Giovanni Battista Bassani (Pàdua, pels anys 1650 - Ferrara, 1 d'octubre de 1716) fou un compositor i violinista italià de principis del barroc.
Fou el seu mestre el pare franciscà Castrovillari i, al mateix temps, es distingí com a professor de violí contant entre llurs deixebles el cèlebre Arcangelo Corelli. Desenvolupà els càrrecs de mestre de capella de Sant Petroni de Bolonya (1685) i de la catedral de Ferrara, sent membre de les Acadèmies d'aquestes dues ciutats i de la della Morte.
Entre llurs obres, que li’n donaren gran renom, figurant 31 peces de música profana i religiosa (sonates, motets, salms, etc.), i sis òperes. Aquestes són: Falaride tirano d'Agrigento (Venècia, 1684) Ginebra, infant d'Escòcia (Ferrara, 1680) Amorosa preda di Paride (Bologna, 1684) Alaric, rei dels gots (Ferrara, 1685) La morte de Lusa (Ferrara, 1696) Il conte de Bacheville (Pistoia, 1696).
Referències Volum núm, 8, pàg, 1081 de l'Enciclopèdia Espasa ()
Categoria:Compositors italians del Barroc Categoria:Compositors d'òpera italians Categoria:Músics paduans Categoria:Morts a Bèrgam Categoria:Compositors del Vèneto Categoria:Compositors nascuts al segle XVII Categoria:Compositors morts al segle XVIII