La constel·lació del Lleó (Leo), de símbol 15px|Símbol del Lleó, és una constel·lació del Zodíac que el Sol travessa del 10 d'agost fins al 16 de setembre. Es troba entre la constel·lació de lluminositat feble de Cancer a l'oest i la de Virgo a l'est. Aquesta constel·lació conté moltes estrelles brillants, com Regulus (α Leonis), el cor del Lleó, i Denebola (β Leonis), la cua. esquerra|miniatura|330x330px|Constel·lació del Lleó a l'Uranographia de Johannes Hevelius. esquerra|miniatura|406x406px|Delimitació de la constel·lació del Lleó segons la IAU. miniatura|Leo al cel nocturn.
Mitologia Com totes les constel·lacions del Zodíac, Leo té un origen molt antic. Mencionat per l'astrònom Claudi Ptolemeu (ca. 85 - ca. 165) en el seu Almagest es feia correspondre a la mitologia grega amb el lleó de Nèmea mort per Hèracles en el primer dels seus dotze treballs.
Eratòstenes (276 aC - 194 aC) i Gai Juli Higí (64 aC - 17) afirmen que el lleó fou col·locat al cel perquè és el rei de les bèsties. Mitològicament parlant, es considera que aquest és el lleó de Nemea, mort per Hèracles com el primer dels seus dotze treballs. Nèmea és una ciutat al sud-oest de Corint. Allà el lleó vivia en una cova amb dues boques, sortint per endur-se'n a la gent de la contrada, que es trobava atemorida. El lleó era una bèstia invulnerable de filiació incerta: Es deia que fou engendrat pel gos Ortros, el monstre Tifó o, fins i tot, que era la descendència de Selene, la deessa de la Lluna. La seva pell era a prova de totes les armes, com descobrí Hèracles quan disparà una fletxa al lleó i veure que simplement rebotava.
Sense desanimar-se, Hèracles aixecà la seva poderosa porra i fer retrocedir l'animal, que es retirà a la seva cova. Hèracles bloquejà una de les entrades i entrà per l'altra. Lluitar amb el lleó, tancant el seu braç enorme al voltant de la seva gola i ofegant la bèstia fins a la mort. Hèracles s'emportà el cadàver del lleó en triomf sobre les seves espatlles. Més tard utilitzà les urpes afilades de la criatura per tallar-li la pell, que portava com a capa. La boca oberta del lleó que es movia per sobre del seu propi cap fe que Hèracles semblés més temible que mai.
Característiques Leo és la 12a constel·lació més gran en mida, ocupant una àrea de 947 graus quadrats. Es troba al segon quadrant de l'hemisferi nord (NQ2) i es pot veure a latituds entre +90° i –65°. Les constel·lacions veïnes són Cancer, Coma Berenices, Crater, Hidra, Leo Minor, Linx, Sextans, Ursa Major i Virgo. La forma genitiva de Lleó, utilitzada en els noms d'estrelles, és Leonis. L'abreviatura de tres lletres, adoptada per la Unió Astronòmica Internacional (IAU) el 1922, és Leo.
La constel·lació del Lleó conté cinc objectes Messier: Messier 65 (M65, NGC 3623), Messier 66 (M66, NGC 3627), Messier 95 (M95, NGC 3351), Messier 96 (M96, NGC 3368) i Messier 105 (M105, NGC 3379). ). Té 76 exoplanetes coneguts. El Lleó pertany a la família de constel·lacions del zodíac, juntament amb Aries, Taure, Bessons, Cranc, Verge, Balança, Escorpió, Sagitari, Capricorn, Aquari i Peixos. L'estrella més brillant del Lleó és Regulus, α Leonis, amb una magnitud aparent d'1,35.
El Lleó és una de les 15 constel·lacions equatorials. Conté 14 estrelles amb nom que han estat aprovats oficialment per la Unió Astronòmica Internacional (IAU): Adhafera, Algieba, Alterf, Chertan, Denebola, Dingolay, Formosa, Moriah, Noquisi, Rasalas, Regulus, Sagarmatha, Subra i Zosma.
Hi ha dues pluges de meteors associades a la constel·lació. Els Leònids solen assolir el seu màxim entre el 17 i el 18 de novembre de cada any i tenen una radiació a prop de la brillant estrella γ Leonis o Algieba. Els Leònids de gener són una pluja menor que assoleix el pic entre l'1 i el 7 de gener.
Estrelles principals Regulus (α Leonis) miniatura|El sistema de Regulus o α Leonis. A la part superior Regulus Aa i Regulus Ab (la nana blanca). A la part inferior Regulus B (taronja) i Regulus C (roja). Regulus, α Leonis, és l'estrella més brillant del Lleó i la 22a estrella més brillant del cel. Té una magnitud aparent d'1,35 i es troba a uns 77 anys llum de distància de la Terra. És l'estrella brillant més propera a l'eclíptica, per aquest motiu, és eclipsada regularment per la Lluna i, rarament, per Mercuri i Venus. A l'hemisferi nord, Regulus es veu millor al vespre a finals d'hivern i primavera. L'única època de l'any en què l'estrella no es pot veure és durant un mes a banda i banda del 22 d'agost, quan es troba massa a prop del Sol.
En realitat Regulus és un sistema de quatre estrelles format per dos parells d'estrelles. Regulus A és una estrella binària espectroscòpica composta per una estrella de la seqüència principal de color blau-blanc pertanyent al tipus espectral B7 V, i una estrella acompanyant que es creu que és una nana blanca. Les dues estrelles completen una òrbita al voltant del seu centre de massa comú cada 40 dies aproximadament. Regulus A és una estrella jove, d'uns quants milions d'anys, i té una massa ~3,4 M☉. L'estrella és un rotador excepcionalment ràpid, amb un període de rotació de només 15,9 hores. Com a resultat, té una forma oblata. Si girés un 16 % més ràpid, la força centrípeta proporcionada per la gravetat de l'estrella no seria suficient per mantenir l'estrella unida. La nana blanca té una massa Mnb ≃ 0,3 M☉ i un període orbital de Tnb ≃ 40,11 d.
Regulus B i Regulus C comparteixen un moviment propi comú. Es troben a una distància angular de 177 segons d'arc de Regulus A. Són estrelles de seqüència principal més tènues amb una magnitud aparent de 8,14 i 13,5. Regulus B (α Leo B) és una estrella de ∼0,8 M☉ de tipus espectral K2 V; la component C (α Leo C) és una nana roja M4 V molt tènue amb una massa de ∼0,2 M☉. Les dues estrelles estan separades per unes 100 unitats astronòmiques i tenen un període orbital de 2 000 anys.
Els grecs coneixien la constel·lació com Λέων, ‘lleó’, i hom pot distingir la forma d'un lleó ajupit entre les seves estrelles. El cap i el pit estan perfilats per sis estrelles disposades en forma de falç. Als peus de la falç, segons Ptolemeu marcant el cor del lleó hi ha l'estrella més brillant de la constel·lació, Regulus, que en llatí significa ‘petit rei’. Figura aquest nom per primera vegada en diverses publicacions a principis del per part de tres estudiosos diferents que semblen haver-lo derivat cadascun independentment del grec. Un dels primers a adoptar-lo fou l'astrònom polonès Nicolau Copèrnic (1473 - 1543). L'astrònom alemany Johann Bode (1747 - 1826), a la seva carta de Leo, afegí la paraula Kelb, de l'àrab kalb o qalb, que significa ‘cor’. Ptolemeu a l'Almagest l'anomenava Βασιλίσκος (Basiliskos, o Basiliscus en transliteració llatina) que vol dir el mateix. El nom Basiliskos l'emprà l'astrònom grec Gemí de Rodes (ca. 10 aC - ca. 60); els escriptors anteriors Arat i Eratòstenes no donaren cap nom a l'estrella, però els babilonis la coneixien com a Lugal, ‘rei’. Els àrabs l'anomenaven Qalb al-Asad, que significa ‘cor del lleó’, o simplement al-Malikī, ‘el reial o reial’.
Denebola Denebola o β Leonis és la segona estrella més brillant del Lleó i la 61a estrella més brillant del cel. És una estrella de la seqüència principal amb la classificació estel·lar A3 V. Té una magnitud aparent de 2,113 i es troba a aproximadament 35,9 anys llum de la Terra. L'estrella es pot veure fàcilment sense prismàtics. El nom Denebola prové de l'àrab ðanab al-asad, que significa ‘la cua del lleó’.
Denebola té un una massa ~175 M☉ i un radi ~173 R☉ i ~12 L☉. Es classifica com a variable δ Scuti, la qual cosa significa que la seva brillantor varia lleugerament en un període d'unes poques hores, en concret 0,025 magnituds unes deu vegades al dia. És una estrella relativament jove, de menys de 400 milions d'anys. Igual que Regulus, Denebola és un rotador ràpid (128 km/s), que dona lloc a una forma oblata de l'estrella, amb una protuberància a l'equador. També presenta un fort excés d'infrarojos, la qual cosa suggereix que pot tenir un disc circumstel·lar de pols a la seva òrbita.miniatura|440x440px|Posició de les estrelles principals de la constel·lació del Lleó. Les estrelles α, η, γ, ζ, μ i ε Leonis constitueixen l'asterisme anomenat the Sickle ‘la Falç’.L'estrella pertany al supercúmul IC 2391, una associació estel·lar les estrelles membres de la qual comparteixen un moviment comú a través de l'espai, però no estan lligades gravitacionalment. Altres estrelles que pertanyen a aquesta associació són α Pictoris a la constel·lació del Cavallet del Pintor, β Canis Minoris a la constel·lació del Ca Menor, i les estrelles del cúmul obert IC 2391, també conegut com el Cúmul ο Velorum, situat a la constel·lació de la Vela.
Algieba Algieba o γ Leonis és una estrella doble de magnitud aparent combinada d'1,98 i es troba a uns 130 anys llum de distància del Sol. És un sistema compost per una estrella gegant (γ1 Leonis) de tipus espectral K1 IIIbCN0.5 i una companya (γ2 Leonis) més tènue de tipus G7 IIICN-I. γ1 Leonis té una lluminositat ~180 L☉ i una magnitud aparent de 2,28. γ2 Leonis té una magnitud visual de 3,51, la seva lluminositat és ~50 L☉ i té un radi ~10 R☉. Les dues estrelles tenen un període orbital de 500 anys. És fàcil d'observar en un petit telescopi en bones condicions i apareix com una estrella doble brillant amb components vermell ataronjat i groc verdós. El seu nom Algieba o Al Gieba, prové de l'àrab Al-Jabhah ‘el front’. A vegades se l'anomena en llatí Juba.
Altres estrelles Moltes estrelles menys lluminoses de Leo han rebut nom, hom pot parlar de Zosma (δ Leonis), Ras Elased Australis (ε Leonis), Adhafera (ζ Leonis), Chertan (θ Leonis), Al Minliar al Asad (κ Leonis), Alterf (λ Leonis), Rasalas (μ Leonis) i Subra (ο Leonis).
miniatura|Algieba observada amb binoculars. Es diferencien clarament les dues estrelles. Zosma o δ Leonis, és un altre rotador ràpid (180 km/s) amb una protuberància equatorial i una forma oblata. És una estrella blanca de la seqüència principal del tipus espectral A4 V, a uns 58,4 anys llum de la Terra. Té una magnitud visual de 2,56. És una mica més gran que el Sol (R ≃ 214 R☉), més calent i unes 15 vegades més lluminós. D'aquí a uns 600 milions d'anys, es convertirà en una gegant vermella. Se sospita que l'estrella és membre del grup en moviment de l'Ossa Major, un grup d'estrelles que inclou la majoria de les estrelles més brillants de l'Ossa Major que comparteixen un origen i moviment comú a través de l'espai. El nom Zosma prové del grec antic i significa ‘la faixa’.
Chertan o θ Leonis és una altra estrella blanca de la seqüència principal de tipus A2 V i una massa ~2,5 M☉. L'estrella és visible a ull nu. Té una magnitud aparent de 3,324 i es troba a uns 165 anys llum de distància del Sistema Solar. És molt més jove que el Sol amb una edat estimada de 550 milions d'anys. Exhibeix un excés d'emissió d'infrarojos, que indica la presència d'un disc circumstel·lar de pols. L'estrella té una velocitat de rotació projectada relativament alta, 23 km/s. Chertan peové de l'àrab al-kharātān ‘dues costelles petites'. També és coneguda per Chort, de l'àrab al-kharāt o al-khurt ‘costella petita’ i Coxa, del llatí coxae ‘maluc’.
Al Minliar o κ Leonis és una estrella binària de tipus K2 III amb una magnitud aparent de 4,46, a uns 210 anys llum de distància de la Terra. Al Minliar prové de l'àrab Minkhir al-Asad ‘el musell del lleó’.
Alterf o λ Leonis és una estrella de classe K5, a uns 336 anys llum del Sol. Té una magnitud aparent de 4,32. El nom Alterf prové de l'àrab aṭ-ṭarf ‘la vista (del lleó)’.