miniatura|Els fonamentalistes, els ultraconservadors i extremistes de diferent signe jutgen que les seves reivindicacions, valors i creences són compartits per més gent que la que realment els comparteix, a conseqüència de lefecte de fals consens En psicologia, lefecte del fals consens és un biaix cognitiu pel qual moltes persones tendeixen a sobreestimar el grau d'acord que altres individus tenen amb ells. Les persones tendeixen a pressuposar que les seves pròpies opinions, creences, predileccions, valors i hàbits estan entre les més triades i recolzades àmpliament per la majoria. Aquesta creença és un biaix que exagera la confiança dels individus en les seves pròpies creences, encara que puguin estar equivocats.
Aquesta actitud apareix freqüentment en grups d'opinió en els quals l'opinió col·lectiva és la mateixa que la dels individus que componen el grup. Com que els membres del grup han arribat a un consens intern i rarament troben a algú que ho disputi, es tendeix a creure que tot el món, fins i tot de fora del grup, tenen la mateixa opinió.
No hi ha una causa simple per a aquest biaix cognitiu; s'ha suggerit que, almenys d'una manera parcial, els factors poden ser l'heurística de disponibilitat i el biaix d'autoservei.Fields, James M.; Howard Schuman, (1976-77). "Public Beliefs about the Beliefs of the Public," Public Opinion Quarterly, 40: 427-448.
Concepte La psicoanàlisi popularitzà la idea de la projecció com a mecanisme de defensa.S. Freud (1956). "Further remarks on the defense neuropsychoses", Collected papers of Sigmund Freud, vol. I, Londres, Hogarth Press. Freud es va referir al cas particular de determinades persones que detectaven, en els altres, característiques que elles mateixes posseïen, i que de les quals "no eren conscients" per la seva naturalesa amenaçant. Per exemple, un home que està descontent amb la seva dona sense saber-ho, podria veure mostres de desacords matrimonials en les relacions sentimentals d'altres individus.
Des de Freud, s'han publicat un gran nombre de treballs sobre les tendències de les persones a atribuir a altres característiques que apareixen en elles mateixes:D. S. Holmes (1968). "Dimensions of projection", Psychological Bulletin, 69, p. 248-268. d'acord amb això es pot afirmar que, per exemple:Th. Gilovich, 2009, p. 118 La gent a qui li agrada sortir de nit, la música alta i els cotxes veloços també tendeixen a projectar aquests gustos sobre els altres. Els nacionalistes pensen que hi ha més aficionats al menjar i a la cultura de la seva terra que el que calculen els antinacionalistes. Els bevedors creuen que l'alcohol agrada més a la gent del que creuen els abstemis.
És important assenyalar que la gent no sempre pensa que les seves creences són compartides per la majoria. L'efecte de fals consens es refereix només a una tendència de la gent a sobreestimar l'extensió d'una creença determinada que està correlacionada amb la creença pròpia. Així, els fonamentalistes religiosos no creuen necessàriament que la majoria de la gent comparteixi la seva religiositat, però els seus càlculs del nombre de fonamentalistes o persones que comparteixen amb ell determinats punts de vista segurament excedeix el nombre realment existent.
Des de l'àmbit de la psicologia de masses, Freud va criticar el concepte de Gustave Le Bon d'una "ànima col·lectiva", mostrant que realment el subjecte en massa cedeix el lloc del seu ideal del jo perquè sigui ocupat pel líder. En la massa, el jo individual s'esfuma, es volatilitza, i és reemplaçat l'ideal del jo per l'ideal de la massa, encarnat pel líder, mitjançant un procés d'identificació. El "líder" és un concepte, per la qual cosa pot tractar-se tant d'una persona com d'un ideal. En l'obra de Freud, es veuen unificats, per tant, diversos conceptes clau com ara la identificació, el narcisisme o la mateixa projecció ja esmentada, entre d'altres.Sigmund Freud. Psicología de las masas y análisis del yo (1921), a "Obras completas", Volum XVIII - Más allá del principio de placer, Psicología de la masas y análisis del yo, y otras obras (1920-1922)
Una altra referència primerenca interessant són les repercussions extretes dels estudis del desenvolupament cognoscitiu de Jean Piaget en la posterior vida adulta. Hi ressalta l'etapa compresa al voltant dels 6-7 anys, en què el nen entra en l'anomenat període de les operacions concretes. L'esquema intel·lectual que més costa adquirir a l'adult, i que prové d'aquesta etapa, és el de la capacitat de reversibilitat, és a dir, ser capaç d'invertir les operacions lògiques. Per exemple, si un nen de quatre anys, anomenat Josep i que té una germana anomenada Maria, li pregunten si la seva germana Maria té un germà, probablement contestarà: «Som dos germans i Maria no té cap germà». Li mancaria poder allunyar-se del seu punt de vista i veure les coses des de l'altre; és a dir, encara no disposa de la capacitat de reversibilitat, d'altra banda, una capacitat fonamental en les operacions matemàtiques. Curiosament, la reversibilitat es construeix al mateix temps que la socialització, és a dir, la capacitat d'admetre els altres punts de vista, o en altres termes, adquirir la capacitat d'empatia.Manuel Güell; Pep Muñoz. Introducción a la psicología. Bilbao: Ediciones Ega, 1994 Jean Piaget. El nacimiento de la inteligencia en el niño. Col·lecció Ares y Mares. Barcelona: Editorial Crítica, 2007
També resulta interessant relacionar la tipologia de l'individu i la seva propensió a l'efecte del fals consens amb l'efecte de la seva possible variació. Així, per exemple, Carl Gustav Jung planteja el fet que diferents individus quedarien emmarcats en una actitud concreta –introversió o extraversió–, i en una configuració de funcions diferenciada: pensament, sentiment, sensació o intuïció. En parlar del tipus intel·lectual extravertit, diu el següent:
Evidència empírica miniatura|esquerra|El percentatge de població fumadora que algú estima està correlacionat –i esbiaixat– amb quants dels seus coneguts fumen L'experiment de fals consens més citat en la literatura es va realitzar amb estudiants universitaris, als quals se'ls va preguntar si estarien disposats a fer d'home-anunci pel campus, portant un cartell davant i darrere amb la paraula «penediu-vos». En total, uns quants centenars d'estudiants van participar en un experiment d'aquest tipus. Un cert nombre va acceptar i altres van rebutjar la feina. Després, es va demanar a ambdós grups, els que acceptaren i els que ho rebutjaren, que calculessin els percentatges dels que ho havien acceptat i dels que ho havien rebutjat. Va resultar que els càlculs dels estudiants estaven inclinats cap al que ells mateixos pensaven: els qui estaven disposats a acceptar el rètol pensaven que el 60% també ho estaria, els qui ho rebutjaven estimaven que sols el 27% estaria disposat a portar-lo.L. Ross; D. Greene; P. House (1977). "The false consensus effect: An egocentric bias in social perception and attribution processes", Journal of Experimental Social Psychology, 13, p. 279-301.
El biaix informatiu és una de les causes de l'efecte del fals consens. Això s'ha demostrat considerant les estimacions del percentatge de fumadors que una determinada persona realitza i que està positivament correlacionat amb el nombre de fumadors que coneix aquesta persona.<ref name="S">S.J. Sherman; C.C. Presson; L. Chassin; E. Corty; P. Olshavsky (1983). "The false consensus effect in estimates of smoking prevalence: Underlying mechanisms", Personality and Social Psychology Bulletin, 9, p. 197-207.</ref>
+ Quanta gent de la teva edat sol beure alcohol?Dades preses de la taula 3 de la publicació de Yubero et al., op. cit. No consumidors Consumidors Cap 1,1% 0,2% Molt pocs 11,4% 1,0% Pocs 11,8% 1,7% Bastants 31,8% 16,9% Molts 25,3% 29,1% Gairebé tots 18,7% 51,2%
Les respostes subministrades per dos grups de joves que difereixen en el consum d'alcohol davant la pregunta "Quanta gent de la teva edat sol beure alcohol?" és un clar exemple d'efecte del fals consens. Un estudi sobre la percepció del grau de consum d'alcohol pels joves va revelar que els no consumidors (1.276 enquestats) diferien notablement dels consumidors (1.789 enquestats). Així, davant la pregunta "Quanta gent de la teva edat sol beure alcohol?», més del 50% dels joves que normalment consumeixen alcohol respongueren "gairebé tots", mentre que menys del 19% dels del grup de no consumidors van donar la mateixa resposta.S. Yubero; E. Larrañaga; R. Navarro; C. Serna; I. Martínez (2008). "La percepción del consumo de alcohol: el análisis de los sesgos atributivos como orientación para la intervención social con jóvenes" , Jornadas de trabajo social y conductas adictivas, p. 99-104,
Resultats similars s'han publicat pel que fa al consum de tabac. Una evidència sòlida d'aquest mecanisme de biaix en l'efecte de fals consens és que s'ha provat que les estimacions del percentatge de fumadors que fa una determinada persona estan correlacionades de manera positiva amb el nombre de fumadors que coneix aquesta persona.
Igualment, s'ha provat que certes conductes sexuals estan fortament influïdes per l'efecte del fals consens, i s'arriba en alguns casos que el 84% d'un conjunt d'individus joves mostrin en alguna mesura un efecte de fals consens, quan valoraven haver tingut relacions prematrimonials.S. Ubillos; F. Sánchez; D. Páez; S. Mayordomo (2003). "Sesgos cognitivos y explicaciones asociadas como factores determinantes de las conductas sexuales de riesgo", Revista de psicología social, 18, p. 261-279, ISSN 0213-4748
Causes proposades Investigacions recents sobre l'efecte del fals consens s'han dirigit a entendre per què la gent exagera sense adonar-se del grau en què els altres comparteixen les seves idees. Aquestes investigacions ha revelat que no hi ha una causa única.Th. Gilovich, 2009, p. 119
Causes motivacionals Hi ha constància que l'efecte del fals consens, en alguns casos, deriva del desig de mantenir una avaluació positiva del mateix judici. Aquest desig es pot veure reforçat si l'individu considera que les seves pròpies creences són precisament les creences de la majoria. Aquesta idea és coherent amb les observacions que indiquen que les persones estan especialment inclinades a percebre un suport social per a les seves creences, quan tenen una inversió emocional posades en aquestes,W. D. Crano (1983). "Assumed consensus of attitudes: The effect of vested interest", Personality and Social Psychology Bulletin, 9, p. 597-608.S.J. Sherman; C.C. Presson; L. Chassin; E. Corty; P. Olshavsky (1983). "The false consensus effect in estimates of smoking prevalence: Underlaying mechanisms", Personality and Social Psychology Bulletin, 9, p. 197-207W. Wagner; H.B. Gerard (1983). "Similarity of comparison group, opinions about facts and values and social projection", Archives of Psychology, 135, p. 313-324. i que la seva autoestima ha estat amenaçada per una experiència fallida anterior.S.J. Sherman; C.C. Presson; L. Chassin (1984). "Mechanisms underlaying the false consensus effect: The special role of threats to the self", Personality and Social Psychology Bulletin, 10, p. 127-138 També està relacionat amb altres observacions segons les quals les persones estan inclinades a exagerar el grau en què individus particularment atractius i respectats coincideixen amb les seves creences.K. Granberg; M. King (1980). "Crossed-lagged panel analysis of the relation between attraction and perceived similarity", Journal of Experimental Social Psychology, 16, p. 573-581.D.R. Kinder (1978). "Political person perception: The asymmetrical influence of sentiment and choice on perceptions of presidential candidates", Journal of Experimental Social Psychology, 36, p. 859-871.G. Marks; N. Miller (1982). "Target attractiveness as a mediator of assumed attitude similarity", Personality and Social Psychology Bulletin, 8, p. 728-735.
Causes per biaix informatiu