Paralonchurus peruanus és una espècie de peix de la família dels esciènids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia Els mascles poden assolir 51 cm de longitud total.FishBase Jiménez Prado, P. i P. Béarez, 2004. Peces Marinos del Ecuador continental. Vol. 2: Guía de Especies. SIMBIOE/NAZCA/IFEA.
Alimentació Menja principalment cucs i d'altres invertebrats bentònics.Chao, L.N., 1995. Sciaenidae. Corvinas, barbiches, bombaches, corvinatas, corvinetas, corvinillas, lambes, pescadillas, roncachos, verrugatos. p. 1427-1518. A: W. Fischer, F. Krupp, W. Schneider, C. Sommer, K.E. Carpenter i V. Niem (eds.) Guia FAO para identificación de especies para los fines de la pesca. Pacífico Centro-oriental. 3 volums. 1813 p.
Depredadors Al Perú és depredat per Merluccius gayi peruanus.Fuentes, H., E. Antonietti i P. Muck, 1989. Alimentación de la merluza (Merluccius gayi peruanus) de la zona de Paita. Memorias del Simposio Internacional de los Recursos Vivos y las Pesquerías en el Pacífico Sudeste Viña del Mar, 9-13 de maig del 1988. Comisión Permanente del Pacífico Sur (CPPS), Rev. Pacífico Sur (Número Especial).FishBase
Hàbitat És un peix marí, de clima tropical (3°S-13°S) i demersal.
Distribució geogràfica Es troba a l'oceà Pacífic sud-oriental: el Perú.Béarez, P., 1996. Lista de los peces marinos del Ecuador continental. Rev. Biol. Trop. 44(2):731-741.Chirichigno, N.F., 1974. Clave para identificar los peces marinos del Perú. Inf. Inst. Mar Perú (44):387 p.García-Godos Naveda, I., 2001. Patrones morfológicos del otolito sagitta de algunos peces óseos del mar Peruano. Bol. Inst. Mar Perú 20(1-2): 1-83.
Ús comercial És comú als mercats locals.Chao, L.N., 1995.
Observacions És inofensiu per als humans.
Referències
Bibliografia
Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía (Madrid)
Eslava Vargas, N., 1976. Contenido estomacal del coco Paralonchorus peruanus Steindachner 1875 (Pisces: Sciaenidae) del area comprendida entre los 06° y 08° L.S. - 81 ° L.W. durante los meses de Enero a Setiembre de 1975. Universidad Nacional de Trujillo. Programa Académico de Biología Pesquera. Tesis para optar al grado de Bachiller en Ciencias Biologicas. 37p. FAO, 1992. FAO Yearbook. Fishery statistics: catches and landings, volum 74. FAO Fish. Series 43. 677 p. Gonzales, A. i F. Fernández, 1991. Aspectos biológico-pesquero de Paralonchurus peruanus 'suco'. Comisión Permanente del Pacífico Sur (CPPS). Rev. Pacífico Sur, Núm. 19: 119-129. IMARPE, 2001. Talla mínima de captura de los principales peces demersales y costeros. Informe interno DIRDC. Maig del 2001. Inst. Mar Perú. Ricker, W.E., 1973. Russian-English dictionary for students of fisheries and aquatic biology. Fisheries Research Board of Canada, Ottawa. Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p. Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.
Enllaços externs AQUATAB
peruanus