Esdeveniments Països Catalans 24 de gener, Barcelona, l'Institut d'Estudis Catalans promulga les Normes ortogràfiques, resultat de la codificació normativa de Fabra. 12 d'octubre, Barcelona: Apareix el primer número del diari del matí El Dia Gráfico. Primer Congrés de Metges de Llengua Catalana. Barcelona: L'església de Sant Llàtzer, romànica, és dessacralitzada i passa a tenir d'altres usos que l'aniran malmetent fins a la seva recuperació als anys 80. Fundació de l'Escola Catalana d'Art Dramàtic gràcies a l'impuls d'Adrià Gual i la Diputació de Barcelona (actualment, Institut del Teatre).
Resta del món 23 de gener, Constantinoble, Imperi Otomà: colp d'estat dirigit pel triumvirat format per Enver Paixà, Talat Paixà i Djemal Paixà; el ministre de la guerra Nazım Paixà és assassinat. 23 de febrer, Imperi Rus: el revolucionari Joseph Stalin és arrestat a Sant Petersburg i exiliat a Sibèria (fins al 8 de març de 1917). 12 de març, Austràlia: Canberra esdevé capital d'Austràlia 24 d'abril, Nova York, Estats Units: s'inaugura a Manhattan el Woolworth Building, el grata-cels més alt del món fins al 1930 (241 metres). 29 de maig, París: estrena del ballet la La consagració de la primavera, d'Ígor Stravinski 30 de maig, Londres: es signa el Tractat de Londres per concloure amb la configuració territorials ocorreguts a la península dels Balcans a conseqüència de la I Guerra Balcànica. 19 de juny, Sud-àfrica: Primeres lleis d'apartheid. 29 de juny al 10 d'agost: II Guerra Balcànica. Inundació a Miami i a El Salvador. Auge del moviment del sufragisme. Pancho Villa avança a Mèxic. Inici del fordisme. Inauguració de la Grand Central Terminal, l'estació més gran del món. Publicació de A la recerca del temps perdut. Desenvolupament del conductisme. Teoria de l'àtom de Niels Bohr. Vaga de Colorado de 1913
Premis Nobel +CampGuardonatsFísica Heike Kamerlingh OnnesQuímica Alfred WernerMedicina o Fisiologia Charles RichetLiteratura Rabindranath TagorePau Henri La Fontaine
Naixements Països Catalans 10 de gener, Eivissa: Marià Villangómez Llobet, poeta, traductor, mestre i escriptor. 20 de gener, Mollerussa: Maria Manonelles i Riera, activista política i sindical catalana. 2 de febrer, Sueca, País Valencià: Virtudes Cuevas, supervivent del camp d'extermini nazi de Ravensbrück 7 de febrer, Barcelona: Ramon Mercader, militar i polític català, conegut per ser l'assassí de Lev Trotski. 28 de febrer, Sabadell: Joan Maurí i Espadaler, pintor català 4 de març, València: Artur Llàcer Pla, compositor valencià. 10 de març, Sabadell: Miquel Casablancas i Juanicó, periodista i polític. 31 de març, Barcelona: Mari Josep Colomer, la primera aviadora catalana de la història i la tercera d'Espanya 5 d'abril, Barcelona: Antoni Clavé i Sanmartí, artista català 18 d'abril, Cervera: Isabel Solsona i Duran, poetessa i traductora catalana 22 d'abril, Girona: Maria Assumpció Soler i Font, mestra, escriptora i periodista. 26 d'abril, Barcelona: Creu Casas i Sicart, farmacèutica, reputada briòloga, i primera dona a l'IEC 31 de maig, Sabadell: Joan Clavell i Corominas, mestre sabadellenc 1 de juny, València: Vicente Escrivá Soriano, productor, guionista i director de cinema i televisió valencià 16 de juny, Vic, província de Barcelona: Andreu Colomer i Munmany, empresari i mecenes català 22 de juny, Gironella: Antònia Adroher i Pascual, mestra i activista política catalana fundadora del POUM 26 de juny, Cebreros, Espanya: Joaquim Viola i Sauret, polític català, afusellat per EPOCA 1 de juliol, Barcelona: Joana Raspall i Juanola, escriptora i bibliotecària. 8 de juliol, València: Alejandra Soler Gilabert, mestra valenciana durant la Segona República Espanyola 10 de juliol, Santa Coloma de Farners, la Selva: Salvador Espriu i Castelló, escriptor català 19 de juliol, Sabadell: Jaume Viladoms i Valls, pedagog i militant socialista català. 20 de juliol, Granollers, província de Barcelona: Maria Josefa de Riba i Salas, tenista catalana 3 d'agost, Palma: Bartomeu Rosselló-Pòrcel, escriptor català 7 d'agost, Barcelona: Aurora Díaz-Plaja Contestí, bibliotecària i escriptora catalana 11 d'agost, Sabadell: Lluís Mimó i Espinalt, esperantista català, militant del POUM i víctima dels camps de concentració 13 d'agost, Palma: Bartomeu Rosselló-Pòrcel, poeta i traductor mallorquí 31 d'agost, Albuixech, Horta Nord: Miguel Ambrosio Zaragoza, conegut com a Ambrós, dibuixant de còmics valencià i autor dEl Capitán Trueno'' entre altres 1 de setembre, Barcelona: Mary Santpere, actriu polifacètica catalana 12 de setembre, Reus: Antònia Abelló Filella, activista política, periodista republicana i feminista, pianista i escriptora 20 de setembre, Palafrugell: Rosa Granés i Noguer, bibliotecària catalana 8 d'octubre, el Masnou, Maresme: Walda Pla i Rosés, novel·lista catalana 26 d'octubre, l'Alguer: Verdina Pensè, pintora i joiera algueresa 21 de novembre, Barcelona: Aurora Casanovas i Puig, historiadora del gravat catalana. 22 de novembre, Manresa, província de Barcelona: Joaquim Amat i Piniella, escriptor Vic: Camil Riera i Canudes, filòsof i teòleg Barcelona: Dolors Castelltort i Vila, atleta i jugadora de bàsquet
Resta del món 9 de gener, Yorba Linda, Califòrnia, EUA: Richard Nixon, president dels Estats Units 25 de gener, Varsòvia, Polònia: Witold Lutosławski, compositor polonès 4 de febrer, Tuskegee, Alabama: Rosa Parks, pionera dels drets civils estatunidenca. 6 de febrer, Londres, Anglaterra: Mary Leakey, paleontòloga i arqueòloga britànica 26 de març - Chartres: Jacqueline de Romilly, hel·lenista, escriptora i professora francesa i grega Budapest, Àustria-Hongria: Paul Erdős, matemàtic jueu hongarès immensament prolífic 25 de maig, Buford (Geòrgia): Brownie Wise, venedora i empresària, responsable de l'èxit de Tupperware 8 de juny, Santander: María Cristina Gonzalo Pintor, arquitecta, física, matemàtica i segona meteoròloga d'Espanya. 12 de juny: Wila, Zúric, Suïssa: Elisabeth Eidenbenz, filantropa suïssa, creadora de la Maternitat d'Elna Casablanca: Maurice Ohana, compositor francès 26 de juny, Beirut: Anissa Rawda Najjar, activista libanesa pels drets de les dones 27 de juny, Mont-real, Canadà: Philip Guston, pintor nord-americà. Primer va destacar com a muralista 12 de juliol, Los Angeles, Califòrnia, Estats Units: Willis Lamb, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de 1955 14 de juliol, Omaha, Nebraska, EUA: Gerald Rudolph Ford, Jr.,va ser el 38è (1974-77) president dels Estats Units 9 d'agost, Cadis: Mercedes Formica, jurista, novel·lista i assagista espanyola que lluità pels drets de la dona a Espanya 10 d'agost, Lorenzkirch, Imperi Alemany: Wolfgang Paul, físic alemany, Premi Nobel de Física de l'any 1989 16 d'agost, Brest-Litovsk, Polònia: Menahem Beguín, Primer Ministre d'Israel, Premi Nobel de la Pau de 1978 20 d'agost, Hartford, Connecticut, EUA: Roger Wolcott Sperry, psicòleg i neurobiòleg nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1981 30 d'agost, Londres, Anglaterra: Richard Stone, economista, Premi Nobel d'Economia de 1984 31 d'agost, Bensonhurst, Brooklyn, Estats Units: Helen Levitt, fotògrafa estatunidenca 3 de setembre, Hot Springs, Arkansas, EUA: Alan Ladd, actor estatunidenc 4 de setembre: Chicago, Illinois, EUA: Stanford Moore, químic i bioquímic nord-americà, Premi Nobel de Química de l'any 1972 Osaka, Japó: Kenzō Tange, arquitecte i urbanista japonès 12 de setembre, Oakville: Jesse Owens, guanyador de quatre medalles d'or (100 m, 200 m, 4x100 m i salt de llargada) als Jocs de Berlín'36 17 de setembre, Görlitz, Silèsia, Imperi Alemany: Mira Lobe, escriptora austríaca de més d'un centenar de llibres infantils 6 d'octubre, Berlín: Meret Oppenheim, artista surrealista suïssa d'origen alemany 10 d'octubre, Antananarivo, Madagascar: Claude Simon, escriptor francès, Premi Nobel de Literatura de l'any 1985 12 d'octubre, Hermanowa, Galítsia, Imperi Austrohongarès: Leo Fleider, director de cinema i guionista figura important del cinema argentí. 15 d'octubre, Fuping, Shaanxi, Xina: Xi Zhongxun, dirigent polític xinès pare de Xi Jinping. 19 d'octubre, Rio de Janeiro, Brasil: Vinícius de Moraes, poeta, cantautor, compositor i escriptor brasiler 22 d'octubre, Budapest, Hongria: Robert Capa, fotògraf hongarès. 2 de novembre, Ciutat de Nova York, EUA: Burt Lancaster, actor estatunidenc 5 de novembre, Darjeeling, Raj Britànic: Vivien Leigh, actriu anglesa de teatre i cinema. 7 de novembre, Mondovi, Algèria: Albert Camus, escriptor en francès 18 de novembre, Damiata, Egipte: Aisha Abd al-Rahman, escriptora i professora de literatura egípcia 22 de novembre, Lowestoft, Suffolk, Anglaterra: Benjamin Britten, compositor anglès 4 de desembre, Mont-real, Quebec, Canadà: Mark Robson, director de cine canadenc 9 de desembre, Navsari, Gujarat, Índia: Homai Vyarawalla –Dalda 13–, primera dona fotoperiodista de l'Índia 17 de desembre, Buenos Aires: Alicia Lourteig, botànica argentina 18 de desembre, Lübeck, Imperi Alemany: Willy Brandt, polític alemany
Necrològiques Països Catalans 18 de febrer, Barcelona: Dolors Aleu i Riera, metgessa, primera dona llicenciada en medicina a Espanya i la segona a assolir el doctorat. 2 de maig, Reus, Núria Solé i Sanromà, geòloga i palinòloga catalana 12 de maig, Barcelona: Enriqueta Martí, segrestadora, proxeneta i assassina de nens, 23 de juny, Madrid, Espanya: Tomàs López Torregrosa, compositor de sarsuela valencià (44 anys).
4 d'octubre: Barcelona: Josep Falp i Plana, metge i escriptor català fundador la Lliga Vegetariana de Catalunya. Tànger, Marroc: Josep Tapiró i Baró, pintor català
Resta del món 22 de febrer, Vufflens-le-Château: Ferdinand de Saussure, lingüista suís considerat el pare de la lingüística moderna. 7 de març, Vancouver, Canadà: Pauline Johnson, també coneguda com a Tekahionwake escriptora iroquesa. Era filla del cabdill mohawk Teyonnhehkewea i d'una anglesa. 25 de març, Menton, Provença, França: Garnet Wolseley, militar britànic 31 de març, Hartford, Connecticut, EUA: J.P. Morgan, financer i banquer estatunidenc. 17 d'abril, Istanbul: Ahmad Niyazi Bey, militar otomà, assassinat per un anarquista. 5 de juny, Brussel·lesː Marie Popelin, advocada belga, que no pogué exercir pel fet de ser dona. 23 de juny, Tòquio, Japó: Ginko Ogino, la primera metgessa japonesa
8 de juliol, Ontario, Canadà: Louis Hémon, escriptor francès
29 de juliol, La Haia, Països Baixos: Tobias Michael Carel Asser, advocat neerlandès, Premi Nobel de la Pau del 1911
3 d'agost, Chicago: Josephine Cochrane, inventora estatunidenca del rentaplats 13 d'agost, Trenton, Nova Jersey: Julie Hart Beers, pintora paisatgista estatunidenca 8 de setembre, Rättvik, Suècia: Emma Sparre, pintora sueca 7 de novembre, Broadstone, Dorset, Anglaterra: Alfred Russel Wallace, geògraf, botànic i naturalista gal·lès 17 de novembre, Londres: Mathilde Marchesi, mezzosoprano i professora de cant alemanya. 22 de novembre, Japó: Tokugawa Yoshinobu, 45è i últim shogun. 18 de desembre, Nova York: Louise Bethune, primera americana arquitecta professional 28 de desembre, el Caire, Egipte: Nazlı Fazıl, princesa i salonnière egípcia Dresden: Heinrich Germer''', pianista i professor.
Referències