miniatura|Bandera de la Gihad amb la xahada o professió de fe islàmica, declaració de fe en un únic Déu i en el caràcter profètic de Mahoma. El gihad o jihadTot i que la forma normativa catalana és el gihad, en masculí com en àrab, segons es recull al diccionari de l'IEC, és freqüent (i incorrecte) l'ús d'aquest mot en femení, per influència de l'errònia traducció per «guerra santa»; també és habitual la forma el/la jihad (cf. per ex. el portal Ésadir o la mateixa GEC, que admet ambdós gèneres amb la grafia gihad). L'IEC sembla contradir-se, perquè la transcripció més exacta d'aquest mot segons la seva proposta per a la transcripció simplificada dels mots àrabs o semites és “yod” ço és j en català (Jerusalem, Jesús...), com ho fan totes les llengües del nostre entorn que ho escriuen amb “y” o “j”. (). (de l'àrab , ‘esforç’, ‘lluita’, derivat del verb , ‘esforçar-se’) és un terme islàmic que fa referència a un deure religiós de tots els musulmans. Una persona dedicada al gihad és un mujàhid o mujahidí. El mot gihad apareix sovint a l'Alcorà,En 23 versicles alcorànics segons aquesta cerca de searchtruth.comEn 164 versicles segons Yoel Natan. sovint en la frase feta jahada fī sabīli Allāh, «lluitar per Déu», literalment «esforçar-se en el camí de Déu»., Jihad, p. 571, Jihad, p. 419
No tots els musulmans i erudits estan d'acord en la seva definició. Dins del context de la llei islàmica clàssica, es refereix a la lluita contra aquells que no creuen en el déu de l'islam i no reconeixen la submissió als musulmans,"Lecture one: Questions about Jihad" a al-islam.org. "Lluitar contra els que no creuen en Al·là ni en l'últim Dia, ni sostenen que prohibeix el que havia estat prohibit per Al·là i El seu Missatger, ni reconeixen la religió de la Veritat, (fins i tot si són) de la Gent del Llibre, fins que paguin la jizya amb submissió voluntària, i se sentin humiliats". (9:29) significat que sovint es tradueix com a «guerra santa»,cf., e.g., article de BBC news Libya's Gaddafi urges 'holy war' against SwitzerlandRudolph Peters, Jihad in Medieval and Modern Islam (Brill, 1977), p. 3 tot i que aquest terme és objecte de controvèrsia.Patricia Crone, Medieval Islamic Political Thought (Edinburgh University Press, 2005), p. 363 Segons el Dictionary of Islam i l'historiador i arabista Bernard Lewis, en la gran majoria dels casos el gihad té un significat militar.Bernard Lewis, The Political Language of Islam (University of Chicago Press, 1988), p. 72. Cf. William M. Watt, Islamic Conceptions of the Holy War a: Thomas P. Murphy, The Holy War (Ohio State University Press, 1974), p. 143 Javed Ghamidi afirma que no hi ha consens entre els erudits islàmics sobre si el concepte de gihad inclou sempre la lluita armada contra malfactors. Se suposa generalment que l'ordre d'una guerra general només podia ser donada pel califa, però els musulmans que no reconeixien l'autoritat espiritual del califat (que a més està vacant des de 1923), com els musulmans que no són sunnites i els estats que no reconeixien cap califat ni que fos nominalment sempre tenien la vista posada en els seus propis governants per a la proclamació d'un gihad. No ha estat, de fet, una guerra universal pels musulmans sobre els no creients des de principis del califat. En aquest sentit a vegades alguns han proclamat el gihad autointitulant-se a ells mateixos com a mahdís, per exemple, el sudanès Muhàmmad Àhmad el 1882."Sudan: The Mahdiyah, 1884–98". Biblioteca del Congrés dels Estats Units, A Country Study.
Altres han donat a la paraula significats més amplis. Molts observadors, tant musulmans com no musulmans,Rudolph Peters, Islam and Colonialism. The doctrine of Jihad in Modern History (Mouton Publishers, 1979), p. 118 parlen de dos significats del gihad: una lluita espiritual interior o «gihad major» i una lluita física exterior contra els enemics de l'islam, el «gihad menor», que pot prendre una forma violenta o no violenta.DeLong-Bas (2010), p. 3
El gihad és un deure religiós important per als musulmans. Una minoria entre els erudits sunnites de vegades es refereixen a aquest deure com el sisè pilar de l'islam, tot i que no ocupa tal estatus oficial.John Esposito (2005), Islam: The Straight Path, p. 93 Al xiisme imamita, però, el gihad és una de les deu pràctiques de la religió.
Orígens
En àrab estàndard modern, el terme gihad es fa servir per a lluites tant siguin causades per motius religiosos com seculars. El Diccionari Àrab-Català de Margarida Castells i Dolors Cinca defineix el terme com a «1. esforç; lluita 2. proselitisme 3. m jihad, esforç, lluita per l'expansió de la religió; guerra santa, guerra contra els infidels». Tot i així, el terme és utilitzat habitualment en el sentit religiós i els seus orígens es remunten a l'Alcorà i les paraules i accions de Mahoma.Rudolph Peters, Jihād (The Oxford Encyclopedia of the Islamic World); Oxfordislamicstudies.. Consultat el 17 de febrer del 2008.Jonathon P. Berkey, The Formation of Islam; Cambridge University Press: Cambridge, 2003 En l'Alcorà i en l'ús dels musulmans posteriors, al mot gihad habitualment li segueix l'expressió fi sabil Illah, «en el camí de Déu».Per obtenir una llista de les aparicions a l'Alcorà del mot gihad o de qualsevol altra paraula, vegeu S'utilitza de vegades sense connotació religiosa, amb un significat similar al mot anglès crusade o al seu equivalent català «croada» (com en l'expressió «una croada contra les drogues»).
Alcorà L'arrel j-h-d apareix esmentada 41 vegades a l'Alcorà en cinc formes diferents:
27 cops com un verb de la tercera forma jāhada () 4 cops com el substantiu jihād () 1 cop com el substantiu juhd () 5 cops com el nom verbal o màsdar jahd () 4 cops com un participi actiu de la tercera forma mujāhidīn ()
Alguns autors afirmen més aparicions, però no es refereixen a l'arrel j-h-d sinó a altres mots o assumptes que s'han relacionat amb el concepte islàmic de gihad. Així, per exemple, Yoel Natan, afirma que el gihad apareix en 164 versicles de l'Alcorà Ara bé, en la majoria d'aquests 164 versicles, el gihad està implícit o bé es fa servir el terme qital (‘lluita’). Gihad en la seva la forma exacta jihad (جهاد),Alcorans de Taixkent i Sanà apareix només quatre cops a l'Alcorà: , , i . Tot i situar-se més endavant en l'ordre definitiu de sures, l'aleia 60:1 fou revelada abans que l'aleia 9:24, però ho fou quan Mahoma ja s'havia establert a Medina i havia començat una sèrie d'incursions contra caravanes, a partir del 623.Sahih Bukharí: Volum 5, Llibre 57, Número 74:
يَا أَيُّهَا الَّذِينَ آمَنُوا لَا تَتَّخِذُوا عَدُوِّي وَعَدُوَّكُمْ أَوْلِيَاءَ تُلْقُونَ إِلَيْهِم بِالْمَوَدَّةِ وَقَدْ كَفَرُوا بِمَا جَاءَكُم مِّنَ الْحَقِّ يُخْرِجُونَ الرَّسُولَ وَإِيَّاكُمْ ۙ أَن تُؤْمِنُوا بِاللَّهِ رَبِّكُمْ إِن كُنتُمْ خَرَجْتُمْ جِهَادًا فِي سَبِيلِي وَابْتِغَاءَ مَرْضَاتِي ۚ تُسِرُّونَ إِلَيْهِم بِالْمَوَدَّةِ وَأَنَا أَعْلَمُ بِمَا أَخْفَيْتُمْ وَمَا أَعْلَنتُمْ ۚ وَمَن يَفْعَلْهُ مِنكُمْ فَقَدْ ضَلَّ سَوَاءَ السَّبِيلِ
"Oh vosaltres que heu cregut, no prengueu Els Meus enemics i els vostres enemics com a aliats, esteneu-los l'afecte atès que han deixat de creure en el qual us va arribar de la veritat, després d'haver expulsat el Profeta i vosaltres [només] perquè creieu en Al·là, el vostre Senyor. Si heu sortit al gihad en La Meva causa i cerqueu mitjançant La Meva aprovació, [preneu-los no com a amics]. Vosaltres confieu en el seu afecte, però Jo sóc més coneixedor del que hi ha amagat i el que heu declarat. I aquell que ho fa entre vosaltres sens dubte s'ha desviat de la solidesa del camí."
~ Alcorà 60:1, Al-Mumtahina, Sahih International Translation La l'aleia 9:24 fou revelada cap al final de la vida de Mahoma.en el segon de l'últim capítol (capítol 9) de l'Alcorà, tal com el cita Ali Yusef, els versicles de l'1 fins al 29 van ser revelats durant el desè mes (xawwal) del calendari lunar islàmic en l'any 9 AH (gener del 631) (font: Ali, Yusef, "The Holy Qur'an", publicat per Amana, Beltsville, Maryland, USA, 1989. pg. 435)
قُلْ إِن كَانَ آبَاؤُكُمْ وَأَبْنَاؤُكُمْ وَإِخْوَانُكُمْ وَأَزْوَاجُكُمْ وَعَشِيرَتُكُمْ وَأَمْوَالٌ اقْتَرَفْتُمُوهَا وَتِجَارَةٌ تَخْشَوْنَ كَسَادَهَا وَمَسَاكِنُ تَرْضَوْنَهَا أَحَبَّ إِلَيْكُم مِّنَ اللَّهِ وَرَسُولِهِ وَجِهَادٍ فِي سَبِيلِهِ فَتَرَبَّصُوا حَتَّىٰ يَأْتِيَ اللَّهُ بِأَمْرِهِ ۗ وَاللَّهُ لَا يَهْدِي الْقَوْمَ الْفَاسِقِينَ
"Say, [O Muhammad], "If your fathers, your sons, your brothers, your wives, your relatives, wealth which you have obtained, commerce wherein you fear decline, and dwellings with which you are pleased are more beloved to you than Allah and His Messenger and jihad in His cause, then wait until Allah executes His command. And Allah does not guide the defiantly disobedient people."
"Digues [Oh Muhàmmad], "Si els teus pares, els teus fills, els teus germans, les teves dones, els teus parents, la riquesa que has obtingut, el comerç que tens por que declivi, i els habitatges amb els quals estàs satisfet són més estimats per a tu que Al·là i El Seu Missatger i el gihad en La Seva causa, i després espera fins que Al·là executi El Seu mandat. I Al·là no guia la gent perversa."
~ Alcorà 9:24, At-Tawba, Sahih International Translation
El significat més ostensible de gihad és ‘lluita’ (qital: ) en el camí, via o guia (xaria) de Déu per promulgar l'islam (), que cal distingir de la «simple» guerra (harb: ) o lluita (nidal: ). Segons Jonathon Berkey, el gihad en l'Alcorà va ser pensat originalment per als veïns propers dels musulmans, però a mesura que passava el temps i s'alçaven més enemics, les declaracions de l'Alcorà que donen suport al gihad van ser actualitzades contra els nous adversaris. Això encoratja l'ús del gihad contra els no musulmans.Jonathon P. Berkey, The Formation of Islam; Cambridge University Press: Cambridge, 2003
Hadit El context de l'Alcorà s'explica pels hadits (els ensenyaments, fets i dites del profeta islàmic Mahoma). En la que es pot considerar la col·lecció més estàndard de hadits, el Sahih Bukhari, s'han comptabilitzat 199 esments al gihad, en molts dels quals gihad significa ‘guerra’.Muhammad ibn Isma'il Bukhari, The Translation of the Meaning of Sahih al-Bukhari, trans. Muhammad Muhsin Khan, 8 vols. (Medina: Dar al-Fikr: 1981), 4:34–204. Citat a What Does Jihad Mean? per Douglas E. Streusand, Middle East Quarterly, setembre del 1997, p. 9–17
Entre les afirmacions del profeta Mahoma que impliquen el gihad hi trobem: «El millor gihad és la paraula de la Justícia davant del sultà opressor [governant].» (Citat per Ibn an-Nuhàs i narrat per Ibn Habban)Performing Best Jihad in Egypt Consultat el 9 de maig del 2011The Need for Understanding and Tolerance Consultat l'11 de maig del 2011 O «Al Missatger de Déu se li va preguntar sobre el millor gihad. Ell va dir: “el millor gihad és aquell en el qual el vostre cavall és mort i la vostra sang es vessa”». (també citat per Ibn an-Nuhàs i narrat per Ibn Habban)Ibn Nuhaas, Book of Jihad, Traduït a l'anglès per Nuur Yamani, p. 107
Ibn an-Nuhàs també va citar un hadit del Músnad Àhmad ibn Hànbal, on Muhàmmad afirma que el tipus més gran de gihad és quan «la persona mor mentre vessa la seva última gota de sang». (Músnad Ibn Hànbal, 4/144)Ibn Nuhaas, Book of Jihad, Traduït a l'anglès per Nuur Yamani, p. 177
També s'ha informat que Muhàmmad considera la realització del hajj com el millor gihad per a les dones musulmanes.
Història miniatura|Temps dels califes
Primeres conquestes musulmanes