La Guineueta és un barri del districte de Nou Barris, a la ciutat de Barcelona. És el barri número 48 dels 73 que té la ciutat i confronta amb els barris de Canyelles (anteriorment denominat Guineueta Vella), Verdum, Porta, Turó de la Peira i Torre Baró al mateix districte, i amb el barri d'Horta al districte d'Horta-Guinardó. Està delimitat per la Ronda de Dalt (Via Favència), el carrer de Mont-ral, el passeig d'Urrutia, el passeig de Verdum i el carrer de l'Artesania, així com la plaça de Karl Marx i la plaça de la República, on està el monument escultòric La República dedicat a Francesc Pi i Margall.
Situat a una de les zones més cèntriques del districte, aglutina dos grans polígons d'habitatge, un a la part nord amb edificis de poca alçada i l'altre al sud amb els habitatges de Barcinova i Calinova, i dos dels parcs més grans de la ciutat, centres neuràlgics i pulmons naturals del districte: el Parc de la Guineueta i el Parc Central de Nou Barris, on estan els principals serveis de Nou Barris, així com la Seu de Districte.
El barri supera els 15.000 habitants, dels que un 2% era població estrangera el 2021, més de 6.000 habitatges padronals i una densitat superior a les 25.000 persones/km². També te una cinquantena d'entitats associatives registrades, entre les quals destaquen l'Associació del Veïnat de La Guineueta, l'Associació Civico Social Guineueta, la Masia de la Guineueta i el seu Casal de Joves, el Casal Popular 3 Voltes Rebel, multitud d'associacions de famílies i d'estudiants i espais culturals com els Diables i Drac de la Guineueta o l'Associació Cultural Amigos de San Froilán.
Història miniatura|La parròquia de Sant Mateu als anys 60.El nom del barri de La Guineueta deriva de Can Guineueta, una masia situada a la cruïlla del passeig de Valldaura amb el carrer de la Gasela, just als peus de l'antiga carretera de Cornellà a Fogars de Tordera, amb un recorregut molt semblant al que actualment fa la Ronda de Dalt. Els camps de conreu que rodejaven la masia van començar a desaparèixer durant els anys quaranta, però no va es va començar a urbanitzar el barri fins al final dels anys seixanta, als entorns del passeig de Valldaura. miniatura|Antiga església de l'Institut Mental de la Santa Creu. La història del barri també va estar marcada per l'Institut Mental de la Santa Creu, un complex hospitalari que s'inaugurava l'any 1889 per ordre de l'Hospital de Sant Pau amb capacitat per més de 700 malalts i va ser dirigit pel Dr. Emili Pi i Molist, un dels pioners en el tractament de les malalties mentals a Espanya. L'edifici es construí en terrenys cedits per un benefactor anònim a prop de la masia de Ca n’Amell Gran (també coneguda com a Masia de Ca n'Ensenya o Masia de la Guineueta), que encara avui dia està dempeus i serveix de local d'associacions. Fou dissenyat per l'arquitecte Josep Oriol i Bernadet a partir del projecte del Dr. Pi i Molist, a qui està dedicada el carrer que acaba a les portes de l'edifici.
A inicis dels setanta, la Guineueta presentava problemes d'infraestructures i manca de serveis, com la resta de barris construïts durant el franquisme a la ciutat. Això va generar moltes de les lluites veïnals històriques del barri i el districte de Nou Barris. Les lluites anaven per exigir nous equipaments, serveis públics i un llarg etcètera, fins a aconseguir una de les seves grans fites, la urbanització del Torrent de la Guineu, transformat el 1971 en el Parc de la Guineueta.
Més tard, a l'altra banda del passeig de Valldaura, es van construir els polígons de Barcinova i Calinova posterior a l'enderroc de gran part de l'edifici hospitalari de l'Institut Mental de la Santa Creu. En aquest espai es va generar els llocs que han passat a ser el centre de l'activitat del barri, i de part del districte, com la creació del Parc Central de Nou Barris, dissenyat per Carme Fiol i Andreu Arriola, la utilització de les restes de l'edifici hospitalari per molts serveis i activitats polítiques, la recuperació de l'església del mental per la parròquia de Sant Rafael, la reforma de la masia de Ca n’Amell Gran per activitats culturals, associatives i de joves o la recuperació de la masia de Can Carreras per fer una escola bressol.
El final del segle XX i l'arribada del segle XXI no van acabar amb les reivindicacions polítiques i socials del barri. Entre les més destacades figuren la cobertura de la Ronda de Dalt al seu pas pel barri, conjuntament amb el barri de Canyelles, i que no va concloure fins al 2007, quan 15 anys després que la prometés l'alcalde de la ciutat Pasqual Maragall, i la lluita per evitar el tancament de les urgències del CAP Guineueta, que afectava també al barri de Canyelles i de Can Peguera, i que va produir desenes de talls a la Ronda, i que finalment va concloure amb la instal·lació d'un servei d'ambulàncies i la creació d'un espai social de salut comunitària, però no amb la reobertura nocturna del centre.
Durant el referèndum sobre la independència de Catalunya de 2017 el barri de La Guineueta es va convertir en protagonista per la intervenció policial a l'Escola Àgora, un dels punts de votació de la convocatòria. La Policia Nacional va fer una intervenció que va durar més d'una hora i que va acabar amb desenes de votants ferits, 15 d'ells atesos pel sistema de salut, i el col·legi amb greus destrosses a les aules. Aquesta contundent actuació, junt amb les realitzades en altres col·legis de la ciutat de Barcelona, va acabar amb la imputació de diversos membres del cos policial per no respectar els protocols d'actuació.
Estructura del barri miniatura|Imatge aèria del barri de La Guineueta. A la part nord del barri es troba el polígon de Guineueta, constituït per edificis de quatre plantes amb pisos petits però ben distribuïts, i que es van construir a iniciativa de l'Obra Sindical del Hogar, de la Cooperativa La Puntual i d'empreses com Telefónica, Catalana de Gas o Fecsa. Un dels principals atractius d'aquest sector són els espais enjardinats existents entre els blocs, que es van realitzar durant els anys noranta i que converteixen el barri en una autèntica ciutat-jardí. L'espai estrella d'aquest sector és el Parc de la Guineueta, una gran zona verda amb configuració de parc clàssic que aporta una agradable nota de natura i frescor al districte. miniatura|Aqüeducte Dosrius, actualment part del Parc Central de Nou Barris. A la part sud es troben els polígons d'habitatges de Barcinova i Calinova, construïts durant els anys setanta. Ambdós grups d'habitatges es troben separats pel passeig de Valldaura, que amb la seva remodelació realitzada l'any 1998 s'ha convertit en un eix unificador de les zones nord i sud de La Guineueta gràcies a les seves àmplies voreres, els paviments de qualitat, els espais enjardinats i l'enllumenat de disseny original. Els habitatges envolten l'antic Institut Mental de la Santa Creu, edifici històric que data de l'any 1889 i que, en l'actualitat, acull les dependències de la seu del Districte de Nou Barris, la Biblioteca de Nou Barris, la Guàrdia Urbana i diversos serveis públics. Davant l'edifici es troba la plaça Major de Nou Barris i, al seu costat, el Fòrum Nord de la Tecnologia, construcció singular que alberga diversos projectes relacionats amb les iniciatives empresarials i les noves tecnologies, així com Barcelona Activa.
Tot el conjunt es troba envoltat pel modern Parc Central de Nou Barris, un gran projecte urbanístic que s'estén des del Pla de las Madres de la Plaza de Mayo fins a la plaça Karl Marx, tot constituint el segon parc més gran de la ciutat. La primera fase va ser inaugurada l'any 1999, i s'estenia fins al carrer Marne constituint un gran espai verd que afavoreix el desenvolupament d'activitats a l'aire lliure i facilita l'accés als equipaments públics i administratius que es concentren en aquesta àrea, i la segona l'any 2003, amb uns espais de transició cap a la muntanya amb un major predomini de verd. En total 16 hectàrees, més de 1.500 arbres, nombrosos parterres de gespa, dos llacs i la recuperació de l'aqüeducte Dosrius i la masia de Can Carreras.
Entitats La Guineueta compta amb una associació de veïns que data del 4 de novembre de 1969, durant el franquisme coneguda com a associació de caps de família. Si bé, ha viscut dues èpoques diferents, la primera amb el final del franquisme i l'inici de l'etapa constitucional, i posteriorment refundada a finals dels anys 80, amb l'actual Associació de Veïns i Veïnes de La Guineueta, amb la seu a la rambla del Caçador. També compta amb associacions de pares i d'estudiants a pràcticament tots els col·legis públics i concertats.
A més, hi ha una cinquantena d'entitats associatives, especialment dedicades al món de la cultura. La Masia de la Guineueta, entitat gestora de la masia de Ca n’Amell Gran, de la que participen el Casal de Joves de la Guineueta i altres entitats, o l'Associació Cívico Social Guineueta, encarregada de la gestió de diversos espais i iniciatives al barri, són dos clars exemples. També té el seu propi grup de Diables, amb el Drac de la Guineueta, i altres iniciatives musicals com el grup de percussió de La Masia.
Igualment hi ha entitats amb seu al barri de La Guineueta, però d'àmbit de Nou Barris, com Arran o Endavant, totes elles al Casal Popular 3 Voltes Rebel, l'Associació Cultural Amigos de San Froilán, encarregada de les festes del mateix nom, les penyes del districte del Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona i del Real Club Deportivo da Coruña o la Cooperativa Ètic Habitat.
I en l'àmbit polític, la Guineueta alberga les oficines de tots els grups municipals de districte dins la Seu del Districte, així com la seu a Nou Barris de la Candidatura d'Unitat Popular al Casal Popular 3 Voltes Rebel, el mateix local que dona espai a la seu nacional de Pirates de Catalunya. També és el barri on està la seu de districte del Partit Popular de Catalunya i on estava la de Convergència i Unió, que va desaparèixer amb la seva dissolució.
Equipaments i serveis miniatura|Seu del Districte de Nou Barris. miniatura|Accés a la Plaça Major de Nou Barris. La Guineueta compta amb múltiples serveis i equipaments públics. Com la Seu del Districte està al Parc Central, el barri compta amb l'oficina d'atenció ciutadana de l'Ajuntament de Barcelona a Nou Barris, el Centre d'Atenció i Informació de la Seguretat Social, l'Oficina de l'Habitatge del districte, el Servei Atenció Recuperació Acollida per a dones i adolescents de tota Barcelona i el Punt d'Informació i Atenció a les Dones de Nou Barris i la comissaria de la Guàrdia Urbana del districte.
En l'àmbit de la sanitat, el barri compta amb el centre d'atenció primària Guineueta, que també dona servei als barris de Canyelles i Can Peguera i que inclou un servei d'ambulàncies i un espai social de salut comunitària, i el Centre de Salut Mental de Nou Barris Nord, que inclou els barris de Roquetes, Canyelles, Trinitat Nova, Ciutat Meridiana, Torre Baró i Vallbona.
En educació, compta amb diverses escoles i instituts públics, com són l'Institut La Guineueta, l'Escola Marinada, l'Escola Àgora i l'Institut Escola Artístic Oriol Martorell i els centres concertats Jesús Maria Claudina Thévenet, Molina i Grey. A més, hi ha tres escoles bressols municipals i tres de gestió privada. El barri també va comptar de 1965 a 1995 amb un centre educatiu conegut com a Escola Ginesta de la Guineueta a iniciativa del mossèn Josep Maria Comerma que ja durant la dictadura ensenyà des d'una visió catalana, però que l'arquebisbat de Barcelona va decidir tancar per manca de viabilitat econòmica, malgrat els esforços dels pares per a mantenir-la.