Segon és venerat com a sant patró d'Àvila (Castella i Lleó).Del nom Segon també existeixen les variants Secund i Secundi. La tradició el fa primer bisbe de la ciutat i un dels Set barons apostòlics de la Bètica. D'existència incerta, al voltant seu hi ha diverses llegendes i tradicions.
Llegenda No sabem res sobre la vida d'aquest bisbe. Segons la llegenda, hauria evangelitzat la ciutat d'Abula, a Abla (província d'Almeria),Ptolemeu situa Abula a la regió de Bastetània (Geografia, II, 6, 60). tot i que la tradició, per la similitud del nom, la va localitzar a Àvila, a Castella. N'hauria estat el primer bisbe i hi hauria mort màrtir.
Segons aquesta tradició, Secundi va ser un dels Set barons apostòlics, missioners que havien estat ordenats a Roma i enviats pels sants Pere apòstol i Pau de Tars a evangelitzar la Bètica al , s'haurien repartit cap a diferents ciutats i tots haurien set martiritzats.Una altra llegenda els fa companys de sant Jaume el Major durant el seu viatge a Hispània. Els altres barons van ser els sants: Eufrasi d'Iliturgi, Cecili d'Elvira, Ctesifon de Bergi (Berja), Torquat d'Acci (Guadix), Indaleci d'Urci (prop d'Almeria) i Hesiqui de Carcere.
La tradició d'Àvila explica que Secundi se'n va anar cap a Àvila; aquesta tradició, però, és tardana i s'origina a partir de la troballa a Àvila, el 1519, d'un sepulcre amb la inscripció Sanct. Secundus. Prèviament, no hi havia cap notícia de la presència d'aquest sant a la ciutat. Probablement, el sepulcre correspon a una altra persona: la coincidència del nom i la similitud del nom llatí Abula amb el de la ciutat castellana va induir a pensar en el bisbe bètic i a elaborar una llegenda que expliqués el fet.
Historicitat Article principal: Set barons apostòlics miniatura|esquerra|Ermita de San Segundo, als afores d'Àvila. miniatura|esquerra|Entrada de la capella del sant a la Catedral d'Àvila. Les fonts més antigues que citen els barons daten del i podrien remuntar-se als segles VIII o IX; semblen, però, obres hagiogràfiques on, sense fonament històric, s'enaltia l'església andalusa, llavors sota el domini musulmà. En fonts anteriors, tant històriques com litúrgiques, i fins i tot a la mateixa zona, no s'esmenten mai aquests sants. Segurament es tracta d'una llegenda pietosa de l'època visigoda, elaborada amb la intenció de reforçar els vincles de l'Església local amb Roma, fent que l'evangelització hispànica fos directament obra de la predicació de deixebles de l'apòstol Pere.
La llegenda tingué molt èxit, especialment a partir de la publicació dels falsos cronicons dels segles i i, particularment, de la falsa crònica de Dextre, que oferia molts detalls sobre els activitats de sants a Bètica, en l'obra del falsificador jesuïta Jerónimo Román de la Higuera.
Veneració És patró d'Àvila des del . L'11 de setembre de 1594 se'n van traslladar les relíquies a la catedral, A l'ermita es conserva el primer sepulcre esculpit per Juan de Juni. S'hi celebra el 2 de maig i, amb els altres sis barons apostòlics, el 15 de maig.
Notes
Referències
Enllaços externs Ressenya de: María Cátedra. Un santo para una ciudad (1997). Secundus von Abula
Categoria:Persones de la província d'Almeria Categoria:Sants andalusos Categoria:Sants de la província d'Àvila Categoria:Set barons apostòlics de la Bètica Categoria:Morts a Àvila Categoria:Biografies del segle I