Francisco de Goya y Lucientes (Fuendetodos, Saragossa, 30 de març de 1746 - Bordeus, Gascunya, 16 d'abril de 1828)Dades bàsiques a Enciclopedia.cat fou un pintor i gravador aragonès. La seva obra comprèn la pintura de cavallet i mural, el gravat i el dibuix. En totes aquestes facetes va desenvolupar un estil que inaugura el romanticisme.Gracia, Carmen. Història art , pàg. 54 La seva contribució representa també el començament de la pintura contemporània, i se'l considera un precursor de les avantguardes pictòriques del .
Després de formar-se a la seva terra natal dins l'estil del barroc tardà, l'any 1770 va viatjar a Itàlia, on entrà en contacte amb un incipient neoclassicisme. Aquest estil és el que adoptà quan se n'anà a Madrid a mitjan dècada del 1770, al qual cal afegir un pintoresquisme costumista més rococó a conseqüència del seu nou treball com a pintor de cartons per als tapissos de la Reial Fàbrica de Tapissos de santa Bàrbara.Historia Universal del Arte (1982) pàg. 1482
El 1793 va patir una greu malaltia que el feu evolucionar cap a una pintura més creativa i original, que fa servir temàtiques menys amables que les que havia pintat per a la decoració dels palaus reials. Una sèrie de petits quadres en llauna, als quals ell mateix denominava "de capritx i invenció", iniciaren la fase madura de l'obra de l'artista i la transició cap a l'estètica romàntica.
La seva obra reflecteix el convuls període històric en què va viure, particularment per les conseqüències de la Guerra de la Independència Espanyola (Guerra del Francès), de la qual han quedat la sèrie d'estampes Els estralls de la guerra que, fent un símil, és com un reportatge modern de les atrocitats comeses, i componen una visió exempta d'heroisme on les víctimes són sempre individus, sense diferència de classe i condició.
Dins la seva obra cal citar la famosa La maja nua, amb una popularitat en part aconseguida per la polèmica generada al voltant de la identitat de la dona retratada. Joaquín Ezquerra del Bayo, La Duquesa de Alba i Goya, Madrid, Aguilar, 1959. De començaments del daten també diversos retrats que emprenen el camí cap al nou art burgès. Un cop acabada la Guerra del Francès pinta dos grans quadres a propòsit dels successos del 2 de maig de 1808, que senten un precedent tant estètic com temàtic pel que fa a la pintura històrica, ja que no només comenta successos propers a la realitat que viu l'artista, sinó que arriba a transmetre un missatge universal.
El seu art culmina en una sèrie de pintures que realitzà a l'oli sobre el mur sec, i amb les quals va decorar la seva casa de camp (la Quinta del Sordo); són les anomenades Pintures Negres. Goya hi anticipa la pintura contemporània i els diversos moviments d'avantguarda que ja al renovarien l'estil pictòric.
Anys de formació (1746-1774) Naixement i joventut miniatura|La triple generació, 1760? -1769 (Jerez de la Frontera, col·lecció particular) Francisco de Goya va néixer el 1746 en el si d'una família de mitjana posició social de Saragossa. Goya podia relacionar-se fàcilment amb les diferents classes socials; la família del seu pare estava a cavall entre la gent de poble i la burgesia. El seu avi patern va ser notari, amb la categoria social que això implicava, però, el seu besavi –mestre d'obres–, i el seu pare –daurador–, no van tenir dret al distintiu Don. En seguir la carrera de pintor artista, Goya podia millorar les seves expectatives socials. A més, els Lucientes, per part de la seva mare, tenien antecedents de gentilhomes i tot millorà quan Goya es va casar amb Josefa Bayeu, filla i germana de pintors i d'orígens Infanzones.Nigel Glendinning. Francisco de Goya, Madrid, Cuadernos de Historia 16, 1993, pàg. 21.Respecte als seus orígens, vegeu també «La família de Goya: ascendents i descendents», a Infogoya, pàgina de la Universitat de Saragossa i la Institució «Fernando el Católico»-Consell Superior d'Investigacions CientífiquesInformació sobre el seu arbre genealògic a la pàgina web «Genealogies de Uncastillo» Aquell any s'havia traslladat al petit poble de Fuendetodos, situat a uns quaranta quilòmetres al sud de la capital, mentre es rehabilitava la casa on vivien. El seu pare era un artesà d'un cert prestigi, un mestre daurador; les relacions laborals, sens dubte, van contribuir a la formació artística de Francisco. L'any següent van tornar a Saragossa, si bé els Goya van mantenir sempre el contacte amb el poble natal, com revela el fet que el seu germà major, Tomás, que va seguir amb l'ofici del pare, el 1789 hi instal·lés el seu taller.Soriano, Joan i Vado, Carmen del (2008) pàg. 7
Quan Francisco tenia poc més de deu anys i ja havia iniciat els estudis primaris, probablement als escolapis de Saragossa, la família va patir dificultats econòmiques que van obligar el jove Francisco a posar-se a treballar. Potser aquest fet expliqui que el seu ingrés a l'Acadèmia de Dibuix de Saragossa, dirigida per José Luzán, no es produís fins al 1759, quan tenia tretze anys, una edat una mica tardana.Historia del Arte Espasa, pàg. 905 De la seva activitat durant l'aprenentatge amb Luzán, que es prolongaria fins a 1763, se'n sap poca cosa i, en paraules de Bozal, «res [de la pintura de Goya] no es conserva d'aquells anys».Bozal (2005), vol. 1, pàg. 26. Tanmateix, se li han atribuït alguns quadres de tema religiós que acusen la influència de l'estil barroc tardà napolità del seu primer mestre, que es pot percebre a La triple generació, datada, segons José Manuel Arnaiz, entre 1760 i 1763.José Manuel Arnaiz. «La Triple Generació», a Realitat i imatge, Goya 1746 - 1828. Catàleg de l'exposició del Museu de Saragossa (3 d'octubre a l'1 de desembre de 1996), Madrid, Electa, 1996. Consultat el 29-10-2007.
Goya, en tot cas, és un pintor que realitzà un aprenentatge constant i lent, i la seva obra de maduresa arribaria tard. No és estrany que no obtingués el primer premi en el concurs de pintura de tercera categoria convocat per la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando el 1763, en què competí amb Gregorio Ferro i el jurat no li va atorgar cap vot.Bozal (2005), vol. 1, pàg. 27. Tres anys més tard, aquesta vegada en la convocatòria de primera classe, va tornar a intentar-ho per tal d'obtenir una beca de formació a Roma, de nou sense èxit.Hughes, Robert (2004) pàg.49
Aquesta decepció va poder motivar el seu acostament al pintor Francisco Bayeu –de qui era família-, que havia estat cridat a Madrid el 1763 per Anton Raphael Mengs per tal de col·laborar en la decoració del Palau Reial de Madrid. El desembre de 1764 un cosí de Bayeu es va casar amb una tia de Goya. És molt probable que el pintor de Fuendetodos es traslladés a la capital d'Espanya en aquelles dates a la recerca de protecció i d'un nou mestre, com indica el fet que el 1770, en el seu viatge a Itàlia, es presentés com a deixeble de Francisco Bayeu.Hughes, Robert (2004) pàg.53
Viatge a Itàlia Després dels dos intents frustrats d'obtenir suport material per dur a terme l'obligat viatge per estudiar als mestres italians in situ, Goya, amb els seus propis recursos, marxà cap a Roma, Venècia, Bolonya i altres ciutats italianes, on consta que conegué l'obra de Guido Reni, Rubens, El Veronès i Rafael, entre altres grans pintors.Sureda, Joan (2008) pàg.29 miniatura|esquerra|Anníbal vencedor contempla per primera vegada Itàlia des dels Alps, 1770 (Cudillero, Astúries, Fundació Selgas-Fagalde).
Sobre el seu recorregut i activitats durant aquest viatge d'estudis hi ha un valuós document, un àlbum d'apunts denominat Quadern italià, que inaugurà una sèrie de quaderns d'esbossos i anotacions, actualment conservats en la seva major part al Museu del Prado. Aquests àlbums es distingeixen amb una lletra que va de la A a la H, dada que marca un ordre cronològic. En aquests reculls es troba el gruix dels dibuixos de Goya, un conjunt molt valuós del seu art especialment per la llibertat i rapidesa amb què estan executats. En aquest terreny, però, és el Quadern italià el més convencional, ja que suposa un quadern de treball, d'exercicis, més que un corpus d'obra original.
A Parma concursà en una convocatòria pictòrica sobre un tema obligat de gènere històric, en la que no va obtenir el màxim guardó, però sí una menció especial del jurat.Santiago Alcolea Blanch, Anníbal, màscares i anamorfosi al Quadern italià de Goya , Barcelona, Institut Amatller d'Art Hispànic, 1998. [Consulta: 30-10-2007]. El seu Anníbal vencedor contempla per primera vegada Itàlia des dels Alps mostra com l'aragonès s'havia desposseït de les convencionals composicions d'estampa devota apreses de José Luzán i del cromatisme del barroc tardà (vermells, blaus foscos i intensos i glòries ataronjades com a representació del sobrenatural religiós) per adoptar una invenció més arriscada, inspirada en els models del classicisme, així com una paleta plena de tons blaus, rosats, suaus blaus i grisos perla.Soriano, Joan i Vado, Carmen del (2008) pàg. 8-9 Goya assumí amb aquesta obra l'estètica neoclàssica, fent servir l'al·legoria mitològica en figures com el minotaure que representa les fonts del riu Po, o la Victòria llorejada baixant del cel en el carro de la Fortuna.Bornay, Erika (1988) pàg. 107
El 1771, Goya tornà a Espanya, potser urgit per la malaltia del seu pare o per haver rebut l'encàrrec de la Junta de Fàbrica del Pilar de Saragossa de realitzar una pintura mural per a la volta del Coret de la capella de la Mare de Déu.
Pintura mural i religiosa a Saragossa miniatura|Detall del Naixement de la Mare de Déu, de la sèrie de pintures de la Cartoixa de l'Aula Dei, 1774. En aquests anys l'activitat de Goya va ser intensa. Decorà la volta del Coret de la Basílica del Pilar amb un gran fresc que va acabar el 1772, L'adoració del nom de Déu, obra que va satisfer a la Junta de Fàbrica del temple.Sureda, Joan (2008) pàg. 75 Molt poc després, emprengué la realització de les pintures murals de la capella del palau dels comtes de Sobradiel, conjunt de pintura religiosa que va ser arrencat el 1915 i dispersat en peces que es conserven en la seva major part en el Museu de Saragossa.Bornay, Erika (1988) pàg. 108 Destaca el que va realitzar al sostre, L'enterrament de Crist, obra que es pot contemplar al Museu de la Fundació Lázaro Galdiano.
Però l'obra més imponent la constituí el conjunt de pintures de l'església de la Cartoixa de l'Aula Dei de Saragossa, un monestir situat a una desena de quilòmetres als afores de la ciutat. El forma un fris de grans pintures a l'oli sobre mur que relata la vida de la Mare de Deú tractant des dels seus antecedents familiars (Sant Joaquim i santa Anna) fins a la Presentació de Jesús al temple. L'esforç va culminar el 1774 i és una mostra de la capacitat de Goya per a aquest tipus de pintura de caràcter monumental, que va ser resolt amb formes rotundes i una pinzellada enèrgica.Bornay, Erika (1988) pàg. 116
Si els emoluments de l'encàrrec del Coret del Pilar havien estat inferiors als que cobraven els seus col·legues, només dos anys després l'impost d'indústria, pel que cotitzà 400 reals de plata, era més elevat del que va arribar a pagar el seu primer mestre, José Luzán. Goya ja era el pintor més valorat de tots els que treballaven a l'Aragó.Sureda, Joan (2008) pàg. 75-76
Pel que fa a la seva vida personal, el 25 de juliol de 1773 Goya s'havia casat amb la germana de Francisco Bayeu i va tenir el primer fill el 29 d'agost de 1774. A les últimes setmanes d'aquest any, possiblement gràcies a la influència del seu cunyat, Goya va ser cridat per Mengs per a treballar com a pintor de cartons per a tapissos al servei de la cort de Madrid. El 3 de gener de 1775 va emprendre el viatge a Madrid, on va començar una etapa que el portaria a un progressiu ascens social com a pintor real no exempt, però, de decepcions puntuals.Bornay, Erika (1988) pàg. 111
Goya a Madrid (1775-1792)
Cartons per a tapissos miniatura|Plats-i-olles (El cacharrero) (1779)