El sirià o siri és un dels dialectes orientals de la llengua àrab, i és parlat principalment a Síria.
Convé no confondre'l amb el siríac, dialecte arameu que ha esdevingut llengua literària i litúrgica a la major part d'Àsia de la mà de l'Església Ortodoxa Siríaca.
Usuaris del sirià El dialecte sirià es parla als següents llocs: Líban, els Palestina i Jordània, amb diferències segons la zona, però amb suficients trets comuns com per a ser considerat un sol dialecte dins la zona d'orient mitjà.
Com la resta de dialectes àrabs, el sirià-àrab generalment només es fa servir com a llengua d'ús oral, mentre que per a expressar-se per escrit es fa servir preferentment l'àrab estàndard modern. No obstant això, existeix la tendència actual a fer-lo servir dins l'àmbit d'internet, per exemple en alguns fòrums, tot i que alguns usuaris empren sovint l'alfabet llatí per escriure paraules en aquest dialecte.
Importància d'aquest dialecte La indústria de la música i la creixent difusió de la televisió per satèl·lit han ajudat que el dialecte sirià s'entengui en gairebé tota la Península Aràbiga. Igual que la música ha estat decisiva per a la difusió del siríac, la producció de programes en aquest dialecte, especialment les telenovel·les han fet una funció similar, doncs es veuen per tota la zona d'orient mitjà. Un exemple és l'emissió de l'exitosa sèrie sobre el Ramadà Bab al-Hara.
Les diferències fonètiques En l'àrab estàndard o normatiu hi ha dos sons aspirats interdentals (ث = th) i (ذ = dh) que els residents de la zona oriental pronuncien com "t" i "d", i en unes poques paraules el substitueixen per "s". El mateix passa amb la consonant emfàtica ظ, que en aquesta zona pronuncien com ز (amb so de s).
La lletra , en àrab estàndard [] ('pronunciat com dsch), sona una mica més suau en el dialecte de Damasc, és a dir [ʒ] (com la "J" de Jordi). En moltes parts del país, però, es pronuncia com en l'àrab estàndard.
En lloc de la lletra a les zones urbanes de la República Síria es pronuncia com si fos un conjunt vocàlic sòlid (lletra Hamza). En paraules religioses o en refranys la "o" es pronuncia més oberta, mentre que en llenguatge estàndard es pronuncia més tancada. En la parla dels beduïns aquest so es velaritza com una [g]. En una zona del nord es transforma el so inicial q per k. Molt estès entre els beduïns és la pronunciació de la k com [tʃ] (tsch).
En els diftongs "ai" i "au" sovint s'allarga la i o es contrau formant el so o. En la majoria de les síl·labes amb vocals àtones curtes, el so de la vocal neutra es redueix o s'omet. Això succeeix en major o menor grau, segons les particularitats del parlant. També entre els parlants del nord passa que conserven el so u curt a final de paraula en la conjugació dels verbs, en primera persona del passat perfet (exemple: qultu o bé kultu en lloc de ʿılt).
Les diferències en la gramàtica Com en tots els dialectes àrabs parlats la gramàtica és més senzilla que en l'àrab estàndard. Les principals diferències són: En el sirià no existeixen els casos (nominatiu, genitiu, acusatiu). Les terminacions dels casos amb el fenomen conegut com a nunació es perd en el sirià. No existeix el mode subjuntiu ni el mode apocopat (jussiu o imperatiu). La negació de frases verbals es porta a terme tant en present com en passat a través de la partícula ما mā (en àrab estàndard لا lā per al present i لم lam en el passat), les formes nominals són amb مو Mu negada (àrab estàndard: ليس Laysaen acusatiu). L'ús comú en les formes verbals plurals femenines de l'àrab estàndard no s'utilitzen, ni les formes verbals de doble sentit.
Diferències en el lèxic N'hi ha molta diferència de lèxic amb l'àrab estàndard. En el cas de l'estructura de les paraules, aquestes diferències són molt clares. No es tracta només de diferències fonètiques sinó també de l'ús de paraules completament diferents de les que s'ensenyen a les escoles d'àrab. Aquest llistat té com a objectiu proporcionar un breu resum. Conté algunes paraules pròpies de la zona de Damasc i el penjoll s'utilitza normalment per a l'àrab estàndard.
català àrab estàndard dialecte sirià de Damascquan عندما ʿindamā وقت إللي wa′t ıllītambé أيضًا ayḍan كمان kamānllavors ثم ṯumma بعدين baʾdēnallà هناك hunāka هنيك hınīkfora في الخارج fī l-ḫāriǧi برا barrādins في الداخل fī d-dāḫili جوا ǧuwwābé جيد ǧayyid منيح kwayyıs, mnīḥmeitat نصف niṣfu نص nuṣṣla seva له lahu اله élōaqui هنا hunā هون hōnen في fī ب b-si نعم naʿam اي ēalgú أحد aḥadun حدا ḥadāara الآن al-āna هله hallapròxim القادم al-qādimu الجاي ıl-ǧāyyúltim آخر āḫaru تاني tānīnomés فقط faqaṭ بس basso (disjuntiu) أم am ولا wıllāencara حتى الآن ḥattā l-ān لسا lissāmolt جدا ǧiddan كتير ktīrdes منذ munḏu من mınper tant هكذا hākaḏā هيك hēkquan متى matā امتى ēmtāque, per què ما، ماذا mā, māḏā شو šūper, a causa de من أجل min aǧli منشان mınšānpocs قليل qalīl شوي šwayyperò si ليت layta يا ريت yā rēttal com, la seva ك ka متل mıtlvull أريد urīdu بدي bıddīrealment, en realitat فعلا fiʾlan ولله wa-llāhon أين ayna وين wēncap a إلى ilā على، ع ʾalā, ʾa
Exemple de frase Aquestes diferències poden donar com a resultat frases completament diferents en dialecte sirià:
.أريد أن أذهب إلي الجامعة غدا (àrab estàndard)
.بدي روح عل جامعة بكرة (dialecte sirià de Damasc) Enllaços externs http://syrianarabic.com Curs gratuït (amb copyright) i descarragable de sirià col·loquial.
Siria Categoria:Cultura de Síria