A l'antiga Grècia, la còpida (en , kopís) era una espasa d'un sol tall, amb una fulla robusta i corbada cap endins semblant a una maquera, preparada per literalment seccionar l'enemic atacant amb potents estocades.
El terme és un substantiu femení singular derivat del verb (kóptō) 'tallar'. La diferència del significat entre la còpida i la maquera no és completament clara en els textos antics,> però els especialistes moderns tendeixen a utilitzar ambdós termes per referir-se a les armes de tall corbades. L'única diferència real seria només la direcció de la curvatura de la fulla.
Tot i que kopis és un mot grec, els grecs no solien fer servir armes de fulla corbada en la guerra, ans preferien les fulles rectes com la del xifos, amb moltes més possibilitats. Xenofont, malgrat tot, recomanava l'ús de la maquera, també corbada, per la cavalleria.De l'equitació, XII 11: ...recomanem la maquera millor que la còpida, car a causa de la posició elevada del genet serà més adequada.
Tot i que l'espasa normal dels hoplites continuà sent utilitzada, la més popular en època macedònica fou efectivament la còpida. Aquesta espasa s'introduí a Grècia a finals del i, malgrat que apareix a Itàlia ja al , gradualment anà reemplaçant l'espasa hoplita. A la península Ibèrica també se n'han trobat exemplars.
Tot i que l'espasa normal dels hoplites continuà sent utilitzada, la més popular en època macedònica fou la còpida. Aquesta espasa s'introduí a Grècia a finals del i, malgrat que apareixia a Itàlia ja al , gradualment anà reemplaçant l'espasa hoplita.
És sovint comparada amb el kukri nepalès i amb la falcata ibèrica, i pot ser-ne el predecessor. Hi ha estudiosos que la consideren un desenvolupament del egipci i canaaneu.
En l'art grec, els soldats perses apareixen empunyant una còpida o una destral més que no pas l'acínaces persa, de fulla recta.
Referències
Categoria:Espases Categoria:Història militar de l'antiga Grècia