Les sapindals (Sapindales) són un ordre de plantes angiospermes. L'actual sistema APG IV de classificació de les angiospermes situa aquest ordre dins del clade de les màlvides, un subclade de les ròsides, i inclou 9 famílies, amb més de 6.500 espècies agrupades en més de 470 gèneres.
Dins d'aquest ordre hi ha sobretot arbres, arbusts i plantes enfiladisses, presents especialment dins les zones tropicals i subtropicals de la Terra, moltes espècies produeixen compostos nocius i d'altres gomes i resines aromàtiques.
Les sapindals es caracteritzen per diverses característiques morfològiques i reproductives que les distingeixen d'altres ordres de dicotiledònies.Angiosperm Phylogeny Group (2009). "An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG III". Botanical Journal of the Linnean Society. 161 (2): 105–121. doi:10.1111/j.1095-8339.2009.00996.x.
Una de les principals característiques de les plantes d'aquest ordre és la presència de dos verticils d'estams a les flors, amb un dels verticils de vegades reduït a estaminodis, la qual cosa atorga a les espècies de sapindals una estructura reproductiva predominantment pentacíclica. Aquesta disposició floral es reflecteix en la seva estructura de cinc parts, com s'observa en la majoria de les seves flors, que solen ser pentàmeres. A més, les espècies d'aquest ordre presenten un disc nectarífer de posició variable, que pot fins i tot reduir-se a glàndules internes en algunes espècies, i el seu ovari és generalment súper (ubicat per damunt dels altres components florals).
Un altre tret distintiu és la fulla composta que predomina en moltes espècies de sapindals, la qual cosa els permet una eficiència més gran en la fotosíntesi i adaptació a diferents hàbitats. L'hàbit de les plantes d'aquest ordre és principalment llenyós, tot i que també s'hi troben algunes espècies herbàcies. Pel que fa a les inflorescències, aquestes solen ser cimoses, és a dir, presenten una disposició ramificada en la qual els extrems de les branques florals es desenvolupen com a flors secundàries.
Al llarg de la seva evolució, les sapindals han desenvolupat una notable diversitat, que inclou importants famílies com les sapindàcies (que inclou espècies com el rambutà, el litxi i la nous de macadàmia), les rutàcies (la família dels cítrics) i les anacardiàcies (que inclou l'arbre del sumac i l'anacard). Aquestes famílies no només són importants des del punt de vista ecològic, sinó també des del punt de vista econòmic, a causa de la seva rellevància en la producció de fruites comestibles, olis essencials i productes derivats.
Les sapindals representen un grup divers i ecològicament significatiu de plantes dicotiledònies, les característiques reproductives i morfològiques del qual contribueixen a la seva adaptació a una varietat d'ambients. El seu estudi continua sent rellevant per entendre millor l'evolució de les plantes dicotiledònies i el seu impacte en els ecosistemes terrestres i l'economia humana.
Taxonomia Aquest ordre va ser descrit per primer cop l'any 1820 a l'obra O přirozenosti Rostlin : obsahugjej gednánj o žiwobytj rostlin pro sebe a z ohledu giných žiwoků, podlé stawu nyněgss ylo znanj, pýtwn rostlin : názwoslowj audů, hospodářstwj gegich, rozssjřenj po semi a způsob rostlinář zřjditi a zacowati pels botànics Friedrich von Berchtold (1781 – 1876) i Jan Svatopluk Presl (1791 – 1849).
Famílies Avui dia, a la classificació del vigent sistema APG IV (2016), s'inclouen dins de l'ordre sapindals les següents famílies:
Anacardiaceae - Anacardiàcies Biebersteiniaceae - Biebersteiniàcies Burseraceae - Burseràcies Kirkiaceae - Kirkiàcies Meliaceae - Meliàcies Nitrariaceae - Nitrariàcies Rutaceae - Rutàcies Sapindaceae -Sapindàcies Simaroubaceae - Simarubàcies
Les sapindals compten amb més de 6.500 espècies distribuïdes en més de 470 gèneres, la major part de les espècies es concentren en cinc famílies, i més de la meitat en dues: les Rutàcies comprenen més 2.000 espècies, les sapindàcies prop de 2.000, les anacardiàcies més de 800, les burseràcies més de 700 i les meliàcies més de 600. De les famílies restants, les simarubàcies compten amb més de 100 espècies, les nitrariàcies 13,, les kirkiàcies 8 i les biebersteiniàcies 5.
Usos miniatura|Fruit del Litchi chinensis, litxi. miniatura|Fruit del Nephelium lappaceum, rambutà.
Les sapindals inclouen moltes espècies de gran importància econòmica, especialment com a productores de fruits, fusta o saba per a diferents preparats. Entre les espècies apreciades pels seus fruits es troben el litxi (Litchi chinensis) i rambutan (Nephelium lappaceum) entre les sapindàcies, dins les rutàcies hi ha, per exemple, tot el gènere Citrus, on hi trobem el llimoner (Citrus × limon) i el taronger (Citrus × aurantium) entre d'altres espècies molt cultivades, i dins les anacardiàcies trobem l'anacard (Anacardium occidentale), el mango (Mangifera indica), el pistatxer (Pistacia vera) o el pebrer (Piper nigrum), l'arbust productor del pebre negre.
Entre les espècies productores de fusta es poden citar Swietenia mahagoni i Swietenia macrophylla (fusta de caoba) dins les meliàcies. Entres les espècies que s'aprofiten per la seva saba en trobem entre les sapindàcies l'auró del sucre (Acer saccharum), amb la seva saba es prepara el xarop d'auró, molt consumit a Amèrica del Nord; entre les anacardiàcies hi ha els arbres Toxicodendron vernicifluum i Gluta usitata dels que se n'obté laca a partir de la seva saba i el llentiscle (Pistacia lentiscus) també aprofitat per la seva saba, màstic per a gelats o xiclest, o fabricació de vernissos; i entre les burseràcies tenim Boswellia carteri, de la seva saba se n'obté l'olíban, Commiphora myrrha (mirra) i Commiphora gileadensis (bàlsam de Judea).
Finalment, hi ha espècies utilitzades com a arbre ornamental com el castanyer bord (Aesculus hippocastanum) entre les sapindàcies i el fals pebrer (Schinus molle) entre les anacardiàcies.
Alguns beneficis del consum de fruits de sapindals L'ordre de les sapindals és un grup divers de plantes dicotiledònies que inclou diverses famílies de gran importància alimentària, com ara les sapindàcies, les rutàcies i les anacardiàcies. Les fruites que pertanyen a aquestes famílies, com ara el litxi, el rambutà, els cítrics i l'anacard, ofereixen una àmplia gamma de beneficis per a la salut, gràcies a la seva riquesa en nutrients, vitamines, mineral i compostos bioactius. A continuació, es destaquen alguns dels beneficis que aporten aquestes fruites.
Les fruites de les rutàcies, especialment els cítrics com les taronges, llimones, aranges i mandarines, són conegudes pel seu elevat contingut de vitamina C, un antioxidant clau que contribueix a la protecció del sistema immunitari.Parrish, D. B. & Purseglove, J. W. Citrus: A History (2000) Timber Press 288 pag., ISBN 978-0881924735 Aquesta vitamina ajuda a prevenir refredats i altres infeccions, promou la salut de la pell en estimular la producció de col·lagen i afavoreix l'absorció de ferro, la qual cosa preveu l'anèmia. Un consum regular de cítrics també pot millorar la salut ocular a causa de l'acció antioxidant de la vitamina C, que protegeix els ulls dels danys causats pels radicals lliures.
El litxi (Litchi chinensis) i el rambutà (Nephelium lappaceum), fruites tropicals que pertanyen a la família de les sapindàcies, són rics en compostos antioxidants com els flavonoides, el resveratrol i la vitamina C.Aquests antioxidants protegeixen les cèl·lules del cos contra el dany causat pels radicals lliures, contribuint a la prevenció de malalties cròniques com el càncer, malalties cardiovasculars i diabetis. A més, el resveratrol, que es troba en petites quantitats al litxi, també posseeix propietats antiinflamatòries que ajuden a reduir la inflamació al cos, la qual cosa és beneficiós per a qui pateix de condicions inflamatòries cròniques.Reddy, N., & Sreedhar, K. Health Benefits of Lychee (Litchi chinensis): A Review (2017) Journal of Food Science and Technology 54(11), 3329–3338, ISSN: 0022-1155
Algunes fruites de la família de les sapindàcies, com el rambutà i el litxi, contenen una alta quantitat de fibra dietètica. La fibra és essencial per a una digestió saludable, ja que promou la regularitat intestinal, preveu el constipat i contribueix a la salut del còlon. A més, en ser baixes en calories, aquestes fruites són una excel·lent opció per a aquells que busquen controlar el seu pes mentre milloren la seva salut digestiva.Liu, R. H. Health Benefits of Fruits and Vegetables (2003) Nutrition Reviews 61(6), 184-190, ISSN: 0029-6651
miniatura|Anacards preparats.
L'anacard (Anacardium occidentale), un fruit que pertany a la família de les anacardiàcies, és conegut pel seu contingut en àcids grassos saludables, particularment els monoinsaturats, que ajuden a reduir els nivells de colesterol LDL (colesterol dolent) a la sang, promovent la salut cardiovascular. A més, l'anacard és ric en minerals com el magnesi i el potassi, que contribueixen al control de la pressió arterial i al bon funcionament del sistema cardiovascular en general.Snyder, R. L. The Cashew: Its Properties and Health Benefits (2011), Springer Science+Business Media 150 pages, ISBN 978-1441972540
Les fruites de les sapindals com el litxi, el rambutà i els cítrics tenen un alt contingut d'aigua, la qual cosa les converteix en una excel·lent font d'hidratació. Mantenir-se ben hidratat és fonamental per al funcionament adequat del cos, ja que l'aigua és essencial per regular la temperatura corporal, transportar nutrients, eliminar residus i donar suport a les funcions cel·lulars.
Història taxonòmica Classificació APG APG I A la classificació filogenètica APG I (1998), l'ordre de les sapindals comprenia les següents famílies:
Anacardiaceae Biebersteiniaceae Burseraceae Kirkiaceae Meliaceae Nitrariaceae Peganaceae Rutaceae Sapindaceae Simaroubaceae
APG II A la classificació filogenètica APG II (2003), l'ordre de les sapindals comprenia les següents famílies:
Anacardiaceae Biebersteiniaceae Burseraceae Kirkiaceae Meliaceae Nitrariaceae Peganaceae Tetradiclidaceae Rutaceae Sapindaceae Simaroubaceae
APG III A la classificació filogenètica APG III (2009), l'ordre de les sapindals comprenia les següents famílies:
Anacardiaceae Biebersteiniaceae Burseraceae Kirkiaceae Meliaceae Nitrariaceae (inclou Peganaceae i Tetradiclidaceae ) Rutaceae Sapindaceae Simaroubaceae
APG IV Segons la classificació filogenètica APG IV de 2016 Angiosperm Phylogeny Group, « An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG IV », Botanical Journal of the Linnean Society, Wiley-Blackwell, Linnean Society of London et OUP, vol. 181, no 1, 24 mars 2016, p. 1-20 (ISSN 0024-4074 et 1095-8339, DOI 10.1111/BOJ.12385) la classificació és la següent:
Classificació clàssica Cronquist A la classificació Cronquist (1981) hi havia 15 famílies:
Aceraceae Akaniaceae Anacardiaceae Bretschneideraceae Burseraceae Cneoraceae Hippocastanaceae Julianiaceae Meliaceae Melianthaceae Rutaceae Sapindaceae Simaroubaceae Staphyleaceae Zygophyllaceae
Referències
Bibliografia