Aegithina és un gènere d'aus de l'ordre dels passeriformes, l'únic de la família dels egitínids (Aegithinidae G. R. Gray, 1869). En moltes llengües, com ara en francès, anglès, espanyol o italià reben el nom vulgar de iores. Són aus que viuen a l'Índia i el sud-est asiàtic. El gènere (i la família) té només quatre espècies. Són una de les tres famílies endèmiques de la zona indomalaia. Antany eren classificats a la família dels irènids (Irenidae).
Morfologia Són aus petites o mitjanes, que fan 11,5-15,5 cm de llargària Hi ha dimorfisme sexual, ja que els mascles són més grossos i de colors més vius al plomatge, amb colors grocs i verds. A diferència dels cloropseids (Chloropseidae), els membres d'aquesta família tenen les potes primes, i els seus becs són proporcionalment més llargs.
Hàbitat i distribució Viuen en matolls d'acàcia, límits del bosc i densitat forestal, terres de conreu i encara jardins, a la zona indomalaia. Generalment habiten les planes i com a màxim arriben fins als boscos de muntanya mitjana. Dins dels boscos, habiten la part alta dels arbres, baixant a terra rarament. En general són aus sedentàries, però hi ha proves de moviments estacionals a l'oest de l'Índia.
Alimentació Mengen insectes i aranyes que troben entre les fulles i branquetes dels arbres, movent-se àgilment.
Reproducció El ritual de festeig és molt elaborat. Fan un niu en forma de tassa, folrats en l'interior de teranyines, on ponen 2 – 3 ous amb taques rosades i vires de color porpra. Els ous són covats uns 14 dies. Ambos pares s'encarreguen de la cria i alimentació dels pollets.
Taxonomia S'han descrit 4 espècies:F Gill, D Donsker et P Rasmussen (Eds). 2021. IOC World Bird List (v11.1). doi : 10.14344/IOC.ML.11.1. Aegithina tiphia - iora comuna. Aegithina nigrolutea - iora cuablanca. Aegithina viridissima - iora verda. Aegithina lafresnayei - iora grossa.
Referències