miniatura|Serra de Tramuntana a Mallorca miniatura|Albufera des Grau a Menorca miniatura|Vista aèria de les Salines d'Eivissa La formació geològica de les Illes Balears és complexa i diferent segons cada illa o part d'illa.

L'arxipèlag Balear es troba sobre un sòcol submarí separat de les costes peninsulars per una canal de més de 1.000 m de profunditat. Les Illes Balears (en sentit ampli) tenen l'origen en els materials dipositats durant el Mesozoic a la conca del mar Tetis, els quals també formen gran part de la serralades Bètiques. A nivell de Balears, s'observa que a la zona nord de Menorca hi afloren els materials més antics (final del Paleozoic), i que cap al sud els materials són més moderns. Aquest fet es pot atribuir a una basculació del conjunt cap al sud a partir del Cenozoic o al final del Mesozoic.

A Menorca hi ha dues zones geològiques diferents pràcticament amb la mateixa extensió: Tramuntana (formada per roques paleozoiques i mesozoiques), i Migjorn (formada per roques cenozoiques). A Eivissa i Formentera hi afloren roques mesozoiques i cenozoiques plegades durant l'orogènia Alpina. Així mateix, en aquestes illes també hi ha grans extensions de roques cenozoiques i quaternàries que omplen les conques que separen les serres.

Mallorca La geomorfologia de Mallorca presenta molts de contrasts. Les àrees muntanyenques amb relleus estructurals complexos corresponen als punts més elevats de les serres de Llevant, Cabrera, al massís de Randa, a determinats relleus del Pla (Sant Onofre), i a la totalitat de la serra de Tramuntana. En altres llocs, el relleu és format per turons entre els quals hi ha valls molt amples, com passa a la major part del pla central, i també a les parts baixes de les serres de Llevant, la part occidental del pla de Palma i els voltants de Calvià.

Els relleus tabulars abasten les marines meridionals i orientals, sa Marineta de Petra i la part occidental del pla central.

És remarcable la presència de planes al·luvials. N'hi ha de costaneres a Palma, Campos, sa Pobla, Muro, Pollença, etc.) i d'interiors, com les d'Inca, Manacor, Felanitx, Santa Margalida, Sóller, etc.

També hi són destacables grans sectors d'albuferes i aiguamolls al fons de les badies principals, així com camps de dunes, especialment a la badia d'Alcúdia, la badia de Palma i en la zona meridional de l'illa.

Litostratigrafia Les formacions geològiques i unitats informals definides a Mallorca són: +NomEdatTrets principalsReferències principalsUnitat PalmaNeogen-Quaternari, Pliocè-HolocèDipòsits col·luvials, al·luvials i litorals de conglomerats, calcarenites i llims.Álvaro et al. (1984), Fornós et al. (1991)Unitat Sant JordiNeogen, Pliocè, Zanclià-PlasenciàPomar et al. (1983), Álvaro et al. (1984), Fornós et al. (1991), Juárez-Ruiz & Mas (2022)Unitat Son MirNeogen, Pliocè, Zanclià-PlasenciàPomar et al. (1983), Álvaro et al. (1984), Fornós et al. (1991), Juárez-Ruiz & Mas (2022)Formació Ses OllesNeogen, Miocè, MessiniàMas (2013, 2015)Unitat SantanyíNeogen, Miocè, MessiniàPomar et al. (1983), Álvaro et al. (1984), Fornós et al. (1991)Unitat BonanovaNeogen, Miocè, Tortonià superior-MessiniàPomar et al. (1983), Álvaro et al. (1984), Fornós et al. (1991)Unitat d'EscullsNeogen, Miocè, Tortonià superior-MessiniàPomar et al. (1983), Álvaro et al. (1984), Fornós et al. (1991)Unitat amb HeterosteginaNeogen, Miocè, Tortonià inferiorPomar et al. (1983), Álvaro et al. (1984), Fornós et al. (1991)Unitat Sa VerderaNeogen, Miocè, Serraval·lià superior-Tortonià inferiorPomar et al. (1983), Álvaro et al. (1984), Fornós et al. (1991)Unitat PinaNeogen, Miocè, Languià-Serraval·liàPomar et al. (1983), Álvaro et al. (1984), Fornós et al. (1991)Unitat ManacorNeogen, MiocèPomar et al. (1983), Álvaro et al. (1984), Fornós et al. (1991)Unitat RandaSubunitat superiorNeogen, Miocè, Languià?Pomar et al. (1983), Álvaro et al. (1984), Fornós et al. (1991)Subunitat inferiorPomar et al. (1983), Álvaro et al. (1984), Fornós et al. (1991)Formació BanyalbufarNeogen, Miocè, Burdigalià-Languià inferiorRodríguez-Perea (1984), Fornós et al. (1991)Formació Sant ElmPaleogen-Neogen, Oligocè-Miocè, Catià superior-Burdigalià inferiorRodríguez-Perea (1984), Fornós et al. (1991)Formació Cala BlancaMembre Puig d'en TióPaleogen, Oligocè, Rupelià superior-CatiàRamos-Guerrero (1988), Fornós et al. (1991), Ramos-Guerrero et al. (2001)Membre DeflaRamos-Guerrero (1988), Fornós et al. (1991), Ramos-Guerrero et al. (2001)Membre SineuRamos-Guerrero (1988), Fornós et al. (1991), Ramos-Guerrero et al. (2001) -Ramos-Guerrero (1988), Fornós et al. (1991), Ramos-Guerrero et al. (2001)Formació Son SastrePaleogen, Oligocè, Rupelià inferiorRamos-Guerrero (1988), Fornós et al. (1991), Ramos-Guerrero et al. (2001)Formació AlaróPaleogen, Eocè-Oligocè, Priabonià superior-Rupelià inferiorRamos-Guerrero (1988), Fornós et al. (1991), Ramos-Guerrero et al. (2001)Formació GaldentPaleogen, Eocè, Priabonià superiorRamos-Guerrero (1988), Fornós et al. (1991), Ramos-Guerrero et al. (2001)Formació El CalvariPaleogen, Eocè, Priabonià inferiorRamos-Guerrero (1988), Fornós et al. (1991), Ramos-Guerrero et al. (2001)Formació Peguera -Paleogen, Eocè, Bartonià-PriaboniàRamos-Guerrero (1988), Fornós et al. (1991), Ramos-Guerrero et al. (2001)Membre Platja des MortsRamos-Guerrero (1988), Fornós et al. (1991), Ramos-Guerrero et al. (2001) -Ramos-Guerrero (1988), Fornós et al. (1991), Ramos-Guerrero et al. (2001)Membre BinissalemRamos-Guerrero (1988), Fornós et al. (1991), Ramos-Guerrero et al. (2001)Formació Puig de s'EnvestidaPaleogen, Eocè, Lutecià superior-BartoniàRamos-Guerrero (1988), Fornós et al. (1991), Ramos-Guerrero et al. (2001)Unitat ValldemossaPaleogen?"Cretaci Superior""Calcàries blanques noduloses o taulades, amb interestrats argilosos"Cretaci Superior, Campanià superior o Maastrichtià inferiorÁlvaro et al. (1982)"Calcàries blanques i rosades, taulades o noduloses"Cretaci Superior, CampaniàÁlvaro et al. (1982)"Calcàries grogoses-rosades, de vegades dolomititzades"Cretaci Superior, SantoniàÁlvaro et al. (1982)"Calcàries grogoses-rosades, de vegades dolomititzades"Cretaci Superior, ConiaciàÁlvaro et al. (1982)"Calcàries blanques amb nòduls de sílex"Cretaci Superior, TuroniàÁlvaro et al. (1982)"Calcàries argiloses blanques"Cretaci Superior, CenomaniàÁlvaro et al. (1982)"Fàcies Maiolica" + "Margues Piritoses"Cretaci Inferior-Superior, Berriasià superior-Cenomanià inferiorÁlvaro et al. (1982)Formació Puig d'en BorràsJuràssic Superior-Cretaci Inferior, Kimmeridgià superior-Berriasià inferiorÁlvaro et al. (1989)Formació Son TorrellaJuràssic Superior-Cretaci Inferior, Kimmeridgià superior-Berriasià inferiorÁlvaro et al. (1989)Formació AlmadràJuràssic Superior, Kimmeridgià superiorÁlvaro et al. (1989)Formació AlfàbiaJuràssic Superior, Oxfordià-Kimmeridgià inferiorÁlvaro et al. (1989)Formació Sa CarboneraJuràssic Superior, Oxfordià superior-Kimmeridgià?Álvaro et al. (1989)Formació Puig de ses FitesJuràssic Superior, Oxfordià?Álvaro et al. (1989)Formació Puig de CutríJuràssic Mitjà, BatoniàÁlvaro et al. (1989)Formació Puig d'Alpara"Tram de calcàries de filaments"Juràssic Mitjà, Batonià inferior-Cal·lovià inferiorÁlvaro et al. (1989)"Tram de calcàries conglomeràtiques"Juràssic Mitjà, Bajocià superior-Batonià inferiorÁlvaro et al. (1989)Formació CúberJuràssic Mitjà, Bajocià inferior-superiorÁlvaro et al. (1989)Formació Gorg Blau"Tram de calcàries noduloses"Juràssic Mitjà, Aalenià-Bajocià inferiorÁlvaro et al. (1989)"Tram margocalcari"Juràssic Inferior-Mitjà, Toarcià superior-AaleniàÁlvaro et al. (1989)"Tram ferruginós"Juràssic Inferior, Toarcià inferior-Aalenià superiorÁlvaro et al. (1989)Formació CosconarJuràssic Inferior, Pliensbaquià superior-Toarcià inferiorÁlvaro et al. (1989)Formació RacóJuràssic Inferior, Pliensbaquià inferiorÁlvaro et al. (1989), Sevillano et al. (2021)Formació MoletaJuràssic Inferior, Pliensbaquià inferiorÁlvaro et al. (1989), Sevillano et al. (2021)Formació BarracarJuràssic Inferior, SinemuriàÁlvaro et al. (1989), Sevillano et al. (2021)Formació Mal PasJuràssic Inferior, Hettangià-Sinemurià inferior?Álvaro et al. (1989), Sevillano et al. (2021)Unitat FelanitxTriàsic Superior, Norià superior-Hettangià?Barnolas (1984)"Fàcies Keuper"Triàsic Superior, Carnià-Norià superiorRodríguez-Perea et al. (1987)"Fàcies Muschelkalk"Unitat M-3Triàsic Mitjà, LadiniàRodríguez-Perea et al. (1987)Unitat M-2Triàsic Mitjà, Anisià?Rodríguez-Perea et al. (1987)Unitat M-1Triàsic Mitjà, Anisià?Rodríguez-Perea et al. (1987)Formació Son SerraltaTriàsic Mitjà, Anisià mitjà?Dipòsits de planera d'inundació i planera mareal, amb gresos i lutites.Calafat (1988), Matamales-Andreu et al. (2021)Formació Pedra AltaTriàsic Mitjà, Anisià inferiorDipòsits de rius entrunyellats, amb bretxes intraformacionals, gresos i lutites.Calafat (1988), Matamales-Andreu et al. (2021)Formació EstellencsTriàsic Mitjà, Anisià inferiorDipòsits de rius meandriformes i de planera d'inundació, amb gresos i lutites.Calafat (1988), Matamales-Andreu et al. (2021)Formació Punta RojaTriàsic Inferior, Oleniokià superior-Anisià inferiorDipòsits de rius entrunyellats, amb gresos.Calafat (1988), Matamales-Andreu et al. (2021)Formació Pedra de s'AsePermià, Guadalupià inferiorDipòsits de rius meandriformes i torrentades, amb gresos i lutites.Calafat (1988), Matamales-Andreu et al. (2022)Formació Port des CanongePermià, Cisuralià superior-?Guadalupià basalDipòsits de rius meandriformes i de planera d'inundació, amb gresos i lutites.Calafat (1988), Matamales-Andreu et al. (2022)Formació Bec de s'ÀguilaPermià, CisuraliàDipòsits de col·luvions, ventalls al·luvials i rius meandriformes, amb conglomerats i gresos.Calafat (1988), Matamales-Andreu et al. (2022)"Fàcies Culm"CarboníferDipòsits turbidítics de conglomerats, gresos i lutites.Ramos & Rodríguez-Perea (1985)

Hidrologia superficial S'ha de tenir en compte que el sòl de Mallorca és generalment molt permeable, el que implica que no hi hagi cursos superficials permanents, baldament algunes fonts es poden carregar molt quan les precipitacions són importants, com acostuma a passar a la tardor. A Mallorca hi ha un total de set vessants hidrogràfics. Dos d'aquests vessants són litorals, amb cursos d'aigua breus que drenen respectivament des de la serra de Tramuntana cap al litoral nord-occidental i des de les serres de Llevant cap al litoral sud-oriental. Els cursos més llargs es dirigeixen cap als tres vessants que acaben a les planes al·luvials de les badies; es tracta dels vessants d'Alcúdia, de Palma i de Campos. Els vessants són: Vessant de Palma. Amb els torrents de sa Riera, na Bàrbara i el torrent Gros. Vessant d'Alcúdia. Amb els torrents de Muro, Pina, Sant Miquel (s'origina a les fonts Ufanes) i na Borges. Vessant Meridional. Dins els municipis de Campos i ses Salines, on hi trobam el torrent de son Catlar. En aquest vessant hi predominen les aigües torrencials i l'escolament subterrani de l'aigua. Vessant de Tramuntana. Amb els torrents de Parells (resultant de la unió dels torrents del gorg Blau i el de Lluc) i el torrent de Sóller, els cursos d'aigua són molt irregulars, molt curts i amb un gran pendent. Vessant de Pollença. On hi trobam l'Albufereta i els torrents de Sant Jordi i s'Almadrava. Vessant d'Andratx. On hi trobam els torrents de Santa Ponça i Andratx. La vessant de Llevant li passa el mateix que el Meridional i no té cap torrent predominant ni molt marcat, sinó que es tracta de petits cursos d'aigua molt intermitents.

Menorca Menorca compta amb els materials més antics de les Balears, ja que daten de 400 milions d'anys. L'illa està separada en dues grans unitats geològiques per una línia pràcticament recta que va des del Port de Maó fins a Cala Morell, al nord de Ciutadella. La part més antiga correspon a la zona nord.

Aquesta zona Nord està composta per silicats, mentre que la part sud està formada per materials calcaris. http://agendalocal.cime.es/WebEditor/Pagines/file/PRES27GEN_2.pdf

Eivissa