Atlantoraja cyclophora és una espècie de peix de la família dels raids i de l'ordre dels raïformes.The Taxonomicon
Morfologia Els mascles poden assolir 74 cm de longitud total i les femelles 36,2.FishBase Bernardes, R.Á., J.L. de Figueiredo, A.R. Rodrigues, L.G. Fischer, C.M. Vooren, M. Haimovici i C.L.D.B. Rossi-Wongtschowski, 2005. Peixes de Zona Econômica Exclusiva da Região Sudeste-Sul do Brasil: Levantamento com armadilhas, pargueiras e rede de arrasto de fundo. São Paulo: Editora da Universidade de São Paulo. 295 p.
Reproducció És ovíparDulvy, N.K. i J.D. Reynolds, 1997. Evolutionary transitions among egg-laying, live-bearing and maternal inputs in sharks and rays. Proc. R. Soc. Lond., Ser. B: Biol. Sci. 264:1309-1315. i les femelles ponen càpsules d'ous, les quals presenten com unes banyes a la closca.
Hàbitat És un peix marí, de clima tropical (20°S-40°S, 60°W-40°W) i demersal que viu fins als 150 m de fondària.
Distribució geogràfica Es troba a l'oceà Atlàntic occidental: des de Cabo Frio (el Brasil)Mould, B., 1994. A world list of rays. The scientific nomenclature and distribution of the recent Batoidea (Batoidea, Elasmobranchii, Chondrichthyes). Universitat de Nottingham, Gran Bretanya. 82 p. fins a l'Argentina.Barbosa, F.S. i U.L. Gomes, 1998. Morfologia juvenil de quatro espécies do gênero Raja (Linnaeus, 1758) das regiões sudste e sul do Brasil (Chondrichthyes, Batoidei, Rajidae). Biociencias 6(2):125-146.Begossi, A., 1992. Food taboos at Buzios Island (Brazil): their significance and relation to folk medicine. J. Ethnobiol. 12(1): 117-139.Cervigón, F., R. Cipriani, W. Fischer, L. Garibaldi, M. Hendrickx, A.J. Lemus, R. Márquez, J.M. Poutiers, G. Robaina i B. Rodríguez, 1992. Fichas FAO de identificación de especies para los fines de la pesca. Guía de campo de las especies comerciales marinas y de aquas salobres de la costa septentrional de Sur América. FAO, Roma. 513 p. Preparado con el financiamiento de la Comisión de Comunidades Europeas y de NORAD.Cousseau, B. i Perrotta, R.G., 1998. Peces marinos de Argentina. Biología, distribución, pesca. Instituto National de Investigación y Desarrollo Pesquero (INIDEP), Mar del Plata, l'Argentina. 163 p.Cousseau, M.B., D.E. Figueroa, J.M. Díaz de Astarloa, E. Mabragaña i L.O. Lucifora, 2007. Rayas, chuchos y otros batoideos del Atlántico sudoccidental :34°S-55°S. Mar del Plata: INIDEP, 2007 102 p.: ill.; 24 x 17 cm.Figueiredo, J.L., 1977. Manual de pixes marinhos do sudeste do Brasil. I. Introduçao. Cações, raias e quimeras. Museu de Zoologia, Universidade de São Paulo, el Brasil. 104 p.Menni, R.C. i L.O. Lucifora, 2007. Condrictios de la Argentina y Uruguay. ProBiota, FCNyM, UNLP, Serie Técnica-Didáctica, La Plata, l'Argentina, 11: 1-15.Nion, H., C. Rios i P. Meneses, 2002. Peces del Uruguay: Lista sistemática y nombres comunes. Montevideo, Uruguai, DINARA, Infopesca.Nomura, H., 1984. Dicionário dos peixes do Brasil. Brasília: Editerra. 482p.Uyeno, T., K. Matsuura i E. Fujii (eds.), 1983. Fishes trawled off Suriname and French Guiana. Japan Marine Fishery Resource Research Center, Tòquio (Japó). 519 p.Cousseau, M.B. i Perrotta, R.G., 2000. Peces Marinos del Argentina. Mar del Plata: Instituto Nacional de Investigación y Desarrollo Pesquero: 163 pp.Massa, A.M., Lucifora, L.O. i Hozbor, H.M., 2000. Condrictios de la Región Costera Bonaerense y Uruguaya. A: R. Sánchez & S. Bezzi (eds). El Mar Argentino y sus recursos pesqueros. Vol. 4. Biología y evaluación del estado de explotación. Publicaciones especiales INIDEP.Menni, R.C. i Stehmann, M.F.W., 2000. Distribution, environment and biology of batoid fishes off Argentina, Uruguay and Brazil, a review. Revista del Museo Argentino de Ciencias Naturales (Nueva Serie) 2(1): 69-109.Oddone, M.C., 2003. Biologia reprodutiva de Atlantoraja cyclophora (Regan, 1903) no sul do Brasil. Fundação Universidade Federal do Rio Grande, MSc. Thesis. Rio Grande.Paesch, L. i Meneses, P.D., 1999. La pesquería de elasmobranquios en la Zona Común de Pesca Argentino-Uruguaya. A: G. Arena & M. Rey (eds) Estudios realizados sobre los elasmobranquios dentro del Río de la Plata y la Zona Común de Pesca Argentino-Uruguaya en el marco del “Plan de Investigación Pesquera”. INAPE-PNUD 92/003. pp: 38-73.Tamini, L.L., Chiaramonte, G.E., Perez, J.E. i Cappozzo, H.L., 2006. Batoids in a coastal trawl fishery of Argentina. Fisheries Science 77: 326–332.Vooren C.M., 1997. Demersal elasmobranchs. A: U. Seeliger, C. Odebrecht i J.P. Castello (eds). Subtropical Convergence Environments: The Coast and Sea in the Southwestern Atlantic. pp: 141-145. Berlín, Springer Verlag.
Observacions És inofensiu per als humans.
Referències
Bibliografia Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units. Compagno, L.J.V., 1999. Checklist of living elasmobranchs. p. 471-498. A W.C. Hamlett (ed.) Sharks, skates, and rays: the biology of elasmobranch fishes. Johns Hopkins University Press, Maryland, Estats Units.
Fritzsch, B. i P. Moller, 1995. A history of electroreception. p. 39-55. A: P. Moller (ed.) Electric fishes: history and behavior. Fish and Fisheries Series 17. Chapman & Hall, Londres. McEachran, J.D. i K.A. Dunn, 1998. Phylogenetic analysis of skates, a morphologically conservative clade of elasmobranchs (Chondrichthyes: Rajidae). Copeia (2):271-290. Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.
Enllaços externs AQUATAB uBio
Categoria:Raids