Calígula és una pel·lícula de drama històric eròtic del 1979 centrada en l'ascens i la caiguda de l'emperador romà homònim Calígula. La pel·lícula és protagonitzada per Malcolm McDowell al paper principal, al costat de Teresa Ann Savoy, Helen Mirren, Peter O'Toole, John Steiner i John Gielgud. Bob Guccione, el fundador de la revista Penthouse, va ser-ne el productor.

Història Guccione va tenir la iniciativa de produir una série de llargmetratges eròtics amb alts valors de producció i actors de renom. El reconegut escriptor Gore Vidal va ser contactat per donar un argument per a una pel·lícula i el va basar en el controvertit emperador romà Calígula. Va produir un esborrany de guió sota el títol provisional Gore Vidal's Caligula.

El director del film, Tinto Brass, però, va alterar àmpliament el guió original, el que va portar Vidal a desautoritzar la pel·lícula. El guió final se centra en la idea que "el poder absolut corromp absolutament".

Tant Brass com Vidal estaven en desacord amb la idea de Guccione d'incloure escenes sexuals no simulades, que Brass es va negar a filmar.What Culture#14 : Caligula Com que els productors no van permetre que Brass edités la pel·lícula, van canviar-ne el to i l'estil de manera significativa i van afegir escenes de sexe hardcore no filmades per Brass, convertint així Caligula en un drama eròtic amb Penthouse Pets com a extres a escenes de sexe no simulat filmades durant la postproducció per Guccione i Giancarlo Lui. Aquesta versió, estrenada als cinemes italians el 1979 i als cinemes americans l'any següent, no va tenir en compte les intencions del director de presentar la pel·lícula com una sàtira política. Com a resultat, Brass també va desautoritzar la pel·lícula.

Versions D'aquesta cinta n'existeixen dues versions bàsiques: l'original del productor Tinto Brass, més o menys atrevida, però apta per a sales comercials, i la versió sense censura, distribuïda pel productor Bob Guccione, que hi inclou escenes de sexe lèsbic i fins i tot incest.Gran Bretanya aixeca el vet a l'edició hardcore de Calígula. La Jornada, 1 de setembre del 2008.

L'estrena de Caligula es va enfrontar amb problemes legals i controvèrsies pel seu contingut violent i sexual. Es van estrenar múltiples versions censurades arreu del món, mentre que la seva forma sense tallar continua prohibida a diversos països. Tanmateix, la pel·lícula es considera un clàssic de culte amb un mèrit significatiu pel seu contingut polític i la seva representació històrica.

El guió es va adaptar posteriorment en una novel·lació escrita per William Johnston sota el pseudònim de William Howard. El 2018, Penthouse va anunciar que Alexander Tuschinski estava editant un nou Director's Cut de la pel·lícula, amb l'aprovació de la família de Brass. No s'ha confirmat cap data de llançament per aquesta versió. El 2020, es va anunciar que s'estrenaria una altra versió de la pel·lícula a la tardor d'aquell any, editada per E. Elias Merhige per seguir més de prop el guió original de Gore Vidal en comptes de la visió de Tinto Brass o Bob Guccione.

Argument Calígula és el jove hereu al tron del seu besoncle, l'emperador Tiberi. Un matí, una merla vola a la seva habitació; Calígula considera que això és un mal presagi. Poc després, un dels caps de la guàrdia pretoriana, Nevi Sertori Macró, diu a Calígula que Tiberi demana la seva presència immediata a Capri, on l'emperador viu amb el seu amic Nerva, el seu nebot ximple Claudi, i el fill adoptiu de Calígula (nét de Tiberi) Bessó. Tement l'assassinat, Calígula té por de marxar, però la seva germana i amant Drusil·la el persuadeix perquè hi vagi.

A Capri, Calígula descobreix que Tiberi s'ha depravat, mostra signes de malalties venèries avançades, i amarg amb Roma i la política. A Tiberi li agrada nedar amb joves nus i veure espectacles sexuals degradants que inclouen persones i animals deformats. Calígula observa amb fascinació i horror. Les tensions augmenten quan Tiberi intenta enverinar Calígula davant Bessó. Nerva se suïcida i Calígula intenta matar Tiberi però perd els nervis. Demostrant la seva lleialtat a Calígula, Macró mata Tiberi amb Bessó com a testimoni.

Després de la mort i l'enterrament de Tiberi, Calígula és proclamat nou emperador, després proclama Drusil·la com el seu igual, amb aparent disgust del Senat romà. Drusil·lla, temorosa de la influència de Macró, persuadeix Calígula perquè es desfaci d'ell. Calígula organitza un judici simulat en el qual Bessó és intimidat perquè testifiqui que Macró va assassinar Tiberi, després desterra de Roma la dona de Macró, Énnia. Després que Macró sigui executat en un horrible joc públic, Calígula nomena l'antic conseller de Tiberi, Longinus, com el seu assistent personal mentre declara el dòcil senador Gai Cassi Quèrees com el nou cap de la guàrdia pretoriana.

Drusil·la intenta trobar a Calígula una dona entre les sacerdotesses de la deessa Isis, el culte que practiquen en secret. Calígula vol casar-se amb Drusil·la, però ella insisteix que no es poden casar perquè és la seva germana. En canvi, Calígula es casa amb Cesònia, una sacerdotessa i notòria cortesana, després que ella li doni un hereu. Drusil·la recolza el seu matrimoni de mala gana. Mentrestant, malgrat la popularitat de Calígula entre les masses, el Senat expressa la seva desaprovació pel que inicialment semblen excentricitats lleugeres. Aspectes més foscos de la personalitat de Calígula sorgeixen quan viola els nuvis el dia del seu casament en un petit atac de gelosia i ordena l'execució de Bessó per provocar una reacció de Drusil·la.

Després de descobrir que Cesònia està embarassada, Calígula pateix febre forta. Drusil·la el cuida per recuperar-lo. Quan es recupera completament, Cesònia li dona una filla, Júlia Drusil·la. Durant la celebració, Drusil·la s'ensorra amb la mateixa febre que va patir. Poc després, Calígula rep un altre mal presagi en forma de merla. Malgrat la seva desesperada pregària a Isis, Drusil·la mor de febre. Inicialment incapaç d'acceptar la seva mort, Calígula pateix un atac nerviós i arrasa pel palau, destruint una estàtua d'Isis mentre agafava el cos de Drusil·la.

Ara en una profunda depressió, Calígula recorre els carrers romans disfressat de captaire; provoca una pertorbació després de veure una actuació d'aficionats burlant-se de la seva relació amb Drusil·la. Després d'una breu estada en una presó de la ciutat, Calígula es proclama déu i es decideix a destruir la classe senatorial, que ha arribat a odiar. El nou regnat que lidera esdevé una sèrie d'humiliacions contra els fonaments de Roma les dones dels senadors es veuen obligades a treballar al servei de l'estat com a prostitutes, se'ls confisquen finques, es profana l'antiga religió i es fa servir l'exèrcit per embarcar-se en una simulada invasió de Gran Bretanya. Incapaç de tolerar més les seves accions, Longinus conspira amb Quèrees per assassinar Calígula.

Calígula entra al seu dormitori on l'espera una Cesònia nerviosa. Apareix una altra merla però només la Cesònia li té por. L'endemà al matí, després d'assajar una obra egípcia, Calígula i la seva família són atacats en un cop d'estat encapçalat per Quèrees. Cesònia i Júlia són assassinades, i Quèrees clava l'espasa a Calígula a l'estómac. Amb el seu darrer alè, l'emperador gemega desafiant "Visc!" mentre Calígula i els cossos de la seva família són llançats per les escales de l'estadi i la seva sang es renta del terra de marbre. Claudi és testimoni de tota la prova i s'horroritza fins i tot després de ser proclamat emperador per la guàrdia pretoriana.Calígula en Mixup.

Repartiment

Malcolm McDowell com Calígula Teresa Ann Savoy com Drusil·la Guido Mannari com Macró Patrick Allen com Macro (doblatge en anglès) (no acreditat) John Gielgud com Nerva Peter O'Toole com Tiberi Giancarlo Badessi com Claudi Bruno Brive com Bessó Adriana Asti com Ènnia Leopoldo Trieste com Caricles Paolo Bonacelli com Gai Cassi Quèrees Joss Ackland com Gai Cassi Quèrees (doblatge en anglès) (no acreditat) John Steiner com Longinus Mirella Dangelo com Livil·la Helen Mirren com Cesònia Richard Parets com Mnèster Paula Mitchell com cantant Subura Osiride Pevarello com Gegant Donato Placido com Pròcul Anneka Di Lorenzo com Messalina Lori Wagner com Agripina Valerie Rae Clark com a treballadora del bordell imperial Susanne Saxon com a treballadora del bordell imperial Jane Hargrave com a treballadora del bordell imperial Carolyn Patsis com a treballadora del bordell imperial Bonnie Dee Wilson com a treballadora del bordell imperial Davide com el cavall de Calígula (no acreditat)

Producció Desenvolupament upright|miniatura|Gore Vidal va rebre 200.000 dòlars per escriure el guió de Caligula. Finalment, la pel·lícula no va acreditar cap guionista oficial, només que va ser "adaptada d'un guió" de Vidal.

La revista masculina Penthouse feia temps que participava en el finançament de pel·lícules, ajudant a invertir en pel·lícules fetes per altres estudis, com ara Chinatown, The Longest Yard i El dia de la llagosta, però mai havia produït un pel·lícula per si sola. El fundador de la revista Bob Guccione volia produir una pel·lícula per a adults explícita dins d'una narrativa de llargmetratge que tingués alts valors de producció; va decidir produir una pel·lícula sobre l'ascens i la caiguda de l'emperador romà Calígula. El desenvolupament va començar amb el productor Franco Rossellini, nebot del cineasta Roberto Rossellini. Lina Wertmüller va escriure un guió, però Guccione va rebutjar el guió de Wertmüller i va pagar a Gore Vidal per escriure un nou guió. El guió de Vidal tenia un fort enfocament sobre l'homosexualitat, la qual cosa va portar Guccione a exigir reescriptures per reduir el contingut homosexual per a un públic més ampli. A Guccione li preocupava que el guió de Vidal contingués diverses escenes de sexe homosexual i només una escena de sexe heterosexual, que era entre Calígula i la seva germana Drusilla. Gore Vidal va rebre 200.000 euros pel seu guió, que es titulava Gore Vidal's Caligula.

Els decorats elaborats van ser construïts pel dissenyador de producció Danilo Donati, que també va dissenyar el vestuari, les joies, els pentinats, les perruques i el maquillatge de la pel·lícula. Es van escollir diversos actors principals, Guccione tenia la intenció de fer una pel·lícula que creia, com Ciutadà Kane, seria una fita en la història del cinema. Guccione va oferir funcions de direcció a John Huston i Lina Wertmüller, ambdós van rebutjar la pel·lícula. Després de veure escenes de la pel·lícula Saló Kitty, Guccione va acceptar dinar amb el director d'aquella pel·lícula Tinto Brass, creient que Brass seria la persona ideal per dirigir Caligula. Brass tenia la reputació de ser difícil de tractar als platós de pel·lícula, però Guccione pensava que l'abast èpic de la pel·lícula "mantindria [Brass] a ratlla" i que Brass entenia prou el concepte de la pel·lícula per dirigir-la. Brass va descriure el guió de Vidal com "el treball d'un arterioescleròtic envellit" i va acceptar dirigir només si se li permetia reescriure el guió de Vidal. El guió de Brass va ampliar el contingut sexual per incloure orgies, decoracions fàl·liques i molta nuesa femenina. Pretenia fer "una epopeia sobre l'orgia del poder, no sobre el poder de l'orgia". Guccione va dir que les reescriptures de Brass es van fer per necessitat de la narrativa visual de la pel·lícula i no van alterar el diàleg ni el contingut.