Els marathes () són un grup lingüístic indoari, que habita la regió de Maharashtra i altres estats de l'oest de l'Índia. La seva llengua, el marathi, forma part de les llengües indoàries del sud. Malgrat que la seva història es remunta a més de mil anys enrere, la comunitat va esdevenir preeminent quan els guerrers marathes, comandats per Shivaji Maharaj, van establir l'imperi maratha el 1674.
Etnònim Els marathes també són anomenats "maharaixtrians". La comunitat sencera era anomenada Maratha o Marathe (plural de Maratha) entre els segles i XIX. No obstant això, a principis del , a causa dels esforços de Shahu Maharaj de Kolhapur, els pagesos indoaris de classe kxatriya marathi anomenats kunbi van començar a anomenar-se marathes a si mateixos. Per tant, l'ús actual de la paraula maratha s'aplica principalment a l'antiga casta dels Kshatriya Kunbi, així com el grup maratha de la classe superior dels 96 clans, però no de tota la comunitat maratha.
miniatura|esquerra|Maharashtra, l'estat de l'Índia on viu la majoria de Marathis
Història Els primers registres, anomenen Dandakaranyas, que vol dir Bosc de la pena, a la regió actualment coneguda com a Maharashtra. En els temps del Ramayana, va ser la llar de criatures mortes i dimonis. Normalment només hi residien, els exiliats i els savis (Rishis). Khar, Dushan i Suparnkha (tres germans que apareixen al Ramayana) han citat haver vist Rama en aquesta regió. Als voltants de l'any 600 aC, l'actual regió de Maharashtra era un dels mahajanapadas (antics regne de l'Índia) conegut com a Assaka. En el Ramayana es diu que Panchavati, prop de la ciutat de Nasik, va ser el lloc on Lakshman (heroi) va tallar-li el nas ((nasik en sànscrit) a Shurpanka, germana de Ravana. No es coneix si abans de l'arribada dels aris, la regió estava habitada per altres civilitzacions o no. L'emperador Aixoca va annexar Maharashtra i les regions que l'envolten, a l'imperi Maurya. Als voltants de l'any 230 aC, la dinastia local dels Sātavāhana, va assolir el poder a Maharashtra. El regne, amb seu a Junnar, prop de Poona, amb el temps es va convertir en un imperi amb les conquestes del nord del que avui en dia és Karnataka, així com Andhra Pradesh. Es creu que els actuals marathi són descendents d'aquest imperi. L'imperi va assolir la seua màxima esplendor sota el govern de l'emperador Gautamiputra Sátakarni, conegut més popularment com Shalivahan. Va iniciar un nou calendari que va anomenar Shalivahan Shaka, el qual encara és fet servir pels habitants de Dècan, és a dir, indoaris marathes i Gujarati, i Kannada i Telugus en l'actualitat. L'imperi es va ensorrar als voltants del 300 dC. L'ús de la llengua indoària maharaixtri (proto-marathi) també es va iniciar durant el govern dels Satavahana. Després d'un període en el qual la regió va estar governada per petits regnes, al segle VIII la regió va estar governada per la dinastia Rashtrakuta. Després de la caiguda del regne dels Rashtrakuta, la regió va estar governada per la dinastia Yadava de Deogiri, la qual va convertir el marathi en la seva llengua oficial. Van governar fins al seglex XIII, després del qual la regió va quedar sota govern islàmic. El sultanat de Dècan va governar Maharashtra durant tres segles.
miniatura|Estàtua de Shivaji Maharaj, fundador de l'imperi Maratha
A mitjans del , Shivaji Maharaj va fundar l'imperi Maratha reclamant les regions de Desh i Konkan. Després d'una vida de gestes i conquestes, Shivaji va morir el 1680. L'imperi mogol, el qual havia perdut molt terreny a mans dels Maratha governats per Shivaji, va envair Maharashtra el 1681. Sambhaji, fill de Shivaji, va ser coronat emperador el 1681 després d'una breu guerra civil. Sambhaji va conduir als Maratha amb valentia en contra d'un oponent molt més fort. Fins al 1689, Sambhaji mai va perdre un fort o territori en favor d'Aurangzeb, però el 1689, va ser traït per Ganoji Shirke (La fam de terra Maratha de Ganoji en forma de watan el van conduir a enemistar-se amb Sambhaji)Sambhaji va actuar com el seu pare, que havia abolit el costum de regalar watans, ja que això conduïa al patiment de les persones a mans del watandar i era possibilitats de que assumissin el regnat o prenguessin possessió dels seus watans i capturat, torturat i mort per Aurangzeb."Sambhaji" - Patil, Vishwas, Mehta Publishing House, Pune, 2006 Amb el seu líder mort, els Marathas es van desmoralitzar, però el jove Rajaram Chhatrapati va ser posat en el tron i aleshores va haver de retirar-se a Gingi al sud de l'Índia. Malgrat tot, el 1707, sota el lideratge de Tarabai, els Maratha van guanyar la Guerra dels Vint-i-set anys. El net de Shivaji va contemplar la màxima expansió del poder Maratha. Després de la seva mort el 1749, els Peshwa van esdevenir en el veritable poder darrere de l'imperi del 1750 al 1761. L'imperi es va estendre gràcies a molts sardars Maratha com Madhav Rao I Scindia, Gayakwad, Pawar, Bhonsale, Holkar, Pandit, Pantpratindhi, Govindpant Bundele, Sardar Gupte, etc., coordinats per Bajirao i els seus fills Balaji Bajirao fins que els Maratha van governar pràcticament tot el subcontinent indi des d'Attock, a l'actual Pakistan, fins al sud de l'Índia. Poona va esdevenir la seu imperial amb els enviats, ambaixadors i membres de la reialesa venint de lluny i de prop. Malgrat tot, després de la Tercera batalla de Panipat, l'imperi es va desmembrar en molts regnes independents, encara que degut als esforços de Mahadji Shinde, va romandre una confederació fins que els britànics van derrotar Bajirao II. No obstant això, nominalment van existir estats Maratha independents fins al 1947, any en què que aquests estats es van adherir a la Unió de l'Índia.
Literatura
El marathi va ser la llengua de la cort durant el regnat de la dinastia Yadava, també coneguda com a Suena. El rei Yadava Singhana és conegut per les seves donacions magnànimes, que estan tallades en lloses de pedra en marathi al temple de la deessa a Kolhapur, Maharashtra. També hi ha composicions de famosos treballs d'estudiosos com Hemadri, que va ser també responsable d'introduir un estil d'arquitectura anomenat Hemandpanth. Hi ha diverses inscripcions en pedra en marathi trobades a Akshi, al districte de Mumbai, Pandharpur, Dive-Aagar, etc. La més coneguda d'elles és la que hi ha als peus de l'estàtua de Gomateshwar (Bahubali) a Shravanabelagola, Karnataka. Aquesta inscripció diu Chamundraye karaviyale, Gangaraye suttale karaviyale, el qual dona alguna informació amb relació a l'escultor de l'estàtua i al rei que la va fer construir.
Els marathes tenen una llarga tradició literària que va començar a l'era antiga. Malgrat l'antiguitat de la literatura marathi, no va ser fins al quan el sant Dnyaneshwar va fer molt popular la literatura entre les masses. El seu Dnyaneshwari és considerat una obra mestra. Juntament amb Dnyaneshwar, el sant Namdev va ser també un dels responsables de propagar la literatura marathi. Namdev és també important en la tradició Sikh, ja que diverses de les sevés composicions estan consagrades en el Guru Granth Sahib (un libre sagrat del Sikhisme). Eknath, Tukaram, http://www.sankeertanam.com/saints%20texts/Sant%20TukArAm.pdf Mukteshwar i Samarth Ramdas van ser també importants autors del . Al , escriptors com Vaman Pandit, Raghunath Pandit, Shridhar Pandit, Mahipati i Moropanta, van escriure algunes obres molt conegudes.
El primer llibre anglès va ser traduït al marathi el 1817. El primer diari en marathi es va crear el 1835. Baba Padamji (autor del Yamuna Paryatana, 1857), Mahatma Jyotiba Phule, Gopal Hari Deshmukh, Mahadev Govind Ranade i Hari Narayan Apte (1864-1919), entre d'altres, van escriure molts llibres de reformes socials. El diari Kesari, fundat per Lokmanya Tilak el 1880, va proporcionar una plataforma per compartir punts de vista literaris. El marathi va ser eficaçment beneficiat pel drama marathi.
La poesia moderna marathi va començar amb les obres de Mahatma Jyotiba Phule. Poetes posteriors com Keshavasuta, Balkavi, Govindagraj i Madhav Julian, van escriure poesia amb influències de la poesia anglesa romàntica i victoriana. Va ser en gran part sentimental i lírica. Prahlad Keshav Atre, l'humorista de renom i politic, va escriure una paròdia d'aquest tipus de poesia en la seva col·lecció Jhenduchi Phule. Sane Guruji (1899 - 1950) va fer contribucions a la literatura infantil en marathi. Les seves obres més importants són: Shyamchi Aai(La mare de Shyam), Astik(Creient) i Gode Shevat(El dolç final). Va traduir i simplicar molst clàssics occidentals i els va publicar en un llibre d'històries titulat Gode Goshti(Històries boniques). El Yayati de Vishnu Sakharam Khandekar (1889 - 1976), va obtenir el premi Jnanpith el 1975. També va escriure moltes novel·les, històries curtes, assaigs, etc. La poesia de Arun Kolatkar, Dilip Chitre, Mangesh Padgaonkar, C.T. Khanolkar (Aarti Prabhu), Namdeo Dhasal, Suresh Bhat, Vasant Abaji Dahake, Manohar Oak i molts altres poetes modernistes és complexa, rica i provocativa. Bhau Padhye, Vilas Sarang, Shyam Manohar i Vishram Bedekar són autors coneguts de ficció.
A la segona meitat del , la literatura marathi va assolir el seu punt més àlgid amb cada cop més practicants. Escriptors com P.L. Deshpande, V. P. Kale, Ranjeet Desai, Gangadhar Gadgil o Vijay Tendulkar són considerats els grans moderns.
Els autors musulmans també han contribuït a la literatura marathi. Poetes com Amar Shaikh i Shahir Shaikh van compondre algunes poesies memorables. Shahir Shaikh va ser una figura important del Maharashtra Ekkikaran Chalwal. El Marathi Muslim Writers Movement (en català, Moviment d'escriptors musulmans en marathi) que va crear el Prof. F.H.Bennur a Solapur per inculcar la literatura marathi entre els joves musulmans, ha obtingut credibilitat per si mateix i manté sessions regularment. Recentment, autors com Hamid Dalwai han contribuït també al desenvolupament de la literatura marathi.
En els anys cinquanta, el Little magazine movement (en català, Moviment de petita revista) va guanyar força. Va publicar escrits no-conformistes, radicals i experimentals. El moviment de literatura Dalit també va guanyar forçca gràcies al Little magazine movement. Aquest moviment radical va ser influenciat per la filosofia del Dr. Babasaheb Ambedkar i va desafiar la creació literària, que va ser desenvolupada en gran part per la gent de classe mitjana, urbana i de casta superior. El Little magazine movement va llençar molts escriptors excel·lents. Bhalchandra Nemade és un conegut novel·lista, crític i poeta. L'escriptor Dalit Na Dho Mahanor és ben conegut també per la seva obra.
Religió La majoria dels marathes són hindús. Malgrat que Krixna, en la forma de Vithal, és la deïtat més popular entre els marathes hindús, també adoren les deïtats de la família de Xiva com són Shankar i Parvati sota diversos noms, i també a Ganesha. La tradició Warkari es manté fortament arrelada en els hindús de Maharastra. El Ganesh Chaturthi (un festival en honor del déu Ganesha), creat per Lokmanya Tilak a finals del , és molt popular. Els hindús marathes també reverencien els sants Bhakti de totes les castes, com ho són Dnyaneshwar (Brahman), Savata Mali (Mali), Tukaram (Moray Maratahi-Kunbi), Namdev (Shimpi-Artsian,Vaishya) i Chokhamela (Mahar).
Hi ha moltes minories significatives de Musulmans, Cristians i Budistes. La majoria de budistes marathes són seguidors de Babasaheb Ambedkar i han adoptat el budisme com a religió en els últims seixanta anys.
Els musulmans marathes pertanyen principalment a la tradició sufí. Per aquesta comunitat és molt important de les tombes de sants sufís. Els hindús també visiten en gran nombre aquestes tombes, especialment durant el Urus (una festivitat en commemoració de la mort d'un sant sufí).
Els Cristians representen un 2% de la població de Maharashtra.