Varna (en sànscrit varṇa, significa ‘cobertura’, ‘abric’, ‘color’ M. Mayrhofer, Etymological Dictionary II 518) és cadascuna de les quatre castes principals en què es divideix la societat hindú. Segons els antics texts hindús, especialment el Manusmriti, la societat humana es divideix en quatre «classes socials espirituals» (varnas), i la pertinença individual a cadascuna depèn del nivell de desenvolupament de l'ànima després de les diverses encarnacions. Més tard, a causa de les diverses interpretacions dels texts sagrats, aquesta classificació originalment espiritual va esdevenir un sistema social hereditari que va derivar vers l'actual sistema de castes de l'Índia. Mark Juergensmeyer, (2006) The Oxford Handbook of Global Religions (Oxford Handbooks in Religion and Theology), p. 54 Aquest darrer reconeix moltes agrupacions socials que no són esmentades en les escriptures hindús i només accepta en teoria la necessitat de complir amb els deures prescrits. La política de castes és un tema controvertit a l'Índia contemporània.
Els quatre varnas són: els bramans, sacerdots i mestres, amb autoritat religiosa, els kxatriyes, guerrers i administradors, amb poder polític, els vaïxyes, comerciants i agricultors o pastors amb prosperitat econòmica, els xudres, servents o pagesos vassalls.
Etimologia i orígens Varna deriva de l'arrel vṛ i vol dir «cobrir, embolicar»; els significats derivats inclouen «abric, mantell, aparença externa, forma externa» i fins i tot «color», i més genèricament «classe, tipus, caràcter, qualitat». Tots aquests significats estan presents en l'ús del terme que se'n fa al Rigveda.
El significat de «tipus d'home», «tribu» que es troba al Rigveda es refereix a la divisió entre les tribus dels Rigveda i els Dasas. La primera aplicació de la divisió formal en quatre classes socials apareix en el Manu Smriti, un recull de lleis que data aproximadament d'entre el 200 AC i el 200 DC. La divisió del Manu Smriti té un precedent en el Purusha Sukta (himne 10.90.11-12 del Rigveda), el qual conté les classes dels: braman, rajanya (o kxatriya), vaixiya i xudra representades respectivament per la boca, els braços, les cuixes i els peus de Puruixa.
Les evidències d'aquesta quàdruple divisió de la societat que apareix al Rigveda s'han comparat amb sistemes similars, especialment en vista a una hipotètica reconstrucció de la societat protoindoeuropea. Aquesta comparació és la base de la hipòtesi de la trifuncionalitat formulada per Georges Dumézil. Dumézil postula una divisió bàsica de la societat en: el clergat (Bramans), els guerrers o nobles (Kshatriyas) i els plebeus (Vaishyas), augmentada per la classe de servents esclaus (Shudras).
Els quatre varnas Al Bhagavad-Gita (4.13) es fa referència al sistema de quatre varnas a: cātur-varṇyaḿ mayā sṛṣṭaḿ guṇa-karma-vibhāgaśaḥ | tasya kartāram api māḿ viddhy akartāram avyayam || «Els quatre ordres de la societat van ser creats per mi (Krixna), classificant-los d'acord amb els Prakriti (una mena d'energia) predominants en cadascun dels deures corresponents i en repartiment a ells, encara que l'autor d'aquesta creació, és a dir JO, el Senyor immortal, no sigui emprenedor.» The BhagavadGita or The Song Divine. Gita Press, Gorakhpur, India pg42
El sistema de varnas també és mencionat al Purusha sukta, en el qual es diu: «El Braman era la boca del Purusha, dels seus dos braços es van fer els Rajanya (o Kshatriya), les cuixes van ser els Vaishya, i dels seus dos peus van néixer els Shudra». http://www.sacred-texts.com/hin/rvsan/rv10090.htm
La posterior concepció del sistema de castes a l'Índia fa referència a la forma moderna de varnaixrama a la societat hindú. És similar al sistema tradicional, en el sentit que reconeix els quatre varnas tal com s'han descrit. Malgrat tot, el sistema modern de castes també inclou diverses subdivisions de cada varna, així com classes (com és el cas dels dalit, els intocables), que no són reconegudes a les escriptures del sistema varnaixrama.
Els bramans formen el varna més elevat i es diu que han estat creats del rostre del Puruixa original. Com a mestres espirituals de la societat, els bramans gaudeixen del més elevat grau de respecte de les altres tres classes de la societat. Al Bhagavata Purana, Vixnu, la deïtat identificada com a Déu Suprem de les tradicions Vaixnava de l'hinduisme, diu que els bramans són els més estimats, http://srimadbhagavatam.com/3/16/4/en que gaudeix menjant a través de les boques dels bramans que li són devots, http://srimadbhagavatam.com/3/16/8/en i que els bramans són el seu cos. http://srimadbhagavatam.com/3/16/10/en Està captivat per aquells qui mostren respecte als bramans, fins i tot quan els bramans fan servir paraules dures, intentant pacificar-los amb el pensament que els bramans són el mateix Senyor. http://srimadbhagavatam.com/3/16/11/en Els kxatriyes són el segon varna més elevat, format per guerrers i administradors de la societat. El seu paper és il·lustrat en la descripció de l'origen a partir dels braços de Puruixa que es fa al Rigveda, com a indicatiu d'una propensió vers l'acció. Lluny de ser un guerrer sense cervell o un mercenari, el Kshatriya era un lluitador que havia temperat les seves arts marcials amb l'educació a través de la lectura dels Vedes. Els vaïxyes són principalment mercaders, ramaders i artesans. Els deures d'un Vaishya són: el krsi (cultiu de grà), el goraksha (protecció de les vaques), el vanijyam (comerç), el vaisya karma (treball) i el svabhavajam (néixer de la seva pròpia naturalesa). Els vaïxyes eventualment es convertien en terratinents, prestataris i comerciants influents i sovint són considerats el responsables de l'evolució de les idees capitalistes a l'Índia. The First Great Political Realist By Roger Boesche Els vaïxyes, juntament amb els kxatriyes i els bramans, proclamaven ser de les castes de la teoria clàssica que havien «nascut dues vegades» (dvija). Històricament, han tingut un paper molt important en els afers indis, a banda del comerç. Els mercaders indis van ser ben considerats per la propagació que van fer de la cultura índia fins a regions tan llunyanes com el sud-est asiàtic. Asia in western and world history By Ainslie Thomas Embree, Carol Gluck Els xudres són el varna més baix, només els intocables es troben per sota en la tradició índia.
Tradició hindú El Purusha Sukta, com a part del Rigveda (10:90), fa referència als quatre varnas, malgrat que la paraula varna no es fa servir, descrits al Manu Smriti, a saber: Bramans, Kshatriyas, Vaishyas i Shudras. Són representats en el cos de l'home primordial o Purusha en el següent text: «Els Bramans eren la seva boca, dels seus dos braços en van sortir els Kshatriya. Les cuixes van esdevenir els Vaishya, els seus peus es van convertir en els Shudra.» (Rigveda 10.90.12). Aquest model és sovint citat en l'ordenació jeràrquica dels varnas, malgrat que per la mateixa raó el model alhora implica una independència i intercanviabilitat dels varnas. A més, una lectura d'aquest mantra en tot el context del Purusha Sukta, el qual també descriu el Purusha com a l'origen del sol (del seu ull), la lluna (de la seva ment), el cel (del seu cap), l'aire (del seu melic), cavalls, vaques, etc., ens condueix a la conclusió que tot el Sukta emfatitza que tot prové del Purusha original. Així doncs, la superioritat/inferioritat no sembla la idea principal del text.
Hi ha una història del Txandogya Upanixad (4.4.1-5) que parla d'un noi, de nom Satyakama, que volia presentar-se davant d'un guru per rebre instrucció espiritual, però no coneixia el seu gotra o llinatge familiar, el qual és generalment requerit abans de poder ser iniciat en la tradició vèdica. Quan el guru li va preguntar pel seu llinatge, Satyakama li va dir la veritat, que no el coneixia i que li havien ensenyat a referir-se a si mateix com a Satyakama Jabala o Satyakama fill de Jabala (la seva mare). El guru va quedar impressionat amb la seva honestedat i va concloure que, malgrat no conèixer el gotra del noi, Satyakama era un braman i que, per tant, podia rebre la iniciació. http://www.swamij.com/upanishad-chandogya.htm Alguns pensadors moderns hindús defensen que aquesta història menysprea la importància de l'herència en favor de la vàlua personal, atès que Satyakama havia estat acceptat com a braman sense cap prova d'haver-ne heretat l'estatus. Malgrat això, els filòsofs tradicionals com Sri Sankaratxarya defensen el punt de vista que el fet de dir la veritat era considerat pel guru com una prova del llinatge de braman del noi, la qual cosa, juntament amb el fet que el guru la hi demanés, implica que l'herència era un prerequisit per iniciar-se com a braman.
Al Bhagavad Gita(4:13), el déu hindú Krixna declara que la classe d'un individu no és deguda al seu naixement/herència. La classe d'un individu es basa en la capacitat de treball i la natura inherent a cada persona. http://www.asitis.com/4/13.html
Molts savis i ioguis (practicants avançats de ioga) hindús al llarg dels segles han opinat sovint sobre l'herència de l'estatus social. Sri Chaitanya Mahaprabhu (), un poderós bhakti (corrent religiós de l'hinduisme) de Krixna, també va denunciar l'herència de l'estatus social. Va distribuir el mantra Hare Krixna per tota l'Índia, proclamant que era el Veritable camí cap al mokxa (o alliberació del cicle de reencarnacions, objectiu final de l'hinduisme).
Al , Kanakadasa (poeta, músic i compositor) també va denunciar l'herència de l'estatus social. Creia que la vida de cada ésser humà és divina, i només els ignorants porten injustícia contra els seus germans. Al , Basavanna es diu que va denunciar l'herència de l'estatus social i va tractar d'unificar totes la comunitats sota el língam (un símbol de Xiva).
Dharma-xastra El concepte de dharma està relacionat principalment amb el deures dels diferents varnas i els aixrames (els cicles de la vida). Els dharma-xastres són uns texts (com el Manu Smriti) que estableixen els deures dels individus i de les diferents castes durant les diferents etapes de la vida. Els van escriure els bramans per als bramans; la major part tracta dels deures d'aquests i la part que pertany als assumptes de la cort tracta dels kxatries en el seu paper de classe governant. Les seccions reservades als vaixiyes i als xudres són molt breus. De fet, al Manu Smriti, la secció destinada als xudres simplement diu que han de fer el que puguin per servir als bramans, i remarca que si ho fan bé es reencarnaran en una casta més elevada. Tot i que no se'ls permet recitar les fórmules rituals, han de fer tot el que puguin per a conèixer i posar en practica la Llei a través de la imitació dels bramans, sempre que no sigui per enveja.Manuśmrti 10.127-128
El Manu Smriti sovint és citat en referència al sistema de varnes com un sistema de classes socials heretades. Malgrat tot, els hindús conservadors generalment indiquen que el Manu Smṛiti és un treball posterior que no forma part de les escriptures hindús, fet pel qual és de rellevància qüestionada. El discurs dels conservadors és denunciar que el Manu Smṛiti ha estat utilitzat pels colonialistes, polítics i sociòlegs britànics per denigrar als seguidors de l'hinduisme. http://vepa.us/dir8/madhu.htm
El Manu Smriti afirma que en el temps en què va ser escrit, la societat hindú incloïa una altra classe de persones sense posició en cap dels quatre varnes i, per tant, associats amb els treballs més baixos. Les classes més elevades, que havien de mantenir una puresa ritual i corporal, van arribar a considerar-los com a intocables. Les persones d'aquest cinquè varna són anomenats actualment dalits (els oprimits) o harijans (nom atorgat per Mohandas Gandhi). Són formalment coneguts com a «intocables» o «pàries». No obstant això, aquest últim afegit als estrats socials no forma part de l'hinduisme, ja que aquest només classifica les ocupacions en quatre categories.
Casaments mixtes