com a capital dels Països Baixos dels Habsburg.
Carles V, va heretar els Països Baixos el 1506, quan només tenia 6 anys. La seva tieta Margarida d'Àustria (1480-1530) va exercir la regència fins a l'any 1515. Carles va ser declarat rei d'Espanya el 1516 a la Catedral de Santa Gúdula de Brussel·les. A la mort del seu avi, Maximilià I, el 1519, Carles es va convertir en el nou arxiduc de l'Imperi Habsburg i, per tant, sacre emperador romanogermànic. Carles V va abdicar el 1555 al palau de Coudenberg de Brussel·les, que s'havia expandit enormement des que s'havia convertit en la seu dels Ducs de Brabant. El palau va ser destruït per un incendi el 1731.
miniatura|Gravat mostrat l'estat de la Grand Place de Brussel·les després del bombardeig del 1695 El 1695, les tropes franceses enviades pel rei Lluís XIV van bombardejar Brussel·les amb artilleria. Això juntament amb els focs que es van produir va constituir que sigui l'esdeveniment més destructiu de tota la història de la ciutat. La Grand Place va ser destruïda junt amb 4.000 edificis, un terç dels de la ciutat. La reconstrucció del centre de la ciutat que es va efectuar durant els anys següents va canviar profundament la seva fisonomia i va deixar nombroses empremtes encara visibles avui en dia. Durant la Guerra de Successió Austríaca la ciutat va ser assetjada i capturada per França el 1746, però va ser retornat a Àustria tres anys després.
El 1830, la Revolució belga va tenir lloc a Brussel·les després d'una funció de l'òpera de Daniel-François Esprit Auber La Muette de Portici al teatre de La Monnaie. El 21 de juliol del 1831, Leopold I, el primer rei dels belgues, va pujar al tron, prenent el compromís de derruir les muralles de la ciutat i la construcció de molts edificis. Després de la independència, la ciutat va patir molts canvis, el Zenne s'havia convertit en un greu perills per a la salut, i entre els anys 1867 i 1871 es va procedir a cobrir tot el seu curs a través de la ciutat, això va permetre a renovació urbana i la construcció d'edificis moderns i els bulevards característics del centre de Brussel·les.
Durant el la ciutat ha acollit diferents fires i conferències internacionals, com per exemple el cinquè Congrés Solvay el 1927 (Disset dels vint-i-nou assistents eren o esdevindrien guanyadors del Premi Nobel) i dues fires mundials: l'Exposició Internacional del 1935 i l'Expo '58. Brussel·les va patir danys durant la Segona Guerra Mundial, encara que va ser menors en comparació amb altres ciutats d'Alemanya o el Regne Unit.
La Regió de Brussel·les-Capital es va crear el 18 de juny del 1989, després de la tercera reforma de la Constitució de Bèlgica del 1970. La Regió de Brussel·les-Capital va ser considerada bilingüe, i és una de les tres regions federals Bèlgica, juntament amb Flandes i Valònia.
Municipis Els dinou municipis de la Regió de Brussel·les Capital són subdivisions polítiques amb responsabilitats sobre la gestió dels impostos a escala local i el manteniment d'escoles i carrers dins de les seves fronteres. L'administració municipal està encapçalada per un batlle i hi ha un consell i un executiu. miniatura|Els 19 municipis de la Regió de Brussel·les-Capital Els dinou municipis de la regió són (entre parèntesis hi ha el codi postal):
Anderlecht (1070) Brussel·les (1000, 1020, 1120, 1130, 1040, 1050) Ixelles (1050) Etterbeek (1040) Evere (1140) Ganshoren (1083) Jette (1090) Koekelberg (1081) Auderghem (1160) Schaerbeek (1030) Berchem-Sainte-Agathe (1082) Saint-Gilles (1060) Molenbeek-Saint-Jean (1080) Saint-Josse-ten-Noode (1210) Woluwe-Saint-Lambert (1200) Woluwe-Saint-Pierre (1150) Uccle (1180) Vorst/Forest (1190) Watermael-Boitsfort (1170)
Govern miniatura|Seu del Parlament de la regió de Brussel·les-Capital La Regió de Brussel·les-Capital és una de les tres regions de Bèlgica, al capdavant de la regió hi ha un govern elegit cada cinc anys. La Comunitat Francesa i la Comunitat Flamenca exerceixen, cadascuna per separat, les seves competències culturals en el territori de la regió. Francès i neerlandès són els idiomes oficials, la majoria dels serveis públics són bilingües (amb algunes excepcions com l'educació).
La regió compta amb un parlament de 89 membres i els partits s'organitzen sobre una base lingüística). El govern regional és encapçalat teòricament per un ministre-president lingüísticament neutre, però a la pràctica és de parla francesa, i hi ha dos ministres de llengua francesa i dos ministres de llengua neerlandesa, un secretari d'estat de llengua neerlandesa i dos més de llengua francesa.
Demografia El gener del 2017, la regió tenia 1.191.604 habitantsChiffres clés de la région, ibsa.brussels per a 161.382 km² amb una densitat de 7.383,74 habitants per km².
Població per origen nacional el 1991T. Eggerickx et al., De allochtone bevolking in België, Algemene Volks- en Woningtelling op 1 maart 1991, Monografie nr. 3, 1999, Nationaal Instituut voor de Statistiek Belgues nascuts a Bèlgica (i altres nascuts a Bèlgica) 607.446 63,7% Belgues nascuts a l'estranger (i nascuts a Bèlgica) inclosos: República Democràtica del Congo, Ruanda i Burundi (antigues colònies belgues) 21.028 8.1162,2% (100%) 38,6% Emigrants naturalitzats (no nascuts a Bèlgica, no belgues) inclosos: França Marroc 36.938 6.348 3.022 3,9% (100%) 17,2% 8,2% Naturalitzats de 1a i 2a generació (nascuts a Bèlgica, no belgues) inclosos: França Marroc 17.045 2.757 2.522 1,8% (100%) 16,2% 14,8% No-naturalitzats de 1a i 2a generació inclosos: Marroc 87.987 37.300 9,2% (100%) 42,4% Antics immigrants (nascuts a fora i estrangers vivint a Bèlgica abans del 1986) inclosos: Marroc Itàlia 123.411 35.138 16.027 12,9% (100%) 28,5% 13% Immigrants recents (nascuts a fora i estrangers vivint a Bèlgica després del 1986) inclosos: França Marroc 60.185 8.513 4.970 6,3% (100%) 14,1% 8,3% Total de la Regió Brussel·les-Capital 954.040 100% Segons el cens de Bèlgica del 1991, hi havia un 63,7% dels habitants de la regió de Brussel·les-Capital que va contestar que eren ciutadans belgues, havien nascut com a tals a Bèlgica. No obstant això, hi ha hagut nombroses migracions individuals o familiars cap Brussel·les des de finals del , inclosos refugiats polítics (Karl Marx, Víctor Hugo, Pierre-Joseph Proudhon o Léon Daudet per exemple) de països veïns o de més allunyats, així com a mà d'obra, antics estudiants estrangers o expatriats, i moltes famílies belgues de Brussel·les, compten com a mínim amb un avi estranger. I fins i tot entre els belgues, molts es van convertir en begues recentment.
El dialecte original neerlandès de Brussel·les és una forma de brabançó (la variant del neerlandès parlat a l'antic Ducat de Brabant) amb un nombre significatiu dels préstecs del francès, i encara sobreviu entre una minoria d'habitants anomenats Brusseleers, molts d'ells bi o multilingües, o educats en francès i desconeixedors de l'escriptura del neerlandès. Brussel·les i els seus suburbis han evolucionat de ser una ciutat de parla dialectal neerlandesa vers una ciutat principalment de parla francesa, i els 35 municipis dels afores de Brussel·les són cada cop més poblats per francòfons que surten de la ciutat i voten pels polítics francòfons a Brussel·les, i els partits flamencs s'oposen a l'excepció i demanen l'aplicació estricta de l'apartheid lingüístic, mentre que els polítics francòfons pressionen per crear un nou corredor de territori francòfon des de Brussel·les passant per Flandes circumdant fins a Valònia al sud.
La identificació personal dels habitants amb una ètnia i nació varia molt en funció dels orígens de la