El Vapor Aymerich, Amat i Jover és una antiga fàbrica tèxtil situada a la Rambla d'Ègara de Terrassa, declarada bé cultural d'interès nacional. Actualment allotja el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.

Història El 1892, els industrials egarencs Josep Aymerich i Grané, Pau Amat i Boguñà i Francesc Jover i Barba van constituir una societat per a la fabricació de draps de llana. Inicialment s'instal·laren al Vapor de Josep Ros, que els llogà el local i la força motriu, però cap als anys 1905-1906, tots tres van decidir construir el seu propi vapor. Pau Amat va demanar als altres dos socis que l'immoble que anaven a construir fos propietat d'una societat separada jurídicament de la companyia, i d'aquesta manera van constituir una societat anònima.

El 25 de gener del 1907 van sol·licitar el permís d'obres, que obtingué l'informe favorable de la Comissió de Foment el 20 de març i l'acord del Consistori el 26 de març. El projecte va ser obra de l'arquitecte Lluís Muncunill i l'execució va anar a càrrec del mestre d'obres Baltà Comelles. Les obres es van realitzar entre 1907 i 1908 i van donar feina a uns 200 operaris, i en contra del que era usual a l'època, no va haver-hi cap accident. S'hi van emprar 31.000 quintars de ciment de Sant Joan de les Abadesses i 37.000 més de Vallirana, 240.000 rajoles fines i 2.000.000 entre toves i altres rajoles. La façana és del mateix arquitecte, però informada per l'arquitecte municipal substitut, Melcior Vinyals, i aprovada el 17 de gener del 1908. El nou vapor es va inaugurar el novembre del 1908. La màquina de vapor de 40 CV va ser construïda pels tallers Nuevo Vulcano de la Barceloneta, i una bona part de la maquinària era catalana.

El 1912, va morir Francesc Jover i la seva vídua va decidir de separar-se de la societat industrial, que es transformà en Aymerich i Amat,, però no de la immobiliària. La fàbrica acollia tot el procés de transformació de la llana (filats, teixits i acabats), i el 1915 hi treballaven 400 persones. Hi havia 2.400 pues de filatura per a la llana cardada i 3.300 per a la llana pentinada —estam—, 1.090 pues per a tòrcer i 90 telers. Fabricavenn teixits de llana anomenats «novetats» destinats a vestits masculins i femenins. El 1920, els filats es van traslladar a Fígols i la fàbrica de Terrassa es va especialitzar en teixits, llogant llogant part del seu espai a altres empreses.

L'edifici va quedar greument afectat per les riuades del 1962. Finalment, la fàbrica va plegar el 1976, i la darrera gran empresa que hi va treballar va ser la Manufactura Auxiliar SA, que va tancar el 1978. El 1983, el recinte va ser adquirit per la Generalitat de Catalunya, que la va rehabilitar com a seu del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.

Rehabilitació Els arquitectes Joan Margarit i Carles Buixadé van ser els encarregats de la primera fase de la rehabilitació, inaugurada el 1984. Va incloure la restauració de la façana, el cos de la màquina de vapor i les calderes, eliminant la capa de calç blanca i deixant al descobert l'obra vista. El 1996 es va acabar una segona rehabilitació, que va incorporar a l'edifici un soterrani de 3.300 m².

El 2000 va finalitzar una tercera intervenció, obra dels arquitectes Quim Larrea i Francesc Patrís. L'entrada es va situar a la part nord del conjunt, en un nou edifici que inclou la recepció i el restaurant, i es va instal·lar la façana fotovoltaica a la paret mitgera del bloc d'habitatges contigu al vapor.

miniatura|esquerra|Coberta del Vapor miniatura|esquerra|Sostre de l'interior de la nau principal

Arquitectura El recinte està format per una gran nau de producció d'11.000 m²; un edifici annex de tres cossos destinat a allotjar la sala de calderes, la sala de la màquina de vapor i el taller d'electricitat; un pati, la xemeneia de 42 m d'alçada, i l'edifici de les oficines, que feia front a la rambla.

La nau de producció és un espai uniforme. La sustentació de la coberta es realitza mitjançant 300 pilars de ferro colat fets als tallers Nueva Vulcano de la Barceloneta. Es calcula que el ferro emprat pesa uns 340.000 kg. Els pilars servien també com a baixants d'aigua i com a suport dels embarrats, els enginys que transmetien la força de la màquina de vapor a totes les màquines de la fàbrica.

La coberta de la nau principal està formada per arcs i voltes de maó (volta catalana) tibades amb ferro. Les voltes es combinen amb claraboies adoptant el sistema de dents de serra. La nau no té finestres: la il·luminació zenital s'aconsegueix amb les àmplies claraboies. Les voltes de la coberta són agosarades i estètiques: amb materials moderns (ferro colat) i econòmics (rajoles i maons), Muncunill va aconseguir una combinació de funcionalitat i estètica.

La sala de màquines, de gran sobrietat, és construïda amb maons i coberta amb voltes. La seva situació li permet distribuir racionalment l'energia al conjunt de la nau.

La xemeneia està situada al pati i té forma troncocònica, amb cèrcols que reforcen l'estructura. La base és octogonal, amb arcuacions i motllures; al coronament té collarins de diferents amplades amb ceràmica esmaltada. El fust té 35 m d'alçada i té un pas interior de 2,30 m amb una alçada de 7 m.

Referències

Vegeu també Centre de Documentació i Museu Tèxtil Cotonera Canals

Bibliografia

Categoria:Fàbriques tèxtils de Terrassa Categoria:Edificis modernistes de Terrassa Categoria:Patrimoni monumental de Terrassa Categoria:Obres de Lluís Muncunill