Alejo de Vahía (? - † cap a 1515),La Dormició de la Verge de la Catedral de València es classifica entorn de 1475. Yarza Luaces, Joaquín Alejo de Vahía, mestre d'imatges, Barcelona, 2001, pàg. 123. Mentre, el 1515 s'esmenta a la seva dona vídua en un cens de Becerril de Campos. va ser un escultor gòtic de probable origen nòrdic, ja que la seva formació artística sembla procedir de la zona del Baix Rin.. ARA GIL, Al voltant en..., 13. Es va establir a Espanya, on va desenvolupar la seva activitat escultòrica en un període imprecís, comprès entre 1475 i 1515. Es desconeix la data del seu naixement encara que se sap que va morir el 1515 o prèviament,Butlletí del Seminari d'Estudis d'Art i Arqueologia, BSAA LXV, 1999, Universitat de Valladolid, pags. 203-218 pàg. 213 deducció que fa Oliva Herrer a partir del cens de Becerril de Campos, en el qual apareix la seva dona com a vídua.
No firmava les seves obres i la seva personalitat s'ha reconstruït gràcies al seu estil personal molt definit, i a una sola dada documental.ARA GIL, Clementina Julia Entorn de l'escultor Alejo de Vahía (1490-1510), Valladolid, 1974. És, sens dubte, l'escultor amb major obra coneguda entre tots els que treballaven en Castella a finals del , però a causa de la seva constància en repetir esquemes i models -que, d'altra banda, fa molt fàcil el reconeixement de les seves obres- és molt difícil traçar una evolució estilística.
En un primer moment es va allotjar a València però a finals del segle XV va fixar la seva residència a la localitat de Palència de Becerril de Campos, aconseguint-ne una més que acceptable posició econòmica. En aquesta població va organitzar un pròsper taller que va proveir a un mercat ampli però modest, principalment a la zona de Valladolid i Palència. Mitjançant atribucions basades en l'estudi del seu estil, també se sap que va tenir relació amb la ciutat d'Oviedo, on entre 1491 i 1497 va intervenir en el cadiratge de cor de la seva catedral al costat de molts mestres estrangers.Així es llegeix a l'Arxiu de la Catedral d'Oviedo: Actes capitulars. 1492, 17 de febrer, foli IX recte; 1492, sense data, foli X recte; 1492, 30 de març, foli XXIX recte.
Part de la seva obra està realitzada en pedra, com els sepulcres dels Núñez de la Serna a l'església de Sant Jaume de Valladolid o les mènsules que realitza en gran part del Palau de Santa Cruz, també a Valladolid. Tanmateix, la seva obra està composta majoritàriament per imatges devocionals, entre les quals destaca la María Magdalena del retaule major de la Catedral de Palència, el púlpit de la col·legiata d'Ampudia, els Doctors de l'Església del Museu Diocesà de Valladolid i una extensa sèrie de Verges amb el Nen.
Primers estudis i situació actual miniatura|esquerra|A través de la Magdalena de la catedral de Palència s'ha estudiat tot l'estil d'Alejo de Vahía. La pista del Sant Joan es va perdre, però l'historiador d'art Yarza Luaces, creu que el Sant Joan del Museu Marès de Barcelona és el que correspondria a l'encàrrec de 1505 per a la Catedral de Palència.. Yarza Luaces, Quaderns del Museu Frederic Marès 6. Alejo de Vahía, mestre d'imatges.
Pel que fa a la seva identificació, la figura d'Alejo de Vahía és relativament nova a la Història de l'art, encara que es coneixia l'existència d'una sèrie d'escultures a la zona de Tierra de Campos que indicava un estil personal i que presentava les característiques pròpies de l'últim període gòtic.
El primer a percebre's d'això va ser Weise - 1925-,ARA GIL, Al voltant en..., 5. qui va destacar la semblança d'un limitat nombre d'obres dins del cercle hispano-flamenc de Palència.
Wattenberg el 1964 va veure, a més, els mateixos trets a les escultures del Col·legi de Santa Creu de Valladolid. De manera que, intuint l'existència d'una personalitat d'estil, va denominar l'autor amb el nom de Mestre de Santa Creu, al que va identificar amb Rodrigo de Lleó, seguint l'atribució que Esteban García Chico havia fet a aquest artista d'una d'elles, la Pietat de l'església de Santa Creu de Medina de Rioseco, dada aviat corregida per Martín González el 1969 després d'una anàlisi de la dada documental.
A la mateixa conclusió va arribar Ignace Vandevivere després d'estudiar el Retaule Major de la Catedral de Palència.L'intervention du sculpteur hispano-rhénan Alejo de Vahía dans le "Retable Mayor" de la Cathedrale de Palència (1505). Melanges d'Archeologie et d'Histoire de l'Art. Louvain, 1970, pàg. 305-318. Els seus estudis li van portar a identificar amb un tal Alexo de Vahia una de les escultures atribuïdes per Wattenberg al Mestre de Santa Creu. Es tracta de la Magdalena que es troba actualment al nínxol més alt del carrer exterior dret. Segons consta a la còpia del contracte que es conserva registrat en el Llibre de les obres de la Catedral de Palència, se sap que el dia 4 de juny de 1505 es va encarregar a Alexo de Vahia, ymaginario veí de Becerril una Magdalena junt amb un Sant Joan Baptista per al retaule major de la Catedral esmentada.. Llibre de les obres de la Catedral de Palència (Armari I, leg. 4, doc. I, fol. Cv). Els raonaments que Vandevivere adduïa per establir l'esmentada identitat es fonamentaven en una anàlisi minuciosa del procés de realització del retaule. En primer lloc, el bisbe el senyor Diego de Deza havia donat el dia 19 de març de 1504, 300.000 morabatís a la Catedral de Palència per a l'execució del retaule major que estaria situat a la capella actual del Sagrament.. ARA GIL, Al voltant en..., 6. El 22 de gener del mateix any havia fet ja un contracte amb Pedro de Guadalupe,. Llibre de les obres de la Catedral de Palència (fols. XCVI-XCIX). autor de l'acoblament del retaule del col·legi de Santa Creu de Valladolid, perquè, seguint el model d'aquest, fes el del retaule de la Catedral de Palència. Entretant Diego de Deza, nomenat arquebisbe de Sevilla, es va traslladar a l'esmentada ciutat. El 4 de juny de 1505 la comissió encarregada del retaule va contractar amb Alejo de Vahía l'execució de dues escultures.Estava representada pel degà Zapata i el mestrescola Cristóbal Merodio. ARA GIL, Clementina Julia Entorn de l'escultor Alejo de Vahía (1490-1510), Valladolid, 1974, pàg. 6. Al contracte es llegeix que: Però abans que se li hagués lliurat a Alejo de Vahía l'import total de les escultures,La primera es va abonar al fer el contracte, el 4 de juny de 1505, i la segona el 22 de desembre de 1505. aquestes van ser excloses del pla del retaule, ja que Fray Diego de Deza, coneixedor ja del nou estil renaixentista, va contractar la totalitat de l'obra escultòrica del retaule amb Felipe Bigarny, l'1 d'agost de 1505.. ARA GIL, Al voltant en..., 8. L'ajuntament va vendre llavors el San Juan Bautista al convent de Santa Clara de Palència,Llibre de les obres de la Catedral de Palència (fol. Cl). mentre que la Madalena de noguera que fizo Alexo va romandre al taller de Pedro de Guadalupe, entre els objectes sobrants de l'obra del retaule.
miniatura|Retaule Major de la Catedral de Palència
El 1509, el nou bisbe Juan Rodríguez de Fonseca, va decidir traslladar el conjunt del retaule a la capella major actual, però en disposar-lo en l'esmentat lloc quedava petit i va ser necessari pensar a ampliar-lo, tant en amplada com en altura. Va ser llavors quan se li van afegir les pintures de Juan de Flandes, introduint modificacions en l'acoblament, i quan es va rematar amb el Calvari de Juan de Balmaseda.
Tot i així quedaven per completar quatre nínxols als carrers laterals, per als quals es necessitaven escultures. Sembla molt possible pensar que una d'elles fos la Magdalena referida contractada per Alejo, ja que la que actualment es conserva en un dels nínxols laterals del retaule, a més de ser quant a estil cronològicament anterior a les restants, coincideix en termes generals amb les mesures que s'especifiquen al contracte d'Alejo de Vahía de 1505. A més, l'atribució d'aquesta imatge de la Magdalena a Alejo de Vahia, veí de Becerril, feta per Vandevivere, sembla confirmar-se davant del fet que sigui precisament en aquesta localitat on es conservi el nombre més gran d'escultures amb les característiques de la Magdalena referida, i del qual la resta de les obres es reparteixi en una àrea molt localitzada entorn d'ella.
Per tant, l'estudi de Vandevivere va fer que l'anomenat fins llavors Mestre de Santa Creu passés a tenir nom: Alejo de Vahía.
La personalitat de l'artista va ser definida el 1974 per Ara Gil a l'obra Entorn de l'escultor Alejo de Vahía, (1490-1510), en la que ja es mostren els trets propis d'aquest mestre i un ampli catàleg de les seves obres.
Finalment ha estat també objecte d'estudi de Yarza Luaces, publicant diversos articles i aprofundint-ne encara més a la seva obra i possible origen. Al Museu Marès de Barcelona hi ha nou escultures seves, entre elles un Sant Joan Baptista, que Yarza creu possible identificar amb el realitzat per al retaule major de la Catedral de Palència, a la fundació Gòdia de Barcelona hi ha una "Pietat" de 1500 i a França n'hi ha també algunes, com la Verge de la Llet del Museu Del Louvre, una santa al Museu Goya de Sainte Castres o un bust reliquiari en Avinyó.. ARA GIL, L'art en..., 102.
L'any 1987 es venia per Edward R. Lubin un grup del Plor sobre Crist mort que anteriorment havia format part de la col·lecció Bresset de París. Aquesta obra es troba actualment al Meadows Museum de Dallas.
Biografia miniatura|esquerra|Verge dels Àngels, Cap a 1500. Villafrechós, (Valladolid)
Les dades amb què és compte, tant de tipus documental com a estilístic, venen a subministrar un esquema biogràfic incomplet, que situa el període d'activitat d'aquest artista o del seu taller, aproximadament entre 1475 i 1515, apuntant una lleugeríssima evolució en el desenvolupament de les seves formes, fins i tot dins de la immutabilitat de les seves característiques, des d'uns esquemes plàstics plans, lineals i tallants a altres una mica més arrodonits i naturals.
No se sap gens sobre el seu origen encara que la repetició a les seves escultures de certs convencionalismes usats als tallers del gòtic tardà de Limburgo, Baix Rin i Westfalia, obliga a no descartar una procedència germànica o holandesa.
El seu rastre es percep per primer cop a València, on va realitzar ca. 1475, la magnífica Dormició de la Verge de la seva catedral, però va haver d'emigrar de seguida cap a Castella, instal·lant-se a Becerril de Campos.
De 1487 a 1491 es pot trobar el seu estil, ja fet, al Col·legi de Santa Creu de Valladolid.ARA GIL, Al voltant en..., 41. A ell pertanyen un grup d'àngels portadors dels escuts del Cardenal Mendoza a les mènsules dels nervis de les voltes del vestíbul, del saló principal, de la sagristia de la capella i del pati. Són també obra seva les portes de fusta de la biblioteca del col·legi.
En dates pròximes a 1490 va treballar en un grup de retaules per a la província de Palència en col·laboració amb els principals pintors de l'època. Va realitzar el retaule major de l'església de Santa Eulalia de Paredes de Nava (Palència) les pintures de la qual es deuen a Pedro Berruguete, per al que va fer el grup central de l'Abraçada davant de la Porta Daurada i altres escultures. El retaule de Santa María de Becerril d'escultura i pintura en col·laboració amb Pedro Berruguete és datat igualment cap a 1490. En aquell mateix decenni va realitzar el retaule de l'església de Monzón de Campos les pintures del qual són del pintor Alejo anteriorment conegut com a Mestre de Sirga.
Entre 1491 i 1497 es data la seva activitat en el cadiratge de cor de la Catedral d'Oviedo en què van intervenir també altres mestres.ARA GIL, Clementina Julia La intervenció de l'escultor Alejo de Vahía en el cadiratge de cor de la Catedral d'Oviedo. Annals d'Història de l'Art, Núm. 4, 1993-1994, pags. 341-352.