La República de Carèlia, Karjala o Carèlia (; ), és una de les repúbliques de la Federació Russa situada al nord-oest del país. La república forma part del Districte Federal del Nord-oest, i cobreix una àrea de 172,400 kilòmetres quadrats, amb una població de 533.121 habitants. La seva capital és Petrozavodsk.
La moderna República de Carèlia va ser fundada com a república autònoma dins de la RSFS Russa per la Resolució del Presidium del Comitè Executiu Central de Totes les Rússies el 27 de juny de 1923 i pel Decret del CECTR i el Consell de Comissaris del Poble de 25 Juliol de 1923, de la Comuna Obrera de Carèlia. De 1940 a 1956, va ser coneguda com la República Socialista Soviètica Carelo-Finlandesa, una de les repúbliques de la Unió Soviètica. El 1956, va tornar a ser una república autònoma i va romandre part de Rússia després de la dissolució de la Unió Soviètica el 1991.
Etimologia "Carèlia" deriva del nom del grup ètnic dels carelians. El nom "Karjala" té orígens desconeguts, però, es teoritza que pot provenir de la paraula protofinlandesa karja, que significa "manada", que va ser manllevada del protogermànic harjaz ("exèrcit"); la terminació -la significa "terra".
Geografia El país és força pla, perquè forma part de la prolongació del massís Escandinau, així com per la part est del planell bàltic. Les zones més altes són a l'oest i el nord. Com el planell Mansel'kia (578 m) i els turons de Carèlia Occidental (417 m). A les regions adjuntes als rius i llacs, hi ha depressions, com les d'Olonets, Pribelomorskaia i Vod'a. La zona costanera de la Mar Blanca/Vienanmeri (Costes de Pomor'e i Carèlia) hi ha nombroses rades i illes. Hi ha nombrosos rius, com els Kem'/Kemijoki, Vyg/Uikujoki, Suja/Suoju, Koitag, Jänisj, Keret, Vodla i Xuia, que desemboquen al llac Onega.
Llacs Hi ha 60.000 llacs a Carèlia. Els llacs i aiguamolls de la república contenen 2.000 km³ d'aigua dolça de qualitat, i ocupen el 18% del territori. Els dos llacs més grans d'Europa es troben a Carèlia:
Llac Làdoga () Llac Onega ()
Altres llacs importants són:
Llac Niukozero () Llac Piaozero () Llac Segozero () Llac Siamozero () Llac Topozero () Llac Vigozero ()
miniatura|Un llac a la República de Carèlia
Parcs nacionals Parc Nacional de Vodlozero Parc Nacional de Kalevala Parc Nacional de Paanajärvi
Recursos naturals La majoria del territori de la república (148.000 km, o el 85%) es compon d'estoc forestal estatal. L'estoc total en creixement de recursos de fusta als boscos de totes les categories i edats és de 807 milions de m³. L'existència d'arbres madurs ascendeix a 411,8 milions de m³, dels quals 375,2 milions de m³ són coníferes.
A Carèlia es troben cinquanta minerals útils, situats en més de 400 jaciments i capes minerals. Els recursos naturals de la república inclouen mena de ferro, diamants, vanadi i molibdè, entre d'altres.
Clima La República de Carèlia es troba a la zona de clima continental atlàntic. La temperatura mitjana al gener és de i de al juliol. La precipitació mitjana anual és de 500-700mm.
Divisions administratives La República de Carèlia inclou 18 unitats administratives i territorials, entre les quals destaquen:
2 districtes urbans, 16 districtes (inclosos 3 districtes nacionals) formats per: 21 nuclis urbans, 85 assentaments rurals (inclosos 3 assentaments rurals, residència nacional del poble dels vepses).
Hi ha 818 assentaments a la República de Carèlia, entre els que s'inclouen:
13 ciutats, 11 assentaments de tipus urbà, 794 — assentaments i pobles.
L'any 2006, es va començar la implementació de la reforma municipal a la república.
Història Les troballes humanes més antigues del país daten del 6000 aC, i fins al II mil·lenni eren tribus de depredadors caçadors i pescadors, com ho mostren els assentaments a la costa del Mar Blanc (Besori Sledki i Zalavruga) i el llac Onega (Besov Nos, Peri Nos). Al camp d'enterrament d'Oleni Ostrog (llac Onega), s'hi ha trobat restes de gravats d'animals, escultures d'os, terrissa i figures femenines esquemàtiques.
Poc després hi arribaren les tribus finoúgriques, Korela, Sum, Ves i Saami (Pol), procedents del Bàltic Oriental i Finlàndia (entre el 100 aC i el 100). Cap al 500 aC adoptaren el ferro, la ramaderia i l'agricultura. En el II mil·lenni aC els carelians ocupaven l'istme de Carèlia i el nord del llac Làdoga, els vepses ocupaven el territori entre els llacs Onega i Làdoga, i els lapons tot el nord. Tanmateix, una fracció dels carelians, anomenats kvans, emigrà cap al nord de la península Escandinava. I durant l'edat mitjana assoliren fama de bandolers, de fer pillatges i ser salvatges. Posteriorment, s'establiren a les platges del golf de Bòtnia i el mar Blanc.
El II-I mil·lenni aC s'hi desenvoluparia una cultura que englobava neolític, bronze i ferro. La part neolítica es caracteritzà pels estris fets de pissarra i quars, terrisseria fina de tipus sperring (nom d'una vila finesa on fou trobat per primer cop) a l'estil del Volga i l'Okà. El II-I mil·lenni decaigueren els estris de pedra i augmentaren les terrisses de fang barrejat amb asbest. A finals del II mil·lenni també s'hi ha trobat articles de coure, i el ferro d'ençà el IV-III segles aC. Potser eren protofinesos barrejats amb lapons.
Per veure la història de Carèlia del 1920 al 1990, vegeu RSSA de Carèlia i RSS Carelo-Finlandesa.
Des del 1990 s'ha fet esforços per a reactivar la literatura careliana i l'ensenyament en carelià. El 9 d'agost del 1990 les autoritats de la República declararen la Sobirania de Carèlia, i el 13 de novembre del 1991 deixà de dir-se RSSA de Carèlia per anomenar-se República de Carèlia. El 31 de març del 1992 va signar el Tractat de la Federació Russa, i el novembre es va celebrar el Primer Congrés de Finesos, Carelians i Vepses. El 1994 adoptaren una nova constitució.
El 1995 el Banc Mundial decideix invertir més de 30 milions de dòlars en infraestructures al país, però així i tot el 1996 l'atur augmentà moltíssim (al 9%). El 1997 també entrà en crisi la indústria fustera, cosa que provocà un fort ensurt financer, i endemés les autoritats republicanes s'enfrontaren al govern central per la competència de les lleis.
A les eleccions del 1998 Sergei Katanandov, alcalde de Petrozavodsk, amb suport dels liberals, de la Nash Dom Rossija i de l'alcalde de Moscou Luzhov, venç qui era primer ministre, el comunista Viktor Stepanov, amb el 49,5% dels vots contra el 43,5%.
Política miniatura|Edifici de l'Assemblea Legislativa (Parlament de Carèlia) a Petrozavodsk La màxima autoritat executiva de la República de Carèlia és el cap de la República. El cap de la República és Artur Parfenchikov, que va ser elegit el febrer de 2017 i posteriorment reelegit el 2022 .
El parlament de la República de Carèlia és l'Assemblea Legislativa formada per 36 diputats elegits per a un mandat de quatre anys.
La Constitució de la República de Carèlia es va aprovar el 12 de febrer de 2001.
Legislatura L'Assemblea Legislativa de la República de Carèlia és un òrgan permanent i l'únic cos legislatiu del poder estatal a la República de Carèlia. Des de l'any 2016, està format per 36 diputats elegits pels habitants de la república segons un sistema electoral mixt: 18 diputats segons llistes de partit (sistema proporcional), i 18 en districtes uninominals (sistema majoritari) basat en universal, igualitària i sufragi directe per vot secret. El mandat dels diputats d'una convocatòria és de cinc anys.
La 7a convocatòria es va escollir el setembre del 2021 i s'allargarà fins al 2026. Dels 36 diputats, 22 són de Rússia Unida, 4 del Partit Comunista de la Federació Russa, 2 del Partit Liberal Democràtic de Rússia, 4 de Rússia Justa, 2 de Iàbloko, 1 de Gent Nova i 1 del Partit dels Pensionistes. Elissan Shandalovich (Rússia Unida) va ser elegit president. Igor Zubarev (Rússia Unida) va ser elegit representant de l'Assemblea Legislativa al Consell de la Federació.The Electoral Committee decided to whom to transfer one more mandate of the deputy of the Parliament of Karelia. 29.10.2021
Executiu miniatura|Edifici governamental a Petrozavodsk El poder executiu l'exerceix:
El cap de la República de Carèlia, el màxim funcionari de la República de Carèlia, El Govern de la República de Carèlia, encapçalat pel Cap de la República, l'òrgan executiu suprem permanent del poder estatal de la República de Carèlia, Altres autoritats executives.
El cap de la República és elegit pels habitants de la república sobre la base del sufragi universal, igual i directe per votació secreta. El mandat és de 5 anys i una persona no pot exercir el càrrec més de dos mandats consecutius.
L'actual cap de la república és Artur Parfenchikov (nomenat pel president Vladimir Putin el 15 de febrer de 2017; el 10 de setembre de 2017, va ser elegit a les eleccions pel partit Rússia Unida). Alexander Rakitin ha estat designat com a representant al Consell de la Federació.
Partits polítics A partir de l'1 de març de 2010, set partits polítics russos tenien les seves seus regionals a la República de Carèlia: Rússia Unida, Partit Comunista de la Federació Russa, Patriotes de Rússia, Una Rússia Justa, Partit Liberal Democràtic de Rússia, Yabloko i Causa Justa. El moviment sociopolític de la Unió Democràtica Popular Russa també té la seva pròpia branca regional.
Demografia Població: 533.121 habitants (Cens de 2021) miniatura|351x351px| Ciutats més grans de la República de Carèlia. miniatura|Poble de Sortavala miniatura|Poble de Voknavolok (Vuokkiniemi). Població Mitjana (×1,000)NaixementsDefuncionsCanvi naturalTaxa bruta de natalitat (per 1,000)Taxa bruta de mortalitat (per 1,000)Canvi natural (per 1,000)Taxa de Fertilitat18702001903395190636419104001913444197071411.3465.3336.01315,97,58,4197572312.7486.0866.66217,68,49,2198074112,2757,3744,90116.610.06.6198577013,2018,2054,99617.110.76.5199079210,5538,0722,48113.310.23.11.8719917908,9828,30567711.410.50.91.6219927887,9699,834−1,86510.112.5−2.41.4619937827,00311,817−4,8149.015.1−6.21.3019947746,80013,325−6,5258.817.2−8.41.2619957676,72912,845−6,1168.816.7−8.01.2419967606,46111,192−4,7318.514.7−6.21.1919977536,23010,306−4,0768.313.7−5.41.1519987476,38210,285−3,9038.513.8−5.21.1819997406,05411,612−5,5588.215.7−7.51.1220007326,37412,083−5,7098.716.5−7.81.1820017256,83312,597−5,7649.417.4−7.91.2520027177,24713,435−6,18810.118.7−8.61.3320037077,29014,141−6,85110.320.0−9.71.3220046967,32013,092−5,77210.518.8−8.31.3120056866,95212,649−5,69710.118.4−8.31.2420066766,93811,716−4,77810.317.3−7.11.2220076677,31911,007−3,68811.016.5−5.51.2820086597,68211,134−3,45211.716.9−5.21.3520096517,88410,599−2,71512.116.3−4.21.5820106447,82110,471−2,65012.116.2−4.11.5820116417,7119,479−1,76812.014.7−2.71.6020126408,0279,804−1,77712.615.4−2.81.7120136367,5539,285−1,73211.914.6−2.71.6520146347,8169,245−1,42912.314.6−2.31.7420156317,7319,648−1,91712.215.3−3.11.76(e)
Grups ètnics Segons el cens de 2021, els russos ètnics representen el 86,4% de la població de la república, els carelians el 5,5%. Altres grups inclouen els belarussos (2,0%), ucraïnesos (1,2%), finlandesos (0,7%), vepsians (0,5%) i una sèrie de grups més petits, cadascun representant menys del 0,5% de la població total.