1953 (MCMLIII) fon un any començat en dijous.
Esdeveniments Països Catalans
Resta del món 28 de febrer - Cambridge (Anglaterra): James Watson i Francis Crick anuncien el descobriment de l'estructura química de l'ADN, obtinguda al Cavendish Laboratory. 6 de març - Unió Soviètica: Gueorgui Malenkov succeeix a Stalin al capdavant del govern soviètic. 26 de març - Pittsburgh (Pennsilvània, EUA): Jonas Salk inventa la vacuna contra la poliomielitis. 2 de maig - Amman (Jordània): Hussein ibn Talal, rei efectiu del país des de l'11 d'agost de l'any anterior, n'ocupa el tron en complir 18 anys. 29 de maig - Nepal: L'explorador i alpinista neozelandès Edmund Hillary i el xerpa Tenzing Norgay són les primeres persones a aconseguir fer el cim de l'Everest. 26 de juliol - Santiago (Cuba): 165 joves encapçalats per Fidel Castro assalten el quarter de Moncada (Revolució Cubana). 27 de juliol - Armistici en Corea consagrant lstatu quo ante bellum. Els Estats Units han perdut 30.000 soldats, i 115.000 van ser ferits. 12 d'agost - Inici del Hartal de 1953 27 d'agost - Es firma el Concordat entre la Santa Seu i govern franquista. 26 de setembre - Es firma el Pacte de Madrid entre els Estats Units d'Amèrica i govern franquista. 9 de novembre - Cambodja s'independitza de França. 30 de desembre - els Estats Units: s'hi posen a la venda els primers televisors en color.
Premis Nobel +CampGuardonatsFísica Frits ZernikeQuímica Hermann StaudingerMedicina o Fisiologia Hans Adolf Krebs Fritz Albert LipmannLiteratura Winston ChurchillPau George Marshall
Naixements Països Catalans 18 de gener - Aiguafreda, Osona: Conxita Puig i Barata, esquiadora catalana, especialitzada en esquí alpí. 26 de gener - Barcelona: Anna Jaques Vidal, jugadora de futbol pionera, que ha jugat en la posició de defensa. 1 de febrer - Benicarló, província de Castelló: Àngel Alonso Herrera, conegut com a “Pitxi Alonso”, futbolista, entrenador i seleccionador nacional de Catalunya. 20 de febrer - Girona: Glòria Compte i Massachs, metgessa pediatra (m. 2007). 24 de febrer - Barcelona: Lina Badimon Maestro, fisiòloga catalana, experta en recerca cardiovascular. 4 de març - Palma: Agustí Villaronga, director de cinema i guionista mallorquí (m. 2023). 30 de març - Barcelona: Mar Targarona, directora, guionista, productora de cinema i actriu catalana. 2 d'abril - Barcelona: Miquel de Palol i Muntanyola, poeta i narrador català. 14 d'abril - Barcelonès: Mercè Conesa González, periodista d'El Periódico de Catalunya, i feminista (m. 2009). 19 d'abril - València: Marc Granell i Rodríguez, poeta valencià. 21 d'abril - John Brumby, polític australià. 24 d'abril - Castelló de la Plana: Teresa Domingo Segarra, economista, professora universitària i política; ha estat diputada europea. 30 d'abril - Barcelona: Joan Massagué Solé, científic. 3 de maig - Barcelona: Dolors Nadal i Aymerich, advocada i política catalana. 29 de maig - Alaquàs: Elvira García Campos, mestra i política socialista valenciana. 24 de juny, Cubells: Inés Sabanés Nadal, llicenciada en Educació física i política espanyola. 29 de juny, Terrassa: Magdalena Heras i Fortuny, cardiòloga catalana (m. 2014). 4 de juliol, Palma: Aina Maria Salom Soler, farmacèutica i política i diputada mallorquina. 7 de juliol - Flix: Xavier Sabaté i Ibarz, polític català. 20 de juliol - Valls, Alt Camp: Margarida Aritzeta i Abad, escriptora catalana. 29 de juliol - Perpinyà: Dominique Bona, escriptora nord-catalana multipremiada que publica novel·les i biografies en francès. 2 d'agost - Sabadellː Manel Dueso i Almirall, actor, dramaturg i director de teatre català (m. 2026). 17 de setembre - Esplugues de Llobregat: Joan Isaac, cantant i compositor. 28 de setembre - Barcelona: Dolors Udina i Abelló, traductora catalana. 20 d'octubre Barcelona: Rodolfo del Hoyo Alfaro, escriptor. Istanbulː Isak Andic Ermay, empresari, fundador de Mango i el català més ric (m. 2024). 23 d'octubre - Sitges: David Jou i Mirabent, poeta, físic i assagista català. 18 de novembre - Reus, Baix Camp: Pere Anguera Nolla, escriptor i historiador català. 20 de desembre - València: José Luis Roberto Navarro, polític ultradretà i empresari. Barcelona: Rafael Bufill, dissenyador industrial.
Resta del món
1 de gener, Changsha (Xina): Han Shaogong (en xinès simplificat: 韩少功; en pinyin: Hán Shǎogōng), escriptor xinès. 26 de gener, Ginnerup, Dinamarca: Anders Fogh Rasmussen, polític danès, 49è Primer Ministre de Dinamarca. 5 de febrer, Cabrera, Colòmbia: Mono Jojoy, guerriller colombià, comandant en cap de les operacions militars i membre del Secretariat de les FARC. 19 de febrer, Madrid: Victoria Vera, actriu espanyola. 24 de febrer, Bait Hanun, Palestina: Salah Shehadeh, líder de Hamàs (m. 2002). 25 de febrer, Madrid: José María Aznar López, polític espanyol, President de la comunitat de Castella i Lleó, 1987-1989), President del Govern Espanyol, 1996-2004) president d'honor del Partit Popular i de la FAES. 28 de febrer, Nova York, EUA: Paul Krugman, economista nord-americà, Premi Nobel d'Economia de l'any 2008. 5 de març, Estocolm, Suècia: Katarina Frostenson, poetessa i escriptora sueca, acadèmica. Madrid: Pilar García Mouton, filòloga, professora d'investigació al CSIC, especialista en dialectologia i geografia lingüística. 6 de març, Bronx, Estat de Nova York, U.S.: Carolyn Porco, científica planetària americana. 12 de març, Mitrovicë, Iugoslàvia: Avni Spahiu, diplomàtic i periodista kosovar. 15 de març, Tirana, Albània: Arta Dade, llicenciada en literatura i política albanesa; ha estat Ministra de Cultura i Ministra d'Exteriors. 16 de març, París, França: Isabelle Huppert, actriu i productora de cinema francesa. 2 d'abril, Marràqueix: Malika Oufkir, escriptora amaziga marroquina. 8 d'abril, Tunis: Pierre Haski, periodista. 13 d'abril, Amiens: Brigitte Trogneux, professora de literatura i esposa d'Emmanuel Macron. 26 d'abril, Oslo, Noruega: A. K. Dolven, artista noruega contemporània, amb una obra que inclou pintura, videoart i instal·lacions. 28 d'abril, Santiago de Xile: Roberto Bolaño, novel·lista i poeta xilè. 6 de maig, Edimburg, Escòcia: Tony Blair, advocat, Primer Ministre del Regne Unit (1997-2007). 13 de maig, Madrid: Miguel García-Baró, filòsof espanyol. 15 de maig, Reading (Berkshire), Regne Unit: Mike Oldfield, compositor i músic. 16 de maig: Kitanoumi Toshimitsu, lluitador de sumo. 23 de maig, Butare, Ruanda: Agathe Uwilingiyimana, política ruandesa, primera cap de govern femenina de Ruanda. 24 de maig: Diego Cugia, escriptor i periodista italià. 25 de maig: Nova York: Eve Ensler, dramaturga, feminista i activista social estatunidenca autora dEls monòlegs de la vagina. 1 de juny: Fuping, Shaanxi: Xi Jinping, polític xinès, President de la República Popular de la Xina. Bærum, Noruega: Liv Arnesen, esquiadora d'esquí nòrdic, guia i conferenciant. 10 de juny, París: Dominique de Courcelles, historiadora de les idees francesa, paleògrafa, restauradora arquitectònica i teòloga. 17 de juny, Frederiksberg, Dinamarca: Eva Koch, escultora i videoartista danesa. 21 de juny, Karachi: Benazir Bhutto, política pakistanesa que fou primera ministra (m. 2007). 22 de juny, Nova York: Cyndi Lauper, cantant i actriu estatunidenca. 23 de juny, Karachi (Pakistan): Benazir Bhutto, política pakistanesa que fou primera ministra del seu país (m. 2007). 6 de juliol, Seguin, Texas, Estats Units: Nanci Griffith, cantant, guitarrista i autora de cançons de country estatunidenca. 12 de juliol, Lidingö, Suècia: John Ausonius, autor d'una sèrie d'atacs racistes comesos el 1991 i 1992 a les ciutats d'Estocolm i Uppsala. 29 de juliol, Deal (Nova Jersey, EUA): Patti Scialfa, cantautora i guitarrista nord-americana, membre de l'E Street Band des de 1984. 9 d'agost, Troyes, França:Jean Tirole, economista francès, Premi Nobel d'Economia de l'any 2014. 11 d'agost, Xangai: Chen Danqing, pintor, escriptor i crític d'art xinès conegut per les seves pintures dels tibetans. 13 d'agost, Montevideo, Uruguai: Carmen de Posadas Mañé, escriptora hispano-uruguaiana, resident a Espanya. 14 d'agost, Los Angeles, Califòrnia, EUA: James Horner, compositor de cinema estatunidenc 17 d'agost, Nițchidorf, Romania: Herta Müller, escriptora alemanya d'origen romanès, Premi Nobel de Literatura de l'any 2009. 12 de setembre, Washington DC: Nan Goldin, fotògrafa i activista estatunidenca. 1 d'octubre, Oslo, Noruega: Grete Waitz, atleta noruega especialista en marató, cursa de fons, 5 cops campiona del món (m. 2011). 4 d'octubre - Zúric, Suïssa: Andreas Vollenweider, músic, compositor i cantant música new-age. 5 d'octubre - Nanquín (Xina): Zhang Xinxin (xinès simplificat: 张辛欣), periodista, realitzadora de cinema i televisió, directora teatral, dissenyadora i escriptora xinesa. 9 d'octubre - París: Sophie Calle, escriptora, fotògrafa i artista conceptual francesa. 10 d'octubre - Milà, Llombardia: Elisabetta Viviani, actriu, cantant i presentadora de televisió italiana. 3 de desembre - Fort-de-France, Martinica: Patrick Chamoiseau, escriptor francès, Premi Goncourt 1992. 3 de desembre - Càller: Gianfranco Cabiddu. Guionista i director de cinema. 17 de desembre - Montevideo: Ana Olivera, professora i política uruguaiana.
Necrològiques Països Catalans 4 de febrer - Vilanova i la Geltrú: Eulàlia Rosell i Capdevila, destacada activista cultural i esperantista catalana (n.1879). 9 d'octubre - la Vall d'Uixó (la Plana Baixa): Honori Garcia i Garcia, notari, historiador i publicista valencià (n. 1896). 13 d'octubre - Barcelona: Joan Llongueras i Badia, músic, pedagog de la música i poeta català. 19 de novembre - Olot: Carme Gotarde i Camps, fotògrafa catalana, i també pintora, dibuixant i escultora (n. 1892). 21 de novembre - Barcelonaː Antònia Ferreras Bertran, pintora i il·lustradora catalana, coneguda per les pintures de flors (n. 1873).
Resta del món 1 de gener - Oak Hill, Virgínia de l'Oest, (EUA): Hank Williams, cantant, compositor i músic estatunidenc. 26 de febrer - Amsterdam: Elisabeth Kuyper, compositora romàntica i directora d'orquestra neerlandesa (m. 1877). 5 de març - Moscou (Rússia): Serguei Prokófiev, compositor rus, d'origen ucraïnès (n. 1891) Ioseb Visarionovitx Djugaixvili, conegut com a Ióssif Stalin, polític soviètic d'origen georgià, cap de l'estat des de 1924 (n. 1878). 4 d'abril - Cascais (Portugal): Carles II de Romania, Rei de Romania Va pujar al tron després del cop d'estat de 1930 contra el seu fill Miquel I de Romania i va romandre-hi fins a l'any 1940 (n. 1893) París: Rachilde, escriptora i editora de premsa francesa (n. 1860). 9 d'abril - Los Angeles, Estats Units: Hans Reichenbach, físic, lògic i un dels més importants filòsofs de la ciència del (n. 1891). 28 d'abril - Santiago de Xile: Roberto Bolaño, escriptor i poeta. 29 d'abril - París: Alice Prin, pintora, actriu, model i cantant de cabaret francesa. 8 de maig - Delmenhorst: Anna Rüling, periodista, de les primeres activistes en favor dels drets de les dones lesbianes (n. 1880).'' 16 de maig - Samois-sur-Seine, París: Django Reinhardt, guitarrista de jazz (n. 1910). 19 de juny - Estats Units: Són executats el matrimoni Julius i Ethel Rosenberg, acusats d'espionatge per passar a l'URSS documents sobre la bomba atòmica. 27 de juny, Monteagle, Tennessee: Mary Anderson, promotora immobiliària, ranxera, viticultora, inventora de l'eixugaparabrisa. 30 de juny, Estocolm: Elsa Beskow, autora i il·lustradora de llibres infantils sueca. 12 de juliol - Sart-lez-Spa (Bèlgica): Joseph Jongen, compositor belga (n. 1783). 23 de juliol, illa Valentia, Irlanda: Maude Delap, biòloga marina, especialista en meduses. 25 de juliol - Simancas, Espanya: Alice Bache Gould, matemàtica, filantropa i historiadora estatunidenca (n. 1868). 26 de juliol - Santiago de Cuba, Cuba: Abel Santamaría, líder del moviment revolucionari cubà (n. 1927).