miniatura|Placa commemorativa situada a l'emplaçament del Bar Torino de la ciutat de València, on va ser fundat el València Foot-ball Club. Situada a l'antiga Baixada de Sant Francesc, actual Plaça de l'Ajuntament. El València Club de Futbol SAE és un club de futbol valencià, de la ciutat de València. Va ser fundat el 18 de març de 1919 i juga en la Primera Divisió de la Lliga. Disputa els partits com a local a l'Estadi de Mestalla amb una capacitat per a 55.000 espectadors.. Capacitat Camp de Mestalla
En la classificació històrica de la LFP el València CF ocupa el 4t lloc per darrere de Reial Madrid, FC Barcelona i Atlètic de Madrid. És el cinquè club de la lliga espanyola amb més títols nacionals (15 campionats nacionals), i el cinquè amb més títols internacionals per darrere de Reial Madrid, FC Barcelona, Sevilla FC i Atlètic de Madrid (5 títols en competicions UEFA a nivell de clubs.). A més, formava part del conjunt de clubs més importants d'Europa, el desaparegut G-14.
L'any 2005 va entrar al "top 20" dels clubs més rics del món, directament al 19è lloc, amb uns ingressos de 84,6 milions d'euros.. Llista dels 20 clubs més rics al 2005 En el 2007 un nou estudi el situava el 18è amb una facturació de 107,6 milions d'euros.. D 191963,00.html Llista dels 20 clubs més rics al 2007 Té 65.000 socis,Cita del nombre de socis en la web valencianista en espera d'una nova ampliació, i més de 700 penyes.. Cens Penyes Valencianistes és per tant el tercer club en nombre de socis i penyes de l'estat, alhora segons l'enquesta del CIS de maig de 2007, el València CF és el tercer club de futbol en percentatge quant a simpatitzants a Espanya (5,3%), únicament per darrere de Reial Madrid (32,8%) i FC Barcelona (25,7%).. Enquesta Cis
Fundació miniatura|Acta de constitució del València Foot-ball Club, redactada l'1 de març de 1919 i aprovada el 18 de març, data de fundació del club miniatura|Placa al lloc on es va fundar el València Foot-ball Club, actual Plaça de l'Ajuntament. El València Foot-ball Club es va crear el 5 de març de 1919, en un cèntric bar de la capital del Túria, situat o bé en el carrer Barcelonina o en el carrer de Sant Ferran, anomenat Bar Torino,El Valencia se fundó en una calle distinta a la que se creía El historiador Rafael Solaz desvela la ubicación real del Bar Torino. El Valencia rendirá tributo a su historia instalando una placa en ese lugar. - notícia al Diari AS del 25 de novembre de 2014 quan un grup d'entusiastes futbolístics dedicats a parlar d'aquest esport a l'esmentat bar van decidir formar un nou club competitiu. Després de constants deliberacions van decidir que s'havia d'anomenar "Valencia Foot-ball Club", amb el nom de la ciutat com el llavors ja desaparegut primer club creat a la ciutat, el "Foot-ball Club València". Van nomenar una Comissió Constituent i van presentar en el Govern Civil els Reglaments del club. Els integrants d'aquell grup eren Octavio Augusto Milego Díaz, Gonzalo Medina Pernas, Fernando Marzal Queral, Andrés Bonilla Folgado, Pascual Gascó Ballester, Julio Gascó Zaragozá, Adolfo de Moya i José Llorca Rodríguez. La majoria d'aquell grup d'amics formava part, entre d'altres, de l'equip Deportivo Español, equip que es va dissoldre a causa de la mort del jove Luis Bonora, de 21 anys i estudiant d'arquitectura, després d'un partit amistós contra l'Illice Foot-ball Club, el 5 de gener de 1919, en el qual va sofrir una topada fortuïta amb el rival il·licità Aucejo del qual va resultar amb una cama fracturada i que, encara que va ser atès en el mateix camp, i més tard en una casa d'un metge a Elx i traslladat d'urgència a València, va morir a causa d'una embòlia tres dies després.
El 18 de març de 1919 van ser aprovats oficialment els Estatuts, naixia així oficialment el "Valencia Foot-ball Club". El 4 d'abril del mateix any es constituïa la primera Junta Directiva, el primer president va ser Octavio Augusto Milego Díaz, elegit a l'atzar llançant una moneda a l'aire amb Gonzalo Medina Pernas, que va haver de quedar-se amb la parcel·la de la comissió constituent i organització de festeigs, Fernando Marzal Queral va quedar com a secretari i Andrés Bonilla Folgado va ocupar el lloc de tresorer.
El 21 de maig de 1919 començava la vida esportiva del club. El primer partit va ser contra el Gimnàstic a Castelló amb motiu de les festes de la ciutat de La Plana, va perdre el València FC per 1-0 amb gol de Morris.. Fundació en la web oficial del club La primera alineació de la història (amb l'1-2-3-5 que s'usava en l'època) va ser la següent: Marco; Amador Peris, Julio Gascó; Fernando Marzal, Pepe Llobet, Antonio Ferré; Fernández, Umbert, Martínez Ibarra, Aliaga y Gómez Juaneda.
Debut en el Campionat Regional El València FC va debutar davant de la seva afició en un descampat de l'actual districte d'Algirós, on van plantar les porteries i van pintar les línies del terreny de joc amb calç, el 25 de juliol de 1919, una altra vegada davant el Gimnàstic, pel Trofeu Fira de juliol organitzat per l'Ajuntament de València, el resultat va ser d'1-1, gols de Llobet per al València FC, el primer de la història, i Marco per al Gimnàstic. Van jugar el desempat dos dies després amb nou empat, aquesta vegada 0-0. El tercer encontre es va produir el 23 de novembre en què van tornar a empatar, 2-2. El quart i últim partit es va disputar el 21 de desembre i va acabar vencent el València FC per 1-0 amb gol polèmic.. Primers partits El trofeu va anar a parar a les mans del Gimnàstic per haver guanyat més partits que la resta de clubs. Van prendre part per a la competició els equips més importants de la ciutat: España, Gimnàstic, Llevant FC, Sagunt i València FC.
El camp d'Algirós Entretant, Octavio Augusto Milego i Gonzalo Medina van arrendar el solar d'Algirós, a prop de l'actual Mestalla, al seu propietari Eugenio Miquel per 100 pessetes al mes. Una vegada arrendat quedava condicionar el terreny, tancar-lo, construir les casetes, taquilles... Tot això es va poder aconseguir gràcies a la donació d'un anònim per valor de 25.000 pessetes, més tard se sabria que aquesta donació corresponia a Gonzalo Medina amb diners destinats per al seu casament que va haver d'ajornar. Així doncs, el camp d'Algirós es va condicionar i va quedar apte per a la seva inauguració oficial, que va tenir lloc el dia 7 de desembre de 1919, amb l'equip Castalia de Castelló com a adversari. Es va recaptar per taquilla 37 pessetes i 50 cèntims, que va ser donat íntegrament a l'Hospital Infantil Gómez Ferrer. En l'esmentat encontre va debutar per al València FC el jugador Eduardo Cubells, que més tard seria el primer internacional que va donar València a la Selecció de futbol d'Espanya.
El 18 de març de 1920 es contracta a l'Universitary de Barcelona per celebrar el primer aniversari de la fundació del club, va ser així el primer club de fora de la província de València que va jugar a Algirós.
El primer encontre disputat pel València FC contra un equip estranger es va jugar el 26 de juliol de 1922 contra el Cette francès a Algirós i va vèncer el conjunt valencià per 5-0, tots els gols marcats pel davanter centre Montes.
El primer títol i el debut a la Copa d'Espanya La temporada 1922/ 23 va ser magnífica, el València es va proclamar per primera vegada campió regional després de guanyar tots els seus partits. El 14 de febrer de 1923 va jugar davant del campió murcià, el Múrcia FC en una eliminatòria d'anada i tornada per decidir qui participaria en la Copa d'Espanya. El partit d'anada el va guanyar el València per 3-0 i el partit de tornada en La Condomina es va saldar amb empat a 1.
El València va preparar amb molta il·lusió la copa i el 5 de març va jugar el seu primer partit davant del poderós Sporting De Gijón. En un camp en males condicions per la pluja el València va aconseguir una victòria per la mínima en el minut 88. La tornada a l'Estadi Municipal El Molinón es va saldar amb una aclaparadora victòria del Sporting per 6-1 i les polèmiques expulsions de Marín i Hipólito. El porter valencianista Mariano es va retirar del camp en protesta per l'arbitratge.
El partit de desempat es va jugar a Oviedo dos dies després i el va guanyar el Sporting per 2-0, pel que el València va quedar fora de la competició.
Creixement i trasllat a Mestalla miniatura|Inauguració de l'estadi de Mestalla el 20 de gener de 1923. miniatura|Fotografia del partit d'inauguració de l'estadi de Mestalla el 1923, amb un partit entre el Llevant FC i el València FC. L'augment de fama i, en conseqüència, del nombre de seguidors de l'equip va provocar que els dirigents valencianistes a més d'augmentar la junta directiva buscaren terrenys en venda per construir un nou camp per a l'equip. Se'n va trobar un que estava ubicat al costat de la séquia de Mestalla, d'allà la denominació de l'estadi. El 16 de gener de 1923 el València va comprar els terrenys per 316.439,20 pessetes al baró de Bellver i el 20 de maig de 1923 es va inaugurar el camp de Mestalla amb una capacitat de 17.000 espectadors en un partit entre el València FC i el Llevant FC que va concloure amb resultat d'1-0 per als locals, gol de Montes, i en el qual Juan Artal, alcalde de València, va fer la treta d'honor. La recaptació de l'encontre es va destinar a l'Associació Valenciana de Caritat.
Expansió a altres esports miniatura|El València CF el 1927. Fins a la temporada 1923/ 24 el València no comptava amb entrenador, eren els jugadors qui decidien les alineacions i feien sobre el camp el que creien necessari. El primer entrenador va ser Antón Fivber. També es van fitxar els primers jugadors professionals, Miguel Garrobé, Benet Roca i Francisco Reyes, dos defenses i un migcampista.
També es busca l'expansió esportiva pel qual el 26 d'agost de 1924 crea algunes seccions esportives sota la direcció i tutela del club blanquinegre competint en hoquei herba, ciclisme, natació, atletisme, boxa, esgrima, tennis i cinegètica a les que després se'ls afegiria handbol i bàsquet.
Aquell mateix any es va crear la bandera del club, ja que els directius pensaven que una entitat esportiva amb més de 2.500 socis havia de tenir una insígnia. Va ser confeccionada per una cara blanca amb l'escut brodat i per l'altra amb la senyera. Es van organitzar diversos actes en honor seu, el 21 de setembre es va beneir a la Basílica de la ciutat i es va traslladar a Mestalla on el capità valencianista, Eduardo Cubells, al costat dels seus companys la van passejar pel terreny de joc per a delit dels presents. Es va jugar després un amistós contra el Júpiter De Barcelona que va guanyar el València 3-1. L'endemà van tornar a enfrontar-se amb victòria novament local per 4-3.
Debut en el Campionat Nacional de Lliga L'equip merengot va participar per primera vegada en Lliga en la temporada 1928-29, quedant enquadrat en la Segona divisió després de ser eliminat pel Racing de Santander, que d'aquesta forma i després d'eliminar de la mateixa manera a Betis i Sevilla FC, va passar directament a formar part de la Primera Divisió. Es va renovar i va reforçar l'equip per disputar la competició quedant tancada la plantilla de la següent forma:
Porters: Jesús Pedret, Cano i Villaroya
Defenses: Benet Roca, Alba, Benito Torregaray i Casto Moliné
Migcampistes: Salvador, Molina, Amorós, G. Calvo, Imossi, Larrañaga, Raimon Miquel, Ricart, R. Peral, S. Cervelló, Joan Costa i Jesús Navarro
Davanters: Rino, Pérez, Picolín, Ródenas, Suárez, Sánchez, Cordellat, Torredeflot, Suay, Josep Vilanova, Foved.
Alhora, el València va participar en el Camponato Regional al costat de Castelló, Llevant FC i Gimnàstic, sent campió el Castelló i subcampió el València. A la Copa va ser eliminat pel Racing de Madrid i Mestalla va acollir la famosa Final de l'Aigua entre Espanyol i Reial Madrid.
Ascens a Primera Divisió miniatura|Equip del València FC que va aconseguir l'ascens a Primera Divisó el 1931, amb la bandera fundacional del club al darrere.