El marathi ( ) és una llengua indoària parlada pels marathi del centre i oest de l'Índia. És la llengua oficial de l'estat de Maharashtra. Té uns 90 milions de parlants arreu del món. El marathi és la quarta llengua més parlada de l'ÍndiaAbstract of Language Strength in India: 2001 Census i la quinzena del món. La literatura marathi és una de les més antigues de les llengües indoàries modernes. Data de prop de l'any 1000.Arts, South Asian." Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica 2007 Ultimate Reference Suite.
Es calcula que el marathi té una antiguitat de més de 1.300 anys, i és una evolució del sànscrit passant pel pràcrit i l'apabhramsha. La gramàtica i la sintaxi en deriven del pali i el pràcrit. Antigament, el marathi s'anomenava maharashtri, marhatti, mahratti, etc.
Algunes característiques particulars de la cultura marathi inclouen el drama Marathi, amb el sabor únic del Sangeet Natak (drama musical), els discursos crítics anomenats Vasant Vyakhyanmala (Lectures de primavera), la dansa folklòrica marathi anomenada Lavani, i edicions especials de revistes per la festivitat religiosa Diwali, anomenades Diwali anka.
Distribució geogràfica miniatura|El marathi es parla a l'Índia, les Illes Maurici i Palestina-Israel. També és parlat pels emigrants maharashtrians d'arreu del món, especialment als Estats Units i Europa miniatura|Maharashtra, l'estat de l'Índia on viu la majoria de parlants de marathi El marathi es parla principalment a Maharashtra i en algunes zones dels estats veïns de Gujarat, Madhya Pradesh, Goa, Karnataka, Chhattisgarh i Andhra Pradesh, i als territoris units de Daman i Diu i Dadra i Nagar Haveli. Les ciutats de Baroda, Surat, Ahmedabad i Belgaum (Karnataka), Indore, Gwalior (Madhya Pradesh), Hyderabad (Andhra Pradesh) i Tanjore (Tamil Nadu) tenen comunitats considerables de parlants de marathi. No cal dir que el marathi també és parlat pels emigrants maharashtrians d'arreu del món, als Estats Units, als Emirats Àrabs Units, Sud-àfrica, Singapur, Alemanya, al Regne Unit, Austràlia, al Japó i a Nova Zelanda. Segons l'Ethnologue, el marathi també es parla a Palestina-Israel i a les Illes Maurici.
Estatus oficial El marathi és llengua oficial a l'estat de Maharashtra, i llengua cooficial o utilitzada en assumptes oficials a Goa i als territoris units de Daman i Diu La Llei de 1987 sobre Goa, Daman i Diu oficial converteix el konkani en l'únic idioma oficial, però preveu que el marathi també es pugui fer servir per a "tots els propòsits oficials o qualsevol altre". El govern també té una política de resposta a Marathi per correspondència rebuda al marathi. Comissari de Minories Lingüístiques, 42nd report: July 2003 - June 2004, pp. para 11.3. i Dadra i Nagar Haveli.El marathi és un idioma oficial de Dadra i Nagar Haveli Administration's profile. La constitució de l'Índia reconeix el marathi com una de les vint-i-dues llengües oficials de l'Índia.Official Languages Resolution, 1968, para.2
A més de totes les universitats de Maharashtra, la Maharaja Sayajirao University de Baroda (Gujarat),Dept. of Marathi, M.S. University of Baroda l'Osmania University (Andhra Pradesh),Dept. of Marathi, Osmania University, Hyderabad. la Gulbarga university (Karnataka)Dept. of Marathi, Gulbarga University la Devi Ahilya University d'IndoreLIST OF STATUTES (Devi Ahilya University of Indore i la Goa University (Panaji),Dept.of Marathi, Goa University tenen departaments d'estudis superiors de lingüística marathi. La Jawaharlal Nehru University (Nova Delhi) ha anunciat que té plans per a la creació d'un departament especial de marathi. http://www.jnu.ac.in/main.asp?sendval=SchoolOfLanguage Jawaharlal Nehru University]
Història Les llengües derivades del pràcrit, inclòs el maharashtri pràcrit, provenien originàriament del sànscrit vèdic. Alguns canvis posteriors van conduir a les llengües apabhraṃśa com el marathi, que pot ser descrita com una resanscritització, a formes desenvolupades del maharashtri apabhraṃśa. No obstant aquesta apreciació, es creu que actualment el marathi és una llengua que combina l'antic dravídic de la regió, el qual podria haver estat molt similar al kannada i al telugu, i el maharashtri pràcrit i el sànscrit. Les més recents influències del persa, l'àrab o l'urdú han fet també que s'assembli a l'hindi.
El maharashtri pràcrit es va parlar de manera generalitzada fins a l'any 875 i va ser la llengua oficial dels satavahana. Havia assolit un nivell literari elevat, ja que s'hi van escriure documents com el Karpurmanjari i el Saptashati (150 aC). El maharashtri pràcrit va ser la llengua pràcrita més àmpliament parlada a l'oest i al sud de l'Índia, des de Malwa i Rajputana al nord, fins a Krishna i Tungabhadra al sud.1994, Kolarkar. Els actuals parlants de marathi i de kannada van parlar maharashtri pràcrit durant segles.C.V. Vaidya, History of medieval Hindu India (Being a history of Indian from 600 to 1200 AD), Vol. I, p. 317
El maharashtri apabhraṃśa va romandre en ús durant diversos segles fins almenys l'any 500. Lapabhraṃśa va ser àmpliament utilitzat pel jainisme en la seva literatura i va suposar una etapa important de l'evolució del marathi. Aquesta forma dapabhraṃśa va ser resanscrititzada fins a esdevenir marathi.
D'acord amb les formes escrites i els testimonis i les evidències històriques, es diu que el marathi data del .Khodade, 2004.
Abans del Primeres èpoques El primer testimoni escrit en marathi és un document trobat a Karnataka que s'ha datat de l'any 700. La forma escrita més antiga que se'n coneix és l'escriptura de Vijayaditya trobada a Satara, datada del 739.
Un altre testimoni antic, que data del 983, és la inscripció sobre pedra que hi ha als peus de l'estàtua de Gomateshwara, a Shravanabelagola, al sud de Karnataka, la primera línia de la qual diu Chavundarajen Karaviyalen (), que vol dir 'Fet per Chavundaraja, el fill de Gangaraja'.
A més, es troba un apariat interessant en el Kuvalayamala, escrit pel monjo jainista Udyotan Suri al , que fa referència a un basar en què els Maratha parlen didhale (Dile – 'donat'), Gahille (Ghetale - 'agafat'). També es considera molt antiga la traducció del Panchatantra al marathi.Dr. Kolarkar, Marathyancha Itihaas, (pg.3)
Cap al 983, per tant, el marathi era una de les llengües més parlades pels habitants de la zona entre Khandesh i Karnataka. Sis inscripcions, que daten d'entre l'any 979 i el 1270, situades en llocs tan distants com Mysore, Khandesh i Mumbai, són un indicatiu de la gran extensió en la qual es parlava marathi.1966, Deshpande. La inscripció de Pandharpur del 1273, sobre l'època del rajà Shiromani Ramdev Rao, està escrita en un marathi impecable. En aquella època el marathi era parlat per totes les classes i castes.
Del fins a 1905 Yadava La literatura marathi es va iniciar i desenvolupar gràcies a l'alçament de la dinastia dels Yadavas de Deogiri (que van adoptar el marathi com a llengua de la cort i van patrocinar-ne els acadèmics) i dues sectes religioses, els Mahanubhav Panth i els Warkari Panth, que van adoptar el marathi com a mitjà de predicació de les seves doctrines de devoció. El marathi va assolir un lloc important dins de la vida de la cort durant l'època dels reis Yadava. Durant el regnat dels tres últims reis Yadava, va sorgir una gran quantitat de literatura en vers i prosa, sobre astrologia, medicina, Puranas, Vedanta, reis i cortesans. El Nalopakhyan, el Rukmini swayamvar i el Jyotishratnamala de Shripati (1039), en són alguns exemples.
El llibre més antic en marathi escrit en prosa, el Vivekasindhu (), va ser escrit per Mukundaraj, un iogui de la secta Natha Pantha i arxipoeta del marathi. Mukundaraj basa la seva exposició dels principis bàsics de la filosofia hindú i el Marga ioga en les declaracions i ensenyances de Shankaracharya (títol utilitzat comunament pels caps dels mathas). El Paramamrita, obra de Mukundaraj, és considerat el primer intent sistemàtic d'explicar els vedanta en marathi. Un dels famosos sants d'aquest període és el sant Dnyaneshwar (1275–1296), el qual va escriure el Bhavarthadeepika, conegut popularment com a Dnyaneshwari (1290),Dnyaneshwari en anglès. i Amritanubhava. També va compondre cançons devotes anomenades abhangas. Dnyaneshwar va donar un estatus més elevat al marathi en traduir el Bhagavad Gita del sànscrit al marathi.
Secta Mahanubhava Uns exemples destacables de la prosa marathi són els "" (), esdeveniments i anècdotes de la vida plena de Chakradhar Swami de la secta Mahanubhava, compilats pel seu deixeble més proper, Mahimabhatta, el 1238. La secta Mahanubhava va fer servir el marathi com a vehicle de propagació de la religió i la cultura.
Secta Warkari La secta Mahanubhava va ser seguida per Eknath (1528–1599), sant i poeta warkari. El Bhavarth Ramayana d'Eknath va portar el missatge del culte bhagvat al poble. Mukteswar va traduir el Mahabharata, obra èpica, al marathi. Alguns reformistes socials com el sant i poeta Tukaram van transformar el marathi en una rica llengua literària. Tukaram (1608–1649) fou un reformista radical que va escriure més de 3.000 abhangas. Els escriptors de la secta Mahanubhav van contribuir a la prosa marathi, mentre que els sants poetes de la secta Warkari van compondre poesia. Malgrat això, es considera els membres de la secta Warkari com a pioners i fundadors de la literatura marathi. El jainisme també va enriquir el marathi durant el període bahmànida.
Era moderna Des del 1630, el marathi va recuperar importància amb la forja de l'Imperi maratha, començant amb el regnat de Chhatrapati Shivaji (1627–1680). Els posteriors governants van ampliar l'imperi cap al nord fins a Delhi, cap a l'est fins a Orissa, i cap al sud fins a Thanjavur, a Tamil Nadu. Aquestes incursions dels marathas van contribuir a difondre el marathi en altres regions. En aquest període també es va utilitzar el marathi en transaccions de terres i altres negocis. Per tant, els documents d'aquest període donen una imatge més acurada de la vida de les persones que parlaven marathi, que no pas els documents en persa, utilitzats prèviament, que només comprenia l'elit dels governants islàmics. Alhora, el sant Tukaram va fer importants contribucions a la literatura poètica en marathi amb el Warkari Pantha. Malgrat això cap a finals del , la influència de l'Imperi maratha sobre gran part del país estava en declivi.
Segle Durant el es van escriure diversos textos de renom com el Yatharthadeepika de Vaman Pandit, el Naladamayanti Swayamvara de Raghunath Pandit, el Pandava Pratap, el Harivijay, el Ramvijay de Shridhar Pandit i el Mahabharata de Moropanta. Krishnadayarnava i Sridhar van ser els principals poetes del període Peshwa. Noves formes literàries es van produir amb èxit durant aquest període i els estils clàssics es van recuperar, especialment el mahakavya i el prabandha.
Des del 1800 fins al El període colonial britànic (també conegut com a període modern) va ser l'època en què es va produir l'estandardització del marathi per mitjà dels esforços del missioner cristià William Carey. Els missioners cristians van tenir un paper important en la creació de gramàtiques i diccionaris científics.
Els darrers anys del a Maharashtra van ser un període de modernitat colonial. Com els períodes corresponents en altres llengües de l'Índia, aquest va ser un període dominat pels intel·lectuals d'educació anglesa. Va ser l'edat de la prosa i la raó, i un període d'activisme reformista i de gran activitat intel·lectual.