miniatura|upright=1.3|Interior de l'antiga catedral de Nostre Senyora a Saint-Bertrand-de-Comminges miniatura|upright=1.3|L'antiga catedral de la Nativitat de la Mare de Déu a Rieux-Volvestre Larquebisbat de Tolosa (occità: archidiocèsi de Tolosa; francès: archidiocèse de Toulouse; llatí: Archidioecesis Tolosana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a França. Al 2014 tenia 788.600 batejats d'un total de 1.260.226 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe Guy André Marie de Kérimel.
Territori El territori de l'arxidiòcesi comprèn el departament francès de l'Alta Garona.
La seu arxiepiscopal és la ciutat de Tolosa, on es troba la catedral de Sant Esteve.
El territori s'estén sobre 6.372 km² i està dividit en 628 parròquies. Des del 2008 les parròquies estan agrupades en 87 "conjunts parroquials" (unitat pastoral) i agrupades en cinc zones pastorals i 28 decanats: zona pastoral de Tolosa: 14 decanats; zona pastoral Le Comminges: 5 decanats; zona pastoral Le Lauragais: 2 decanats; zona pastoral rural centre: 4 decanats; zona pastoral rural nord: 3 decanats.
Província eclesiàstica La província eclesiàstica de Tolosa comprèn les següents circumscripcions eclesiàstiques: l'arquebisbat d'Albi; l'arquebisbat d'Aush; el bisbat de Caors; el bisbat de Montalban; el bisbat de Pàmies; el bisbat de Rodés; el bisbat de Tarba i Lorda.
Catedrals i basíliques La catedral de Sant Esteve de Tolosa és la catedral de l'arxidiòcesi.
L'arxidiòcesi compta amb dues antigues catedrals: la catedral de la Mare de Déu de Sant Bertran de Comenge la catedral de la Nativitat de Maria de Rius.
Compta amb tres basíliques menors: la de Sant Serni de Tolosa la de Nostra Senyora de la Daurada a Tolosa la de Santa Germana, a Pibrac.
Història La diòcesi de Tolosa fou erigida vers la meitat del per sant Sadurní, qui evangelitzà la regió. Les troballes arqueològiques i epigràfiques proven amb certesa la presència d'una consistent comunitat cristiana a la zona al . Entre els primers bisbes es distingeixen en particular el bisbe Rodani, qui al concili de Besiers del 356 rebutjà sotmetre's a l'arrianisme sostingut per l'emperador Constanci II, motiu pel qual va ser exiliat a Frígia amb Hilari de Poitiers.
Tolosa formava part de la Gàl·lia Narbonesa I, i era sufragània de l'arxidiòcesi de Narbona. Al 507, després que Clodoveu I conquerís la ciutat, la diòcesi passà a formar part de la província eclesiàstica de Bourges, en tant que Narbona estava sota el domini dels visigots. Des del , quan la Septimània passà a formar part del regne dels francs, Tolosa retornà a la seva província eclesiàstica primitiva.
Entre els segles i a la diòcesi s'estengué l'heretgia càtara, que va ser combatuda mitjançant una croada. El papa Gregori IX, per fer front al moviment càtar, instituí a Tolosa el tribunal de la inquisició, que va estar actiu fins al 1255, i creà una universitat, el Studium generale.
El 23 de juliol de 1295 Tolosa cedí part del seu territori per tal que s'erigís la diòcesi de Pàmies.
A inicis del Pierre de La Chapelle-Taillefert va ser el primer bisbe en ser creat cardenal; en els segles següents sovint Tolosa seria seu cardenalícia.
L'11 de juliol de 1317 la seu de Tolosa va ser elevada al rang d'arxidiòcesi metropolitana mitjançant la butlla Salvator noster del papa Joan XXII, i contextualment cedí noves porcions de territori per tal que s'erigissin quatre noves diòcesi: Montalban, Sant Pàpol, Lombèrs i bisbat de Rius. El 26 de setembre del mateix any s'erigiren dues diòcesis més amb territori desmembrat de la seu tolosana: el bisbat de La Vaur i el bisbat de Mirapeis.Louis Caillet, La papauté d'Avignon et l'Eglise de France, 1975, p. 112.
El protestantisme aparegué a Tolosa el 1532, vinculat a estudiants estrangers. El 1550 el cardenal Coligny, dimití per abraçar la Reforma, catorze anys després es casà.
Mentrestant, el 1563 els catòlics s'havien reunit en una lliga per tal de defensar les prerrogatives del catolicisme, prendre el control de la ciutat entre 1586 i 1595. El rei Enric IV no va ser reconegut fins al 1596.
Al final de l'Antic Règim, Tolosa va ser la seu de la diòcesi civil de Tolosa, una de les diòcesis civils dels Estats del Llenguadoc. El seu territori diferia poc del territori de l'actual arxidiòcesi. Entre 1790 i 1801, Tolosa va ser la seu episcopal de la diòcesi (del departament) de l'Alta Garona, una de les diòcesis de l'Església constitucional creades per la constitució civil del clergat, que cobria el departament de l'Alta Garona
Després del concordat amb la butlla Qui Christi Domini del papa Pius VII del 29 de novembre de 1801, l'arxidiòcesi va canviar els seus límits per adaptar-se als departaments de l'Alta Garona i Arieja, incloent per tant el territori de la diòcesi de Coserans, de Pàmies i de Rieux, i part del territori de les diòcesis de Comenge, de Leitora, Lombèrs, Mirepeis, Montalban i Sant Pàpol.
Es van suprimir totes les diòcesis esmentades, mentre que la de Pàmies es va restablir el 6 d'octubre de 1822, desmembrant-se el territori de l'arxidiòcesi de Tolosa. Els arquebisbes de Tolosa tenien en aquesta data el privilegi d'afegir al seu títol el dels arquebisbes de Narbona.
El 19 de gener de 1935 es va reconèixer als arquebisbes de Tolosa també els títols de les diòcesis de Comminges i Rieux, seus suprimides que van caure en el territori de l'arquebisbe.
El 8 de desembre de 2002, amb la reorganització dels districtes eclesiàstics francesos, la metròpolis de Tolosa va perdre la diòcesi de Carcassona, mentre que van créixer mitjançant l'adquisició de les antigues seus metropolitanes d'Albi i d'Aush, amb les seves sufragànies.
El 14 de juny de 2006 el títol de Narbona va ser transferit als bisbes de Carcassona, en el territori on es troba l'antiga seu metropolitana.
Cronologia episcopal Bisbes miniatura|Escut de l'arxidiòcesi Sant Sadurní de Tolosa vers 250 Honorat de Tolosa (imaginari) Sant Papul?, vers 300 Mamertí de Tolosa vers 314 Rodani de Tolosa (350-358) Sant Hilari de Tolosa (358-360) Sant Selvi de Tolosa o Silvi (360-400) Sant Exuperi de Tolosa o Sant Superi (400-?) David de Tolosa Màxim de Tolosa vers 470 Heraclià de Tolosa (?-506) Magnulf de Tolosa (?-585) Menes de Tolosa vers 601 Wiligisil de Tolosa (?-625) Sant Erembert de Tolosa (?-657) Sant Germeri de Tolosa (?-691) Arrici (?-785) Manció (786-798) Samuel (?-843) Salomó (?-857) Helisacar (?-861) Bernat I (883-890) Armand (903-925) Hug I (926-972) Ató I (973-974) Isol (974-986) Ató II (990-1000) Ramon (1004-1010) Pere Roger (1018-1031) Arnau I (1031-1035) Bernat II (1035-1040) Hug II (1041-1044) Arnau II (1045-1059) Durand de Bredon (1059-1070) Isarn de Lavaur (Isamus, Isarius, Isarnus) (1072-1105) Ameli Ramon del Puy (1105-1139) Ramon de Lautrec (1140-1163) Bernat Bonhomme (1163-1164) Gerard de Labarta (1164-1170) Hug III (1170-1175) Bertran de Villemur (1175-1178) Gausselin (1178-1178) Fulcrand (1179-1200) Ramon de Rabastens (1203-1206) Folquet de Marsella (1206-1231) Ramon del Falga (1232-1279) Bertran de l'Illa-Jordà (1270-1286) Hug Mascaron (1286-1296) Lluís d'Anjou-Sicília (1296-1297) Arnau Roger de Commenge 1297-1298 Pere de La Chapelle-Taillefert (1298-1305), cardenal el 1305 Gaillard de Preyssac (1305-1317), abdica el 1317, mort el 1327
Arquebisbes Joan Ramon de Commenges 1318-1327, primer arquebisbe, bisbe de Magalona des de 1309, cardenal el 1327, mort 1348 Guillaume de Laudun 1327-1345, dominic, bisbe de Viena Raymond de Canillac 1346-1350, cardenal el 1350 Étienne Aldebrand 1350-1360 Geoffroy de Vayroles 1361-1376 Jean de Cardailhac 1378-1390 (administrador apostòlic) François de Conzié o Gonzie 1390-1391 Pierre de Saint Martial 1391-1401 Vital de Castelmourou 1401-1410 Dominique de Flourence 1410-1422 Denys du Moulin 1423-1439 Pierre du Moulin 1439-1451 Bernard du Rosier 1452-1475 Pierre de Lyon 1475-1491 Hèctor de Borbó 1491-1502 Joan d'Orléans de Longueville 1503-1533, cardenal el 1533 Gabriel de Gramont 1533-1534, cardenal el 1530 Odet de Coligny, cardenal de Châtillon 1534-1550, esdevingué calvinista i es va casar el 1564; mort el 1570 (administrador apostòlic) Antoine Sanguin de Meudon 1551-1559, cardenal el 1539 (administrador apostòlic) Robert de Lenoncourt 1560-1562, cardenal el 1538 (administrador apostòlic) Georges d'Armagnac 1562-1583, cardenal el 1544 (administrador apostòlic) Paul de Foix 1583-1584 François de Joyeuse 1588-1604, cardenal el 1583 Sede Vacante (1604-1613) Louis de Nogaret de La Valette d'Épernon 1614-1628, cardenal Charles de Montchal 1628-1651 Pierre de Marca 1654-1662, mort el 1662 sense haver pres possessió del bisbat de París Charles-François d'Anglure de Bourlemont 1664-1669 Pierre de Bonzi 1672-1673, cardenal el 1672 Joseph de Montpezat de Carbon 1675-1687 Jean-Baptiste-Michel Colbert de Villacerf 1693-1710 René-François de Beauvau Du Rivau 1714-1721 Henri de Nesmond 1722-1727 Jean-Louis Des Balbes de Berton de Crillon 1727-1739 Charles Antoine de La Roche-Aymon 1740-1753, cardenal el 1771 François de Crussol d'Uzès d'Amboise 1753-1758 Arthur Richard de Dillon 1758-1762 Étienne-Charles de Loménie de Brienne 1763-1788, cardenal el 1788 François de Fontanges 1788-1801
Bisbes concordataris Claude François Marie Primat 1802-1816 François de Bovet 1817-1820 Anne-Antoine-Jules de Clermont-Tonnerre 1820-1830, cardenal el 1822 Paul-Thérèse-David d'Astros 1830-1851, cardenal el 1850 Jean-Marie Mioland 1851-1859 Florian-Jules-Félix Desprez 1859-1895, cardenal el 1879 François-Désiré Mathieu 1896-1899, cardenal el 1899, mort el 1908 Jean-Augustin Germain 1899-1928
Darrers bisbes Jules-Géraud Saliège, 1928-1956, cardenal Gabriel-Marie Garrone 1956-1966, cardenal Jean Guyot 1966-1978, cardenal André Collini 1978-1996 Émile Marcus 1996-2006 Robert Le Gall 2006-2021 Guy André Marie de Kérimel 2021-
Estadístiques A finals del 2014, la diòcesi tenia 788.600 batejats sobre una població de 1.260.226 persones, equivalent al 62,6% del total.
anypoblaciósacerdotsdiaques religiososparroquies 1950 451.200 458.647 98,4 591 431 160 763 160 1.280 575 1969 600.000 686.760 87,4 639 401 238 938 439 1.492 192 1980 688.000 802.800 85,7 515 345 170 1.335 2 314 1.055 628 1990 771.703 892.503 86,5 415 277 138 1.859 11 322 832 632 1999 880.000 1.029.000 85,5 396 238 158 2.222 15 341 672 633 2000 880.000 1.047.000 84,0 382 241 141 2.303 17 269 680 633 2001 879.000 1.047.000 84,0 367 228 139 2.395 18 311 634 633 2002 866.667 1.047.000 82,8 366 231 135 2.367 17 305 509 633 2003 722.430 1.047.000 69,0 368 233 135 1.963 19 267 610 633 2004 722.420 1.047.000 69,0 357 224 133 2.023 18 266 507 633 2006 743.160 1.126.000 66,0 384 223 161 1.935 18 281 487 629 2010 763.000 1.200.000 63,6 305 203 102 2.501 23 215 424 630 2014 788.600 1.260.226 62,6 249 161 88 3.167 29 470 71 628
Notes
Bibliografia Patrice Cabau, Mémoires Les évêques de Toulouse (IIIe-XIVe siècles) et les lieux de leur sépulture , Société archéologique du Midi de la France, 59 (1999), p. 123-162. Detalls i correccions cronològiques La Grande encyclopédie, tome XXXI, p 216 Annuaire historique 1850 (any 1851), p 27-32 Trésor de chronologie (TC), p 1499-1500 i addició pàgina 2166
Fonts Anuari pontifici del 2015 i anteriors, publicat a www.catholic-hierarchy.org a la pàgina Archdiocese of Toulouse (-Saint Bertrand de Comminges-Rieux) Pàgina oficial de l'arxidiòcesi Esquema de la diòcesi a www.gcatholic.org Archdiocese of Toulouse a l'Enciclopèdia Catòlica Denis de Sainte-Marthe, Gallia christiana, vol. XIII, París 1785, coll. 1-149 Histoire générale de Languedoc, di Claude Devic e Joseph Vaissète, Tomo IV, Ed. Privat, Toulouse, 1872, prima parte, pp. 348–365 Louis Duchesne, Fastes épiscopaux de l'ancienne Gaule, vol. I, Paris 1907, pp. 306–309