Queen és un grup de rock britànic format el 1970 pel cantant Freddie Mercury, el guitarrista Brian May, el baixista John Deacon i el bateria Roger Taylor. És un dels principals grups de música del i és considerat un dels millors de la història, sent alhora un dels majors influents de la música actual, en especial dins del rock dur i el heavy metal.
El grup va néixer després de la separació del grup Smile del qual Brian May i Roger Taylor en formaven part. El 1971, després de buscar per un temps un baixista, s'hi incorpora John Deacon, que seria el baixista definitiu del grup, conformant així la formació del grup Queen (nom suggerit per Freddie Mercury) a la ciutat de Londres, Anglaterra, el 1971.
Queen va patir la baixa de dos dels seus integrants (Freddie Mercury, mort el 1991, i John Deacon, retirat des del 1997). No obstant això, actualment la banda continua en actiu amb dos dels seus membre originals (Brian May i Roger Taylor), i amb la incorporació del cantant Paul Rodgers entre 2004 i 2009 i d'Adam Lambert des del 2011 fins a l'actualitat.
Queen és considerat una de les millors agrupacions musicals de la història. El grup és conegut per la seva gran diversitat musical, tant vocal com instrumental, així com pels seus multitudinaris concerts. A més, amb unes vendes estimades de al voltant de 200 milions d'àlbums, Queen és un dels grups més exitosos de tots els temps; el seu primer àlbum recopilatori, Greatest Hits (1981), és encara l'àlbum més venut en la història del Regne Unit amb 6 milions de còpies venudes en aquest país. Queen va ser nomenat el tretzè millor artista de hard rock de tots els temps en una llista elaborada per VH1 (VH1 's 100 Greatest Artists of Hard rock list); a més, en un sondeig realitzat per l'emissora BBC Radio 2 el 2007, Queen va ser escollit com «el millor grup britànic de tots els temps». La revista Rolling Stone va incloure el grup a la seva llista "Els millors artistes de tots els temps, a la posició 52.
En 2018, la banda va rebre el premi "Lifetime Achievement Award", un guardó dels Premis Grammy que és dona en homenatge a aquells artistes que van fer al llarg de la seva vida contribucions de gran importància en el camp de la gravació de música. D'entre les cançons de més èxit comercial i popular de Queen, se'n poden destacar «We Are the Champions», «Another One Bites the Dust» (dos dels senzills més venuts de la història, amb més de 9 milions de còpies), «We Will Rock You», «Bohemian Rhapsody» (segons la revista Mojo l'any 2000, la millor cançó de tots els temps, i segons la Triple J, la sisena millor), «Don't Stop Me Now» (considerada la cançó més feliç del món), «I Want to Break Free», «A Kind of Magic», «Somebody To Love», «Crazy Little Thing Called Love» (5,58 còpies venudes), «Under Pressure» (amb David Bowie, número 1 al Regne Unit) i «Radio Ga Ga».
Història 1965-1971: Inicis El 1965 Faroukh Bulsara (Freddie Mercury), cantant del grup Sour Milk Sea, coneix Tim Staffell, llavors cantant i baixista del grup Smile, del qual també formaven part Brian May i Roger Taylor. Un any després, Smile fitxa per Mercury Records i enregistra un single sense èxit. Tot i això fa concerts importants compartint escenari amb Pink Floyd o Free. Uns quants anys més tard, aquest single i alguna altra demo de Smile apareixeran publicades en CD.
Durant l'any 1969, Faroukh (més conegut com a Freddie) i Roger Taylor obren una parada de roba al mercat de Kensington (Londres), fet que els porta a conèixer l'àmbit més modern i informal de la zona, agafant referències pels seus temes. El 1970 Tim Stafell abandona Smile, però Brian May, Roger Taylor i Faroukh Bulsara decideixen treballar junts. El nou grup passa a anomenar-se Queen i toquen junts per primer cop en 1971. Després d'intentar-ho amb tres baixistes diferents, finalment se'ls afegeix John Deacon, completant el grup, que va restar igual durant vint anys.
1972-1974: Primers llançaments El 1972 treballen en el primer àlbum, i el 1973 apareix el primer single, «Keep Yourself Alive». Abans de la publicació definitiva del disc, Freddie Mercury intenta llançar música en solitari sota el nom de Larry Lurex i publica un single de dues versions amb aquest nom. La idea fracassa perquè Larry Lurex representa una paròdia del rocker Gary Glitter, que el públic no accepta de bon grat.
El primer àlbum, titulat simplement Queen, surt a la venda el 1973, després d'haver estat gravat aprofitant espais de temps en què a l'estudi de gravació no hi anava a gravar ningú. El grup realitza la seva primera gira a Anglaterra, com a teloners de Mott the Hoople. Durant el mateix any tornen a entrar a l'estudi (en millors condicions) i graven el seu segon disc, anomenat Queen II. «Seven Seas Of Rhye», escrita per Freddie, dona a Queen el seu primer gran single, al qual va seguir una reeixida gira amb record de vendes que acaba al Rainbow Theatre de Londres. També van de gira per primer cop a Europa, Austràlia i Amèrica (a aquesta última, telonejant Moot the Hoople, juntament amb Aerosmith).
El 1974 surt a la venda el seu tercer disc, Sheer Heart Attack. Per primera vegada, un single de Queen arriba a la tercera posició de les llistes amb «Killer Queen», que va ser nominada per a un premi Ivor Novello. El grup realitza la seva primera gira per Japó. Ja en aquella època, els concerts finalitzaven amb la sintonia d'una primitiva versió de l'himne d'Anglaterra, «God Save The Queen», que havien enregistrat especialment pels directes.
1975-1979: Arribada a l'èxit internacional Queen fitxa per EMI passat un any de la publicació del seu tercer disc, i es disposen a gravar el seu disc més arriscat i amb més pressupost fins a la data. El primer single publicat d'aquest disc serà «Bohemian Rhapsody», amb el qual aconsegueixen el seu primer número 1 a les llistes, i Freddie Mercury, el seu autor, guanya un nou Premi Ivor Novello. El 21 de novembre d'aquell mateix any sortiria a la venda el quart disc de Queen, A Night At The Opera. El disc acaba amb una versió actualitzada de «God Save The Queen», la qual, des d'aquell moment, és la que s'utilitzaria a l'hora de finalitzar tots els concerts. El 1976 editen el seu cinquè disc, A Day At The Races, recolzat pel single «Tie Your Mother Down». Queen toquen al Hyde Park de Londres, sent aquest concert el major que s'hi havia fet fins llavors.
El 1977 treuen el seu sisè disc, News Of The World. Les seves cançons «We Are the Champions» i «We Will Rock You» es col·loquen primeres a les llistes dels Estats Units. Des de llavors, tots els concerts s'acabarien amb Queen tocant aquestes dues cançons, just abans d'interpretar l'himne. Aquest any, «Bohemian Rhapsody» és votada el millor single britànic dels últims 25 anys als premis Britannia. Queen comença la seva major gira fins ara als Estats Units, fent ple tres nits al Los Angeles Forum.
El seu àlbum del 1978, Jazz, compta amb els exitosos singles «Don't Stop Me Now», «Fat Bottomed Girls» i «Bicycle Race». L'any següent Queen publica el seu primer disc en directe, Live Killers, extret de la seva darrera gira europea de llavors.
1980-1984: Canvi de so, col·laboracions i any sabàtic El primer any de la dècada dels 1980, Queen treu a la venda el seu vuitè disc The Game amb el qual mostren un canvi musical força radical en allunyar-se per primera vegada del rock dur que fins a la data els havia caracteritzat. un dels singles de l'àlbum, «Crazy Little Thing Called Love» és número 1 arreu del món, mentre que «Another One Bites the Dust» es transforma en el principal èxit de Queen als Estats Units. Reben el premi «Millor grup» per Dick Clarke; en aquest moment ja han venut 45 milions d'àlbums. També per primera vegada utilitzen sintetitzadors a l'estudi. La gravació de The Game, va ser alternada amb l'enregistrament per encàrrec de la banda sonora de la pel·lícula futurista Flash Gordon, que apareixeria l'any següent com el seu novè disc.
L'any següent, Queen actua a Sud-amèrica, amb molts concerts a estadis, que Freddie sempre preferia. També actuen a Montreal, d'on en trauran el vídeo We Will Rock You. Aquesta gravació es reeditarà l'any 2007 en format CD i DVD remasteritzada i rebatejada com Rock In Montreal. Durant el transcurs d'aquests concerts presentarien un tema nou, «Under Pressure», que a l'estudi haurien compost i enregistrat juntament amb David Bowie. El grup publica el seu primer àlbum recopilatori, anomenat Greatest Hits, el qual edevé tot un èxit.
Freddie Mercury grava diverses cançons entre 1981 i 1983 amb Michael Jackson, inclosa una demostració de "State Of Shock", "Victory" i "There Must Be More to Life Than This". Am tot, en cap moment no es va publicar oficialment cap d'aquestes col·laboracions, tot i que encara existeixen enregistraments bootleg. Finalment Jackson va gravar el single "State Of Shock" amb Mick Jagger per a l'àlbum Victory dels Jacksons. Mercury va incloure la seva versió en solitari de "There Must Be More To Life Than This" en el seu àlbum primer àlbum en solitari Mr. Bad Guy. També aquesta cançó va ser reelaborada i publicada per Queen en el seu àlbum de recopilació Queen Forever el 2014.
Ja al 1982, Queen publica el seu desè disc Hot Space, que és considerat com el disc més criticat pel públic que els venia seguint des de sempre, ja que per a l'ocasió el grup s'havia inclinat gairebé del tot cap al pop més discotequer. Durant la següent gira toquen al camp Elland Road a Leeds, a Milton Keynes Bowl (dels quals el 2006 se n'editarà un CD i DVD sota el títol de Queen on fire - Live at the Bowl), a Bedfordshire i al Seibu Lions de Tòquio. El baterista del grup Roger Taylor treu el seu primer disc en solitari, Fun In Space. Mercury i Taylor van cantar al disc d'estudi de Billy Squier, Emotions in Motion.
L'any 1983 Queen decideix prendre's un any sabàtic. Brian May enregistra un single de tres temes juntament amb el guitarrista Eddie Van Halen, que apareixerà sota el nom de Star Fleer Project. Roger Taylor treu el seu segon disc en solitari Strange Frontier.
Després d'aquest descans, Queen publica The Works, el seu onzè disc. Com a singles publicats destaquen «It's A Hard Life», «I Want To Break Free», «Hammer To Fall» i «Radio Ga Ga». Per al videoclip de «I Want To Break Free», es mostra tot el grup de dones com a paròdia d'una telenovel·la anglesa. A Europa fa molta gràcia, però als Estats Units no ho troben tant graciós i el vídeo és censurat. Més tard, Freddie contribueix amb la cançó «Love Kills» a la restauració de la pel·lícula Metropolis i en cedeix els drets a canvi dels drets sobre els decorats de la pel·lícula. Aquests decorats són utilitzats per a l'enregistrament del videoclip de «Radio Ga Ga» i per decorar l'escenari de la seva propera gira mundial.
1985-1989: Live Aid, descans i projectes diversos Queen comença l'any 1985 fent doblet al Rock In Rio, on compartiran escenari amb artistes com Iron Maiden, AC/DC, Scorpions i Judas Priest. Freddie Mercury treu el seu primer disc en solitari, Mr. Bad Guy. També toquen a Sud-àfrica només per a espectadors no segregats (era l'època de l'apartheid) i dona els beneficis a l'escola Kutlawanong per a sords. Continuen la gira mundial tocant per última vegada a la seva història al Japó. Finalitzen la gira actuant al llegendari concert multitudinari Live Aid, que se celebra simultàniament als Estats Units i Anglaterra, on l'esdeveniment té lloc a l'Estadi de Wembley de Londres. La raó del festival és recaptar diners per a Etiòpia. Van compartir escenari amb Phil Collins, Bob Geldof, David Bowie, i Status Quo entre molts altres, però sobretot va ser la seva presentació de vint minuts la més recordada fins avui dia, i la que ha aconseguit ser considerada per la crítica i els fanàtics de la música com una de les millors de la història, si no la millor. A finals d'aquest mateix any, Queen edita el primer single del seu futur nou treball One Vision i passa també a formar part de la banda sonora de Iron Eagle.