Superman és un personatge de ficció de còmic i un superheroi de l'editorial DC Comics, creat per Joe Shuster i Jerry Siegel, que els van vendre a Detective Comics, Inc. per 130 dòlars dels Estats Units. La primera aparició de Superman fou a la revista Action Comics número 1, publicat el 18 d'abril de 1938La data de copyright dAction Comics nº 1 va ser registrada com 18 d'abril de 1938.Vegeu (amb data de portada juny del 1938) i ha aparegut en bastants serials de ràdio, televisió, cinema, tires de premsa i videojocs. Amb el temps es convertí en un dels superherois més populars del món del còmic, i en una icona de la cultura pop.
En la seva versió actual, publicada per DC Comics, Superman nasqué en el llunyà planeta de Kriptó, sota el nom de Kal-El. Essent un nadó, fou enviat a la Terra pels seus pares just abans de la desintegració del seu planeta. La nau en la qual viatjava aterrà als afores del poble fictici de Smallville, a l'estat de Kansas. El nadó fou adoptat per la família Kent, Jonathan Kent i Martha Kent i li posaren el nom de Clark Kent. En créixer, Clark descobreix que posseeix poders sobrehumans, com ara una força extraordinària, una gran velocitat, la facultat de volar, de provocar ignició amb la vista o veure a través d'objectes, una afinadíssima oïda...
Secretament, Clark utilitza la disfressa de Superman fent ús dels seus poders per lluitar per la veritat i la justícia. En la seva identitat civil, Clark és el reporter del diari Daily Planet de la ciutat de Metròpolis. Els orígens, habilitats i relacions interpersonals del personatge de Superman han canviat al llarg dels anys, a mesura que diferents autors n'han creat històries. Aquests canvis s'han degut a la voluntat dels autors d'adaptar-lo a la cultura popular segons evolucionava.
Superman és l'arquetip del superheroi: porta una disfressa extravagant, utilitza un nom en clau i lluita contra el mal amb l'ajuda d'habilitats extraordinàries. Tot i que hi ha personatges anteriors que segurament s'ajusten a aquesta definició, va ser Superman qui va popularitzar el gènere dels superherois i va establir les seves convencions. Els seus van ser els còmics de superherois estatunidencs amb millors vendes fins a la dècada de 1980.Dallas et al. (2013), American Comic Book Chronicles: The 1980s, p. 208
La trama principal Els seus creadors el van vendre a Detective Comics, Inc. en 1938 per 130 dòlars. La data de publicació del primer còmic, a Action Comics #1 va ser el 18 d'abril de 1938.
Des del debut de Superman han transcorregut set dècades, durant les quals el personatge ha estat recreat i renovat moltes vegades. Una modificació major i significativa va ocórrer el 1986, quan l'autor John Byrne va modernitzar i va realitzar un massiu retcon al personatge, reduint els poders de Superman i eliminant diversos personatges del cànon, a una estratègia que va atreure molta atenció dels mitjans. Va tornar a aparèixer a la premsa a la dècada de 1990, quan DC Comics va publicar La mort de Superman, una història en què el personatge va morir i després va reviure.
Superman ha resultat fascinant per als acadèmics i tant tesistes culturals com comentaristes i crítics han explorat l'impacte del personatge i el seu rol als Estats Units i a la resta del món. Umberto Eco va discutir les qualitats mitològiques del personatge a inicis dels anys 1960 i Larry Niven va escriure sobre les característiques d'una hipotètica relació sexual entre el personatge i Lois Lane.
La propietat del personatge ha estat freqüentment un objecte de disputa; Siegel i Shuster van entaular demandes dues vegades per recuperar la seva possessió legal. Els drets del personatge es troben de nou en discussió, ja que els canvis a la llei de drets de reproducció els van permetre a la dona i a la filla de Siegel al·legar per una part dels drets, cosa que la companyia propietària de DC, Warner Bros., disputa.
Creació miniatura|esquerra|Jerry Siegel, creador de Superman conjuntament amb Joe Shuster. miniatura|esquerra|Joe Shuster, creador de Superman en conjunt amb Jerry Siegel. Jerry Siegel i Joe Shuster van utilitzar per primera vegada el terme Superman en un conte anomenat «The Reign of the Super-Man» («El regnat del superhome»), inclòs en el tercer número de Science Fiction, fanzine de ciència-ficció que Siegel va publicar el 1933. En ell hi apareixia com un malvat calb amb poders telepàtics, entestat a dominar el món sencer Siegel va reescriure el personatge en 1933, transformant-lo en un heroi amb escassa o nul·la semblança amb el malvat inicial; l'heroi va ser modelat a partir de l'actor Douglas Fairbanks i el seu alter ego, Clark Kent, de Harold Lloyd.
A partir de llavors, Jerry Siegel i Shuster van buscar durant sis anys una editorial que publiqués The Superman. Es van oferir a Consolidated Book Publishing, editorial que havia publicat un comic book de 48 pàgines en blanc i negre titulat Detective Dan: Secret Operative No. 48. Encara que els van respondre amb una carta encoratjadora, Consolidated Book Publishing no va tornar a publicar comic books. Shuster s'ho va prendre a pit i va cremar totes les pàgines de la història, exceptuant la portada, que Siegel va aconseguir rescatar del foc. Tant Siegel com Shuster van comparar a aquest personatge amb Slam Bradley, un aventurer que van crear per al primer número de Detective Comics , el 1939.
Siegel va contactar altres artistes, com Tony Strobl, Mel Graff i Russel Keaton, perquè col·laboressin en la historieta, perquè sentia que «amb Joe, Superman no anava enlloc», de acord al que documentat per l'escriptor Gerard Jones.
Les il·lustracions fetes per Keaton, basades en els nous guions de Siegel, mostren com va evolucionar el concepte: Superman ara era enviat al passat com nadó per l'últim home a la Terra, on és trobat i criat per Sam i Molly Kent. No obstant això, Keaton no va continuar amb la col·laboració, per la qual cosa Siegel i Shuster van tornar a treballar en conjunt.
Els creadors van redefinir el personatge, que es va tornar més semblant a un heroi de la tradició mitològica, inspirat en personatges com Samsó i Hèrcules, qui esmenaria els mals dels temps de Siegel i Shuster, lluitant per la justícia social i contra la tirania. La disfressa va aparèixer en aquesta etapa i Siegel recordava que van crear «alguna cosa com una disfressa, i anem a donar-li una gran S al pit, i una capa, i a fer-ho el més colorit i distintiu que puguem». El disseny es va basar en part en els vestits de personatges d'ambients espacials que apareixien en les revistes de pulp i en historietes com Flash Gordon, com també en la tradicional indumentària de forçut de circ.
No obstant això, la capa és molt diferent de la peça de la típica tradició victoriana. Gary Engle la va descriure a Superman at Fifty: The Persistence of a Legend com «sense precedent en la cultura popular». La malla i els calçons sobre ella, propis dels artistes circenses, es van establir aviat com la base de la vestimenta de molts dels futurs superherois. Aquesta tercera versió de el personatge va ser dotada amb habilitats extraordinàries, encara que de naturalesa física, en contraposició de les habilitats mentals del Superman malvat.
Influències La posició de Superman i la seva actitud pot estar influenciada pels personatges de Douglas Fairbanks, que va protagonitzar pel·lícules d'aventures com The Mark of Zorro i Robin Hood.: "... I was inspired by the movies. In the silent films, my hero was Douglas Fairbanks Senior, who was very agile and athletic. So I think he might have been an inspiration to us, even in his attitude. He had a stance which I often used in drawing Superman. You'll see in many of his roles—including Robin Hood—that he always stood with his hands on his hips and his feet spread apart, laughing—taking nothing seriously." (Em vaig inspirar en les pel·lícules. A les pel·lícules mudes, el meu heroi era Douglas Fairbanks sènior, que era molt àgil i atlètic. Així que crec que podria haver estat una inspiració per a nosaltres, fins i tot en la seva actitud. Tenia una postura que utilitzava sovint per dibuixar Superman. Ho veuràs en molts dels seus papers. —inclòs Robin Hood— que sempre estava dret amb les mans als malucs i els peus separats, rient, sense prendre res seriosament.) Popeye cartoons were also an influence.
Shuster va declarar el 1983 que tant els noms de les localitats com la identitat civil de Superman es van inspirar en el cinema. «Jerry va crear tots els noms. Érem grans fanàtics de cinema i ens vam inspirar molt en els actors i actrius que vèiem. Pel que fa a Clark Kent, va combinar els noms de Clark Gable i Kent Taylor, i Metròpolis, la ciutat que era la seva base d'operacions, ve de la pel·lícula de Fritz Lang [Metropolis, 1927], que a tots dos ens agradava».
La façana inofensiva i la doble identitat de Clark Kent es van inspirar en els protagonistes de pel·lícules com Don Diego de la Vega a The Mark of Zorro i com a Sir Percy Blakeney a La Pimpinella Escarlata. Siegel va pensar que això generaria un contrast dramàtic interessant i un bon humor.Jerry Siegel, citat a : "I loved The Mark of Zorro, and I'm sure that had some influence on me. I did also see The Scarlet Pimpernel but didn't care much for it." (M'encantava La marca del Zorro, i estic segur que alguna influència en mi. També vaig veure The Scarlet Pimpernel però no em va importar gaire.") Una altra inspiració va ser l'actor còmic Harold Lloyd. El personatge arquetípic de Lloyd era un home de modalitats suaus que es veu abusat per assetjadors, però més tard a la història es resisteix furiós.Siegel: "We especially loved some of those movies in which Harold Lloyd would start off as a sort of momma's boy being pushed around, kicked around, thrown around, and then suddenly would turn into a fighting whirlwind."Shuster: "I was kind of mild-mannered and wore glasses so I really identified with it" (Jo era una mica de modalitat suau i portava ulleres, així que m'hi vaig identificar realment)
Kent és periodista perquè Siegel sovint s'imaginava convertint-se en un després de deixar l'escola. El triangle amorós entre Lois Lane, Clark i Superman es va inspirar en la pròpia incomoditat de Siegel amb les noies.: Siegel: "As a high school student, I thought that someday I might become a reporter, and I had crushes on several attractive girls who either didn't know I existed or didn't care I existed. […] It occurred to me: What if I was real terrific? What if I had something special going for me, like jumping over buildings or throwing cars around or something like that? Then maybe they would notice me."
Trajectòria editorial Des de 1938, les històries de Superman s'han publicat regularment en còmics periòdics publicats per DC Comics. El primer i el més antic d'aquests és Action Comics, que va començar l'abril de 1938. Action Comics va ser inicialment una revista d'antologia, però finalment es va dedicar a històries de Superman. La segona publicació periòdica més antiga és Superman, que va començar el juny de 1939. Action Comics i Superman s'han publicat sense interrupcions (ignorant els canvis al títol i renumeracions).Action Comics a Grand Comics Database.Superman (1939–1986 series) and Adventures of Superman (continuació de les sèries de 1987) a Grand Comics Database. Al llarg dels anys s'han publicat altres publicacions periòdiques de Superman de menor durada."Superman"-titled comics a Grand Comics Database. Superman és part de l'Univers DC, que és un univers compartit de personatges superheroics propietat de DC Comics i, en conseqüència, apareix amb freqüència en històries al costat de Batman, Wonder Woman i altres.