Formiguera ( i localment també , oficialment en francès Formiguères) és un municipi nord-català de la comarca del Capcir, de la qual és la capital històrica. El terme comunal inclou també el poble de Vilanova de Formiguera.
Etimologia Joan CorominesCoromines, 1995. explica en l'Onomasticon Cataloniae que, contra l'etimologia popular, Formiguera no és un derivat de formiga, sinó que prové d'un nom de persona germànic de la mateixa rel d'on prové el verb català fornir, probablement Frumigar, prou conegut en l'antroponímia germànica antiga.
Atestacions antigues: Fromigueria l'any 900 (ALART, Cartutari, 11); Frumigera 1131 (Collection de Documents Inédits des Archives de la Couronne d'Aragon, IV, 5); Formiguera 1260 (ALART, Privilèges, 232); Formigera 1354 i 1395 (ALART, Doc. Géogr. 9 i 30); Fromiguera 1359 (Collection de Documents Inédits des Archives de la Couronne d'Aragon, XII, 116); Formiguera 1396, (ibíd., 174).
Geografia Localització i característiques generals del terme miniatura|esquerra|Situació de la comuna de Formiguera en el Capcir El terme comunal de Formiguera, de 468.800 hectàrees d'extensió (el més gran del Capcir) és situat en el centre - nord-oest d'aquesta comarca. ÉsFormiguera en els ortofotomapes de l'IGNFormiguera a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN al límit, pel nord-oest, amb el parçanEquivalent occità a la comarca catalana. del País de Foix, mentre que la resta de termenals són amb les altres comunes capcineses, per la qual cosa hi ocupa una posició central.
Aquest terme, estret i llarg de llevant a ponent, amb la zona més alta a ponent, on arriben els vessants orientals del Massís del Carlit, i la més baixa a llevant, a la vall de l'Aude, que travessa de sud a nord el sector oriental del terme de Formiguera. La part muntanyosa està constituïda principalment per dues valls que davallen cap a la de l'Aude: la de la Lladura i la de Galba, que és compartida amb Font-rabiosa. L'extrem occidental del terme és el que conté les muntanyes més altes: des del Puig Peric, de 2.810 m alt, el termenal va cap al nord-oest, passa pel Puig de la Portella Gran, de 2.729,3, pel Puig de l'Home Mort, de 2.668,1, recorre la Serra de Morters passant pel Coll de l'Home Mort, a 2.594, passa pel Puig de Morters, de 2.595,3, fins que arriba a l'extrem nord-est del terme, al Puig de Terrers, de 2.529,7, i aleshores torç cap a llevant, seguint la Serra dels Serrats Verds, que assoleix els m alt. Aquestes muntanyes conformen el circ de cims que delimiten la conca de naixement de la Lladura. La resta de la part muntanyosa del terme és el conjunt de serrats i carenes que des d'aquests cims davallen cap a l'est.
Formiguera és a 1.504 m alt, i el punt més baix del terme és a 1.417,6, a l'Embassament de Puigbalador, al nord-est del terme comunal. L'estació d'esquí està situada entre els 1.700 i els 2.400 metres d'altitud.
Hi ha diversos boscs importants de pi roig i pi negre: al nord-oest del llac, el Bosc Sectorial de Formiguera i el Bosc Sectorial de Vilanova, a més d'una part del Bosc Estatal de Barrès. Els dos primers formaven part del Bosc Comunal de Formiguera.
Municipis limítrofs:
El poble de Formiguera miniatura|esquerra|Formiguera en el Cadastre Napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals, ADPO) És al centre de la meitat oriental del terme comunal, al començament del pla del fons de la vall de l'Aude, el poble de Formiguera havia constituït un nucliEl nucli vell de Formiguera en els ortofotomapes de l'IGN a l'entorn de l'església parroquial de Santa Maria, amb el castell al seu costat meridional. Aquest nucli primigeni, tot a l'esquerra de la Lladura, està avui dia molt desdibuixat per la pràctica refacció de tot el poble vell. A partir d'aquest nucli primitiu es van anar confegint els barris antics del poble, a Cal Favar, a Cal Sord, el Carrer d'Amunt, el Carrer de Davant, el Carrer de Darrere, el Carrer, o Camí, de la Ribera, el Carrer, abans Camí, d'Andorra, el Carrer, o Camí, del Garraver, el Carrer del Solà, el Raval (sovint anomenat en francès, le Faubourg), la Ruta de Montlluís i el Solà, als quals s'uní més tard Andorra, o les Cases Velles, i ja en temps contemporanis, eixamplant considerablementEl Formiguera actual en els ortofotomapes de l'IGN el nucli de població, les modernes urbanitzacions de les Bassetes, Caselles, les Colomines, les Esplanelles, les Jonquilles, l'Oratori, el Solà, Sol i Neu i la Vallsera.
Andorra, o les Cases Velles El veïnat d'Andorra, o de les Cases Velles, és a propAndorra, o les Cases Velles, en els ortofotomapes de l'IGN del nucli vell de Formiguera, a ponent, una mica decantat cap al nord.
Vilanova de Formiguera miniatura|Vilanova de Formiguera en el Cadastre Napoleònic del 1812 (ADPO) El poble de Vilanova de Formiguera, o, simplement, de Vilanova, és a l'extrem orientalVilanova de Formiguera en els ortofotomapes de l'IGN del terme de Formiguera, al fons de la conca de l'Aude, riu que discorre pel costat de ponent del poble. Té a prop seu la capella de Santa Maria de Vilanova, construïda el 1730, edifici d'una sola nau amb portal adovellat i campanaret d'espadanya, que serva un notable retaule barroc.
Estació d'esquí de Formiguera L'Estació d'esquí de Formiguera està situadaL'Estació d'esquí de Formiguera en els ortofotomapes de l'IGN uns tres quilòmetres al nord-oest del poble de Formiguera, en una zona tradicionalment coneguda per ser coberta de neu bona part de l'any, la coma de Calmasella, en el solei del serrat d'aquest mateix nom. Tant s'hi pot practicar l'esquí alpí, amb dinou pistes definides, com el nòrdic, amb diversos itineraris marcats.
Caselles L'antic veïnat de Caselles és actualment desaparegut. EraLloc on era el veïnat de Caselles en els ortofotomapes de l'IGN just a ponent de l'actual nucli urbà de Formiguera, on ara hi ha els Prats de Caselles.
Galba Galba, o la Vall de Galba, és un lloc desaparegut situatLloc on era probablement el poble de Galba al nord del terme, més a l'oest d'Esposolla, a la dreta del riu d'aquest nom. És un lloc documentat des de darreries del fins al XVII. No se'n conserva cap rastre.
Els masos del terme Formiguera no té masos, pròpiament. Les construccions dissemides pel terme comunal són barraques, com la Barraca de la Muntanyeta o les Barraques de la zona de Perxes Blanques i la Lladura, el Cortal de Valentí Vergers, el Molí de Ral, o d'en Bonet, el Molí Draper d'en Ribell, el Paller d'en Ventura (els dos darrers, noms ja en desús), el Refugi o Barraca de la Lladura, el Refugi pastoral de la Plana, els Refugis de Camporrells, i la Serradora. Algunes de les construccions aïllades es deuen a la pràctica de l'esquí: Telecadira de la Calmasella, Telecadira de la Serra de Maurí, Teleesquí de la Cabana i Teleesquí de les Perxes Blanques.
El terme de Formiguera té nombrosos ponts: Passarel·la de l'Estany del Mig, Passarel·la de l'Estany Gros, Passarel·la de l'Estany Rodon, Passarel·la dels Prats de Caselles, Pont de les Molines, Pont de la Passada, Pont del Llobet, Pont dels Plans de l'Orriet, Pont de Ral i Pont d'Esposolla. També hi ha dos passos a gual: el Pas de la Lladura i el de la Jaça del Clements.
Hidrònims Cursos d'aigua El terme de Formiguera està solcat bàsicament per tres cursos d'aigua importants, cadascun amb els seus afluents. En primer lloc, l'Aude, que configura tot el sector oriental del terme, el més pla i de menys altitud, i dos afluents seus: la Lladura, a l'oest i centre del terme (entremig aquest riu fa una incursió en el terme dels Angles), i el Galba, al nord, que pràcticament al llarg de tot el curs fa de termenal entre Formiguera i Font-rabiosa.
L'Aude entra en terme de Formiguera a prop del seu extrem sud-est, al sud de Vilanova de Formiguera, al sud-est de la capella de Vilanova, i discorre de sud a nord passant a ran, a ponent, del poble de Vilanova, i en surt al nord-est cap al terme de Real i l'Embassament de Puigbalador, on rep l'afluència de la Lladura. En aquest curs, a la plana de l'entorn de Vilanova, rep per la dreta el Rec del Bac del Plet, els de Coma Ermada, el de Roquetilles, el del Solà Gran, el de les Comelles, el de les Orioles i, ja al límit amb Real, el Rec de l'Oriola.
La Lladura travessa pràcticament tot el terme de Formiguera, de ponent a llevant. En eltram superior, des del naixement a l'Estany Gros, estany que rep les aigües procedents dels Estanys de Camporrells, de l'Estany Llarg i de l'Estany Rodon pels Recs dels Estanys de Camporrells i del Rec de la Coquilla. El primer tram el riu discorre de nord a sud, però en arribar a l'Estany de la Basseta, o la Basseta de Dalt, poc després de rebre per la dreta el Rec dels Estanys Secs, i als estanyols de les Bassetes, el riu gira cap a llevant, supera el Salt dels Porcs i rep per la dreta el Rec de les Callestrines. Decantat cap al sud-est, emprèn un arc que a poc a poc es va decantant cap al nord-est, al bell mig del qual rep per la dreta el Rec de les Carboneres, que aporta les aigües dels recs del Planer de les Carboneres, del Planer de Camporrells i del Roc Roig i, al cap de poc, l'aportació de la Basseta de Baix. Aleshores, la Lladura passa entre la Solana i la Baga de la Lladura, fins que arriba al nord del Refugi de la Lladura, moment en què el curs del riu es decanta clarament cap al sud-est, fins que arriba al límit del terme de Formiguera i entra en el dels Angles.
Quan torna a entrar en el teme de Formiguera després de la incursió que fa en el dels Angles, al sud-oest del terme, també al sud-oest del poble de Formiguera, la Lladura s'adreça cap al nord-est, passa per dessota del Solà de Caselles, i arriba als Prats de Caselles, on entra en contacte amb l'extrem de ponent del nucli urbà de Formiguera, on hi ha la resclosa i el càmping de Formiguera. Sempre cap al nord-est, passa pel sud del barri d'Andorra, o de les Cases d'Amunt, del poble de Formiguera, rep en aquell lloc el Rec de l'Oliva, que aporta també el Rec del Bac de les Planes i el de les Planes d'Amunt, després també pel sud del nucli originari del poble de Formiguera i, sempre cap al nord-est, travessa la part més plana del terme i va de dret cap al poble de Real, a les envistes del qual la Lladura es converteix en l'element que marca el límit de les dues comunes. El darrer, i curt, tram del riu esdevé termenal entre Formiguera i Real, travessa les partides de les Illes i dels Prats de la Ribera, passa pel costat de ponent del poble de Real i poc després d'aboca en l'Embassament de Puigbalador.
Finalment, la Galba només en la seva riba dreta és del terme de Formiguera, ja que des de la Jaça de les Formigues fa de límit amb el terme de Font-rabiosa. Procedents del de Formiguera rep per la dreta el Rec dels Serrats Verds, o del Corral del Rabosa, el Rec de la Peira Escrita, que hi aporta també els recs del Puig de Morters, del Coll de l'Home Mort, del Ras de la Sal i del Forat de la Caixa, més tard el de la Muntanyeta i els de la Baga de Vall de Galba.
Llacs, estanys i embassaments