Els bulbuls són un grup d'ocells de mitjana grandària, que pertany a l'ordre dels passeriformes, i formen la família dels picnonòtids (Pycnonotidae). Són aus molt adaptables, utilitzades com a ocells de gàbia per llurs cants, la qual cosa ha fet que algunes espècies hagen estat introduïdes en molts llocs, sovint amb èxit.
Morfologia Els bulbuls són ocells esvelts de coll curt i llarga o mitjana cua. Les ales són curtes i arrodonides. El bec generalment és llarg i prim, i de vegades acabat en un petit ganxo. El plomatge en general és marró, gris o verd, rarament negre, sovint contrastat amb zones grogues, blanques o vermelles. Sovint el color dels ulls contrasta amb el color general de l'ocell. Alguns tenen crestes molt distintives. En general, escàs dimorfisme sexual, amb unes femelles generalment una mica més petites, però en algunes espècies les diferències són molt marcades. L'espècie més petita és Phyllastrephus debilis, que fa uns 13 cm de llargària, i la més grossa Pycnonotus zeylanicus, amb uns 29 cm.
Els bulbuls són ocells molt vocalitzadors, i els crits de la majoria de les espècies es descriuen com a nasals o aspres. Un autor va descriure el cant del bulbul d'orelles brunes (Hypsipetes amaurotis) com «un dels sons menys atractius produïts per cap ocell».
Hàbitat i distribució La família es distribueix per gairebé tota l'Àfrica, i a l'Àsia, per l'Orient Mitjà, Àsia meridional, Indonèsia, i cap al nord fins al Japó. Únicament unes poques espècies habiten algunes illes tropicals de l'oceà Índic. Tot i que algunes espècies es troben en hàbitats variats, les espècies de l'Àfrica viuen predominantment a la selva, mentre que les espècies forestals són rares a l'Àsia, on prefereixen les zones més obertes. S'han adaptat a zones humanitzades, i poden fer malbé a les collites.
Comportament i ecologia Alimentació La majoria són frugívors i complementen la seua dieta amb alguns insectes. També poden menjar llavors, brots i inclús petits vertebrats. Mentre que hi ha una important minoria d'especialistes, particularment a l'Àfrica, les espècies d'espais oberts, en particular, són generalistes.
Reproducció Són generalment monògams, amb algunes excepcions. Fan el niu a la bifurcació d'una branca, en un arbre o arbust, amb branques, teranyines, fulles i altres materials. Allà ponen 2 – 5 ous de color rosa o blanc, tacats en roig, porpra o marró. Coven 11 - 14 dies, i els pollets romanen al niu 14 - 18 dies.
Taxonomia
La família Pycnonotidae va ser introduïda pel zoòleg anglés George Robert Gray el 1840 com a subfamília Pycnonotinae de la família dels Turdidae.
La paraula àrab bulbul (بلبل) s'utilitza de vegades per referir-se al "rossinyol" així com al bulbul, però la paraula bulbul es refereix als ocells tractats en aquest article.
Diversos estudis genètics, durant la primera dècada del present segle, han ocasionat importants canvis en la classificació d'aquesta família. Els estudis de Cibois et al., 2001, van tindre com a conseqüència que s'apartés el gènere Phyllastrephus, formant amb ell una família diferent. Els estudis de Beresford et al., 2005, també van apartar el gènere Nicator en la seua pròpia família.
Un estudi publicat el 2007 per Ulf Johansson i els seus col·laboradors, basat en tres marcadors nuclears, va determinar que el gènere Andropadus no era monofilètic. En la revisió taxonòmica posterior, diverses espècies es van transferir a tres gèneres restablerts: Arizelocichla, Stelgidillas i Eurillas. Només el bulbul verdós costaner (Andropadus importunus) es va mantenir dins d'Andropadus. Un estudi de Subir Shakya i Frederick Sheldon publicat el 2017 va determinar que les espècies de l'extens gènere Pycnonotus formaven diversos clades profundament divergents. En conseqüència, el gènere es va dividir i es van restablir diversos gèneres per acollir aquests clades.
Segons la classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 13.2, 2023), aquesta família està formada per 32 gèneres amb 166 espècies: Gènere Acritillas amb una espècie: Acritillas indica. Gènere Alcurus amb una espècie: Alcurus striatus. Gènere Alophoixus am 8 espècies. Gènere Andropadus amb una espècie: Andropadus importunus. Gènere Arizelocichla amb 12 espècies. Gènere Atimastillas amb una espècie: Atimastillas flavicollis. Gènere Baeopogon amb dues espècies. Gènere Bleda amb 5 espècies. Gènere Brachypodius amb 4 espècies Gènere Calyptocichla amb una espècie: Calyptocichla serinus. Gènere Chlorocichla amb 5 espècies. Gènere Criniger amb 5 espècies. Gènere Euptilotus amb una espècie: Euptilotus eutilotus. Gènere Eurillas amb 5 espècies. Gènere Hemixos amb 4 espècies. Gènere Hypsipetes amb 25 espècies. Gènere Iole amb 7 espècies. Gènere Ixodia amb 3 espècies. Gènere Ixonotus amb una espècie: Ixonotus guttatus. Gènere Ixos amb 5 espècies. Gènere Microtarsus amb una espècie: Microtarsus melanoleucos. Gènere Neolestes amb una espècie: Neolestes torquatus. Gènere Nok amb una espècie: Nok hualon. Gènere Phyllastrephus amb 20 espècies. Gènere Poliolophus amb una espècie: Poliolophus urostictus. Gènere Pycnonotus amb 34 espècies. Gènere Rubigula amb 5 espècies. Gènere Setornis amb una espècie: Setornis criniger. Gènere Spizixos amb dues espècies. Gènere Stelgidillas amb una espècie: Stelgidillas gracilirostris. Gènere Thescelocichla amb una espècie: Thescelocichla leucopleura. Gènere Tricholestes amb una espècie: Tricholestes criniger.
Filogènia Filogènia basada en un estudi de Subir Shakya i Frederick Shelden publicat el 2017, amb els gèneres revisats tal com es defineixen a la llista de comprovació AviList. Les posicions del Bulbul carapelat (Nok hualon) i del Bulbul cellagroc (Acritillas indica) es basen en un estudi de Jérôme Fuchs i col·laboradors publicat el 2018. Tal com es defineixen actualment, els gèneres Chlorocichla i Arizelocichla no són monofilètics.
Relació amb els humans El bulbul orfeu (Pycnonotus jocosus) i el bulbul cul-roig (Pycnonotus cafer) han estat capturats en gran nombre per al comerç d'animals de companyia i introduïts àmpliament en regions tropicals i subtropicals, com ara el sud de Florida, Fiji, Austràlia i Hawaii. Totes dues espècies poden esdevenir plagues agrícoles als territoris on han estat introduïdes: el bulbul orfeu pot causar danys a la fruita de plantacions comercials i jardins, mentre que el bulbul cul-roig s'alimenta de fruites, verdures i brots florals, entre altres productes agrícoles.
En general, els bulbuls i els bulbuls verds resisteixen relativament bé les pressions humanes sobre el medi ambient i toleren els hàbitats alterats. Al voltant de tretze espècies es consideren amenaçades per les activitats humanes; es tracta principalment d'espècies forestals especialitzades afectades per la pèrdua d'hàbitat.
Referències
Bibliografia