fou un pedagog.
Es va casar amb Antònia Alfaro i va tenir dos fills, Albert i Maria Ferrer. Es va dedicar a l'educació i va treballar a diverses escoles del Maresme on va aplicar els seus mètodes pedagògics relacionats amb l'escola Moderna i el mètode Montessori. L'any 1936 va crear l'Escola Nova Unificada a Premià de Mar, motiu pel qual la repressió franquista va fer que s'exiliés a Burgos durant 3 anys i 9 mesos, separat de la seva família. Quan va tornar a Catalunya l'any 1946 va donar classe a Premià de Dalt fins al desembre del 1958, quan es va jubilar. Malgrat la seva jubilació, va continuar donant classes (principalment a fills d'antics alumnes) i va començar amb el col·leccionisme. Gràcies a les seves tasques educacionals i la seva recerca va aconseguir multitud d'homenatges i recompenses, entre aquestes, la decisió de donar el seu nom a l'Institut de Formació Professional de Premià de Mar.
Biografia Orígens familiars i estudis (1888-1916) Va néixer a Palma el 17 de desembre de l'any 1888, fill de Genaro Ferrer (natural de Puerto Rico) que era metge cirurgià i Antònia Ferrà (natural de Mallorca) i mestressa de casa.
Va viure els seus primers anys a Palma on va cursar estudis Elementals i de Batxiller, a l'Institut Nacional de Palma entre els anys 1904 - 1908. Des de petit havia desenvolupat un gran interès per l'aprenentatge, i això va influenciar en la seva elecció de carrera, triant la de mestre. Va viure a Palma fins als vint anys i a partir del 1909, entrà en contradicció amb el seu pare (ell volia que Cristòfol fos cirurgià, com el) i és traslladà a Barcelona per continuar amb els seus estudis.
El 23 de juny de l'any 1915 a l'edat de 26 anys obtingué els títols de Mestre Superior i Batxiller Superior, aconseguint el títol sense repetir cap curs. Un cop obtingut es va presentar a les oposicions lliures i obtingué el Magisteri per oposicions lliures el 6 de març de 1916, a la primera que ho va intentar.
Activitat pedagògica fins a la Guerra civil La seva primera destinació va ser lEscola GraduadaLa denominació Escola Graduada fa referència a una escola on, a diferència de l'Escola Unitària, els alumnes es distribueixen per graus (nivells educatius) en aules diferents. La introducció progressiva de les Escoles Graduades a partir de les primeres dècades del va representar un canvi significatiu en el sistema escolar espanyol; amb l'establiment de la jornada escolar, l'adequació de l'ensenyament a cada nivell educatiu i el fet de treballar més d'un sol mestre a cada escola. de Caldes de Montbui on va començar el curs el 6 de setembre de 1916 com a mestre dels nois. Allà va conèixer a Antònia Alfaro, mestra de les noies, amb qui es casà. Va estar 3 anys a Caldes fins que el gener de 1920 va ser traslladat a lEscola Graduada de Mollet del Vallès, on estaria fins al novembre del mateix any, ja que al mes de setembre havia començat a compatibilitzar-ho amb l'ensenyament al Col·legi Municipal de Segon Ensenyament de Granollers, on estaria 2 anys fins a l'agost de 1922.Document "Proposició de nom per a l'institut de FP de Premià de Mar" Març 1981
Al setembre d'aquell any començaria el curs a lEscola UnitàriaLa denominació Escola Unitària fa referència a una escola amb una sola aula i un sol educador que atén alumnes de diferents edats de Teià, la localitat on restaria més anys, 14, en la seva carrera. Fins a l'abril de 1935, en què la deixaria intercanviant-se la plaça amb Ricard Puig Freixedes, per passar a exercir a lEscola Unitària de Premià de Mar.La Vanguardia 21/4/1935. PREMUTAS "La Dirección general ha concedido la permuta solicitada por don Ricardo Puig Freixas, de San Cristóbal de Premia (Barcelona) y de don Cristóbal Ferrer Ferra de San Martín de Teyá (Barcelona)".
Durant aquests anys estarà vinculat al moviment de l'''escola moderna ferreristaDocument: Francisco Botey "Instrucción pública. Problema Escolar". Inèdit. Arxiu AGF Premià de Mar i a la pedagogia Montessori. S'interessa per la introducció de les noves tecnologies de la comunicació en l'àmbit educatiu. Introduirà per primer cop l'anglès a l'escola de Teià a través del programa per aprendre'l que es transmetia per Ràdio Associació de Catalunya. I serà actiu a Ràdio Barcelona en la radiodifusió conferències instructives.16h Conferencia instructiva: La primera vuelta al mundo, conocimientos histórico-geográficos, por don Cristóbal Ferrer y Ferra, maestro nacional de Teyá - Radioprograma para hoy miércoles día 12 de diciembre de 1928. La Vanguardia 12/12/1928 pàg.5Hi ha constància de conferències de Cristòfol Ferrer a Ràdio Barcelona en les següents dates: 12/12/1928, 19/12/1928, 7/2/1929, 27/2/1929 i 29/5/1929 També es posicionarà a favor del cinema com a element educatiu en un text a petició d'una enquesta promoguda pel diari La Vanguardia.Cristóbal Ferrer "Valor educativo del Cinema" La Vanguardia 4/1/1935 En ell defensa que el cinema, com el teatre, té un efecte psicològic que pot acabar determinant el caràcter i tenir un efecte educador. I que aquest paper educador del cinema va més enllà de la formació dels infants i adolescents, ja que té grans possibilitats reformadores per als adults.
A Teià també va impulsar la revista escolar "El Gnomo", que escrivien i editaven els mateixos alumnes.Es va editar almenys entre 1930 i 1932. A l'arxiu AGF de Premià de Mar hi ha constància de 57 números
El període de l'Escola Nova Unificada Des de l'1 de maig de 1936 exercia com a mestre a Premià de Mar. Després de la sublevació militar el 18 de juliol de 1936 i de la seva posterior derrota a Catalunya, es crea el Consell de l'Escola Nova Unificada que agrupa els centres en escoles coeducatives i gratuïtes. El Comitè Revolucionari de Premià de Mar nomena una comissió formada per Francisco Botey i Cisa (CNT), Feliu Vila (Estat Català) i José Botey (ERC) que comença l'organització escolar durant el mes d'agost organitzant reunions amb els pares i habilitant com a locals l'edifici abandonat per les Germanes de les escoles cristianes i residències particulars també abandonades. El curs escolar comença a l'octubre i al mes de novembre la comissió passa el relleu a la Conselleria de Cultura de l'Ajuntament, a càrrec de Francisco Botey. Cristòfol Ferrer serà un dels principals responsables d'aquesta escola i compartirà docència amb altres mestres com Fernando Pellisa, Manuel Riera, Josep riera, Ferran Gimenez, Mercè Botey, Mercè Riera, Agustina, Puig, Paquita Jolis i la que fins llavors havia estat mestra de les nenes i que després de la Guerra serà la cap local de la Sección Femenina de la Falange, Pilar Montardit. En voler reduir el nombre d'alumnes per classe i incorporar noves persones per al nou enfocament pedagògic cal també sufragar més sous i despeses que l'estat no cobreix i els obrers contribuiran al cost amb una pesseta mensual a través del seu sindicat.
El "Butlletí Local de l'Escola Nova Unificada" serà el portaveu de l'escola, es començarà a editar ja l'any 1936 i Cristòfol Ferrer hi aportarà informació, reflexions i peticions d'implicació dels pares en la tasca de l'escola.Butlletí Local de l'Escola Nova Unificada. Núm.4. Premià de Mar, 19 de març de 1937, Any II
Desterrament a Burgos Mentre el Sr. Ferrer es troba immers en el projecte de l'Escola Nova Unificada és produeix la derrota republicana de l'any 1939 a Catalunya. Quan les tropes feixistes entren a Premià de Mar el 27 de gener de 1939 Cristòfol Ferrer no va marxar a l'exili i es va quedar impartint les seves classes malgrat la situació. Igualment, va ser denunciat per la seva conducta i va ser condemnat a mort. Per sort, l'alcalde anterior de Premià de Mar just acabava de deixar el càrrec i en aquell moment José Mesalles es va convertir en l'alcalde provisional. Aquest coneixia al mestre i quan el va veure a les llistes d'execucions va parlar amb els militars per aconseguir reduir la seva condemna exposant els motius pels quals no havia de ser mort i, finalment, van accedir-hi amb la condició de que fos exiliat durant 5 anys. El nou consistori va intentar per tots els mitjans eximir a Cristòfol Ferrer d'aquesta pena. Malgrat els esforços posats en la commutació de la condemna el mestre abandonà l'escola de Premià de Mar i és traslladà a la província de Burgos, deixant als seus fills i a la seva dona Antònia Alfaro vivint a Premià, on subsistiran gràcies a l'escola de parvularis que va fundar ella mateixa, la qual va continuar la tasca pedagògica de Cristòfol Ferrer en la seva absència.
A Quintanilla Cristòfol Ferrer hi passarà moltes privacitats, alleugerades per la solidaritat dels pares dels alumnes, amb un sou escàs i endarreriments en el seu cobrament. Encara que la pena d'exili fos de cinc anys, Cristòfol Ferrer va estar tan sols tres anys i nou mesos exiliat a Quintanilla San García. Aquest era un petit poble de Burgos en aquell moment molt endarrerit i amb manca de recursos que la industrialització havia portat com per exemple el ferrocarril. De Premià de Mar a Quintanilla hi havien uns 600 km de distància que dificultaven molt l'accés a la seva família en cas de voler visitar-lo.
Malgrat estant allunyat de la seva família, el mestre, va aprofitar l'oportunitat per conèixer a la gent i les seves costums. Aquest fet va determinar la seva estada al poblet, ja que gràcies a la seva intel·ligència i habilitat com a mestre va aconseguir guanyar-se el respecte i un bon nom. Allà era conegut com a Don Ferrer i era apreciat tant com per els alumnes, com per les persones d'alts càrrecs. Ell assistia, juntament amb l'alcalde, el capellà, el rector i el comandant de la guàrdia civil, a tots els actes importants que es donaven a Quintanilla San García.
Retorn al Maresme miniatura|Fotografia feta a Teià, 1979. L'any 1946 acaba el seu desterrament i torna al Maresme exercint com a mestre de lEscola Unitària de Premià de Dalt a partir del 18 de març de 1946, on seguirà fins al desembre de 1958 en què es va jubilar, acreditant més de 40 anys d'activitat docent. A Premià de Dalt va impulsar el coneixement del Poblat Ibèric i col·laborà en l'ordenació de l'arxiu municipal. Després de la seva jubilació es mantindrà molt actiu en la vida cultural i científica de la comarca.
L'any 1978 va ser nomenat soci d'honor de l'entitat local Associació d'Estudis Científics i Culturals (AECC) i l'any següent se li va fer un homenatge públic a Teià en reconeixement del seu treball docent i de recerca. L'any 1981 el claustre de professors amb el suport de l'associació de pares de l'Institut de Formació Professional de Premià de Mar van decidir posar el seu nom al centre.L'Institut Cristòfol Ferrer va ser de Formació Professional i més tard també de Batxillerat i ESO. Va mantenir aquest nom fins que l'any 2011 es va unificar amb l'altre centre públic d'educació secundària, l'Institut Serra de Marina, mantenint el nom "Cristòfol Ferrer" per un dels edificis del nou centre. Ja amb 93 anys, va assistir a la seva inauguració, on va desitjar el millor per l'ensenyança i per al futur dels joves. El 17 de gener de 1986, amb 97 anys, va morir a Premià de Mar.
Vida familiar miniatura|Antònia Alfaro amb el seu marit, 1917. Cristòfol Ferrer i Ferrà, fill de Genaro Ferrer i d'Antònia Ferrà, es va casar amb Antònia Alfaro (nascuda a les Filipines), amb la qual va tenir dos fills: Maria Ferrer, que es va dedicar al professorat, i Albert Ferrer, que es va dedicar a l'estampació tèxtil. El seu fill Albert Ferrer va ser el seu alumne durant tots els anys de la seva pròpia educació i la seva filla Maria Ferrer Alfaro es va casar amb Ricard Andiñach i van tenir dos fills: Juana Andiñach Ferrer i Antonio Andiñach Ferrer. Aquest últim va ser, com el seu tiet, alumne de Cristòfol Ferrer i va establir una forta relació, ja que va viure la majoria de l'adolescència a casa del mestre Ferrer i d'Antònia Alfaro.