és un polític i empresari català, 132è president de la Generalitat de Catalunya des del 24 de maig de 2021, encara que ja havia assumit el càrrec en funcions des del 30 de setembre de 2020, arran de la inhabilitació de Quim Torra, fins al 8 d'agost de 2024. Anteriorment, va ser vicepresident de la Generalitat de Catalunya i conseller d'Economia i Hisenda des del 19 de maig de 2018.
El 20 de novembre de 2020 es va confirmar que seria el candidat per Esquerra Republicana de Catalunya a la Presidència de la Generalitat a les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2021, uns comicis en què el partit va aconseguir 33 diputats. Finalment, a la sessió d'investidura celebrada el 21 de maig de 2021, va ser investit President de la Generalitat de Catalunya, elegit amb 74 vots afirmatius i 61 vots negatius. El 18 de gener de 2024, el partit el va tornar a confirmar com a candidat a les eleccions i ell mateix les va convocar per al 12 de maig de 2024.
El 13 de maig de 2024 anuncià la seva retirada de la primera línia política després dels mals resultats electorals d'Esquerra Republicana de Catalunya a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2024. El setembre de 2025 anuncià que deixava la política institucional per dedicar-se a gestionar l'empresa hotelera familiar.
Biografia Joventut Pere Aragonès és net de Josep Aragonès i Montsant, empresari hoteler i tèxtil, alcalde de Pineda de Mar durant el franquisme, i ja en democràcia després de la integració de Reforma Democràtica de Catalunya, de la que en va ser president, a Aliança Popular de Catalunya, també durant el període democràtic. El seu pare, Pere Aragonès Poch, fou regidor independent a la llista de Convergència Democràtica de Catalunya de Pineda de Mar entre 1991 i 1995. És net, per via materna, de l'Antonio i la Juana, que van arribar de Palomares, una pedania de Cuevas del Almanzora, a la Província d'Almeria. Alhora, és cosí germà del també polític Jordi Aragonès i Martínez.
Pere Aragonès va estudiar primària a l'escola concertada de la Mare de Déu del Roser de Pineda de Mar i secundària a l'Institut privat Montessori-Palau. Va estar vinculat al grup de teatre local fins als catorze anys. Posteriorment, es va llicenciar en Dret per la Universitat Oberta de Catalunya i va fer un Màster en Història Econòmica per la Universitat de Barcelona, ampliant estudis en polítiques públiques per al desenvolupament econòmic a la Kennedy School of Government de la Universitat Harvard. El 2021 va fer un programa de Doctorat en Història Econòmica a la Universitat de Barcelona, i treballava en una tesi sobre la política econòmica de la Mancomunitat de Catalunya. Ha treballat en un despatx d'advocats especialitzat en assessorament jurídic a empreses i administracions públiques, ha col·laborat com a investigador amb l'Institut Ignasi Villalonga d'Economia i Empresa, i com a docent a la Universitat de Perpinyà Via Domícia. El juny de 2017 es va casar amb Janina Juli i el març de 2019 va néixer la seva filla Clàudia.
Ha participat en diverses entitats socials i culturals, com ara el Centre Cultural i Recreatiu de Pineda de Mar, l'Agrupament Escolta i Guia Montpalau de Pineda, la Plataforma Salvem la Vall de la Riera de Pineda de Mar i la Colla de Diables de les Forces Infernals de Poblenou a Pineda. Membre d'Òmnium Cultural, de Metges Sense Fronteres i de la Intersindical-CSC.
Militància a JERC Pere Aragonès afirma haver començat a prendre consciència política arran dels fets de l'Operació Garzón. Va entrar a militar a les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (JERC) l'any 1998, i a ERC l'any 2000. Entre 1999 i 2007 formà part de la direcció nacional de les JERC. L'any 2003 fou escollit portaveu nacional de les JERC, responsabilitat per la qual seria reescollit el 2005. El mateix 2003 esdevindria membre de l'executiva nacional d'ERC del 2003, on desenvoluparia diferents responsabilitats fins al 2010.
esquerra|miniatura|Aragonès en la presentació dels candidats de Junts pel Sí el 28 d'agost de 2015 a Barcelona
Diputat al Parlament de Catalunya L'any 2006 va ser elegit diputat al Parlament de Catalunya a les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2006 formant part de les llistes d'ERC, en representació de les JERC. Anava de número 12 a les llistes per Barcelona, i Esquerra va obtenir-hi 11 diputats en aquella circumscripció, però quan Josep Huguet va ser nomenat conseller, Aragonès va entrar com a diputat. L'any 2007 no tornà a presentar-se per a la reelecció com a portaveu nacional de les JERC i passà el testimoni a Gerard Coca i Toledano. Durant la crisi del Congrés d'Esquerra de 2008, entre Carod-Rovira i Joan Puigcercós, Aragonès va donar suport a Puigcercós.
A les eleccions al Parlament de 2010 va ser escollit novament diputat, així com a les del 2012. Durant aquest període va ser ponent, entre d'altres, de la Llei pel Dret a l'Habitatge, la Llei de Mediació en l'Àmbit del Dret Privat, la Llei de Polítiques de Joventut, la Proposició de llei d'equitat impositiva per una sortida solidària de la crisi, la Proposició de llei de mesures en l'àmbit hipotecari, la Proposició de llei de mesures contra el sobreendeutament personal i familiar i de protecció enfront de procediments d'execució que afecten l'habitatge habitual, la Proposició de llei de publicació de les balances fiscals i la Llei de consultes populars per via de referèndum, en què va ser el diputat relator de la ponència i va dirigir els treballs parlamentaris. En la Desena legislatura de la Catalunya autonòmica (2012-2015), va ser el portaveu adjunt del grup parlamentari d'ERC, esdevenint el seu portaveu a la comissió d'Economia, Finances i Pressupost, i negociant l'acord d'estabilitat entre Esquerra i Convergència.
A les eleccions municipals del 2011, va encapçalar la candidatura d'ERC-Junts x Pineda a l'Ajuntament de Pineda de Mar, amb les quals el partit va passar d'1 a 2 regidors. A les eleccions municipals del 2015, va tornar a presentar-se a l'alcaldia, obtenint 5 regidors i esdevenint la segona força política al consistori.
El gener del 2016 fou nomenat secretari d'Economia, dins la macronselleria del vicepresident Oriol Junqueras, càrrec que ostentaria durant l'onzena legislatura, la del Govern de Catalunya 2016-2017.
Conselleria i vicepresidència Després de les eleccions al Parlament de 2017, convocades el president del govern espanyol Mariano Rajoy el 27 d'octubre dins del marc de l'aplicació de l'Article 155 de la Constitució Espanyola, poc temps després que el Parlament de Catalunya declarés la independència, el seu nom aparegué com a possible conseller d'Economia. El gener de 2018, a la presó d'Estremera, Oriol Junqueras li va dir «si li passa alguna cosa a Marta Rovira, et toca a tu». Un mes després, Rovira marxaria a l'exili. El 22 de març del 2018 Aragonès fou elegit adjunt a la presidència d'ERC, en substitució d'Anna Simó. Una de les seves primeres mesures com a cap visible d'ERC fou el nomenament de Marta Vilalta com a nova portaveu del partit.
El maig de 2018, Aragonès fou nomenat conseller i vicepresident del govern de Quim Torra. Després de tres anys de pròrroga, el seu departament va aconseguir els pressupostos de la Generalitat del 2020 i va haver de fer front a diferents modificacions pressupostàries per fer front a les necessitats de la pandèmia de la COVID-19. Sota el seu mandat, es va aprovar el Pla de prevenció i reducció del frau fiscal i de foment de les bones pràctiques tributàries 2019-2022, i es va acordar amb el govern espanyol la retirada supervisió econòmica i financera extraordinària que havia imposat el desembre de 2015. Tanmateix, no es van crear el Consell Fiscal de Catalunya ni l'Institut d'Estudis Tributaris, com s'hi havia compromès el govern.
El 15 de març de 2020 Aragonès va anunciar a través de Twitter que havia contret la COVID-19. El 30 de setembre va passar a assumir les funcions de president de la Generalitat de Catalunya d'un govern en funcions, després de la inhabilitació de Quim Torra dictada pel Tribunal Suprem per desobeir l'ordre de la Junta Electoral Central de retirar una pancarta a favor dels presos polítics del balcó del Palau de la Generalitat de Catalunya abans de les eleccions generals espanyoles d'abril de 2019.
Amb les noves funcions, va anunciar el 29 d'octubre, juntament amb la consellera de Presidència Meritxell Budó, el tancament perimetral de Catalunya i un confinament municipal els caps de setmana per fer front a la pandèmia.
President de la Generalitat El 7 de novembre de 2020 va anunciar la seva intenció de ser el candidat d'ERC a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2021, fet que es va confirmar el 20 de novembre del mateix mes.
La seva candidatura va aconseguir 603.607 vots (21,30%), cosa que va representar 33 escons al Parlament. En aquestes eleccions per primera vegada a la història, l'independentisme va superar el 50% dels vots. En la mateixa nit electoral va demanar un referèndum pactat a Pedro Sánchez i va proposar un «govern ampli» que agrupés Junts, la CUP i En Comú Podem. Els dies 26 i 30 de març de 2021, Pere Aragonès es va sotmetre al debat d'investidura sense obtenir la majoria absoluta en la primera volta ni la relativa en la segona, ja que els diputats de JuntsxCat s'hi va abstenir en no haver arribat al pretès acord de govern. Els dos cops va assolir 42 vots a favor, sumant als d'ERC els de la CUP, per 61 en contra de la resta de partits.
Finalment, a la sessió d'investidura celebrada el 20 i 21 de maig de 2021, fou investit President de la Generalitat de Catalunya, amb 74 vots afirmatius contra 61 vots negatius. Aragonès retornava, així, la presidència de la Generalitat a mans d'Esquerra Republicana, 41 anys després de Josep Tarradellas.
Empresari El setembre de 2025 Aragonès va anunciar que es retirava de la política institucional i renunciava a la retribució com expresident de la Generalitat de Catalunya per dirigir l'empresa familiar hotelera, la cadena hotelera Golden Hotels & Experiences. L'empresa disposa de vuit hotels repartits entre la Costa Daurada, la Costa del Maresme i la Costa Brava, sumant més de 2.000 habitacions i 800 empleats.
Obra de govern
Aragonès, considerat un "independentista pragmàtic", va accedir al càrrec de president amb 38 anys i va conformar un govern de coalició entre Esquerra Republicana de Catalunya i Junts per Catalunya, el primer paritari de la història de la institució, amb 14 conselleries.
Una de les primeres mesures que va prendre va ser abaixar-se el sou de president en un 15%. En el discurs d'investidura va desgranar els seus grans objectius de legislatura: el rescat social i la reconstrucció socioeconòmica del país, impulsar quatre grans transformacions (la social, la verda, la feminista i la democràtica), aconseguir l'amnistia per posar fi a la causa general contra l'independentisme, i exercir el dret a l'autodeterminació.
L'acció del govern Aragonès va amortir les polítiques independentistes per ampliar la base de suport i canviar l'actitud del govern i els poders fàctics de l'Estat espanyol envers les demanades independentistes mitjançant una taula de diàleg, que va obtenir uns escassos resultats.
miniatura|Pere Aragonès anuncia el tancament perimetral de Catalunya i un confinament municipal els caps de setmana per fer front a la pandèmia de COVID-19, el 29 d'octubre de 2020 Durant els primers mesos de govern, va haver de gestionar el final de les restriccions de la Pandèmia de COVID-19. El 28 de setembre de 2021, anuncià la gratuïtat de l'últim any de l'escola bressol, com a primer pas cap a la gratuïtat total de l'educació infantil a Catalunya.