La morfologia computacional és una àrea d'estudi de la lingüística computacional que tracta del processament automàtic de les formes de les paraules, bàsicament en la seva representació grafèmica, és a dir, en la seva forma escrita. La finalitat d'aquesta disciplina científica és incorporar als ordinadors l'habilitat de tractar el llenguatge natural humà i facilitar el tractament informàtic de les llengües i el seu estudi. Actualment, la lingüística computacional -que rep altres denominacions com llenguatge natural, tecnologies de la llengua o enginyeria lingüística- compta amb tres línies d'investigació que tenen en comú l'aplicació de la informàtica a la investigació lingüística:

la lingüística computacional teòrica la lingüística computacional aplicada la informàtica aplicada a la lingüística

La lingüística computacional, d'altra banda, és considerada una subdisciplina de la intel·ligència artificial, una branca de la informàtica encarregada de la comprensió de la intel·ligència i del disseny de màquines i programes amb característiques associades a la intel·ligència humana.

Objectius de la morfologia computacional Una tasca fonamental en morfologia computacional consisteix en la segmentació del text en unitats discretes i en l'assignació d'informació morfològica a cada una de les unitats identificades. Per a descriure els diferents fenòmens morfològics s'han desenvolupat diversos formalismes. Segons Karlsson i KartunenKarlsson i Kartunen (1997). Subsentencial Processing A Survey of the State of the Art in Human Language Technology (ed.) Cole, R. Giardini Editori e Stampatori la recerca en mètodes eficients per a l'anàlisi i generació de formes ja no és una àrea de recerca activa. Actualment la recerca en morfologia computacional està més centrada en l'aprenentatge automàtic de la morfologia, i també en l'adquisició automàtica d'informació lèxica i morfosintàctica.

Conceptes Morfema: unitat bàsica del procés morfològic. Entenem per morfema la unitat mínima recurrent amb significat, no descomponible en elements menors portadors de significat lèxic o gramatical. Els morfemes estan formats per fonemes, elements mínims del sistema sonor de les llengües, desproveïts de significat, però són capaços de contrastar i distingir significats. Els morfemes es poden dividir en: Morfemes lliures; morfemes que poden construir paraules, per exemple el morfema casa en català o cat en anglès Morfemes travats o lligats; aquestos només succeeixen en combinació amb altres morfemes. Tots els afixos són morfemes travats. Per exemple la paraula cases consta del morfema lliure casa i del morfema travat s. Per altra banda els morfemes també es poden dividir en: Morfemes lèxics; les arrels dels mots, on hi ha tota la informació lèxica. Morfemes gramaticals; on hi ha els morfemes flexius i els derivatius. Base: és el mot simple o morfema lèxic al qual afegim afixos per a obtenir un paradigma flexiu o per a formar nous mots. Arrel: morfema lèxic comú a tot un paradigma flexiu o derivatiu un cop eliminats tots els afixos. L'arrel coincideix amb la base si aquesta està formada per un únic morfema. Afix: altres elements que acompanyen a l'arrel i que acostuma a aportar significats addicionals. Trobem diversos casos d'afixos: Prefix; un afix que es posa davant de la base. Sufix; un afix que es posa després de la base. Circumfix; combinació d'afix i sufix que junts expressen alguna característica. Infix; és un afix on la seva ubicació es determina segons una o més condicions fonològiques, i fins i tot pot aparèixer dins l'arrel a la qual s'afixa. Reduplicació; cas extrem d'afixació. La forma de l'afix depèn de la base a la qual s'afixa (en copia una part d'aquesta) i pot ser completa o parcial.

Tècniques i formalismes Descomposició morfològica. Es basa a tenir:

diccionari: amb la informació morfosintàctica sobre la base o paraula que es considera forma de referència (Ex: "cantar:V1"). regles: amb la informació sobre la morfologia de la llengua (Ex: "o:ar:VMIP1S:V1,es:ar:VMIP2S:V1,a:ar:VMIP3S:V1,em:ar:VMIP1P:V1,eu:ar:VMIP2P:V1,en:ar:VMIP3P:V1"). (Nota: Les etiquetes utilitzades en aquest exemple són les PAROLE (Eagles) que es poden trobar a http://garraf.epsevg.upc.es/freeling/doc/userman/parole-ca.html )

Sistema de dos nivells o morfologia de dos nivells. Aquesta estratègia fou proposada per K. Koskenniemi al principi dels anys vuitanta (Koskenniemi, 1983) per a l'idioma finès. S'inspira en la fonologia generativa (Chomsky i Halle, 1968), en la qual mitjançant regles de reescriptura que operen seqüencialment les representacions fonològiques abstractes (nivell lèxico) es converteixen en formes superficials (nivell superficial) passant per una sèrie de representacions o nivells intermijos.

Programari relacionat FreeLing. Un paquet de programes en codi obert, dissenyat per a ser utilitzat com a biblioteca externa amb diversos serveis d'anàlisi del llenguatge; inclou una interfície de línia d'instruccions que permet analitzar fitxers de text. PC-KIMMO. Processador morfològic capaç de generar i analitzar paraules segons el formalisme dels dos nivells. Linguistica . Programa de John Goldsmith per a explorar l'adquisició no supervisada de l'estructura morfològica d'una llengua.

Referències

Categoria:Disciplines de la lingüística Categoria:Escriptura