Lupitus Barchinonensis, Seniofred Llobet o Sunifred Llobet, (950?, Alt Penedès) va ser un religiós i astrònom català del segle Xé (tot i que la seva identitat no està prou contrastadaPratt Lattin, Harriet. Lupitus Barchinonensis. Speculum. Volum 7, Num. 1 (Gener, 1932), Pàgines 58-64. Vernet, Juan i Parés, Ramon (eds.). La ciència en la història dels Països Catalans. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona, 2004. Volum 1. . Pàgina 40. ), parent dels bisbes Vives i Deodat de Barcelona.La cronologia no és prou clara: Vives si que era bisbe en aquesta època, però Deodat ho va ser ben entrat el segle XI, entorn 1010-1020. Des de l'any 975 fins al 995 va ser ardiaca de la catedral de Barcelona i home de confiança del comte Borrell II. Se'n conserven diferents escrits al Scriptorium del Monestir de Ripoll. L'ultima notícia que tenim de Sunifred Llobet, és que va anar a Roma en pelegrinatge, però no hi ha cap registre que en tornés.
Va ser mestre, molt probablement, de Gerbert d'Orlhac, (el que més tard va esdevenir Papa amb el nom de Silvestre II) durant els seus anys de formació a Vic i a Ripoll. Anys després, Gerbert, que ja era bisbe de Reims, va escriure una carta a un monjo del Scriptorium del Monestir de Ripoll, datada l'any 984, en què li demana un llibre d'astrologia de Lupitus Barchinonensis, molt probablement el Ms.225Assaig d'història de les idees físiques i matemàtiques a la Catalunya medieval / Josep Maria Millàs i Vallicrosa; pròleg : Joan Vernet. -
Es té constància que es va dedicar a traduir al llatí algunes obres àrabs d'astronomia, entre elles se li atribueix el Ms.225 de Ripoll sobre l'ús de l'astrolabi i, per aquest motiu es pensa que va construir l'astrolabi més antic del món amb caràcters carolingis (l'astrolabi de Barcelona)Un astrolabe carolingien et l'origine de nos chiffres arabes; Marcel Destombes; a Separata de: Archives internationales d'histoires des sciences, Número 58-59 (1962). Pàgines 1 a 43.
L'Acadèmia de Ciències de Barcelona va demanar l'astrolabi en préstec a l'Institut du Monde Arabe de Paris, on el va cedir el seu descobridor, Marcel Destombes, per fer-ne una còpia. Actualment aquesta còpia es troba a la col·lecció del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya amb el número de registre 9164.
Referències
Categoria:Astrònoms catalans Categoria:Científics catalans històrics Categoria:Catalans morts al segle X Categoria:Catalans nascuts al segle X