Lilla de Portland (en anglès: Isle of Portland), de 6 km de llarg per 2,4 km d'ample, es troba al Canal de la Mànega, encara que no és part de les anomenades Illes Anglonormandes. Composta principalment de roca calcària, Portland està situada 8 km al sud de la localitat turística de Weymouth, constituint el punt més meridional del comtat de Dorset (Anglaterra). L'illa es connecta a Gran Bretanya a través de Chesil Beach, comunicant-se per mitjà d'un pont a la ruta A354 amb Weymouth, juntament amb la qual forma el borough de Weymouth i Portland. La seva població és de gairebé 13.000 habitants.
Portland es troba emplaçada prop del centre de la Costa Juràssica, declarada Patrimoni de la Humanitat i situada sobre les costes de Dorset i de l'est de Devon, important per la seva geologia i accidents geogràfics. El nom de l'illa va ser adoptat per una de les Àrees Marines Britàniques per al pronòstic meteorològic i per diverses localitats nord-americanes i australianes. La pedra de Portland, utilitzada en diverses construccions britàniques com la Catedral de Saint Paul i el Palau de Buckingham, és extreta encara en l'actualitat.
El port, enclavat a la costa nord de l'illa, va ser una base important de la Royal Navy durant la Primera i la Segona Guerra Mundial. La Marina Real i l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord van entrenar a les seves aigües fins a la dècada del 1990. El port constitueix una popular zona de recreació en l'actualitat i és allí on se situa l'Acadèmia Nacional de Navegació de Weymouth i Portland, la qual estarà a càrrec dels esdeveniments pertinents a aquesta disciplina als Jocs Olímpics de Londres 2012.
Història miniatura|El Castell de Portland va ser construït al per defensar l'illa. Portland ha estat habitada des d'almenys el Mesolític (el període mitjà de l'edat de pedra): existeix evidència arqueològica d'habitants d'aquesta època prop de Portland Bill i que ha estat poblada des de llavors. Els romans van prendre possessió de l'illa i, segons es diu, la van cridar Vindelis. El 1539, el rei Enrique VIII va ordenar la construcció del Castillo de Portland per defensar-la dels atacs francesos; l'edificació del mateix va costar £4.964. És un dels castells millor preservats d'aquest període, i es troba obert al públic sota l'administració del English Heritage.
Sir Christopher Wren, destacat arquitecte i Membre del Parlament per Weymouth, va utilitzar sis milions de tones de pedra de Portland per reconstruir parts destruïdes de Londres després del Gran Incendi de 1666. La roca apareix a diversos edificis coneguts de la ciutat, incloent-hi la Catedral de Sant Pablo i el front oriental del Palacio de Buckingham. Després de la Primera Guerra Mundial, una pedrera va ser oberta per la Corona amb la finalitat de proveir de pedra calcària pel Cenotafi del Palau de Whitehall i per a mig milió de làpides en cementiris de guerra, i després de la Segona Guerra Mundial, centenars de milers de làpides van ser tallades en aquesta pedra per als soldats caiguts en el Front Occidental. El ciment de Portland, d'altra banda, no és manufacturat a l'illa, sinó que deu el seu nom al fet que la seva coloració és similar a la de la pedra de Portland.
Hi ha hagut vies fèrries en Portland des de començaments del . Obert en 1826, el Merchant's Railway va ser el primer a l'illa i unia les pedreres al nord de Tophill amb els molls de Castletown, on la pedra era embarcada per a la seva posterior distribució per tot el país. El Weymouth and Portland Railway va ser inaugurat en 1865 i anava des d'una estació en Melcombe Regis fins a l'estació Victoria Square en Chiswell, travessant Fleet i viatjant sota el nivell del mar darrere de Chesil Beach. La línia continuava sota el nom de Easton and Church Hope Railway, avançant a través de Castletown i ascendint els penya-segats de East Weares per després doblegar al nord cap a una estació en Easton. La línia va tancar al públic el març de 1965.
Les inundacions costaneres han afectat els residents i el transport de l'illa des de fa segles. L'única ruta de fuita, Chesil Beach, es troba sota el nivell del mar, igual que Chiswell. A la tardor i hivern, Chesil Beach enfronta fortes tempestes i grans ones. Després de dues severes inundacions en la dècada de 1970, el Consell del borough de Weymouth i Portland i Wessex Water van decidir investigar l'estructura de les platges i possibles projectes de defensa costanera amb la finalitat de protegir Chiswell i la ruta. El projecte que va anar finalment escollit en la dècada de 1980 va reduir la profunditat i la durada de les inundacions.
Port de Portland El port de Portland és un dels més profunds (des de 12 m a 20 m de profunditat) i grans (8,6 km²) construïts per l'home. La primera escullera la va manar construir el príncep Albert el 1849 i l'últim Albert Eduard, Príncep de Gal·les, el 1872. Van ser erigits per civils principalment, però la pedra era extreta per convictes. Vint-i-dos homes van morir durant la construcció i per al moment en què les esculleres van estar finalitzades, contenien 5.731.376 tones de roca, havent costat £1.167.852. El port i la badia de Weymouth presenten una peculiar característica: una marea amb dues baixades, fenomen causat pel temps que triga l'aigua a passar Portland Bill.
miniatura|El port de Portland va ser seu de bases de la Marina Real Britànica. La imatge mostra les seves antigues casernes en primer pla. La Marina Real va tenir bases en el port de Portland des del 1919 i la primera d'elles va ser anomenada HMS Serepta. Durant la Segona Guerra Mundial, Portland va ser un important blanc de bombardeig a causa que els vaixells de la Marina estaven amarrats en el seu port. Per protegir-ho dels torpedes i dels atacs submarins, el HMS Hood va ser enfonsat en el pas existent entre les esculleres meridionals. El 1946, les àrees de recreació i joc es van convertir en un heliport, i el 1959, l'estació va ser formalment nomenada HMS Osprey; la base, que amb 229 metres és una de les pistes d'aterratge més curtes d'Anglaterra, va ser gradualment millorada amb noves zones d'aterratge. Existeixen encara dues presons a Portland, HMP the Verne i un establiment de la Institució de La seva Majestat per a Joves Delinqüents, i al port se situa l'únic vaixell-presó del Regne Unit, el Weare, encara amarrat en aquest lloc després del seu tancament el 2005.
La base naval va tancar al final de la Guerra Freda, en el 1995, i la Real Estació Aèria, el 1999, encara que la pista es va mantenir en ús per als vols d'investigació i rescat per part dels Guardacostas de La seva Majestat com MRCC Portland. La zona jurisdiccional de la MRCC Portland s'estén fins a la meitat del Canal de la Manxa i des del Start Point (Devon) fins al límit entre Dorset i Hampshire, cobrint una àrea de vora 10.400 km². Els dotze equips d'investigació i rescat a l'àrea de Portland van bregar amb gairebé mil accidents el 2005; la majoria dels equips usa llanxes però la tripulació de Portland utilitza un helicòpter Sikorsky S-61.
Política i govern miniatura|Weymouth i Portland en Dorset. Portland és una antiga Royal Manor, i fins al va constituir en termes administratius una liberty independent dins de Dorset. L'illa va ser un districte urbà des de 1894 a 1974, fins al sorgiment del borough de Weymouth i Portland el 1r d'abril d'aquest any, sota l'Acta de Govern Local de 1972, fusionant-se a través d'aquest l'antic borough de Weymouth i Melcombe Regis amb el districte urbà de Portland. El borough està dividit en quinze wards per a les eleccions, tres dels quals s'estenen pel territori de l'illa. Les eleccions tenen lloc cada quatre anys.
L'actual alcalde de Weymouth i Portland -any 2008- és Davis Harris (Partit Liberal Demòcrata), sent Tim Munro (independent) el vicealcalde i Alcalde del Consell de la Localitat de Portland (Major of Portland Town Council). Weymouth, Portland i el districte de Purbeck es troben en el districte electoral parlamentari de Dorset South, creat l'any 1885. El mateix tria un Membre del Parlament, càrrec ocupats en l'actualitat per Jim Knight (Partit Laborista), qui és a més Ministre d'Estat d'Escoles. South Dorset, la resta del Sud-oest d'Anglaterra i Gibraltar conformen el districte electoral del Sud-oest d'Anglaterra del Parlament Europeu.
Weymouth i Portland és ciutat germana de la localitat alemanya d'Holzwickede, a Renania del Nord-Westfàlia, des del 1986 i de la localitat francesa de Louviers, al departament d'Eure (Alta Normandia), des del 1959.
Geografia miniatura|Terraced houses fetes amb pedra de Portland en Fortuneswell (Underhill). L'illa està situada al Canal de la Manxa, 3 km al sud de la costa, 8 km al sud de Weymouth i 200 km a l'oest-sud-oest de Londres. Es troba aproximadament al mig de la Costa Juràsica, declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco; la mateixa inclou 153 km de costes a Dorset i a l'est de Devon, que es destaquen per la seva geologia i accidents geogràfics. El Sendera de la Costa Sud-oest, que amb els seus 1.014 km constitueix el més llarg camí per recórrer a peu a Regne Unit, envolta l'illa. Portland està connectada a Gran Bretanya a Abbotsbury a través de Chesil Beach, un tómbol que s'estén 29 km en adreça nord-oest cap a West Bay. Aquesta característica va fer que fos incorrectament definida com una península o un tómbol en si mateixa. Portland és una illa unida a terra ferma per mitjà de Chesil Beach que sí que és un tómbol.
Existeixen vuit concentracions demogràfiques a Portland, sent les més grans: Fortuneswell (Underhill) i Easton (Tophill). Castletown i Chiswell són altres poblats d'Underhill, mentre que Weston, Southwell, Wakeham i The Grove es troben emplaçats a Tophill. Els edificis més vells de l'illa van ser construïts amb pedra de Portland; les cases tenen parets d'entre 30 i 60 cm d'ample. La major part dels habitatges no han estat pintats i conserva la coloració groguenca o grisenca de la roca, donant-li a les construccions de l'illa un aspecte particular.
Geologia miniatura|Mapa geològic de Dorset. Geològicament, Portland es divideix en dues parts: l'escarpada zona nord és anomenada Underhill, al mateix temps que la porció més gran de l'illa, menys inclinada, és coneguda com a Tophill. La pedra de Portland jeu sota aquesta última; en aquesta part de l'illa el sòl presenta una suau declinació d'aproximadament 1,5 graus, des d'una altitud de prop de 151 m prop de The Verne en el nord fins -amb prou feines- sobre el nivell del mar en Portland Bill. La geologia d'Underhill és diferent: sobre la seva superfície preval un escarpat escarpe compost de sorra de Portland, que descansa sobre una capa més gruixuda d'argila de Kimmeridge, la qual s'estén cap a Chesil Beach i el port. Aquesta argila ha resultat d'una sèrie de despreniments de terra, formant els West Weares i els East Weares.És important destacar que, en anglès, en una de les seves accepcions, la paraula wear -que el seu plural és weares- significa "desgast".
Al sud de Dorset, 2,4 km sota la superfície existeix una capa de surt de roca del Triàsic. Portland és un dels quatre llocs a Regne Unit on la sal és prou gruixuda per crear cavitats estables en ella. Els jaciments de gas a l'illa han portat a l'excavació de catorze pous per extreure 1 milió m³ de gas natural, que és l'1% de la demanda anual del nacional. En el 2009, els pous es connectaran a la xarxa nacional de gas a Mappowder a través d'una canonada de 37 km. En superfície, les instal·lacions estaran acabades per proveir gas per primera vegada el 2010, i el complex íntegrament estarà habilitat per al proveïment el 2013. Com a part d'un projecte de £350 milions, es planeja construir un centre educatiu amb un cafè i un espai d'exhibició sobre la geologia de l'illa, la qual cosa costarà £1,5 milions.
Portland Bill miniatura|Far i oficina turística a Portland Bill.