Badalona és una ciutat i municipi de la comarca del Barcelonès. El seu terme està situat entre la serralada de Marina i la costa marítima, a la riba esquerra del riu Besòs, i limita amb la comarca del Maresme i els dos vallesos. Forma part de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, i és el municipi més gran i poblat de la regió anomenada Barcelonès Nord o Baix Besòs. Amb aproximadament uns 220.000 habitants, actualment és la quarta ciutat de Catalunya en població.
Les restes més antigues de poblament al terme es remunten al Neolític, i després a un poblat ibèric, però s'acostuma a datar la fundació de Badalona cap a l'any 100 aC, quan els romans van fundar la població de Baetulo, nom del qual deriva l'actual topònim. El declivi de l'imperi va convertir la ciutat en un poble durant segles. A partir del i, especialment al , amb l'arribada del ferrocarril i amb la ràpida i intensiva industrialització, la població va créixer exponencialment;Mestre, 1998: p. 84, entrada: «Badalona» al el creixement continuà amb les grans onades migratòries de la resta d'Espanya, que van generar un urbanisme caòtic vers la perifèria.
La seva tradició pesquera i industrial ha minvat progressivament al llarg del . Actualment, Badalona és principalment una ciutat de serveis i disposa de diversos carrers i centres comercials, així com de diversos mercats. També ofereix diferents recursos tant en l'àmbit educatiu com sanitari, amb la presència de centres com l'Escola d'Art Pau Gargallo o l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol.
Culturalment, Badalona compta amb un museu municipal, tres teatres i diverses biblioteques. Celebra dues festes majors en honor dels seus dos patrons. Les més populars són les Festes de Maig, en honor de sant Anastasi, sent l'acte central de la festa la Cremada del Dimoni, en la vigília del dia 11. L'altra festa major, la tradicional, és la Mare de Déu d'Agost, que va en detriment a causa de ser època estival.
Socialment, Badalona és una ciutat activa amb diverses entitats veïnals, culturals i esportives. En esports, probablement, el més popular sigui el bàsquet, màxim exponent del qual és el Club Joventut Badalona, però també té clubs i equips d'altres esports com el futbol, el futbol americà amb els Dracs, el tennis o el tennis de taula amb el CTT Badalona, i relacionats amb l'aigua com la natació o el patí de vela.
Geografia
Ubicació El terme municipal de Badalona, amb una àrea de 22,47 km², limita al sud-oest, vers el Besòs, amb Sant Adrià de Besòs i a l'oest amb Santa Coloma de Gramenet, ambdós a la comarca del Barcelonès. Igualment a l'oest limita amb Montcada i Reixac, al Vallès Occidental i al nord amb Sant Fost de Campsentelles, al Vallès Oriental, amb la Serralada de Marina exercint de barrera natural amb aquestes localitats. Finalment al nord-est limita amb les poblacions maresmenques de Tiana i Montgat. El seu límit sud-est és el mar Mediterrani.
Orografia miniatura|Orografia de Badalona i voltants miniatura|Dia de rierada a la Riera de Canyet Pel que fa a l'orografia, destaquen les muntanyes de la Coscollada de l'Amigó (464 m), cim més alt del municipi, el Turó de les Maleses (462 m), el Turó de Fra Rafel (413 m); tots situats a la Serralada de Marina. Conviuen amb altres turons i serres més discrets situats vers la plana litoral com la serra de les Mosques d'Ase (130 m), el Turó de Montigalà (152 m), el Turó d'en Boscà (197 m), entre d'altres.
Un dels altres elements a destacar de Badalona són les abundants rieres, avui dia totes elles canalitzades en el seu tram urbà i normalment eixutes durant la gran majoria de l'any. Trobem quatre rieres i dos torrents que desemboquen al mar (de nord a sud): el Torrent de Vallmajor, la Riera de Canyadó, la Riera d'en Matamoros, la Riera d'en Folch o de Canyet, la Riera de Sant Jeroni o d'en Jornet, i el Rierot o Torrent d'en Valls. També podem trobar altres dos torrents que van a parar al riu Besòs: el Torrent d'en Grau (o Fonts de Sistrells) i el Torrent de la Vallençana. Tanmateix, a les valls de les muntanyes discorren cursos fluvials menors; sense menystenir les fonts que poblen el territori muntanyenc de Badalona.
Aquests cursos fluvials, en moments de precipitacions fortes, poden passar en qüestió de minuts d'estar pràcticament secs a portar un cabal d'aigua molt important. El que provoca la força de les rierades de Badalona és principalment el desnivell que han de salvar en pocs quilòmetres i la superfície de la conca hidrogràfica. Per exemple, la Riera de Canyet (anomenada a la part alta Torrent de l'Amigó i a la part baixa Riera d'en Folc) té una conca hidrogràfica de 4 km², una llargada de 5,9 km i un desnivell de 400 metres, el que provoca un pendent mitjà proper al 7 %, i com que al curs alt hi ha tot de torrenteres amb un pendent de l'ordre del 15 al 25 % que van a parar a la mateixa riera, això provoca que l'aigua baixi amb molta força. En el curs mitjà, allà on es troben la muntanya i el pla i els torrents s'ajunten formant les rieres, és on afloren les aigües filtrades i s'hi troben mines i fonts abundants. Destaquen les mines de ca l'Alemany, de can Ruti, de can Pontons i del Comú, així com les fonts de l'Amigó, del Pop, d'en Mora, d'en Beu-i-tapa, de can Trencalòs i de Sant Bru.
Clima miniatura|esquerra|Vista de la costa després de la nevada del març de 2010.
Situada a la costa central catalana, el clima de Badalona és típicament mediterrani, amb estius càlids i xafogosos i hiverns suaus. Les temperatures i les precipitacions estan condicionades per dos factors claus: la muntanya, la serralada de Marina, que actua com a barrera, tot i la seva altitud modesta, i protegeix els turons més baixos i la plana dels vents freds d'origen continental de l'oest i del nord, i el mar que exerceix una acció reguladora de la temperatura. Ambdós afavoreixen un clima amb unes temperatures suaus però molt humit, amb una mitjana d'humitat del 70 %, que influencia que les temperatures màximes i mínimes siguin menys extremes, però que la població les noti més.
Les precipitacions són escasses de mitjana anual, i són més abundants a final d'estiu, durant la tardor i també a la primavera. Els mesos més humits són setembre, octubre i maig; els més secs són febrer i juliol. A causa del contacte de l'aire humit i calent del mar amb un altre més sec i fresc es produeixen episodis més intensos, fins i tot amb càrrega elèctrica, i que en certes ocasions han fet créixer enormement el cabal de les rieres, nombroses al terme municipal. De mitjana es recullen al voltant de 570 l/m² anuals, però en períodes concrets poc repartits al llarg de l'any, quelcom que afecta la vegetació i a l'erosió del sòl.
Les temperatures més altes són durant els mesos d'estiu, juliol i agost principalment, mentre que les més baixes es registren en els mesos d'hivern, en ordre descendent gener, desembre i febrer. Mentre que els dies més càlids d'estiu amb prou feines se superen els 30 °C, a l'hivern poques vegades es baixa per sota dels 0 °C. Tot i això, gairebé cada any neva al municipi, especialment a la Serralada de Marina (per sobre dels 300 metres d'altitud). Dels últims anys destaquen les nevades del 4 de febrer de 2015 (1 cm), del 23 de febrer de 2013 (10 cm), del 2 de febrer de 2012 (4 cm), del 8 de març de 2010 (25 cm) i del 6 de gener de 2009 (16 cm). De totes aquestes només la del 8 de març de 2010 va arribar a agafar a la mateixa platja.
Al llarg dels últims dos segles hi ha hagut diversos episodis de temps advers a la ciutat. Destaca, per exemple, el tornado de categoria EF2 (amb vents de més de 180 km/h) que el 15 de juny de 1892 va arrasar part del centre de la Vila. També cal recordar la nevada que el 25 de desembre de 1962 va deixar 64 cm de neu a la platja i fins a 80 cm a Canyet; la fredorada del febrer de 1956 que va fer baixar els termòmetres fins als -8 °C, o els aiguats de mitjans de novembre de 1988 que, amb poca estona, van deixar fins a 230 l/m² provocant una rierada que es va endur diversos vehicles.
A continuació, la taula de les mitjanes climàtiques de temperatures i precipitació mensuals. Dades de l'estació de l'observatori municipal, ubicat al terrat del Museu (1991-2020).
Paràmetres gen feb mar abr mai jun jul ago set oct nov des Anual Temperatura mitjana (ºС)10,410,812,714,617,721,524,325,221,918,513,911,116,9Temperatura màxima mitjana (°C)13,914,215,817,520,423,926,727,824,621,417,314,519,8Temperatura mínima mitjana (°C)7,17,59,611,715,119,121,922,318,915,510,68,013,9 Precipitació (l/m²)43,030,643,049,547,633,032,037,785,986,249,639,7577,8
Fauna i flora miniatura|La reineta es pot observar en algunes rieres i petits rierols badalonins. La vegetació predominant està constituïda per comunitats arbustives i herbàcies, amb alguns arbres, principalment pi pinyoners, tot i que també s'hi poden trobar omedes, alberes, salzedes i alguns roures, principalment a les rieres i als petits rierols i torrenteres, en les que també s'hi troben alguns invertebrats aquàtics, així com diversos amfibis i rèptils, com ara la salamandra (Salamandra salamandra), el tòtil comú (Alytes obstetricans) i la reineta (Hyla meridionalis). Als marges d'aquestes zones s'hi poden trobar espècies com el senglar (Sus scrofa), el toixó (Meles meles), la rata comuna (Rattus norvegicus) o la mostela (Mustela nivalis). És remarcable el nombre de rapinyaires que nidifiquen a la zona de la Serralada de Marina, i d'alguns mamífers com l'eriçó fosc (Erinaceus europaeus) o l'eriçó clar (Atelerix algirus).
Pel que fa al mar, el Pont del Petroli és el lloc ideal per observar una gran diversitat d'espècies marines. A partir de 30 metres de fondària, sobre el fons marí badaloní afloren barres rocoses que són antigues línies de costa fossilitzades on trobem una comunitat formada per nombrosos invertebrats i peixos. Hi destaca la presència de gorgònies de dimensions considerables i una gran diversitat d'invertebrats de vida fixa. També trobem espècies de gran valor comercial, com per exemple llagostes, llobregants, rascasses, congres, etc. També hi trobem grans meduses al litoral, com la Rhizostoma pulmo, que durant l'estiu és observable a poca fondària. També, durant els mesos d'estiu, és habitual observar grans concentracions d'uns peixos semblants a les sardines, les alatxes (Sardinella aurita), que formen moles molt denses.
Els mesos d'hivern són la millor època de l'any per observar aus marines, perquè moltes espècies que passen l'estiu al nord d'Europa hivernen a les nostres costes. També, els dies de mal temps, són dies molt favorables per veure espècies que viuen mar endins i que s'apropen al litoral per gaudir d'unes condicions no tan dures. A Badalona es poden observar la baldriga balear (Puffinus mauretanicus), la baldriga cendrosa (Calonectris diomedea), el mascarell (Morus bassanus), el corb marí gros (Phalacrocorax carbo), el corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis), el paràsit gros (Cataracta skua), el paràsit cuapunxegut (Stercorarius parasiticus), el gavià de potes grogues (Larus michahellis), el gavià fosc (Larus fuscus), la gavina corsa (Larus audouiini), la gavina capnegra (Larus melanocephalus), la gavina riallera (Larus ridibundus), el xatrac comú (Sterna hirundo), el xatrac bec-llarg (Sterna sandvicensis) i el gavot (Alca torda).
Història miniatura|Termes de Baetulo miniatura|Mosaic de la Casa dels Dofins. miniatura|Claustre del monestir de Sant Jeroni de la Murtra, construït el . Els Reis Catòlics reberen aquí a Cristòfor Colom quan tornà d'Amèrica.
Prehistòria Les restes més antigues trobades a Badalona daten del Neolític: eines treballades en pedra i sílex a la zona del Manresà i el turó d'en Seriol i també sepulcres amb aixovar a Sistrells i Llefià. Durant l'edat dels metalls es generalitza l'hàbitat a l'aire lliure i són diversos els jaciments trobats a la ciutat, sobretot a diverses bòbiles d'inicis del bronze i a Can Butinyà i a Can Mora, al barri de Canyet.
Edat antiga