El calendari àtic en vigor a totes les ciutats de l'Àtica, va ser el que es va fer servir durant tota l'antiguitat clàssica (segles VIII aC al IV aC), però que encara estava en ús al segle II com així ho demostra el fet de posar el nom de l'emperador romà Hadrià a un dels mesos. Aquest va ser el més conegut dels calendaris grecs. Era de tipus lunisolar i precisava per ajustar els comptes lunars amb els solars d'un mes intercalar cada diversos anys. La vida dels atenencs depenia de la consulta d'altres dos calendaris: el de les obligacions polítiques dels ciutadans i el calendari astronòmic.
Característiques L'any atenenc es componia de 12 mesos lunars. Dotze mesos lunars (29 dies) fan un total de 348 dies, és a dir 17 dies menys del que dura un any solar. En conseqüència, es va fer un ajust amb el cicle lunar, alternant un mes de 29 dies (κοῖλοι μῆνες, koĩloi menes) i un de 30 dies (μῆνες πλήρεις, menes plếreis). Això fa un any de 354 dies, és a dir que encara resulta 11 dies menys en relació amb l'any solar. Per posar-hi remei es va intercalar un tretzè mes de 30 dies després de cada segon any lunar. És el que s'anomena un cicle «trierètic». A cada any de 13 mesos se l'anomena «embolístic», nom que rep precisament del mes que és afegit.
Trobant l'any en endavant massa lent en relació amb el cicle lunar, s'aplicà una altra correcció al , la del cicle «octaetèric». En aquest sistema, el mes intercalar és inserit en un cicle de vuit anys: aquest període de vuit anys, compta amb tres anys de tretze mesos: el tercer, el cinquè i el vuitè any.
Altres cicles han estat igualment considerats en el curs de la història atenenca. Així, Metó d'Atenes, sota Pèricles, posà a punt un cicle de 19 anys (vegeu cicle metònic). Lip de Cízic, al , inventà per la seva banda el cicle de 76 anys.
Mes del calendari Aquesta noció de cicle, i sobretot el fet d'intercalar un mes suplementari, fan impossible coincidir de manera absoluta els mesos atenencs i els del calendari gregorià, utilitzat actualment a la major part del món. De fet, la diferència pot de vegades representar un mes sencer. En canvi, és fàcil fer coincidir els mesos atenencs amb les estacions.
Els noms dels mesos estan units a les divinitats gregues o a les festes religioses perquè el principal objectiu del calendari era saber quan fer els honors als déus i així no ofendre'ls. Algunes d'aquestes festes en honor dels déus estaven relacionades amb les activitats agrícoles que era el segon objectiu del calendari, indicaven per exemple quan començar a sembrar o quan collir amb el favor dels déus. Jane Ellen Harrison, va assenyalar que si bé alguns, encara que no tots els festivals van donar el seu nom al mes en què se celebraven, amb l'única excepció de la Dionísia, cap dels festivals tenia un nom que derivés directament del nom d'un dels déus Olímpics.Més aviat, el nom del mes està relacionat amb un epítet o aspecte del déu, per exemple Maimakterion ve de "Zeus l'irat" i Metageitnion ve d'"Apol·lo el colonitzador".
Algunes festivitats com la Pyanepsia, la Thargelia o la Skira eren relativament importants, però en canvi no es veuen reflectides en el nom dels mesos. En canvi sí que van influir dues festivitats importants a la ciutat d'Atenes: la Gran Dionísia (celebrada al mes novè, Elaphebolion) i la Panathenaia (indirectament reconeguda en el mes primer Hekatombaion, nomenat així per lhekatombe, el sacrifici de deu bous). De vegades manca informació sobre la festivitat que va originar el nom del mes, és el cas del Metageitnion, en honor d'Apol·lo, un culte que no se sap en què consistia. El mateix passa amb els mesos 5è i 6è, Maimakterion i Poseideon.
L'any comença a prop de l'equinocci de la tardor.
CALENDARI ÀTICNomNom grecSignificatDuradaEquivalent (aprox.)Festes principals ESTIU HecatombeóἙκατομβαιών Hekatombaiốn «el mes de la festa de l'hecatombe» 30 diesjuliolfestes de la Pau, Sinoikía, PanateneesMetagitnió Μεταγειτνιών Metageitniốn «el mes de la festa de les mudances»29 diesagostBoedromióΒοηδρομιών Boêdromiốn «el mes de les Boedròmies»30 diessetembre TARDOR Pianepsió Πυανεψιών Puanépsiốn «el mes de les Pianèpsies»30 diesoctubre EpitafisMemacterióΜαιμακτηριών Maimakteriốn «el mes de Zeus Memacta (l'impetuós)»29 diesnovembrePosideóΠοσειδεών Poseideốn «el mes de Posidó»29 diesdesembre Dionísia ruralEl mes intercalar Posideó ΙΙ oHadrianióδεύτερος ou ὕστεροςva canviar de nom al segle II en honor de l'emperador Hadrià30 diesdesembre-gener Ἁδριανιών| HIVERN GamelióΓαμηλιών/ Gameliốn «el mes de les noces»30 diesgener LeneesAntesterióἈνθεστηριών Anthestêriốn «el mes de les flors», en honor de Dionís 29 diesfebrer AntestèriaElafebolióἙλαφηβολιών Elaphêboliốn «el mes d'Àrtemis Elafiea (caçadora de cérvols)»30 diesmarç Dionísia urbana PRIMAVERA MuniquióΜουνιχιών Mounikhiốn «el mes d'Àrtemis Muníquia (de la ciutat de Muníquia)»29 diesabrilTargelióΘαργηλιών Thargêliốn «el mes de la Targelia, en honor d'Àrtemis i Apol·lo»30 diesmaig TargèliaEsciroforióΣκιροφοριών Skirophoriốn «el mes de l'Escirofòria» en honor d'Atena »29 diesjuny Escirofòria Hi havia calendaris a les ciutats jòniques de l'Àsia Menor que compartien els noms dels mesos del calendari àtic. Per exemple, a Milet quatre mesos es deien igual: Targelió, Metagitnió, Boedromió i Pianepsió, i aquest darrer fins i tot ocupava la mateixa posició com a mes quart. Moltes d'aquestes ciutats jònies havien sigut fundades per colons àtics (al voltant del 1050 aC), cosa que explica aquest fet.
Dies del mes Cada mes se suposa que començava amb la lluna nova. En conseqüència, el primer dia es deia νουμηνία (noumênía, «lluna nova») i l'últim, ἔνη καὶ νέα (éni̱ kaì Néa, «la vella i la nova»).
Cada mes estava compost de tres δέκας (decas, «grup de deu»): Μηνὸς ἱσταμένου (o ἀρχομένου) istamenou (o arkhoménou), que vol dir «la decas del mes que comença»; Μηνὸς μεσοῦντος, mesoũntos, «la decas de meitat del mes»; Μηνὸς φθίνοντος, phthínontos, «la decas de final del mes».
Els dies, llevat del primer i del darrer del mes, tenien noms numèrics (segon, tercer, etc) fins a arribar al dia vint, la darrera dècada del mes presenta la particularitat que els seus dies estan en ordre descendent cosa que indicaven afegint una partícula al nom amb el significat «creixent» o «decreixent» en referència a les fases de la lluna.
Alguns dies estaven dedicats a una divinitat: Dia 2: Dedicat a Agatodèmon Dia 3: Dedicat a Atena Dia 4: Dedicat a Hèracles, Hermes, Afrodita i Eros Dia 6: Dedicat a Àrtemis Dia 7: Dedicat a Apol·lo Dia 8: Dedicat a Posidó i Teseu {|Border = "0" style = "border: 1px solid #999; background-color: #FFFFFF text-align: center;" cellpadding = 3 |-align = "center" bgcolor = "#CCCCCC" | Dia delmes || 1a dècada || Diadelmes || 2a dècada || Diadel mes || 3a dècada (30 dies)|| 3a dècada (29 dies) |- |1||νουμηνία (noumênía) ||11||πρώτη (proto) ||21||δεκάτη (dekátê) ||ἐννάτη (hennátê) |- Bgcolor = "#EFEFEF" |2||δευτέρα (deuterada) ||12||δευτέρα (deuterada) ||22||ἐννάτη (hennátê) ||ὀγδόη (hogdóê) |- |3||τρίτη (trité) ||13||τρίτη (tritó) ||23||ὀγδόη (hogdóê) ||ἐβδόμη (hebdómê) |- Bgcolor = "#EFEFEF" |4||τετάρτη (tetártê) ||14||τετάρτη (tetártê) ||24||ἐβδόμη (hebdómê) ||ἔκτη (héktê) |- |5||πέμπτη (pémptê) ||15||πέμπτη (pémptê) ||25||ἔκτη (héktê) ||πέμπτη (pémptê) |- Bgcolor = "#EFEFEF" |6||ἔκτη (héktê) ||16||ἔκτη (héktê) ||26||πέμπτη (pémptê) ||τετάρτη (tetártê) |- |7||ἐβδόμη (hebdómê) ||17||ἐβδόμη (hebdómê) ||27||τετάρτη (tetártê) ||τρίτη (tritó) |- Bgcolor = "#EFEFEF" |8||ὀγδόη (hogdóê) ||18||ὀγδόη (hogdóê) ||28||τρίτη (trité) ||ἐννάτη (hennátê') |- |9||ἐννάτη (hennátê) ||19||ἐννάτη (hennátê) ||29||δευτέρα 8deuterada) ||ἔνη καὶ νέα (éni̱ kaì Néa) |- Bgcolor = "#EFEFEF" |10||δεκάτη (dekátê) ||20||δεκάτη (dekátê) ||30||ἔνη καὶ νέα (éni̱ kaì Néa) ||_ |} Calendari d'obligacions amb l'estat Tradicionalment els atenencs havien estat dividits en quatre tribus, però tot i que mai es van abolir aquestes tribus, una de les reformes clau que va portar la creació de la democràcia després de l'any 506 aC fou distribuir els ciutadans sota un nou sistema de classificació. Això es va fer per assegurar la participació de tota la comunitat. A partir de llavors el nombre deu va esdevenir la mesura emprada en democràcia: es van crear 10 districtes democràtics (un nou concepte de tribu) i també es podia veure el 10 en altres àmbits, per exemple a l'exèrcit hi havia 10 generals encarregats de guiar 10 regiments, hi havia 10 grups de magistrats per fer judicis, 10 tresorers de la Lliga Dèlia, etc.
Aquesta ordenació per desenes va afectar també al calendari. Cada tribu contribuïa anualment aportant 50 membres al consell dels 500 (boulé) que eren els principals administradors de la ciutat. Una desena part de l'any cada grup d'aquests 50 assumia el control, un terç dels quals estaven presents a la cambra del consell que feia de comitè executiu de l'estat. Aquesta part de l'any en què assumien les obligacions de govern s'anomenava πρυτάνεις prytaneis o "mes de l'estat". Amb la mateixa paraula es designava a les persones encarregades de governar durant aquest període o pritans.
Al , el calendari era de base solar amb un total de 365 o 366 dies i ja no es prestava molta atenció a les fases de la lluna. Per tal de fixar els prytaneis al calendari, l'any es va dividir en sis mesos de 37 dies seguits de quatre mesos de 36 dies. miniatura|A la Constitució dels atenencs,(actualment a la British Library) es descriu la durada dels mesos. L'any polític i l'any religiós no havien de coincidir necessàriament. L'any polític començava 15 dies després de la festa del començament d'any segons el calendari religiós. Se sap que això va funcionar així des del 420, però es desconeix si aquesta disparitat va estar des del començament de l'adopció del 10 com a mesura organitzativa de la democràcia.
Això no obstant, l'any 407 aC els dos calendaris es van sincronitzar perquè comencessin i acabessin els mateixos dies. A partir de llavors, com així està descrit al text de la Constitució dels atenencs (), l'any cívic quedava distribuït de la següent manera:
Del mes primer al mes quart: durada de 36 dies (39 en els anys de traspàs?) Del mes cinquè fins al desè: durada de 35 dies (38 en els anys de traspàs?)
Els anys en què s'afegia un mes intercalar en el calendari religiós, els mesos del calendari polític probablement duraven 39 i 38 dies, per tal de mantenir l'equilibri entre les tribus. Tot i que és molt probable que fos així, no s'ha trobat cap prova que ho demostri.
Durant el període macedoni (307/306 – 224/223 aC), les tribus i els prytaneis van passar a ser dotze. Els sis primers prytaneis tenien 30 dies i els altres sis només 29, amb un dèficit d'11 dies respecte de l'any solar, cosa que es compensava amb un any intercalar format per mesos de 32 dies amb el resultat d'alguns dies d'excés (384=12x32).
En el període 13è de la tribu dels Phylai (224/223 – 201/200 aC), era d'esperar que amb un any intercalar els prytaneis i els mesos coincidirien i que en un any ordinari l'any conciliar s'ajustaria amb tres prytaneis de 28 dies seguits de deu anys amb prytaneis de 27 dies, però hi ha proves consistents que demostren que el primer prytaneis va tenir 27 dies.
Aquests "mesos polítics", a diferència dels mesos del calendari religiós, no tenien nom propi, sinó que es designaven amb un numeral en referència al número assignat a la tribu que presidia (el qual es triava per sorteig a l'acabament del període de la tribu governant en curs).
Una de les principals funcions del calendari civil era el de situar les quatre dates de reunió de l'assemblea que s'havien de fer a cada prytaneis. Sempre que fos possible aquestes reunions no havien de coincidir amb dies festius (del calendari religiós) ni amb el dia d'inici del mes. Com a resultat, les reunions es concentraven lleugerament cap al final del mes i es veien obligades a esquivar especialment les festivitats més importants.